Imaginaris socials. Futurs quotidians.

Conversa sobre els imaginaris socials
DATA I HORA: 11de juny de 2015, a les 18,30h
LLOC: Llibreria Documenta (c/ Pau Claris, 144, Barcelona)
Intervindran: Natàlia Cantó, Roger Martínez, Isaac Gonzàlez i Francesc Núñez

El concepte d’imaginari social és un concepte encunyat per Cornelius Castoriadis. Fa referència tot allò que en un moment i lloc es pensa sobre la societat, el que és, el que podria ser, el que hauria de ser i el que desitjaríem que fos. Així els imaginaris socials combinen en els horitzons que ens despleguen descripcions i avaluacions, emocions i racionalitat, desitjos, somnis i expectatives. Podríem posar en diàleg el concepte d’imaginari social amb el de consciència col·lectiva de Durkheim, però argumentarem a favor del primer per les possibilitats d’anàlisi que ens ofereix en relació al segon.

Charles Taylor també ha treballat amb el concepte d’imaginari social, definint-lo com “… el modo en que imaginan su existencia social, el tipo de relaciones que mantiene unas con otras, el tipo de cosas que ocurren entre ellas, las expectativas que se cumplen habitualmente y las imágenes e ideas normativas más profundas que subyacen a estas expectativas.”
Ens agradaria argumentar que dins dels imaginaris socials, d’altíssima importància per la nostra sociabilitat i sentiment de pertinença a un col·lectiu (i alhora per la nostra capacitat per moure’ns i actuar dins el mateix), els imaginaris socials de futur són fonamentals. Sense un imaginari de futur compartit, que donem per descomptat, no som capaços de relacionar-nos els uns amb els altres amb la normalitat de la quotidianitat. Sense assumir que és certa la frase : “ens veurem a la tarda” que diem als nostres fills quan cada matí els deixem a l’escola, no podríem seguir el nostre camí, anar a treballar, fer el cafè amb els companys, comentar els projectes que farem, dinar sense massa angoixa i arribar a l’escola a quarts de cinc amb la certesa que els nens sortiran per la porta quan soni el timbre i seguirem amb la nostra tarda “normal”. Això que ens passa a nivell quotidià, ens passa també quan prenem decisions a la nostra vida, escollint un camí o un altre, a partir de la meta a la qual volem arribar i que des del futur ens configura el present i les nostres decisions actuals.

Sobre aquests imaginaris volem discutir… preguntant-nos també fins a quin punt l’experiència de la crisi dels darrers anys a casa nostra ha modificat allò que ens ve del futur imaginat portant-nos a prendre decisions més o menys conscients en el nostre present.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*