En el traspàs de Carles Miralles

CARLES_MIRALLES bEl dia 29 de gener ens deixava, a 70 anys d’edat, el poeta i filòleg, Carles Miralles.

Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’IEC, Miralles fou el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut, i en dirigia la revista Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica.

Després de l’ictus que va patir l’abril de 2014, ha sofert diverses recaigudes i finalment no ha pogut superar les conseqüències d’aquella afectació. Amb la seva mort s’estronca una obra rica en matisos, de sàvia erudició i fina dissecció en la lectura dels poetes antics i moderns, grecs i catalans. En donen testimoni una multiplicitat de treballs aplegats en volums diversos, que hom podrà reprendre i aprofitar encara, començant per aquell primerenc Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (Ed. del Mall, 1986) fins als més recents volums col·lectius de l’Aula Carles Riba.

La seva trajectòria de recerca com a hel·lenista el dugué a estudiar i traduir autors grecs antics (Homer, Herodot, Xenofont, Eurípides, Sòfocles…) i també hel·lenístics i neogrecs. Però va investigar també sobre autors catalans com ara Riba, Espriu, Foix o Rodoreda, i era, a més, autor d’una sòlida obra poètica, que li valgué el Premi Nacional de Poesia 1992, per La mà de l’arquer. Els volums D’aspra dolcesa (2002) i No me n’he anat (2008) apleguen la seva poesia fins el 2008. I el volum de 2009 L’ombra dels dies roja va rebre el Premi de la Crítica 2010.

Miralles va ser autor dels primers mòduls que la UOC encarregà sobre la matèria Cultura clàssica, juntament amb la seva col·lega Pilar Gómez Cardó, professora de la Universitat de Barcelona i col·laboradora docent de la UOC durant diversos cursos. A més, era el pare de la nostra companya Laia Miralles, professora a la Universitat de València i col·laboradora docent de la UOC de literatura catalana moderna, a la qual volem tenir present des d’aquí tot recordant els versos del mateix Miralles:

“La puresa del cant
s’eleva com una alba
del dedins de la fosca…
La teva ment reposa”.

Narcís Figueras és professor dels estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*