Joaquim Molas, in memoriam
18 març, 2015
La matinada de dimarts passat, 17 de març, va morir el Dr. Joaquim Molas (1930-2015), catedràtic de literatura catalana, professor, editor i crític que ha marcat profundament la tradició dels estudis literaris catalans del segle XX.
En la seva adolescència va ser deixeble de Joaquim Carreras i Artau, de qui va dir que havia après «l’ordre i l’afany de precisió», i de Guillem Díaz-Plaja, de qui admirava «la tendència a la síntesi i a la classificació, i el plaer per la lectura». Aquest mestratge va continuar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona amb Martí de Riquer, Antonio Vilanova i Antoni M. Badia i Margarit, Ramon Aramon, Jordi Rubió i Vicens Vives.
Aquesta formació va fructificar de manera notòria en els diferents àmbits en els quals va treballar. Com a professor dels Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat Autònoma, a l’Escola Universitària Jordi Rubió de Biblioteconomia i Documentació i a la Universitat de Barcelona. Com a editor i crític, amb la seva implicació en el projecte d’Edicions 62, la fundació de la revista de llengua i literatura Els Marges (1974), la publicació de col·leccions com la MOLC, la direcció dels darrers números de la Història de la literatura catalana d’Ariel, i de treballs com Poesia catalana del segle XX (1963), amb Josep Maria Castellet, Lectures crítiques (1975) o La literatura catalana d’avantguarda. 1916-1938 (1983), entre molts d’altres. Com a professor de literatura catalana contemporània, molts filòlegs que han treballat amb ell o que tan sols han passat per les seves aules han pogut aprendre del rigor, l’ordre i l’ambició en l’anàlisi, l’estudi i la crítica de la literatura.
Deia Molas que «l’aventura de llegir, que, per a mi, és essencial, la vaig convertir, no en una “imitació”, per més personal que fos, sinó en un objecte d’estudi. I vaig deixar d’”escriure” per posar-me a “descriure”, un ofici, a la pràctica, tan complicat i tan competitiu com l’altre, però que treballa amb idees, més ben dit, amb les reelaboracions literàries de la realitat nua i pelada, no directament amb aquesta. I que, per tant, demana, primer, moltes dosis d’erudició, per disposar de tot el material d’arxiu i de lectura necessari. Després, d’imaginació, per establir tots els lligams possibles entre els materials aplegats. I, per últim, de mètode i d’intel·ligència per ordenar i donar sentit a l’operació. Ara: aquest discurs, com qualsevol discurs escrit, sigui literari o científic, està subjecte a unes rígides lleis de composició, dit amb altres paraules, d’organització, de precisió, de claredat i, en definitiva, de tensió. Que he procurat de respectar. Tant de bo ho hagi aconseguit, ni que sigui en dues o tres pàgines! (a Fragments de memòria. Fulls de dietari. Lleida: Pagès, 1997, p. 15, 16)
Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya
Joaquim Molas – Autors a lletrA, l’espai virtual sobre literatura catalana a internet.
