Literatura i tradició

“Tradició” és un concepte controvertit, sovint contraposat a “modernitat” en el llenguatge corrent i també en el discurs acadèmic de molt diverses disciplines. Cada època té el seu vessant modern i una tradició, llegada des del passat i recollida en alguna mesura en el present. En interacció amb la literatura també sol acarar-se al plural “tradicions” per posar de relleu la pluralitat de veus que ressonen en tot autor, en cada obra (veus traduïdes, importades, viatjades).

Barceló

La tradició evoca sovint també la figura d’uns “clàssics” que configuren el cànon. L’etiqueta “tradició clàssica”, per exemple, així com el contingut que designa (els antics grecs i llatins), tenen la seva data de naixement i la seva obsolescència. Però hi ha altres tradicions (bíblica, europea…) i també parlem de “clàssics contemporanis”… “Clàssic” fa referència a la idea de “classe”, en el sentit de classificació i rellevància, però també suggereix l’escola que el fa aprendre i les lectures que el fan perdurar.

El concepte de tradició evoca el que ens arriba d’un passat, pròxim o remot, però no es tracta d’un passat absolut, inactiu; a diferència del seu congènere “patrimoni”, al·ludeix més aviat a una procés actiu de transmissió, a uns continguts eventualment operatius, actuants… “Recepció” en podria ser l’altra cara de la moneda, a més d’un aspecte teòric a tenir present per superar “influències”, “fortunes”, “presències”…

Barcelo_SuicidesL’assignatura Literatura i tradició del Màster d’Humanitats ofereix un espai acadèmic on tractar aquestes i d’altres qüestions d’una manera eminentment pràctica; això és, a partir de la lectura i el comentari dels grans textos literaris del passat. El curs s’articula al voltant de la tradició literària europea, les perspectives principals de la qual s’il·lustren a partir d’un cànon de lectures essencials: L’Odissea, d’Homer; Edip rei, de Sòfocles; L’Infern, de Dante; el Rei Lear, de Shakespeare i una selecció dels Assaigs, de Montaigne.

La lectura i discussió en torn d’aquestes obres fonamentals, i de les seves reverberacions en altres arts –com la pintura o el cinema–, permetrà una àmplia reflexió sobre diferents gèneres i modalitats literàries (l’èpica, la tragèdia, el poema sacre, l’assaig) i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge d’Europa i la relació de la cultura europea amb altres cultures.

Els estudiants de l’assignatura rebran a casa la primera de les lectures obligatòries: L’Odissea, en la versió de Carles Riba. Per al seguiment del curs es proposen quatre activitats principals, sempre en l’òrbita d’Homer, Sòfocles, Dante, Shakespeare i Montaigne.

Neus Rotger, consultora de Literatura i tradició, és doctora en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat investigadora al Center for the Study of the Novel (Stanford University), al Centre de Recherche de Littérature Comparée (Université Sorbonne-Paris IV) i al Department of Rhetoric (UC Berkeley). Ha estat professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i des del 2007 és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on coordina assignatures de literatura.

Fra Filippo Lippi: Coronació de la Marededéu

Filippo_Lippi1

Filippo Lippi: Coronació de la Marededéu, 1447. Tremp sobre taula. 200 x 287 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: Francesco Maringhi, prior de l’església, per a l’altar major de Sant Ambrosi.

Plantejament de preguntes

A més de seguir amb els  paral·lelismes entre obres dedicades a la Coronació de la Marededéu, la de Filippo Lippi[1], el taller del qual va ser un dels més actius i destacats de Florència a mitjan Quattrocento, ens interessa especialment perquè ens permet plantejar un seguit de preguntes sobre la importància del comitent i, també, sobre com la vida privada de l’artista podia influir en la seva obra.

Quina història ens explica aquesta Coronació? Què se’n pot deduir si la comparem amb la Coronació de Fra Angelico del 1435? Com vesteix als àngels i com tracta la figura femenina, en relació a les altres Coronacions analitzades?

Per què la figura orant assenyalada per un àngel que sosté un rotlle on s’hi llegeix «ell va acabar l’obra» és un retrat del comitent i no del pintor?

Fitxa tècnica

El retaule figura en les últimes voluntats del canonge de Sant Llorenç i procurador de Sant Ambròs Francesco Maringhi, que va morir el 1441, per a l’execució del qual havia cedit els seus béns (per a la construcció d’un nou retaule per a l’altar major de Sant Ambròs). Es conserven els rebuts de pagament pels treballs, des del 1439 fins el 1447. Per a finalitzar l’obra i el seu marc daurat (actualment perdut) va necessitar sis ajudants. També tenia una predel·la que ha estat desmantellada i de la qual només se’n conserva un panell amb el Miracle de Sant Ambròs al museu de Berlín.

El retaule està compost d’un gran panell dividit a la part superior per tres arcs, que reprenen la forma tradicional del tríptic. Dos tondos es troben en el carcanyol o espai entre els arcs i representen l’àngel de l’anunciació i la marededéu anunciada.

El personatge agenollat a la dreta és un retrat del comitent Maringhi com es dedueix de la inscripció de l’àngel que diu: iste perfecit opus (aquest ha acabat l’obra).

El preu pagat per aquesta obra el 1447 va ser de 240 florins, cost que podria semblar molt elevat, però que no ho era tenint present que hi ha més de 50 figures i un marc sobredaurat. Continua llegint

Piero della Francesca: Díptic del duc d’Urbino

Piero1

Piero della Francesca (c. 1415-1492): Díptic del duc d’Urbino, o Retrat de Battista Sforza i Federico de Montefeltro o Triomf de la Castedat, 1465-66. Oli sobre taula. 47 x 33 cm. cadascun. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: Federico de Montefeltro.

Plantejament de preguntes

Piero della Francesca[1] és un dels autors que marcaran la transició entre la primera i la segona generació del Quattrocento i que amb els seus estudis teòrics i pràctics sobre la perspectiva, ja no presentarà cap punt de contacte amb l’estil gòtic internacional.

Aquest retrat de Federico de Montefeltro ens remet a dues qüestions: com i per què el Renaixement es va donar en altres ciutats d’Itàlia, com la petita Urbino (un feu papal que pertanyia als Montefeltro –una família de condottieri–, que l’havien adquirit a canvi dels deutes contrets amb ells pel papat), i com l’art és utilitzat com a instrument per a crear-se una determinada imatge que, a la vegada, donés testimoni tant de les ambicions dinàstiques, com de la riquesa, la posició, la destresa militar i les aspiracions culturals. En definitiva, com es pot legitimar el poder?

Fitxa tècnica

El doble retrat dels ducs d’Urbino és un díptic amb els retrats dels esposos Federico da Montefeltro i Battista Sforza, datat al voltant del 1465-1472. Remarquem que es tracta del primer quadre que es comenta realitzat amb tècnica de pintura a l’oli,[2] i un dels primers retrats renaixentistes.

El retrat doble, un dels retrats més famosos del Renaixement italià, va ser pintat a Urbino, en algun moment imprecís: uns parlen de 1472, altres el situen a la dècada de 1460 a 1470, altres fonts parlen de 1472-1473.

Sembla que el retrat de Federico ja estava acabat el 1465 (com ho suggereix l’absència de signes honorífics: Urbino va ser elevada a la categoria de Ducat pel papa Sixt IV el 1474), mentre que el de Battista Sforza seria a títol pòstum (com ho deixaria entendre la inscripció, en passat), i per aquest motiu datat després del 1472, l’any de la seva mort a conseqüència del part als 27 anys (es diu que es va utilitzar la seva màscara mortuòria per a fer el retrat). A més, la inclusió de Federico suggereix una aspiració a assumir la dignitat ducal, per tant, anterior a l’obtenció d’aquest títol el 1474.

Potser el retrat de Federico va ser realitzat en primer lloc i només després de la mort de la seva esposa, va ser proveït de l’altra taula: prova d’això és un testimoni del 1466 en el qual un carmelita veronès parla d’una «imago eiusdem Principis a Petro burgensis picta» (una imatge d’aquest Príncep pintada per Piero del Borgo). La datació del primer retrat seria propera a la de la Palla di Brera i podria estar feta com un treball preparatori per a aquesta Palla. Aquesta hipòtesi guarda relació amb el retrat de Sigismondo Pandolfo Malatesta (amb un retrat similar de perfil, però sobre un fons negre en lloc de sobre un paisatge) de prop del 1451, pintat en paral·lel  amb el fresc de San Sigismondo e Sigismondo Pandolfo Malatesta per al Temple Malatestià.

Piero2
Piero della Francesca: Retrat de Sigismondo Pandolfo Malatesta (condottiero de Rimini), cap el 1451. Oli i tremp sobre taula. 44,5 x 34,5 cm. Musée du Louvre, París

  Continua llegint

Domenico Veneziano: Sacra conversazione

domenicov1
Domenico Veneziano (c. 1410-1461): Pala di Santa Lucia de’ Magnoli o Sacra conversazione coi santi Francesco, Giovanni Battista, Zanobi e Lucia (Marededéu entronitzada), cap el 1445. Tremp sobre taula. 209 × 216 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: per a l’altar major de l’esgésia de Santa Lucia dei Magnoli, adscrita a un hospital per a la cura de pelegrins o malalties contagioses.

Plantejament de preguntes

Sovint, quan pensem en el Renaixement, ens venen un seguit d’imatges i percepcions que, comparades amb les que ens venen quan pensem en el Barroc, podríem caracteritzar de la següent manera:

domenicov7

Continua llegint

Paolo Uccello: La batalla de san Romano

Uccello1

Paolo Uccello (1397-1475): La batalla de san Romano (Bernardino della Ciarda cau del seu cavall), cap el 1438. Tremp sobre taula. 182 x 323 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec:Lionardo Bartolini Salimbeni.

Ucdello2

La chamera di Lorenzo amb les tres  «Batalles». Reconstrucció a dimensions reals,  Florència, «L’Arquitectura de Lorenzo il Magnifico», Spedale degli Innocenti, 1992.

Uccello3

Paolo Uccello: La batalla de san Romano ( Niccolò da Tolentino alla testa dei fiorentini), cap el 1438. Tremp sobre taula. 180 x 316 cm. National Gallery, Londres.

Uccello4

Paolo Uccello: La batalla de san Romano (Intervento decisivo di Michele Attendolo a fianco dei fiorentini), cap el 1438. Tremp sobre taula. 180 x 316 cm.  Musée du Louvre, París.

Plantejament de preguntes

Una de les característiques que sempre es posen de relleu en parlar del Renaixement és la perspectiva, sobretot davant d’obres de Paolo Uccelo, Domenico Veneziano i Piero della Francesca. I el discurs sobre l’ús de la perspectiva durant el Renaixement està íntimament lligat al mite del progrés artístic. Són els sistemes figuratius utilitzats en el Quattrocento simptomàtics d’un progrés artístic? L’ús de la perspectiva en aquesta època va reflectir un canvi en l’aptitud i la tècnica de plasmar la realitat, en les percepcions fisiològiques dels individus, en les seves convencions i mentalitat?

Es pot afirmar, com defensa Gombrich, que el desenvolupament artístic es manté mitjançant una creixent insatisfacció dels artistes envers els estils dels seus predecessors?

O més aviat va ser la capacitat per a utilitzar la perspectiva una estratègia per a que els artistes es poguessin comparar als matemàtics i així justificar la seva pertinença a les arts liberals?

L’ús sistemàtic de progrés i decadència artístics no amaga un judici de les obres d’art que té la finalitat de categoritzar-les i de classificar-les més que d’analitzar-les amb la finalitat d’interpretar-les?

La història de l’art no s’hauria de dedicar a l’estudi de les obres i no al dels estils, i a l’estudi de les diverses tradicions pictòriques i no al d’un estil únic per a cada país i època?

Continua llegint

#UOC4nepal: Dóna suport a les víctimes del terratrèmol i fes un donatiu

UOC4Nepal2Del 22 de juny al 5 juliol, l’equip docent i els estudiants de l’Escola de Llengües de la UOC impulsaran una campanya de recollida de diners per ajudar els damnificats pels devastadors terratrèmols del Nepal a afrontar la destrucció dels seus habitatges, escoles i centres de salut.

Dos mesos després dels dos sismes que van sacsejar el país, l’emergència continua. Aviat arribaran els monsons, uns vents que desencadenen pluges torrencials i inundacions, que amenacen novament la població nepalesa amb esllavissaments de terra, talls de les vies de comunicació, brots epidèmics i aïllament de les comunitats. L’impacte dels terratrèmols és de tal magnitud que es trigarà anys en tornar a la normalitat, en funció de l’ajuda que rebin.

Davant d’aquesta situació, l’Escola de Llengües, que pertany als Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat, anima tota la comunitat universitària –estudiants, professorat, alumni i personal de gestió–  a fer una aportació, per petita que sigui, per ajudar les persones i les comunitats més afectades pel desastre.

Projecte de Creu Roja Espanyola

En les dues setmanes que duri el repte, l’objectiu de la recaptació és arribar a la xifra de 1.500 euros. El total dels diners recollits es destinaran a finançar el material que la Creu Roja Espanyola, sòcia de la UOC des de fa quinze anys, lliurarà a les persones afectades pels terratrèmols i pels monsons per a continuar atenent les seves necessitats bàsiques.

  • Cada conjunt de 5 € que es recullin equival a una manta.
  • Si es donen 10 €, es podrà abastir la població amb tres bidons d’aigua.
  • Amb 15 € s’habilitarà una tenda de campanya per a aixoplugar-se.
  • Cada joc de cuina val 20 €.
  • Un donatiu de 30 € correspon a nou bidons d’aigua.
  • I, si es fa una aportació de 50 €, es podrà equipar els damnificats amb una tenda, dues mantes, un joc de cuina i dos bidons.

Com s’hi pot col·laborar Continua llegint

Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 4 de juliol una sortida centrada en les abadies de la Catalunya Nord, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • els monestirs medievals: espiritualitat o política?
  • la improbable independència de Catalunya: una visió històrica (del 988 al 2015)

sant_marti_del_canigo
Estat de l’abadia de Sant Martí del Canigó el 1902

Sant_Michel_Cuxa
Sant Miquel de Cuixà a inicis del segle XX. Fotografia d’Eugène Trutat (1840-1910)

El programa d’aquesta jornada serà el següent:

– trobada a les 10 h al poblet de Casteil, passat Vernet les Bains, a l’inici del camí que puja cap a Sant Martí del Canigó

– de 10  a 10,45 h: pujada, a peu, cap a sant Martí del Canigó

– de 11 a 12,15 h: visita de l’abadia de sant Martí del Canigó (guia en castellà)

– de 12,15 a 13 h: retorn a Casteil i, amb cotxe, i desplaçament a Vernet les Bains

– de 13 a 14,30 h: dinar al restaurant Princess

– de 14,30 a 15 h: desplaçament cap a sant Miquel de Cuixà

– de 15 a 16,15 h: visita a l’abadia de sant Miquel de Cuixà

– de 16,15 a 16,45 h: desplaçament cap a Vilafranca de Conflent per Codalet

– de 17 a 18 h: visita de les coves Gran Canaletes

– de 18,45 a 20 h: pujada i visita del Fort Libèria

Inscripció obligatòria (places cobertes)

Continua llegint

L’edició de no ficció: Debate

En el marc de l’assignatura Tipologies editorials i aplicacions del Màster d’Edició Digital (Ca Es), us convidem a veure aquest vídeo reportatge sobre l’edició de no ficció en el nou espai digital. Miguel Aguilar, editor de Debate, i Xisca Mas, responsable de la col·lecció digital EnDebate, ens parlen sobre la confecció d’un catàleg de llibres d’assaig i no ficció, sobre els formats i els processos d’edició digital, sobre la promoció a la xarxa i sobre els nous models de negoci.

L’assignatura Tipologies editorials i aplicacions, dirigida per Neus Rotger (UOC) i conduïda per Joana Costa Knufinke (Scholastic Inc., Nova York), i Susanna Allés(Columbia University, NY), forma part del Màster d’Edició Digital i del Postgrau en Gestió i màrqueting editorial (Ca / Es). La docència, que s’imparteix en aules virtuals multilingües (català i castellà), s’iniciarà el proper 14 d’octubre de 2015.

Fra Angèlic: Coronació de la marededéu

angelic1

Fra Angèlic (c. 1395 – 1455): Coronació de la marededéu, cap el 1435. Tremp sobre fusta. 112 x 114 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: desconegut.

Plantejament de preguntes

Com una pintura religiosa pot conjugar les aportacions de Masaccio amb el transcendentalisme del gòtic? Quina imatge es construeix del dogma des de la fe, i quina des de la raó?

Realment s’ha produït, a nivell mental, un tall profund amb l’època medieval? No seguim de ple immersos en una cultura cristiana que, òbviament, s’adapta als nous temps encapçalats per una classe dominant que ja no és la feudal?

Fitxa tècnica

Les fonts de principis del segle XVI, com l’Anònim Gaddiano[1],  atribueixen l’autoria de la taula al  Beat Angelico. Vasari el recorda com ubicat[2] a l’església de Sant Egidi, que formava part de l’Hospital de Santa Maria Nuova. N’existeixen, també, dos fragments de la predel·la amb els esposoris i la dormició de la marededéu, actualment al museu de san Marc. Va ser executada per a l’hospital de Santa Maria Nuova.

En els anys trenta del segle XV, Fra Angèlic va anar abandonant gradualment la forma típica dels retaules, preferint les taules de forma quadrada o rectangular, més adequades per a la construcció espacial en perspectiva.

Després del seu desmembrament, la taula va arribar als Uffizi el 1825 amb la col·lecció de les obres de l’Hospital. D’aquest moment és el nou marc neoclàssic amb un fris de petxines i palmetes.

Descripció Continua llegint

Lorenzo Monaco: La coronació de la Marededéu

monaco1

Lorenzo Monaco: La coronació de la Marededéu, 1413-1414. Tremp sobre taula. 450 x 350 cm. (512 x 450 cm en total). Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: Família Della Frasca per a l’altar major de Santa Maria dels Àngels, Florència.

Plantejament de preguntes

Pràcticament, les deu primeres sales dels Uffizi només ens mostren obres de temàtica religiosa. Aquesta és la imatge que teníem del Renaixement?

No existeix cap catàleg complert de les pintures italianes del Renaixement; per tant, no es pot fer un estudi sistemàtic i exhaustiu de les imatges d’aquest període, però sí que existeix un catàleg de pintures datades, entre les quals s’inclouen 2229 exemplars provinents de la Itàlia del període 1420-1539. En 2033 casos es descriu el seu contingut. D’aquests, 1796 (un 87 %) poden ser descrits com a quadres religiosos, i 237 (un 13 %) com a laics. D’aquests darrers, el 67 % són retrats. De les pintures religioses, aproximadament la meitat representen a la Marededéu i una quarta part a Crist, i quasi el 23 % es refereixen als sants.[1]

Als marges dels problemes que planteja aquesta mostra[2] hem d’anar en compte a no treure una imatge del Renaixement només basant-nos en obres que provenen del final del període (els quadres mitològics de Botticelli són de finals del segle XV). Observem la següent taula  amb les dades estadístiques sobre la presència de diverses figures religioses:

Maria Crist Sants
1420-1479   52   18   30
1480-1539   53   26   20

Continua llegint

Xerrada a València “Eines de traducció assistida en línia”

Imatge-ScriptoriumEls assistents a aquesta xerrada del dia 11 de juny a València podran descobrir les principals eines de traducció assistida en línia del mercat.

Aquestes eines permeten treballar en els nostres projectes de traducció des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet i faciliten enormement el treball col·laboratiu. Moltes d’aquestes eines són d’ús gratuït, algunes fins i tot de programari lliure, i la majoria de les comercials funcionen amb subscripcions mensuals o anuals de preu reduït. Amb aquest tipus d’eines els traductors tenen l’oportunitat de gaudir dels darrers avenços en tecnologies de la traducció amb una inversió nul·la o bé molt reduïda.

La xerrada anirà a càrrec d’Antoni Oliver, professor del Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC-UVic i director del Màster de Traducció especialitzada de la UOC. L’acte tindrà lloc el dia 11 de juny a les 18.30 h a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània  (c/ Sant Ferran, 12, València). L’assistència és lliure i gratuïta, però heu d’emplenar aquest formulari.

20anys_supergran logo UVIClogo octubre

Cultura a la pràctica. Cicle de visites a institucions culturals

Catedral del MarEls Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC en col·laboració amb FiraTàrrega i Icono Serveis Culturals, presenten el cicle de visites Cultura a la pràctica.Cicle de visites a institucions culturals, sota el disseny i la coordinació de la professora Alba Colombo.

L’objectiu d’aquestes visites és veure com gestionen la cultura les institucions d’aquest país, veure en quina situació es troben actualment i quin és el seu dia a dia. Els participants d’aquest cicle podran conèixer les institucions per dins, identificar els seus objectius, veure el seu funcionament així com conèixer els seus directors i representants. El format d’aquestes visites està dissenyat tant pels estudiants del Màster Universitari de Gestió Cultural UOC-UdG-UIB  com per aquells membres de la comunitat UOC que estiguin interessants en la gestió de la cultura. Totes les activitats s’iniciaran amb un recorregut i visita per la institució i finalitzaran amb una tertúlia amb els responsables de cada una de les institucions visitades.

Les visites programades són gratuïtes i obertes a tothom. Les places són limitades, de manera que cal que us inscriviu a través dels formularis corresponents. Continua llegint

Imaginaris socials. Futurs quotidians.

Conversa sobre els imaginaris socials
DATA I HORA: 11de juny de 2015, a les 18,30h
LLOC: Llibreria Documenta (c/ Pau Claris, 144, Barcelona)
Intervindran: Natàlia Cantó, Roger Martínez, Isaac Gonzàlez i Francesc Núñez

El concepte d’imaginari social és un concepte encunyat per Cornelius Castoriadis. Fa referència tot allò que en un moment i lloc es pensa sobre la societat, el que és, el que podria ser, el que hauria de ser i el que desitjaríem que fos. Així els imaginaris socials combinen en els horitzons que ens despleguen descripcions i avaluacions, emocions i racionalitat, desitjos, somnis i expectatives. Podríem posar en diàleg el concepte d’imaginari social amb el de consciència col·lectiva de Durkheim, però argumentarem a favor del primer per les possibilitats d’anàlisi que ens ofereix en relació al segon.

Charles Taylor també ha treballat amb el concepte d’imaginari social, definint-lo com “… el modo en que imaginan su existencia social, el tipo de relaciones que mantiene unas con otras, el tipo de cosas que ocurren entre ellas, las expectativas que se cumplen habitualmente y las imágenes e ideas normativas más profundas que subyacen a estas expectativas.”
Ens agradaria argumentar que dins dels imaginaris socials, d’altíssima importància per la nostra sociabilitat i sentiment de pertinença a un col·lectiu (i alhora per la nostra capacitat per moure’ns i actuar dins el mateix), els imaginaris socials de futur són fonamentals. Sense un imaginari de futur compartit, que donem per descomptat, no som capaços de relacionar-nos els uns amb els altres amb la normalitat de la quotidianitat. Sense assumir que és certa la frase : “ens veurem a la tarda” que diem als nostres fills quan cada matí els deixem a l’escola, no podríem seguir el nostre camí, anar a treballar, fer el cafè amb els companys, comentar els projectes que farem, dinar sense massa angoixa i arribar a l’escola a quarts de cinc amb la certesa que els nens sortiran per la porta quan soni el timbre i seguirem amb la nostra tarda “normal”. Això que ens passa a nivell quotidià, ens passa també quan prenem decisions a la nostra vida, escollint un camí o un altre, a partir de la meta a la qual volem arribar i que des del futur ens configura el present i les nostres decisions actuals.

Sobre aquests imaginaris volem discutir… preguntant-nos també fins a quin punt l’experiència de la crisi dels darrers anys a casa nostra ha modificat allò que ens ve del futur imaginat portant-nos a prendre decisions més o menys conscients en el nostre present.