Els Mèdici, senyors de Florència

els_Medici

Els Mèdici[1] no figuraven originàriament entre les famílies selectes de la Llana que havien ocupat el poder polític de la ciutat des de la reacció oligàrquica, però maniobraren sàviament entre les diferents faccions sense comprometre’s amb cap, fent-se al mateix temps populars entre les classes baixes amb la concessió de crèdits. S’aliaren amb els popolani i amb els gremis menors i només s’associaren clarament amb l’oposició democràtica quan aquesta portava un camí de triomf i, així, Salvestro de Mèdici fou un dels que s’aprofitaren de la victòria dels ciompi; quan l’oposició, tanmateix, es trobava en dificultats, romanien en un segon terme. La grandesa dels Mèdici es palesà quan començaren a declinar les restants famílies poderoses (a excepció dels Strozzi, única casa de banca que no va fer fallida).

Continua llegint

Florència en el Renaixement: bases polítiques i econòmiques

florencia1

Amb una població d’uns 50.000 habitants (a principis del segle XV), aquesta ciutat mercantil era la cinquena més gran d’Europa, només superada per Milà, Nàpols, Venècia i París (tres de les quals, italianes). Un cens de 1427 presentava en actiu 324 juristes, 224 fusters, 192 constructors, 90 taverners i vinaters, 261 sabaters i 101 sastres.[1] Així descriu l’humanista, historiador i polític Leonardo Bruni (1369-1444) la ciutat de Florència a inicis del segle XV:

«La gent que ha tingut l’ocasió de veure Florència … les grans proporcions de la seva arquitectura i la grandesa dels seus edificis, la seva esplendor i magnificència, les seves esveltes torres, les seves esglésies de marbre, les cúpules de les seves basíliques, els seus esplèndids palaus, les seves muralles emmerletades i les seves nombroses viles, el seu encant, bellesa i decoració … s’ha quedat sorpresa dels seus èxits.»

Leonardo Bruni (1968). Laudatio Florentinae Urbis. Chicago. University of Chicago Press. Pàgs. 12-13

Segons Bruni, què podia meravellar al visitant de Florència? La seva catedral, el Duomo, que encara que inacabada, esdevindria una de les més grans d’Europa. El Baptisteri que amb la seva façana de marbres incrustats i el seu mosaic interior palesava la prosperitat de la ciutat. Els grans convents franciscans de Santa Croce i el dominic de Santa Maria Novella que donaven testimoni d’un determinat sentiment religiós de la població alhora que també de la seva opulència. El Palau de la Senyoria, una fortalesa amb un imponent campanar, que allotjava la seu del govern i que era el focus principal d’una gran plaça, que estava pavimentada –una raresa i una extravagància a l’Europa medieval– i que juntament amb la loggia dei Lanzi, constituïa un ostentós decorat per a les cerimònies públiques.

florencia2Catedral de Florència i Baptisteri

florencia3Santa Croce                                                                            Santa Maria Novella

florencia4Piazza della Signoria

Continua llegint

La Girona del Cerverí

Ja hem obert la inscripció per la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

MAC2_4

Dissabte 23 de maig
La Girona del Cerverí
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants

Aquesta sortida, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

Hem volgut anomenar l’activitat La Girona de Cerverí per a recollir precisament aquesta intenció contextualitzadora de les poesies del trobador segarrenc. L’objectiu bàsic és que els participants en l’activitat prenguin consciència de la interrelació que hi ha entre les diverses arts d’una mateixa època i un mateix espai geogràfic: el romànic.

A la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, situada a l’església del monestir de Sant Pere de Galligants, ens aturarem especialment en la lectura dels capitells de les naus i els del seu claustre, fent notar als assistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a l’abat i que també es poden veure en una representació similar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en un dels murals de Sant Joan de Boí. Destacarem també la relació entre l’artista/artesà, la seva pròpia obra i els comitents mitjançant l’anàlisi de la inscripció de la rosassa del Museu d’Arqueologia.

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria.

Podeu descarregar-vos el dossier complet del Cicle en aquest enllaç.

Florència en el Renaixement: política i mecenatge

Des de la dècada de 1290, el nou govern representatiu de la ciutat iniciava la construcció dels principals símbols del poder florentí: el Palau de la Signoria i la catedral (el Duomo). El patronatge estatal d’aquests monuments clau havia establert un model de control cívic que aviat es va aplicar a esglésies, convents i hospitals de Florència, disminuint significativament els drets tradicionals dels ordes religiosos. En lloc d’assumir col·lectivament la responsabilitat directa sobre aquests projectes, el govern va transferir la majoria d’ells a determinats gremis, com a institucions que formaven la base del sistema polític de la ciutat, amb el que va establir una rivalitat entre els gremis que va estimular la competència en el patronatge públic. florencia9Piazza della Signoria. Pallazzo Vecchio. Segles XIII – XIV. Florència.

La Piazza della Signoria és la més emblemàtica de Florència, i s’hi poden admirar obres que van des del segle XIII al segle XIX: Cosme I de Mèdici a cavall, de Giambologna (1594); la Font de Neptú, d’Ammanati (1563-75); la còpia del David de Miquel Àngel –l’original hi va romandre fins al final del segle XIX–, la Loggia della Signoria (1376-1382), amb les escultures que aixopluga (XVI-XIX); els Uffizi (1560-80); i el Palazzo della Signoria o Palazzo Vecchio (1229-1314).

Anomenat, originàriament, Palazzo dei Priori o Palagio Novo, se li va canviar el nom pel de Palau de la Senyoria, nom de l’organisme principal de la República Florentina, al segle XV. Després pel de Palau Ducal, en establir la seva residència Cosme I de Mèdici el 1540. Després, el 1565, començaria a anomenar-se Palazzo Vecchio en haver-se mudat Cosme al Palau Pitti.

Continua llegint

Prado – Thyssen – Reina Sofia

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el cap de setmana del 16-17 de maig, una sortida durant la qual es visitaran tres museus de Madrid:

  • el Museu Thyssen-Bornemisza
  • el Museu Reina Sofía
  • el Museu del Prado

El programa d’aquesta sortida serà el següent:

Dissabte
:
– trobada a les 11,30 a la porta del museu Thyssen
– de 14,30 a 16 h: dinar
– de 16,30 a 21 h: museu Reina Sofia

Diumenge:
– trobada a les 9,30 a la Puerta de los Jerónimos del museu del Prado
– d’11 a 16 h: museu del Prado

Inscripció obligatòria (un màxim de 30 inscripcions)

planol_Muesu_Prado

Continua llegint

Nova data: Antropologia i bé comú (tres històries de camp)

grau antropologia UOC_URV

Taula Rodona ‘Antropologia i bé comú’
Dia: 3 de juny
Hora: 18h
Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Pi i Sunyer. c/Carme, 47 08011 Barcelona

Inscripció obligatòria aquí

En aquesta taula rodona volem reflexionar des de les diferents vessants de la pràctica antropològica sobre el concepte de “bé comú” i  la importància de les formes de cooperació en la història de la humanitat.

Des de l’Antropologia Física ens interessa com s’entén actualment des de la genètica i la cognició la capacitat de cooperació entre els homínids: existeix un gen egoista? Quina importància tenen les neurones mirall en l’organització de la vida social? En Paleoantropologia, com podem inferir comportaments de cooperació i el seu paper en l’evolució de l’espècie humana? Podríem parlar del desenvolupament d’un concepte de “bé comú” ja en la prehistòria?

I quina és la visió de l’Antropologia Social i Cultural? Què ens diuen altres formes d’organització econòmica tradicionals com els béns comunals sobre la noció d’un “bé comú”? Com altres pobles i civilitzacions conceben la relació amb la natura i els recursos naturals? Hi ha alguna relació entre les diferents concepcions de propietat i la idea d’un patrimoni de la humanitat?

Finalment, des de les Antropologia digital i de la contemporaneïtat, què ens aporta la reflexió sobre nous moviments socials inspirats en el programari obert, la cultura lliure i la idea del “procomú” al debat sobre com entendre en el nostre món actual allò comú? Com aquestes diferents mirades ens poden aportar coneixement sobre el bé comú a la pràctica antropològica?

Hi participen:

Marina Mosquera Martínez
Arqueologia cognitiva, URV-IPHES

Joan J. Pujadas
Antropologia social i cultural, URV-DAFITS

Adolfo Estalella
Antropologia de la ciència i la tecnologia, UOC-MEDIACCIONS

Modera: Elisenda Ardèvol,
Estudis d’Arts i Humanitats, UOC

Organitzat pel grau d’Antropologia i Evolució Humana URV/UOC i l’Institut Català d’Antropologia,  amb la col·laboració de l‘Institut d’Estudis Catalans.

logoICAgranIEC

Continua llegint

La Venècia dels dogo

Venecia1Plànol de Venècia de Jacopo de’ Barbari, 1500, Museu Correr

Venècia era diferent de qualsevol altra ciutat europea i un dels estats més poderosos d’Itàlia, gràcies sobretot al seu imperi comercial, cosa que explica que el seu port fos un dels més importants d’Europa, que el seu nucli urbà fos cosmopolita (amb colònies d’alemanys, grecs, eslaus, jueus, turcs i armenis) i que la seva població, cap el 1400, superés els 100.000 habitants.

El seu origen es troba en grups de pescadors que havien fugit del caos de les invasions bàrbares que varen precipitar l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident durant el segle VI. El tractat de Carlemany del 814 amb els sobirans bizantins va posar Venècia sota l’autoritat nominal de Constantinoble[1]. La sobirania efectiva estava, tanmateix, a mans del dogo o Dux, i cap a l’any 1000 el domini bizantí havia desaparegut i Venècia era independent[2].

La riquesa de Venècia es fonamenta en el comerç internacional, una empresa estatal altament organitzada.[3] La quarta croada de 1202-1204 i la victòria de Chioggia (1380) contra Gènova, amb qui es disputava la supremacia de l’Adriàtic, va convertir Venècia en la principal potència marítima de la Mediterrània oriental.

venecia2venecia3Interior de la basílica de san Marc, 1063-1073, amb ampliacions i modificacions en el segle XIII i XV.

Continua llegint

Conferència de Wiebe Bijker. Looking beyond Europe: Rethinking Science, Innovation and Democracy

El proper dimecres 29 d’Abril a les 12h., a la sala d’actes de la Seu Central de la UOC (Avda. Tibidabo 39. 08053 Barcelona), el prof. Wiebe Bijker (Maastricht Universiteit, Països Baixos) impartirà la conferència: “Looking beyond Europe: Rethinking Science, Innovation and Democracy”.

Wiebe Bijker és un dels especialistes més reconeguts en l’anàlisi de les interaccions entre tecnologia i societat, dintre dels anomenats Estudis de Ciència i Tecnologia (Science & Technology Studies). Actualment és director del Màster de recerca “Cultures of Arts, Science, and Technology”, a la seva universitat, i ha estat, entre d’altres, President de la Society for Social Studies of Science i de la Netherlands Research School on Science, Technology and Modern Culture.  És fundador i coeditor de la sèrie de monografies Inside Technology de MIT Press.

bijker

Algunes de les seves obres són:

Bijker, Wiebe E.; Hughes, Thomas P.; Pinch, Trevor (1987). The social construction of technological systems: new directions in the sociology and history of technology. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262022620.

Bijker, Wiebe E.; Law, John (1992). Shaping technology/building society: studies in sociotechnical change. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262521949.

Bijker, Wiebe E. (1995). Of bicycles, bakelites, and bulbs: toward a theory of sociotechnical change. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262023764.

Bijker, Wiebe E.; van Lieshout, Marc; Egyedi, Tineke M. (2001). Social learning technologies: the introduction of multimedia in education. Aldershot, England Burlington, Vermont: Ashgate. ISBN 9780754614098.

Bijker, Wiebe E.; Bal, Roland; Hendriks, Ruud (2009). The paradox of scientific authority: the role of scientific advice in democracies. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262258609.

Bijker, Wiebe E.; Hommels, Anique; Mesman, Jessica (2014). Vulnerability in technological cultures: new directions in research and governance. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262525800.

Patrícia Soley-Beltran guanya el Premi Anagrama d’assaig

Patrícia Soley-Bertran

La consultora del Seminari de gènere del grau d’Humanitats de la UOC, Patrícia Soley-Beltran, ha guanyat el premi Anagrama d’assaig amb l’obra ‘¡Divinas! Modelos, poder y mentiras’.

Patrícia Soley-Beltran és llicenciada en Història Cultural per la Universitat de Aberdeen i doctora en Sociologia del gènere per la Universitat d’Edimburg.

Us deixem l’enllaç a la notícia del diari Ara que il·lustra aquest post.

 

El regne de Nàpols d’Alfons I

El Regne de Nàpols va ser un regne que va ocupar els territoris de la Itàlia meridional (Nàpols) i, durant alguns períodes, també l’illa de Sicília.

napols1napols2Nàpols. Tavola Strozzi, 1472-1473. 65 x 262 cm. Museo Nazionale di Sant Martino, Nàpols. Donació de Filippo Strozzi a Ferran I d’Aragó. http://tavolastrozzi.it/studio.htm napols3

napols4napols5napols6Fotografia del port de Nàpols del segle XIX Continua llegint

La Màntua dels Gonzaga

mantua1

Era com una illa en el riu Minci i estava envoltada per tres dels seus costats per pantans infestats de mosquits[1]. Estava ubicada en un punt estratègic de la plana llombarda sobre la ruta comercial que connectava Itàlia amb Alemanya. Amb uns 25.000 habitants (similar a Ferrara) era el bressol de Virgili. Territori feudal sota l’autoritat imperial, esdevingué independent amb la Pau de Constança amb un govern municipal que va desaparèixer quan Pinamonte Bonacolsi es feu amb el poder el 1273. El 1328 Luigi Gonzaga, membre d’una família local de terratinents, va assumir el control de la ciutat, establint el domini dels Gonzaga que va perdurar fins el 1627. Durant el segle XV va ser un estat políticament estable cosa que va afavorir el seu desenvolupament cultural, a través d’aliances matrimonials, hàbil diplomàcia i la creació d’una cort. El principal focus de poder dels Gonzaga a Màntua era el seu palau ducal. El Palau del Capità de l’antic ajuntament fou ampliat pels Gonzaga en el segle XIV com a primer símbol de la seva autoritat.

mantua2Palau Ducal de Màntua

A l’igual que els palaus ducals de Ferrara i Urbino, el seu aspecte defensiu contrastava amb una façana més oberta. El front principal del palau donava a la plaça central de la ciutat. El seu sostre amb merlets, la seva façana de maó, la seva arcada apuntada al nivell inferior i les seves finestres gòtiques, proporcionaven una impressionant imatge d’estabilitat política, i molt diferent de la inexpugnable fortalesa erigida pels prínceps de les dinasties Visconti i Sforza a Milà o al castell de la dinastia Aragó a Nàpols. També en aquesta plaça hi havia la catedral de Màntua amb una extensa façana de marbre recoberta amb detalls ornamentals gòtics, encarregada per Francesc I (cap el 1400). mantua3Castello san Giorgio, que domina el pont san Giorgio, pont que unia Màntua amb terra ferma. Afegit al palau ducal per Francesc I (1382-1407)

Continua llegint

Ruta del Cister

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte 18 d’abril, una sortida que resseguirà la Ruta del Cister i es visitaran els monestirs de:

  • Santes Creus
  • Poblet
  • Vallbona de les Monges

Dormitori_Santes_Creus

El programa d’aquesta jornada serà el següent:

– trobada a les 9,30  a la porta principal del monestir de Santes Creus

– de 10  a 12: visita-seminari del monestir de Santes Creus i audiovisual “El món del Cister”

– de 12,15 a 13: desplaçament cap a Poblet

– de 13,15 a 14,45: dinar a l’Hostatgeria de Poblet

– de 15 a 16,45 h: visita guiada pel monestir de Poblet

– de 16,45 a 17,15 h:desplaçament cap a Vallbona de les Monges (26 km)

– de 17,30 a 18,30: visita-seminari al monestir de Vallbona de les Monges

Inscripció obligatòria (grup tancat a 60 inscripcions)

Informacions d’interès

A Santes Creus es comprarà el ticket per als tres monestirs: preu 12 € (mireu de portar-ho exacte per evitar problemes de canvis).

Santes Creus és l’únic dels tres monestirs on no hi ha vida monàstica.

L’accés habitual per arribar a Santes Creus, venint de Barcelona, és agafar l’autopista AP7 i, passat Vilafranca del Penedès, agafar, direcció Lleida la E90 i sortir per Vila-rodona.

Dinarem a l’Hostatgeria de Poblet. Ens demanen que el primer plat sigui comú (he optat per demanar amanida per tothom) i el segon es pot triar carn o peix. En fer la inscripció es demana que s’indiqui l’opció triada. El preu: 18 € + 1 € (per pagar el guia que ens farà la visita per Poblet).

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

La Ferrara dels Este

Ferrara1

Era el centre d’un petit estat, ubicat entre Milà i Venècia, governat per la família Este[1] (membres de la vella noblesa imperial) des del segle XIII, que s’havia aprofitat de les disputes entre el papat i l’emperador. Els seus ingressos provenien d’impostos, drets duaners sobre el tràfic comercial que travessava el seu territori, rendes dels seus dominis agrícoles i, sobretot, dels fons obtinguts prestant servei com a condottieri. Durant el segle XV, Ferrara va estar governada per Niccolò III (1393-1441) i els seus tres fills, Leonello (1441-1450), Borso (1450-1471) i Ercole (1471-1505). Deixant de banda un intent de cop d’estat promogut per un fill de Leonello, el règim fou força estable.  Si els Este no tenien la influència política dels seus poderosos veïns de Milà i Venècia, la seva política matrimonial[2], hàbil diplomàcia, eficaç administració i elevades despeses [com ho palesaren les dedicades a l’emperador Federic III quan s’adreçava a Roma per ser coronat (1452) o al papa Pius II quan es dirigia al Congrés de Màntua (1459-1460)], varen convertir Ferrara en un important centre cultural.

Seguint el model dels sobirans de Nàpols i Milà, els Este[3] varen adoptar el llenguatge del poder absolut, combinant la imatgeria cortesana i cavalleresca de les aristocràcies del nord d’Europa amb la cultura de l’antiga Roma per tal de produir una propaganda eficaç que mostrés la posició de la seva cort,[4] i es va contractar a l’humanista Guarino de Verona com a tutor del primogènit Leonello. Sota la influència de Guarino i de la literatura de l’Antiguitat, els humanistes de la cort de Leonello varen desenvolupar noves i importants actituds envers el patronatge, el mecenatge i l’art. Promogueren la imatge de Leonello com a erudit i expert, més que com la d’un constructor prolífic, que solien preferir els patrons principescs italians. L’humanista Angelo Decembrio recollia en el seu diàleg De politia litteraria[5] la concepció que Leonello tenia sobre l’art (gran coneixedor de l’art antic i modern, desinteressat per l’ostentació, crític dels temes frívols del poder cortesà[6]). El text de Decembrio suggereix, sobretot, un desig d’imbuir a la imatgeria de la cort de Ferrara d’una vinculació entre cost i ostentació que fos més subtil del que solia ser.

Gran part de l’arquitectura, pintura i escultura del segle XV s’ha perdut per les remodelacions fetes posteriorment, però els arxius del seu estat contenen una valuosa informació (llibres de comptes, contractes, cartes, inventaris…) que permet reconstruir el mecenatge dels Este. Ferrara2

Pont llevadís del Castell Vell       Bartolino de Novara: Castello Vecchio, segles XIV-XV

Ferrara4

Palau de la Cort, actualment Palau municipal de Ferrara Continua llegint

Literatura europea al Museu Episcopal de Vic

MEV_2Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la primera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals al Museu Episcopal de Vic.

Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 18 d’abril de 2015
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants

 

La capital d’Osona disposa, tal vegada, de la millor col·lecció al món de pintura romànica sobre fusta. Un patrimoni que destaca especialment per un tractament museogràfic molt contemporani que acosta l’art medieval a la sensibilitat de l’espectador actual.

La visita, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, consistirà en el comentari de les obres pictòriques (frescos, frontals, bigues…) i escultòriques (majestats, davallaments, arquetes…) i la seva relació amb la literatura produïda en l’època en què van ser creades.

Imatges i context que ens han d’aproximar també als relats, la lírica o l’esperit d’una literatura, la medieval, que també, malgrat la distància dels segles, manté la fascinació per al lector contemporani.
Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria.

Podeu descarregar-vos el dossier complet del Cicle en aquest enllaç.

Cicle Literatura europea i patrimoni

 

MNAC site

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

Es tracta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI

Dissabte, 18 d’abril de 2015: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 23 de maig de 2015: La Girona de Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 27 de juny de 2015: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Continua llegint