Sandro Botticelli: La calúmnia d’Apel·les

Botticelli_calumnia0

Sandro Botticelli (1445-1510): La calúmnia d’Apel·les, 1494-95. Tremp sobre taula.  62 x 91 cm. Galleria degli Uffizi. Florència. Encàrrec: família del banquer Segni.

Plantejament de preguntes

Com aquest quadre és un clar exemple d’ècfrasi, procediment literari típic de l’humanisme grec, que permet realitzar una descripció minuciosa de múltiples elements, esdevenint la font literària d’un quadre?

Com va poder influir en aquest quadre Savonarola, les prèdiques calumnioses del qual van precipitar la revolució a Florència?

Fitxa tècnica

Aquesta obra es va produir després de la caiguda dels Mèdici, en plena època de la República. Es considera que és fruit de l’ambient religiós que va dominar Florència durant l’època de domini de Savonarola.

Per les seves dimensions, hom pot suposar que no estava destinada a la decoració mural, sinó que es tractava d’una obra destinada a la contemplació privada.

Molt admirada pels nobles florentins[1], es tractaria d’un encàrrec del banquer Segni, una important família florentina, ja que Giorgio Vasari el va descriure, dient que l’havia vist a casa de Messer Fabio Segni. Posteriorment, va estar als arxius secrets del Palau Pitti. Forma part de la Galeria Uffizi des de 1773. Continua llegint

Proposta d’estiu: Joan Miró

Sert-FundacioMiro-terrassa-_015

Una de les millors temporades per nodrir-se de cultura és l’estiu. Gran varietat d’opcions i temps per gaudir-ne. Des del postgrau Miró Studies us proposem per aquesta temporada de vacances diversos itineraris culturals entorn Joan Miró.

Per dur a terme les diverses possibilitats que teniu per descobrir o redescobrir la vida i l’obra de l’artista, us recomanem l’app de la Fundació Miró. Dintre de les propostes, la primera i més indispensable de totes és: l’exposició permanent. Tan si l’heu visitat com si és una tasca pendent, us animem a veure-la o reveure-la aquest agost. L’app t’amplia informació d’una selecció d’obres de la col·lecció permanent mitjançant una sèrie de codis QR. Després d’aquesta activitat segurament vulgueu visitar les altres propostes de la Fundació Miró. Destaquem de l’app una de les opcions que ofereix per a conèixer la seva trajectòria vital i artística des de diversos eixos del territori barceloní: on va néixer, on va estudiar, quins eren els seus ambients… una altra manera d’aproximar-se a la seva mirada i descobrir la seva obra pública. Si teniu curiositat per a esbrinar més detalls del seu entorn, us recomanem aquests itineraris per Barcelona.

Des del postgrau Miró Studies esperem que gaudiu d’un estiu ple de cultura!

Gestió d’esdeveniments UOC: dos dies de 10% dte.

ConferenceEl proper octubre la UOC estrena un nou programa acadèmic sobre la Gestió dels esdeveniments, que compta amb diversitat de cursos entorn el sector. Fins el 30 de juliol la matrícula dels programes de Postgrau de la UOC tenen un 10% de descompte. Aprofita-ho ara, queden dos dies!

Per a consultar quins són els nous programes, els trobaràs a: Gestió d’esdeveniments UOC. Tots aquests cursos es desenvolupen amb la participació del Sónar: Music, Creativity & Technology (Festival Internacional de Música Avançada i Congrés de Creativitat i Tecnologia de Barcelona) i el Mobile World Capital Barcelona.

Bon estiu!

Sandro Botticelli: L’anunciació Cestello

Botticelli_anunciacio1

Sandro Botticelli (1445-1510): L’anunciació Cestello, 1489-90. Tremp sobre fusta. 150 x 156 cm. Galleria degli Uffizi. Florència. Encàrrec: Benedetto Guardi, funcionari financer, per a una capella d’una església cistercenca.

Plantejament de preguntes

En comentar l’Anunciació de Simone Martini ja ens varem referir a les cinc condicions espirituals i mentals que, segons el predicador fra Roberto Caracciolo da Lecce, experimentava Maria davant les paraules de l’àngel Gabriel (conturbatio, cogitatio, interrogatio, humiliatio, meritatio). Quina o quines d’aquestes condicions es poden aplicar a l’Anunciació de Botticelli?

L’escena que descriu tota Anunciació és la mateixa: dues figures i un breu intercanvi de paraules. Però, a l’igual que en l’Anunciació de Martini, i atès que es tracta d’una obra per a l’espai públic –i no per a mera devoció privada– ens preguntem: sota quines condicions socials i polítiques es produeix la de Botticelli? Com una Anunciació pot conceptualitzar la identitat i la virtut cívica del comitent?

Sabent que es tracta d’una església cistercenca, i que es va produir un increment dels cistercencs a Florència durant el Quattrocento amb la consegüent revitalització de la congregació de Cestello, deguda en part al culte a sant Bernat, culte molt vinculat amb el funcionament del govern florentí[1], com poden haver influït en el contingut d’aquesta Anunciació i en la seva intensitat psicològica les prèdiques de sant Bernat de Claravall[2] (1090-1153), cofundador de l’orde monàstic cistercenc? Continua llegint

Festes populars i la xarxa

imageHi ha temes que sempre són vigents en l’actualitat, com ho és el juliol i el seu lligam amb les festes populars. I quina relació té la xarxa?

Des del nou Postgrau de Gestió d’esdeveniments, fem una mirada al passat i recuperem el Programa de l’Internauta de Vilaweb i la UOC, amb Manel Carrera de festes.org i Alba Colombo, directora del Postgrau de Gestió d’esdeveniments, on analitzen la relació entre les festes populars, la xarxa i l’ús que en fan els seus protagonistes.

Escolteu el programa aquí!

Sandro Botticelli: Minerva i el centaure

Botticelli_Minerva1

Sandro Botticelli (1445-1510): Pal·les i el centaure, cap el 1482. Tremp sobre tela. 207 x 148 cm. Galleria degli Uffizi. Florència. Encàrrec: (potser) Llorenç di Pierfrancesco de Mèdici

Plantejament de preguntes

Algunes de les qüestions que s’han plantejat en les dues obres anteriors de Botticelli, es poden aplicar també a aquesta Pal·les i el centaure. Quasi amb seguretat es pot afirmar que el comitent és un Mèdici, però Llorenç el Magnífic o Llorenç di Pierfrancesco? Es tracta d’un regal per a les noces de Llorenç il Popolano amb Semiramide Appiani (1482) o per al de Giovanni il Popolano amb Caterina Sforza (1497) amb el missatge de fons de la bellesa femenina com a «domesticadora» de la fogositat masculina? Es tracta d’una al·legoria que oposa raó i instint, castedat i luxúria, humilitat i supèrbia, com afirmen els qui segueixen els plantejaments neoplatònics? O és més aviat una al·legoria de l’enfrontament entre Florència i Roma i una lloança de l’acció diplomàtica de Llorenç el Magnífic? Continua llegint

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint

Introducció a la Història de l’Art

Kreger_Why_are_you_here1

Barbara Kruger: Why are you here?, 1991. Fotografia i tipografia sobre paper. 15,2 x 11,4 cm.

Imaginem-nos aquesta imatge de Barbara Kruger a l’entrada de qualsevol museu o galeria d’art (estava instal·lada al vestíbul inferior del Wexner Center for the Arts, a l’Ohio State University: Kruger hi va ser artista resident el 1995 i el1996). Recorda El crit de Munch, i ens pregunta: Per què estàs aquí? I ens demana: Per a matar el temps? Per a cultivar-te? Per a ampliar el teu món? Per a tenir bons pensaments? Per a millorar la teva vida social?

En aquesta Introducció a la Història de l’Art del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem respondre, entre altres, la següent qüestió: què fer davant d’una obra d’art?, per tal que al final de l’assignatura, probablement, es puguin respondre les preguntes que ens formula Barbara Kruger. Continua llegint

“Para mí los eventos son una herramienta de comunicación” Elisenda Estanyol

Eli4Desde el Posgrado de Gestión de eventos de la UOC, entrevistamos a los docentes de la titulación para conocer la visión profesional y la experiencia personal de los especialistas en este sector.

Entrevista a Elisenda Estanyol

  1. ¿Que son para ti los eventos?

Para mí los eventos son una herramienta de comunicación que tiene la fuerza de la comunicación en vivo y en directo.

  1. ¿Cuál es tu evento preferido? ¿Por qué?

Los Juegos Olímpicos, la Gala de entrega de los Premios Nobel, los Óscars, el Barcelona Mobile World Congress, los desfiles de moda, las presentaciones de nuevos productos… nos muestran la diversidad de tipología de eventos, su riqueza, su complejidad…

Eventos culturales, eventos deportivos, eventos corporativos… Detrás de cada evento, desde el más sencillo al más complejo, hay un trabajo de planificación muy detallado que  exige una gran coordinación, trabajo en equipo y una ejecución impecable.

  1. ¿Cómo ves actualmente el mundo profesional de la gestión de los eventos?

Creo que existe un gran presente y un gran futuro para las personas que quieran dedicarse profesionalmente a la organización de eventos. Cada vez se exigirá una mayor profesionalización en el sector. Desde los organizadores profesionales de congresos hasta los wedding planners, existe una gran diversidad de puestos especializados que requerirán formación específica y experiencia en el ámbito.

  1. ¿Qué le recomendarías a un estudiante que está interesado en el mundo de la gestión de los eventos?

Que se forme, que aprenda idiomas y que se fije en cada detalle de los eventos a los que asiste. También que esté atento a todos aquellos eventos que aparecen en los medios de comunicación, los que ve en televisión,…. Que se pregunte por las localizaciones, por la secuencia temporal del evento, por la ubicación de los asistentes, por el orden de las intervenciones… En definitiva: que sea curioso.

  1. ¿Cómo empezaste a integrarte en el sector? ¿Cuál fue tu primer proyecto y cómo lo recuerdas?

Empecé a trabajar en el ámbito de la organización de eventos en la empresa consultora internacional de comunicación y relaciones públicas Hill + Knowlton Strategies, donde organicé eventos destinados sobre todo a los medios de comunicación, como presentaciones de nuevos productos, pero también, dentro del ámbito de la Comunicación Farmacéutica, a la comunidad médica.

Posteriormente, me incorporé como responsable de relaciones institucionales y actividades en el Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de la Edificación, organizando seminarios, congresos, exposiciones, almuerzos coloquios, la participación en ferias del sector, cenas de gala, actos de homenaje, etc.

Más recientemente, trabajé en el Departamento de Comunicación del Grupo DiR, organizando inauguraciones, actividades deportivas, etc. En la UOC, a parte de mi faceta docente, he participado también en la organización de congresos científicos y actos conmemorativos.

A lo largo de mi vida profesional he participado en eventos de carácter muy diverso, dirigidos a públicos muy diferentes entre sí, lo que permite ver una gran variedad de proveedores, espacios, programas, etc. y te obliga a pensar en diferentes formatos.

  1. En relación a la gestión de eventos ¿Qué no olvidarás jamás? Alguna experiencia, anécdota…

Existen muchos eventos de los que guardo recuerdos entrañables, pero para mi los más emotivos son los actos de homenaje a la trayectoria profesional. En este tipo de eventos, se invita a los familiares del premiado y todos los compañeros de profesión rinden tributo a su ejemplaridad.

Gracias Elisenda, por responder.

Sandro Botticelli: Al·legoria de la Primavera

Botticelli_primavera1

Sandro Botticelli (1445-1510): Al·legoria de la Primavera, cap el 1477/1485-87. Tremp sobre fusta. 202 x 314 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: probablement Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici.

Plantejament de preguntes

Un dels problemes centrals d’aquesta obra és esbrinar què hi fan aquests déus i deesses en el quadre, és a dir, quina història s’hi explica. Per què Botticelli els ha reunit d’aquesta manera en aquesta mena de jardí? Existeix algun precedent, poema o narració en la literatura clàssica, on apareguin junts Mercuri, les tres Gràcies, Venus i Cupido, Zèfir i Cloris…?

Els defensors de la lectura neoplatònica han fet servir com a mètode la recerca exhaustiva, en les obres clàssiques, de tots aquells fragments que serveixin per a explicar què hi fan les tres Gràcies al costat de Mercuri, i què significa la presència de Venus al bell mig, i què estan fent Zèfir i Cloris, i com totes aquestes figures es relacionen en un discurs coherent… És a dir, en fan una lectura intentant reconstruir el «text» sobre el qual Botticelli s’hauria basat per a reconstruir aquesta pintura. Es tracta d’un estudi molt erudit, però la crítica actual ha elaborat altres discursos.

L’altre gran problema d’aquestes obres és si existeix alguna relació entre aquest quadre, el Naixement de Venus  i Minerva i el centaure. Formen un cicle? Estaven penjades en la mateixa habitació del palau Mèdici?

Cal tenir present que es tracta d’una de les pintures sobre les que més s’ha escrit i sobre les que hi ha més controvèrsia.[1] Continua llegint

L’obra de Miró i el seu entorn cultural: postgrau Miró Studies

Taller Miró baixaEls Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC ofereixen un diploma de Postgrau amb un alt grau d’especialització, dissenyat per tal que l’estudiant aprofundeixi en l’obra de Joan Miró i del seu entorn cultural: el diploma de postgrau Miró Studies.

Joan Miró (1893-1983) va ser una dels artistes més destacats del segle XX. Una figura clau entre els surrealistes, l’artista que va inventar un nou llenguatge visual amb importants reprecussions a l’art modern i contemporani. Pintor, dibuixant, gravador, escultor, artista de collage, ceramista i dissenyador de tapissos.  Un artista compromés, un “català internacional”.

Continua llegint

Prehistòria

prehistory-7428En aquesta assignatura del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem reivindicar un nou i apassionat enfocament de la Prehistòria. Massa vegades se n’ha parlat com d’un període fosc i avorrit, com si no hagués passat res transcendental en els temps prehistòrics més enllà d’una seqüència d’homínids batejats amb noms impronunciables o un llistat de cronologies amb un munt de zeros. Segons aquesta enganyosa visió, no ens hauria de sorprendre que –en molts llibres d’Història– els gairebé 7 milions d’anys durant els quals l’espècie humana, i els seus ancestres fòssils, visqueren immersos a la Prehistòria, no ocupin més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats històriques (amb escriptura) han merescut detallats i dilatats capítols. La nostra ambició és corregir aquest prejudici i consolidar una nova mirada, més equilibrada, sobre el nostre passat.    Continua llegint

Los festivales de verano viven su segunda etapa dorada

Sonar 2015Parece imposible pensar el verano sin tener en cuenta la temporada de los festivales de música veraniegos que inundan nuestro territorio. Están tan presentes y algunos tienen ya su marca tan integrada que es casi improbable pensar ciertas fechas sin recordarlos.

Desde el posgrado de Gestión de eventos de la UOC nos animamos a analizar las dinámicas, el éxito y los datos de algunos festivales referentes del sector.

Durante la crisis los festivales que se han mantenido han sido los más grandes como el Arenal Sound Rototom Sunsplash (que sumaron 250.000 espectadores el 2014) Viñarock (200.000), Primavera Sound (190.000) o FIB BBK Live (120.000).

Los festivales que dependían de la venta de entradas a púbico nacional así como los que subsistían gracias a las aportaciones institucionales lo han pasado muy mal e incluso algunos han tenido que cerrar sus puertas, como el Summercase. (Madrid y Barcelona iniciado el 2006 y cancelado el 2009)

Actualmente parece que la biosfera de los festivales se ha reordenado estableciéndose tres perfiles;  los de gran formato (que se han repartido la especializaron artística para no repetir demasiado los carteles) y los de pequeño formato que siguen siendo íntimos y por lo tanto tienen un tipo de publico muy diferente. El tercer perfil de festival es aquel intermedio, de carácter ambiguo que había desaparecido en los últimos años y que vuelve a estar ahí. Continua llegint

Sandro Botticelli: El naixement de Venus

Botticelli_Venus1

Sandro Botticelli (1445-1510): El naixement de Venus, cap el 1482 o 1486. Tremp sobre tela. 172,5 x 278,5 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: desconegut.

Plantejament de preguntes

Es tracta d’una obra que sol ser admirada, elogiada, que agrada a quasi tot el món, i sobre la qual s’han atribuït tots els tòpics del Renaixement: bellesa, serenitat, equilibri, proporció, … i que ha fet vessar tanta tinta com la Gioconda. Quins són els problemes que planteja? On rau la seva complexitat?

Des d’un punt de vista «estilístic», Botticelli fa un pas enrere, sembla tornar a allò que es feia abans de Masaccio, de Piero della Francesca… Com es pot explicar aquesta mena de retorn al gòtic –amb ús del pa d’or en els cabells de la Venus i en el tronc dels arbres–, a l’espai pràcticament pla, a una naturalesa encarcarada per on no hi transita ni un bri d’aire, unes anatomies improbables, unes poses i moviments impossibles, unes figures i objectes més juxtaposats que integrats i una renúncia a la perspectiva i al volum? Com es pot explicar l’aparició d’una temàtica mitològica al mig d’un conjunt d’obres de temàtica religiosa?[1]

Botticelli és l’expressió fidel de la melangia que envaeix la vida florentina de finals de segle, quan es pren consciència de la inferioritat política i econòmica de les velles repúbliques davant dels nous estats nacionals que s’estan configurant a Europa (Espanya, França, Anglaterra), mentre Itàlia roman fragmentada: el pessimisme de Botticelli és paral·lel al de Maquiavel (El príncep fou redactat el 1513 dedicat a Llorenç de Mèdici i publicat pòstumament el 1532) en el camp de la teoria política. La seva pintura, a banda la darrera etapa mística, molt influenciada per Savonarola (monjo dominic que va viure a Florència entre 1452 y 1498; el 1491 va iniciar una campanya contra el poder dels Mèdici), representa l’exaltació d’un esteticisme decoratiu i aristocràtic, on l’estructura en arabescs i el preciosisme dels detalls són posats al servei d’un concepte d’art vàlid en ell mateix, en reacció contra l’afany de reproduir amb fidelitat la realitat, propi dels artistes florentins que el varen precedir. Si ja no es vol «reproduir» o «captar» la realitat, què signifiquen aquestes figures en aquests paisatges? Què és, doncs, el que codifica? Continua llegint

Les humanitats, en constant actualització

Qui ha dit que les humanitats no tenen un vincle amb l’entorn? El grau d’Humanitats de la UOC està dirigit a aquelles persones que vulguin participar més directament de les activitats i iniciatives culturals del seu entorn, que tinguin la inquietud d’adquirir una comprensió global i crítica de la cultura i la realitat social a la vegada que desitgin respondre als reptes professionals que ens planteja un món dinàmic i en constant transformació.

En el vídeo que us presentem del grau d’Humanitats de la UOC, us expliquem les característiques que defineixen aquest grau. Mira’l! Les humanitats, sempre presents i en constant actualització.

“Els nostres estudiants surten formats per adaptar-se perfectament a un món professional cada cop més exigent, més canviant i que requereix un aprenentatge al llarg de la vida.” Joan Campàs.

Sandro Botticelli: La marededéu del Magnificat

Botticelli_Magnificat1

Sandro Botticelli: Madonna del Magnificat, cap el 1481-85. Tremp sobre taula. 118 cm. Diàmetre. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: desconegut.

Plantejament de preguntes

En la majoria d’obres en les quals la marededéu és la protagonista, sobretot en les Anunciacions, aquesta està llegint o porta un llibre entre les mans. Com es podria entendre que en la Madonna del Magnificat aquesta estigui escrivint?

Quin significat pot tenir el que l’obra estigui concebuda en format rodó, com si es tractés d’un mirall convex (ho denota la posa del nen, les línies de la part superior…)?

Fitxa tècnica

La pintura és un tondo o quadre rodó, de 118 cm. de diàmetre. No es coneixen les circumstàncies de l’encàrrec. La forma circular era típica de les obres ubicades en les habitacions privades, el que suggereix que es tracta d’una obra per a la devoció privada.

S’ha pensat que l’obra va poder ser encarregada per algun Mèdici atès que la pintura representa a la família de Pere I de Mèdici: la seva esposa, Lucrezia Tornabuoni és María, el seu fill Llorenç de Mèdici el jove amb el tinter, flanquejat pel seu germà Julià el qual sosté el llibre; darrere d’ells hi trobem a la filla Maria, mentre que les dues germanes més grans estarien sostenint la corona a la part posterior, Blanca a l’esquerra i Nannina a la dreta. El nadó seria la filla de Llorenç, Lucrècia de Mèdici. De fet, aquesta caracterització és només una hipòtesi, ja que la primera menció d’aquesta pintura es remunta al 1784, quan Ottavio Magherini la va vendre a la Galeria dels Uffizi. Continua llegint

Sandro Botticelli: Adoració dels Mags

 

Botticelli_mags1Sandro Botticelli (1445-1510): Adoració dels mags, cap el 1475. Tremp sobre taula. 111 x 134 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: Gaspare di Zanobi del Lama.

Plantejament de preguntes

Es tracta de l’escena més rica i opulenta de la vida de Crist, i, per tant, un motiu adient per a justificar la riquesa dels poderosos (no només foren pastors qui adoraren al Nen, sinó també Reis…, per tant, Déu vol que la riquesa no sigui dolenta). Quan, però, els savis de l’evangeli (terme que tradueix el grec mag) esdevingueren reis? Com visualment es pot representar l’associació governants-religió?

Donat que ja hem parlat d’altres adoracions de reis, l’anàlisi comparada és un bon mètode per tal d’avaluar les novetats que un pintor introdueix en el seu quadre, i això ens facilitarà la formulació de preguntes. En el cas d’aquest quadre de Botticelli ens fixarem, entre altres, en un parell de canvis: una nova distribució dels personatges al voltant de la sagrada família, i la ruptura de la perspectiva tal com l’havíem estudiat fins ara, amb la introducció d’una visió anamòrfica, que ens portarà a pensar que ens comencem a allunyar de la realitat (i que Botticelli –reflectint la crisi de la república florentina– acabarà retornant quasi al gòtic). I això ens porta a considerar un altre element: el que s’anomena la intertextualitat (l’ús de textos previs, propis o d’altri, per compondre’n un de nou, sigui en la forma o en els referents; es diferencia de la còpia o plagi perquè la utilització és parcial, barrejada amb innovacions). Aplicat a l’art: quan comença a aparèixer la marededéu amb un llibre a la mà en les anunciacions? Qui és el primer –i a partir d’aquí sempre sortirà– que posa una estrella dalt de la cova de la nativitat? En definitiva: quins són els elements que s’aniran repetint en obres de temàtica similar, i que ja no tindran un significat explícit en el seu context, perquè simplement seran «cites» d’autors anteriors que les han copiat d’altres autors anteriors?

També pot ser un bon moment per a preguntar-se per què el  Reis Mags són tres i com ha anat variant el seu significat.

Les fonts orientals i occidentals sobre les quals es va basar la iconografia d’aquests personatges no coincidien en el seu nombre, perquè en l’Evangeli de sant Mateu, l’únic que explica l’adoració dels Reis, no es deia res de quants van ser. Aquest és el text (Mt 2, 1-12):

«Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: -On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.
Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: -A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los: -Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.»

Per tant, els reis (el text parla de savis) podien ser dos, quatre o dotze; si eren nombre parell era més fàcil la seva representació, ja que en ser tres dificultaven la simetria que els artistes buscaven en les composicions de grup[1].

Continua llegint

Sandro Botticelli: Judit (El retorn de Judit de Betúlia)

 Botticelli_Judit1

Sandro Botticelli (1445-1510): Judit (El retorn de Judit de Betúlia), cap el1472. Oli sobre taula. 31 x 24 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: desconegut (hipòtesi: Lucrezia Tornabuoni de Mèdici).

Plantejament de preguntes

A l’Antic Testament es narra l’episodi de Judit[1], jove vídua de Manassès, que va salvar la ciutat de Betúlia del setge que li infringia Holofernes, general del rei assiri Nabudoconosor. Veient que el seu poble estava a punt de rendir-se, la dona –tot i dur una vida austera i retirada, d’oració i penitència– acudí al campament enemic vestida amb les millors gales i, fingint haver abandonat els seus i fent-se passar per endevina, que prediu la victòria a Holofernes, aconseguí apropar-se al general. Passà, així, uns quants dies en aquell indret amb l’excusa de tramar un pla per ajudar-lo a conquerir Betúlia. Durant aquest temps, la intel·ligència i la bellesa de la dama varen seduir el general, el qual, al quart dia, organitzà un banquet i la hi convidà. Judit aprofità l’estat d’embriaguesa d’Holofernes i, un cop sols, li prengué l’espasa i el matà. Tot seguit, ajudada per la seva criada, se’n dugué el cap per mostrar-lo als ciutadans i l’endemà el féu exposar sobre els murs de Betúlia. La mort del seu líder va crear desconcert entre els assiris, que fugiren a la desbandada perseguits pels israelites.

Des del Quattrocento, que és quan es troben les primeres manifestacions, nombrosos artistes de totes les èpoques han recreat aquesta escena bíblica tant en pintura (Mantegna, Botticelli, Tintoretto, Miquel Àngel, Lucas Cranach el Vell, Caravaggio, Hemessen, Artemisia Gentileschi, Elisabetta Sirani, Johann Liss, Francesco Solimena, Goya, Hugo von Habermann, Gustav Klimt, etc.), com en fotografia (Cindy Sherman), en escultura (Donatello, Conrad Meit), en literatura (Hebbel, Nestroy, Pardo Bazán) o en música (Vivaldi, Mozart). Fins i tot en moltes ocasions un mateix artista n’ha fet diverses versions fixant-se en moments diferents de la història o bé simplement afegint algunes modificacions a l’escena. Tot plegat posa de manifest l’interès que aquest tema ha suscitat –i suscita encara– en el món de l’art[2]. Per aquesta raó ens podem preguntar, no tant com varia el tractament artístic de l’heroïna bíblica al llarg dels segles, sinó com a un determinat personatge se li poden atribuir una gran diversitat de símbols. Si escollim aquest cas és perquè Judit és la dona que més metamorfosi ha sofert: la trobem com a símbol de l’Església triomfant o de la Marededéu, com a al·legoria de determinades virtuts (Justícia, Humilitat, Castedat), com a símbol polític, com a dona forta i guerrera, de vegades fins i tot sàdica i anihiladora, com a femme fatale, com a dona insinuant i seductora, com a paròdia del gran mite bíblic…

Per a uns, l’episodi bíblic podria servir per augmentar la fe dels espectadors (Miquel Àngel, per exemple, pinta una Judit d’esquena a l’espectador, com si volgués centrar l’atenció en el punt clau de la història: el cap sense vida d’Holofernes, fet que representa l’alliberament d’Israel); d’altres parteixen del tema bíblic per dessacralitzar-lo i, fins i tot, profanar-lo (és el cas de Klimt, en què l’èxtasi de Judit s’acosta més aviat a l’orgasme) o parodiar-lo (com fa Cindy Sherman, per a la qual Judit és una mena de titella còmica i ridícula, que la fotògrafa utilitza per a posar en entredit tota la història de l’art occidental).

Botticelli_Judit2

Sandro Botticelli: Descobriment del cadàver d’Holofernes, 1472-1473. Tremp sobre taula. 31 x 25 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: desconegut (hipòtesi: Lucrezia Tornabuoni de Mèdici). Continua llegint

Programes de Gestió d’esdeveniments: 10% de descompte

sonar 2015

Sónar 2015

El proper octubre la UOC posa en marxa un nou programa acadèmic sobre la Gestió dels esdeveniments, amb diversos cursos relacionats.

Fins el 31 de juliol la matrícula dels programes de Posgrau de la UOC tenen un 10% de descompte.

Els nous programes de Gestió d’esdeveniments són:

Continua llegint

Hugo van der Goes: Tríptic Portinari

Goes1Hugo van der Goes (c. 1436-1482): Tríptic Portinari, 1475-76. Taula central 253 x 304. Laterals 253 x 141 cm. Galleria degli Uffizi, Florència. Encàrrec: Tommasso Portinari.

Goes2

Plantejaments de preguntes

A més del context històric, econòmic, social i cultural, i la importància del comitent, la pròpia producció artística també influencia i incideix en la pràctica artística. El Tríptic Portinari ens pot servir, entre altres, per adonar-nos de com «viatgen» les influències artístiques de la mà de la xarxa comercial i financera, i de com els autors florentins varen rebre la influència dels pintors del nord.

Encara que en els Uffizi hi hagi només un quadre de l’anomenada escola flamenca, el d’Hugo van der Goes, que està a la mateixa sala que els botticelli, és important fer-ne una anàlisi perquè va influir molt en els pintors florentins que el van veure.

Ens interessa, doncs, plantejar com incideix en la pràctica dels artistes, els models i tècniques desenvolupats per altres artistes en contextos diferents. Continua llegint