SeeBook: ¿de què fa olor, la tinta electrònica?

pep-gomez-en-expositor-individualper Joan Carles Navarro

Que la digitalització de continguts ha trasbalsat tot l’ecosistema cultural és, dit en aquestes o en altres paraules, una de les afirmacions més repetides arreu i més compartida per tothom qui en forma part. De tots els reptes que aquesta digitalització planteja, el més evident, i sovint el més obviat, és el de la immaterialitat de l’obra digital. Avui les obres culturals, i podeu pensar en literatura, però també en música, cinema o fotografia, han deixat de ser aquell objecte físic que palpàvem i col·leccionàvem, que teníem a les mans mentre en gaudíem, que transportàvem amb nosaltres i no deixava de recordar-nos-ho, per l’espai que ocupava a la cartera, a la butxaca, a la maleta, o pel pes que arrossegàvem! Avui, dèiem, aquell objecte físic ha estat substituïda per dispositius de lectura, reproducció ­i visualització,­ sovint força freds i impersonals, uns dispositius que amaguen l’obra en el seu interior i la tornen invisible, que ens allunyen, d’alguna manera, de la relació de proximitat que hi teníem. Perquè podem tenir estima per un llibre imprès, per les seves cobertes, pel paper i l’olor de les seves pàgines, per un disc en vinil i la seva caràtula, per una fotografia i cadascun dels rebrecs o taques que hi ha anat deixant el pas dels anys. Però, ¿de què fa olor la tinta electrònica?; ¿quin tacte té la pàgina digital?; ¿quin pes físic, els llibres, la música o les pel·lícules digitals?; ¿quins lloms guarneixen la nostra biblioteca, discoteca o fototeca digital? Continua llegint