Joaquim Molas, in memoriam

joaquimmolas_textLa matinada de dimarts passat, 17 de març, va morir el Dr. Joaquim Molas (1930-2015), catedràtic de literatura catalana, professor, editor i crític que ha marcat profundament la tradició dels estudis literaris catalans del segle XX.

En la seva adolescència va ser deixeble de Joaquim Carreras i Artau, de qui va dir que havia après «l’ordre i l’afany de precisió», i de Guillem Díaz-Plaja, de qui admirava «la tendència a la síntesi i a la classificació, i el plaer per la lectura». Aquest mestratge va continuar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona amb Martí de Riquer, Antonio Vilanova i Antoni M. Badia i Margarit, Ramon Aramon, Jordi Rubió i Vicens Vives.

Aquesta formació va fructificar de manera notòria en els diferents àmbits en els quals va treballar. Com a professor dels Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat Autònoma, a l’Escola Universitària Jordi Rubió de Biblioteconomia i Documentació i a la Universitat de Barcelona. Com a editor i crític, amb la seva implicació  en el projecte d’Edicions 62, la fundació de la revista de llengua i literatura Els Marges (1974), la publicació de col·leccions com la MOLC, la direcció dels darrers números de la Història de la literatura catalana d’Ariel, i de treballs com Poesia catalana del segle XX (1963), amb Josep Maria Castellet, Lectures crítiques (1975) o La literatura catalana d’avantguarda. 1916-1938 (1983), entre molts d’altres. Com a professor de literatura catalana contemporània, molts filòlegs que han treballat amb ell o que tan sols han passat per les seves aules han pogut aprendre del rigor, l’ordre i l’ambició en l’anàlisi, l’estudi i la crítica de la literatura. Continua llegint