Teoria social i Cultura Contemporània

L’assignatura Teoria Social i Cultura Contemporània del Màster d’Humanitats aspira a donar una visió panoràmica general dels principals debats en la teoria social i la cultura contemporània. Per fer-ho, combina l’aproximació teòrica -el coneixement dels pensadors i les teories contemporànies més rellevants- amb debats contemporanis sobre qüestions que a tots ens interessen i afecten. En particular, en aquesta assignatura volem pensar sobre com ens construïm com a individus i com a societats (identitat/s), sobre com ens representem (estereotips i representacions) i sobre com ordenem, classifiquem i entenem el món (formes de classificació). I ho volem fer a partir d’exercicis pràctics en els que es posen en marxa tant la capacitat d’anàlisi com la capacitat crítica. Us animeu?

Més festivals i menys concerts

festivals-concerts (1)Per Núria Bigas, notícia a UOC news.
Més d’1.500.000 persones van gaudir l’any passat de les Festes de la Mercè. Any rere any, els festivals i esdeveniments massius mouen milers de persones i es converteixen en opcions vàlides de consum cultural. Per a Alba Colombo, directora del postgrau de Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius de la UOC, «la tendència és que cada vegada hi hagi un consum massiu d’espectacles en formats com els festivals, més que no pas de concerts individuals o d’un sol artista».

«Per al públic és molt més còmode i molt més efectiu consumir cinc concerts en una nit que no pas només un», afegeix l’experta,que considera que és «una tendència que

¡Hay que tratar muy bien a los medios de comunicación! Antoine Leonetti

_MG_0029
Desde el Posgrado de Gestión de eventos de la UOC, entrevistamos a los docentes de la titulación para conocer la visión profesional y la experiencia personal de los especialistas en este sector.

Entrevista a Antoine Leonetti 

1. ¿Qué son para ti los eventos?

Un evento, según creo, es el hecho es de reunir a cierto público alrededor de un acontecimiento bien organizado y poco habitual. El hecho de que sea algo excepcional, peculiar y que “salga de lo ordinario”, digamos, es para mi el punto más importante de un evento. Es la razón por la cual uno decidirá que tiene sentido ir a disfrutarlo, compartirlo, y quedarse con la sensación de haber aprendido algo, de haber visto algo nuevo y haber querido compartirlo con más gente… Y es a la vez la razón por la cual cualquier evento, más allá de la calidad de su programación, tiene que ser bien comunicado, bien publicitado, para dar a entender exactamente las ventajas que supone acudir a él. Continua llegint

Cultura i Poder (Màster en Humanitats)

David Martínez-Robles, professor responsable de l’Assignatura

Una de les característiques més destacades de les societats globalitzades actuals és la mobilitat de persones i, en conseqüència, el contacte entre comunitats i cultures que no sempre comparteixen un mateix conjunt de normes i codis. Quan anem a comprar el pa, agafem l’autobús o anem a la reunió de la comunitat de veïns sovint ens topem amb persones que identifiquem com arribades d’altres llocs. I en el procés d’identificació afegim a aquelles cares un seguit d’etiquetes, atributs i adjectius, l’origen dels quals és determinant per definir la forma com assimilem la diferència que representen aquelles persones. Sin títuloQuan diem que algú és romanès, suec, gambià o pakistanès no només estem indicant la procedència geogràfica d’aquella persona, sinó que de manera conscient o inconscient acompanyem aquesta procedència amb un seguit d’idees sobre la seva cultura i societat, en forma de prejudicis (es a dir, judicis que apliquem a persones que encara no coneixem), que afecten la nostra manera de reaccionar davant l’altre i d’apropar-nos-hi.

I és precisament això el que l’assignatura Cultura i Poder del Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies intenta comprendre: quins elements intervenen en la creació d’aquests judicis i com alguns d’ells esdevenen mecanismes de dominació. La configuració econòmico-política del món actual, que ens porta a parlar de primers, segons i tercers mons, és el resultat de la globalització de l’imperialisme que durant els segles XIX i XX va redefinir cultures, fronteres, ètnies, llengües, estructures econòmiques, models socials o sistemes religiosos, entre moltes altres coses. En aquesta operació, el món Euro-americà va assumir un protagonisme únic que no només es plasma en els canons o els fusells dels exèrcits dels grans imperis que van fer de l’Àfrica, Amèrica o Àsia una extensió dels seus interessos econòmics i socials, sinó també en la literatura, l’òpera, l’art o els mitjans de comunicació. I és aquest joc entre cultura, dominació i poder el que es treballa en aquesta assignatura, no només a través de textos acadèmics, sinó també amb l’anàlisi d’obres del cinema i la literatura.

Per tant, si t’interessa conèixer autors –massa sovint deixats de banda en els programes acadèmics de les nostres universitats, com Said, Guha, Bhabha, Chakravarty o Spivak, entre d’altres– que han aportat veus crítiques sobre la configuració del nostre món i sobre com s’estructuren les nostres relacions amb aquells que són diferents a nosaltres, segur que gaudiràs amb la proposta d’una assignatura com Cultura i Poder.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cb/COLLECTIE_TROPENMUSEUM_Bestuursambtenaar_van_Seram_tijdens_een_reis_bij_de_Talsetibaai_TMnr_10001632.jpg

Pel dia de la Mercè, museus i edificis obren les seves portes

cartell_mercè_2015Avui 24 de setembre, amb motiu del dia de la Mercè, museus i edificis emblemàtics de Barcelona oferiran jornada de portes obertes i alguns organitzen activitats i visites guiades també gratuïtes. Entre ells Fundació Joan MiróMuseu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu Picasso, Fundació Antoni Tàpies, Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC), Cosmocaixa, Museu d’Arqueologia de Barcelona, Museu de cultures del món, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Museu de disseny de Barcelona, Museu Blau, Museu d’història de Catalunya, El Born Centre Cultural, Museu de la música… en el TimeOut en parlen!

Organitzeu-vos bé, que el dia promet! 

Fase 2 ¿Cómo vamos a hacer? Planificación del evento

Desde el Posgrado de Gestión de eventos UOC, hemos preparado 4 infografías que detallan las 4 fases para la buena gestión de eventos.

Después de la FASE 1: Herramientas para tomar decisiones. ¿Lo hacemos?” Os presentamos la segunda parte, la FASE 2 del proceso. Una de las más importantes, que no puede pasar jamás desapercibida y debe tener la merecida atención: la planificación. Todo lo que en esta etapa tengáis eficientemente en cuenta, os beneficiará posteriormente con positivos resultados.

Existen gran variedad de tipologías de evento (festival, congreso, presentación de un producto…), y a pesar de las diferencias, todos precisan con suma observación la fase 2. A continuación, os dejamos una infografía que repasa los puntos claves a seguir.

¡Os deseamos mucha concentración! Continua llegint

Mesa redonda sobre el Mediterráneo Antiguo

mesa redonda MIMAEn el marco del Máster del Mediterráneo Antiguo que, a partir de este semestre, ofertaran conjuntamente la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y la Universidad de Alcalá (UAH), el próximo lunes 28 de septiembre y en el emblemático espacio arquitectónico de la Universidad de Alcalá (Alcalá de Henares, Madrid) se desarrollará el acto de inauguración del Máster con una mesa redonda en la que participarán Mario Agudo Villanueva, periodista y director de la web Mediterráneo antiguo, como ponente invitado, y los profesores Gloria Munilla, coordinadora del master por la UOC, Borja Antela, coordinador del master por la UAB y Luis García Moreno y Francisco Javier Gómez Epelosín, coordinadores del master por la UAH. El tema de la mesa redonda se centrará en el Mediterráneo antiguo como marco de encuentro de culturas.

¡Os esperamos!

Mesa redonda sobre el Mediterráneo Antiguo
28 de septiembre de 2015
12:00 horas
Colegio de San Ildefonso, Rectorado
Sala de Conferencias Internacionales Alcalá de Henares

MOOC Joan Miró

Taller Miró baixaEl 7 d’octubre iniciem un MOOC Joan Miró: an Artist Who Defined a Century dissenyat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Joan Miró de Barcelona, amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i que s’impartirà a la plataforma MiriadaX.

Des del Postgrau d’Estudis Mironians us recomanem aquest MOOC que es durà a terme durant 4 setmanes amb un total de 20 hores estimades. Aquest MOOC compta amb de certificat de participació i certificat de superació.

Esglésies de sant Pere de Terrassa i La Mola

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre una sortida centrada en l’antiga seu episcopal d’Ègara i el monestir romànic de sant Llorenç del Munt al cim de la Mola, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • les esglésies de sant Pere, sant Miquel i santa Maria
  • el fresc romànic del martiri de sant Tomàs Becket
  • els retaules de sant Pere (1411) de Lluís Borrassà, de sant Miquel (1450) de Jaume Cirera i Guillem Talarn, i dels sant Abdó i Senén (1460-61) de Jaume Huguet.
  • el monestir de sant Llorenç del Munt
  • Catalunya des dels 1.100 m. Els resultats de les eleccions

la_mola1

El programa d’aquesta jornada serà el següent:

– trobada a les 9,30 h a la porta principal del conjunt monumental de les esglésies de sant Pere de Terrassa

– de 10  a 10,30 h: visionat de l’audiovisual

– de 10,30 a 12 h: visita del museu i esglésies

– de 12 a 12,30 h: desplaçament a Matadepera i pàrquing a can Robert

– de 12,30 a 14,15 h: pujada a La Mola

– de 14,30 a 16 h: dinar al restaurant de La Mola

– de 16 a 16,35 h: visita l’església del monestir de sant Llorenç i seminari

– a les 17 h: descens de La Mola

Inscripció obligatòria

egara7

Continua llegint

Por el 67 aniversario de George R. R. Martin desnudamos la serie

George R. R. MartinHoy George R. R. Martin cumple su 67 aniversario, el escritor y guionista estadounidense que ha reavivado masivamente la atención por el género fantástico y se le reconoce por sus obras de “Juego de tronos”, la saga literaria que esconde una gran dedicación psicológica en la creación de personajes y la recreación de escenarios. Jugar con los roles de poder, cabalgar entre el bien y el mal, no todo es blanco o negro y eliminar inesperadamente los personajes protagonistas que él mismo dio vida en el papel, son algunos de los sellos que más lo identifican. Continua llegint

Los eventos son las ágoras de la sociedad actual

551794_10150968223438624_1556081837_n (2)Entrevista Dr. Alba Colombo (directora del Postgrado de Gestión de Eventos Culturales, Deportivos y Corporativos)

¿Que son para ti los eventos?

Son espacios de interacción entre individuos. Ya sea a nivel presencial o virtual, actualmente los eventos son espacios en los que un grupo de personas están compartiendo, en un momento y espacio determinado, una acción, un interés, una actividad o un divertimento. Para mí los eventos son las ágoras de la sociedad actual.

¿Y a nivel profesional?

Empecé mi carrera profesional como coordinadora y fundadora de un evento en la ciudad de Barcelona, para mí fue el mejor ejercicio profesional que pude hacer durante mis estudios. De allí pasé a un evento más grande que me hizo saltar a otro país (Alemania), Continua llegint

Cinquecento

 Visió general

cinquecento1

Sovint hom ha considerat el segle XVI com la culminació del classicisme alhora que l’enfonsament de l’home del Renaixement en una crisi profunda, visió que ha influït la historiografia a partir de Vasari. La Reforma i la ciència nova originaren una transformació de tots els valors i determinaren, dins un medi profundament dramàtic i ple de contrasts, una alteració desigual de la cultura figurativa de l’etapa anterior. La crítica moderna assenyala el fet que, si el classicisme representà una concepció unitària del món, hom no pot considerar artistes com Leonardo, Miquel Angel, Tizià, el darrer Rafael…, representants de l’equilibri i la ponderació del classicisme prototípic, ans els grans problemes del segle XVI es troben ja formulats en la seva obra. El Renaixement havia estat una fita que, a penes atesa, era superada pels grans mestres actius a començament del Cinquecento.

Així, doncs, en els darrers anys del segle XV i primers del XVI (fins el 1527 en que Roma fou saquejada per les tropes imperials) es desenvolupa el que sovint hom considera el model de classicisme pel seu equilibri, claredat de la composició i sentit monumental de les formes, placidesa impassible i serena senzillesa. És un món de bellesa, equilibri, grandiositat i ordre; al detallisme del Quattrocento s’hi oposa la recerca de formes severes i monumentals, i una sensació de rigor, plenitud i unitat ho omple tot. Però una anàlisi més profunda fa palès que les citades característiques no es donen en les grans figures, que només de manera convencional podem denominar clàssiques.

Continua llegint

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site
Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 
Dissabte, 24 d’octubre de 2015: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Dissabte, 28 de novembre de 2015: La Girona de Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 19 de desembre de 2015: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic

PROGRAMA 

Continua llegint

“Es un mundo que apasiona y engancha, que crea adición.” Entrevista Míriam Riera

Foto Míriam 2015Desde el Posgrado de Gestión de eventos de la UOC, entrevistamos a los docentes de la titulación para conocer la visión profesional y la experiencia personal de los especialistas en este sector. Entrevista Míriam Riera

  1. ¿Que son para ti los eventos?
    Los eventos son la conjugación de las relaciones institucionales, el protocolo y la gestión y coordinación de muchos elementos diversos. Es como si tuvieramos que montar un reloj suizo… cada una de las piezas debe encajar y ser perfecta para que el evento funcione sin chirriar. Y a la vez, ¡debemos tener capacida para improvisar y ser flexibles! Continua llegint

Game of Thrones, al desnudo

Game-of-Thrones-Season-4-Episode-7-Melisandre

Melisandre desnuda en la bañera

El rodaje de la sexta temporada de Game of Thrones en Girona ha reavivado el interés público y mediático por dicha serie. De hecho, hoy la ficción televisiva vive una edad de oro e, incluso, su impacto ha llegado a las aulas. Así, y dentro de los Seminarios de Otoño de la UOC, se ofrece una nueva edición del curso Novísima/clásica ficción serial televisiva, a cargo del profesor y especialista Óscar González. Coincidiendo con el próximo aniversario del escritor, 67 años el 20 de septiembre, George R. R. Martin (autor de la saga A Song of Ice and Fire en qué se basa la serie Juego de Tronos), el profesor González reflexiona sobre una de las características más comentadas de esta adaptación: los frecuentes desnudos.

(ATENCIÓN: se incurre en numerosos spoilers, en particular de la quinta temporada)

Continua llegint

David Foster Wallace (1962-2008): Des de l’infinit i més enllà

Per Maria Cristina Pividori Gurgo, consultora de l’assignatura d’Introducció a la literatura anglesa del grau d’Humanitats de la UOC.

David Foster Wallace

David Foster Wallace (1962-2008)

És David Foster Wallace, com sosté l’escriptor argentí Rodrigo Fresán en el seu article sobre The Pale King (2011), “la ment més brillant i influent de la seva generació”? Certament la capacitat de discerniment, el despietat sentit de l’humor i la fina ironia d’aquest fill dilecte de Thomas Pynchon, són qualitats que poques vegades es troben en un mateix escriptor. Tant és així que avui és difícil distingir entre mestre i alumne. Com bé assenyala Fresán, “Wallace és més Pynchon que Pynchon,” i la seva obra hamarcat un trencament en la literatura americana contemporània, desafiant qualsevol classificació i demolint un a un els esforços per desxifrar-la i explicar-la. Amb una prosa estilitzada i intricada, Wallace ha portat a la màxima expressió la idea que l’estil literari és més important que la trama. Les seves pàgines recarregades de notes, algunes llarguíssimes, semblen escrites per un filòsof especialitzat en lògica matemàtica, que escriu només per a ell i per als que llegeixen com ell.

Dissortadament per als lectors-groupies que esperaven amb candeletes la publicació de la seva tercera novel·la, l’autor de The Broom of the System (1987) i The Infinite Jest (1996) es va llevar la vida el 12 de setembre de 2008 als 46 anys. Patia depressió i trastorns d’ansietat des de l’època d’estudiant a Amherst College i no va aconseguir guanyar la batalla a la malaltia, “the bad thing” (la cosa dolenta), com ell mateix li deia. Si bé l’obra del Wallace ha sobreviscut els detalls escabrosos de la seva mort (la dona el va trobar penjat a casa seva a Califòrnia), la tristor, alienació i aïllament, sempre ocults darrere una pàtina d’ironia o escepticisme, o ambdues coses, van ser protagonistes de moltes de les seves pàgines, no només com a elements autobiogràfics sinó com a reflex del malestar de la societat americana del segles XX i XXI, de la qual va ser l’observador més crític i a la qual va exposar en la seva més aterridora i desoladora nuesa. Potser llegir els seus pensaments sobre la societat en què va créixer sigui una forma de conèixer el que pensava de si mateix. A diferència de Pynchon, el mestre que desapareix, literalment, darrere de la seva obra, Wallace hi és sempre present. Així ho afirma ell mateix en un prefaci curiosament ubicat al capítol nou de la inconclusa The Pale King: “Aquí l’autor. Vull dir l’autor de veritat, l’ésser humà vivent que sosté el llapis, no una d’aquelles persones abstractes i narratives … Tot això és veritat, aquest llibre és veritat.”

Wallace va ser sempre obsessiu i pulcre amb l’escriptura i va treballar, com afirma Fresán, “enfocant el telescopi-microscopi de Proust, connectant amb els procediments més extrems dels escriptors surrealistes per creuar-los amb el paisatge social-realista de la literatura nord-americana més clàssica.” Segons James Wood, un dels crítics literaris més prestigiosos del món anglosaxó, Wallace va ser “estèticament radical i metafísicament conservador.” Es va esforçar per entendre la idea d’infinitud, associada no només a la seva enorme erudició, sinó també a les ànsies per vincular la metafísica amb la realitat en una narrativa circular, inabastable i múltiple, sense principi ni fi i reproduïble indefinidament. El llegat literari que ens deixa és tan eclèctic com provocador. A més de les dues novel·les esmentades, cal esmentar les tres col·leccions de relats curts, Girl with Curious Hair (1989), Brief Interviews with Hideous Men (1999) i Oblivion: Stories (2004) així com diversos llibres d’assajos, entre els quals destaco A Supposedly Fun Thing I’ll Never Do Again (1997) i Consider the Lobster ( 2005). Però serà millor que vosaltres jutgeu si aquesta apreciació és encertada, llegint la seva obra, si encara no ho heu fet.

Presentació del Màster de la Mediterrània Antiga a la UAB

Acte de presentació a la UAB 2015-16 David RullAmb motiu de la nova oferta del Màster oficial de la Mediterrània Antiga, ofertat per la UOC i la UAB, a les que a partir d’aquest nou curs 2015-16 se’ls suma també la Universidad de Alcalá (UAH), el pròxim dia 16 de setembre, tindrà lloc la conferència inaugural a càrrec del Dr. David Rull  amb el títol De l’Aula a les Fonts del Nil. Orientacions professionals en Història Antiga i Arqueologia. La proposta pretén incidir en les sortides professionals en l’àmbit dels estudis de l’antiguitat, oferint experiències, reflexions i perspectives que permetin als assistents, en el torn de preguntes, obrir un debat sobre el mercat laboral, l’emprenedoria i les opcions de feina en relació amb els estudiants del món antic. La conferència tindrà lloc en la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma, el dimecres 16 a les 10.00 hores.

Us hi esperem!

Fase 1 ¿Lo hacemos? Herramientas para tomar decisiones

Septiembre es uno de los meses en que se tienen más ideas e inquietud para emprender nuevos proyectos, nuevas trayectorias profesionales y realizar los propósitos que llevan tiempo formando parte de nuestras ilusiones. Para todos aquellos que os gustaría organizar y gestionar un evento (ya sea festival, congreso, presentación de un producto…), des del Posgrado de Gestión de eventos UOC, hemos preparado 4 infografías que detallan las 4 fases para la buena gestión de eventos.

Aquí os encontraréis la FASE 1: para emprender primero hay que decidir, y es lo que tendremos en cuenta en esta primera etapa.  ¿Estáis preparados? ¿Empezamos?

infografia fase 1 uoceventos 2

Neix el nou Club de Lectura cLeC

clec club de lecturaLlegir en Català i la Universitat Oberta de Catalunya han impulsat un nou Club de Lectura virtual sense ànim de lucre: cLeC. Es va presentar el passat dimarts 8 de setembre, durant la Setmana del Llibre en Català. Aquest club que fomenta la lectura en català, compta amb el valor afegit que els usuaris que hi formin part, podran compartir les seves opinions i converses amb els autors/es i traductors/es de les obres. Els lectors estaran molt més a prop de l’origen del llibre. Els editors també hi seran partícips moderant i dirigint les sessions. Els títols escollits formen part de l’associació fundadora del Club. Una oportunitat per conèixer, descobrir i compartir de forma única els llibres de les editorials independents catalanes (de molta qualitat) que conformen Llegir en català. Tot i ser virtual, es farà una trobada presencial a final de curs. Podeu llegir la notícia en el diari ARA (AraLlegim) i a Vilaweb.

En aquest enllaç de facebook trobareu el Club on us podeu afegir, i la informació del primer títol. Podeu seguir-los també a twitter @CLUBcLeC.

Comença a l’octubre! Gaudiu de les lectures!

Entrevistem el Barcelona Gallery Weekend

ImprimirBen aviat Barcelona viurà la primera edició d’un dels esdeveniments amb més pes en l’àmbit de l’art, en el qual les galeries són les protagonistes: el Barcelona Gallery Weekend. És un projecte de gran envergadura que comporta una gestió sòlida i acurada. Des del nou postgrau de Gestió d’esdeveniments de la UOC, n’hem volgut entrevistar l’organització, perquè ens expliqui l’experiència de gestar-lo i què hi ha rere aquesta cita indispensable, que es durà a terme de l’1 al 4 d’octubre.

 La direcció i organització de l’esdeveniment és a càrrec d’Imma Mora i Lidia González Alija, amb el suport d’un comitè executiu format per quatre galeristes membres de la direcció d’Art Barcelona, una associació de galeries d’art contemporani: Joan Anton Maragall (galeria Trama), Miguel Ángel Sánchez (ADN Galeria), Ana Mas (galeria Ana Mas Projects) i Àlex Nogueras (galeria Nogueras Blanchard).

  1. Continua llegint

Quattrocento (segle XV)

 

quattrocento0

Principals interpretacions

a) Interpretació sociològica de Friedrick Antal

La transformació del pensament i de la funció de l’art fou duta a terme a Florència: amb Brunelleschi, Masaccio, Donatello i Alberti l’art esdevingué una activitat autònoma, intel·lectual, individualista i liberal .

La societat burgesa, interessada a conèixer objectivament la realitat, la història i l’home, declarà, a través de l’art, el seu protagonisme i la seva concepció de la vida, la cultura, la religió i la raó.

Les fórmules fictícies del gòtic bizantinitzant i la poètica religiositat franciscana foren suprimides i substituïdes per l’equilibri i la serenitat mitjançant la reconquesta de la forma i la volumetria clàssiques. Pico della Mirandola situà l’home en el centre de l’existència i el neoplatonisme introduí el sentit de l’autenticitat i la precisió de les proporcions. La formulació de la perspectiva, segons una concepció matemàtica de signe pitagòric, redundà en la teoria de les proporcions i en els estudis d’anatomia.

Per tant, es tracta d’un període caracteritzat per:

  • l’apogeu de la ideologia i de l’art de l’alta burgesia
  • el racionalisme i la sobrietat puritana
  • l’interès per l’antiguitat: símptoma del nacionalisme burgès
  • la recerca d’una comprensió causal de la naturalesa: utilització de la matemàtica
  • una nova valoració de la forma, preferència per la senzillesa i la claredat
  • el caràcter secular i positiu de l’art, sobri i calculat
  • l’estudi exacte de la naturalesa va facilitar la investigació de lleis i normes de nous principis compositius: per tant, recurs a l’antiguitat i aproximació “científica” a la naturalesa
  • però, també, tendència vers el que és cortesà i aristocràtic: imitació de les condicions de vida feudal
  • barreja d’antiguitat, neofeudalisme, naturalesa, emotivitat i racionalisme

b) Interpretació iconològica d’Erwin Panofsky

Continua llegint

Auguste Comte i el positivisme

Per Francesc Núñez (https://fnunezmosteo.wordpress.com/)

AUGUSTE COMTE (1789-1857)

Avui fa 158 anys de la mort d’Auguste Comte. Molt probablement el que més es coneix d’ell és el que se sintetitza a l’entrada que la Viquipèdia li dedica: que va ser un filòsof francès, considerat el fundador del Positivisme i de la Sociologia.

índexTanmateix, el record que es té d’ell és molt difós i més petit del que seria esperable atesa la seva empremta en el pensament contemporani. De fet, el tractament que rep a la Viquipèdia és més aviat escàs, en català poc més de 20 línies i una mica més en francès, anglès i alemany. Present, això sí, en moltíssimes llengües.

És difícil titllar una vida de feliç o desgraciada. La d’August Comte va estar marcada per la pobresa econòmica (molt de temps a remolc de la caritat de J. S. Mill, que l’admirava profundament), la malaltia (mental) i el poc reconeixement de la seva obra (a la qual dedicà esforç i vida). A la xarxa es troba fàcilment informació sobre les circumstàncies més rellevants d’aquesta biografia.

Des d’aquest blog d’Humanitats, volem fer record d’una figura i un pensament que ha estat molt important en el segle XX. Destacaré el que crec que és més rellevant d’aquest autor i que ens pot ajudar a entendre una mica més el nostre present (per fer això, seguiré, principalment, a R. Aron i  L. Kolakowski)

Continua llegint

Agenda cultura! Setembre i octubre 2015

Un recull de la programació cultural de Catalunya que et recomanem no perdre’t durant aquest setembre i inicis d’octubre! 

Llibre i lectura

33 edició de la Setmana del llibre en català

la setmana 33Del 4 al 13 de setembre, la Catedral de Barcelona acull l’esdeveniment convertint-la en la Ciutat de la Lectura, amb la participació d’editorials, llibreries, institucions i agrupacions d’editors. La programació ofereix un gran ventall d’activitats i una sèrie de circuits de lectura per orientar al visitant.

 En la 33ª edició hi ha més, i millor! Enguany la setmana compta amb un valor afegit, vol sumar-se a la Candidatura de Barcelona, ciutat de la literatura, que es presenta a la Xarxa de Ciutats Creatives UNESCO, hi ha ampliat els itineraris literaris que ofereix cada any. Consulta el programa.


IV Reptes de l’edició digital

reptes edicio digital1 d’octubre es portarà a terme el IV Seminari “Els reptes de l’edició digital” que organitza el Màster d’Edició Digital la UOC. Aquesta 4a edició s’enfocarà entorn l’autor, l’autopublicació i les eines que ofereix la xarxa per a la promoció de la lectura. Un esdeveniment indispensable per aquells que volen conèixer els nous mecanismes del mercat del llibre i les noves coordenades de l’autor en el sistema literari.

Continua llegint

Literatura i diversitat (Màster en Humanitats)

Per Juan de Sola

Que el món és una massa informe d’objectes, experiències i impressions diverses i fugisseres és un fet innegable. Com també ho és que la nostra capacitat de raonar, d’endreçar i de mirar de donar sentit ‒unitat‒ a aquesta massa és l’única manera d’enfrontar-s’hi i viure-hi. Sabem, doncs, que primer hi ha el món i, després, la nostra idea particular del món: idees, prejudicis, sobreentesos…

Mapamundi_OrientEn una època, la nostra, en què sembla que qualsevol forma de creació literària i artística passa necessàriament pel jo i per les seves figuracions, sembla convenient preguntar-se per la figura de l’altre i per quin és el seu paper en la construcció del jo. Perquè ¿estem segurs que hi hauria un jo o un nosaltres si no hi hagués un altre? ¿No es configura i es defineix la identitat respecte de l’alteritat? I ¿què passa, si l’alteritat canvia? ¿Modifica això la nostra percepció de nosaltres? Aquest serà el punt de partida de “Literatura i diversitat”: entendre la naturalesa dialèctica de la parella nosaltres-altres i mirar de capir quines són les condicions que donen forma a la nostra idea del món. Ho farem, d’entrada, de la mà d’Edward Said i de les reflexions que recull en el seu llibre Orientalisme (1978), que proposa una nova visió de la realitat en què Occident es veuria descentrat, de manera que la idea d’Orient que aquest sosté es revela com un constructe intel·lectual. I ho completarem amb la lectura que Tzvetan Todorov fa del fenomen d’allò exòtic i primitiu, la màxima expressió del qual es concreta en la idea del «bon salvatge» formulada per Rousseau.

Continua llegint

Trecento (segle XIV)

trecento1

Què s’esdevingué a la Florència del segle XIV i que va afectar totes les manifestacions culturals? La constitució d’una República dominada per una oligarquia burgesa que necessitarà d’un nou llenguatge i una nova producció cultural , independitzada de l’església, per a legitimar el seu poder i crear noves subjectivitats per a traduir-les en consens.

Aquest nou llenguatge artístic i la producció cultural que se’n derivà havien de sorgir a Itàlia, donat que era el país de la classe mitjana per excel·lència. La Itàlia central, amb les seves repúbliques, en fou el nucli més important i, en particular, Florència i Siena. Florència posseïa una poderosa burgesia oligàrquica, mentre que Siena era més aviat una democràcia petit burgesa; per això, en cap altre lloc es podia donar un art tan característic de l’alta burgesia com el de Florència.

Continua llegint

El Grau d’ Antropologia i Evolució Humana URV-UOC ofereix pràctiques a Atapuerca i Orce

grau antropologia UOC_URVEls estudiants del Grau d’ Antropologia i Evolució Humana URV-UOC tenen la possibilitat de participar a les excavacions als jaciments d’Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Aquest passat estiu, tres estudiants del Grau han participat en les excavacions com a pràctiques d’aprenentatge en evolució humana.

ExcavacionsEl grau d’Antropologia i Evolució Humana, elaborat conjuntament entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s’orienta a formar estudiants en el camp de l’Antropologia en els seus dos vessants principals: social i cultural i evolució humana. Es tracta d’una formació pionera i innovadora en tant que esdevé el primer grau impartit a l’Estat espanyol que permet adquirir coneixements sobre aquestes dimensions de l’ésser humà.

El Grau s’ofereix en una doble modalitat: virtual i semipresencial. La modalitat virtual assegura l’estudiant la possibilitat de cursar tot el grau a distància utilitzant el Campus Virtual de la UOC. El model semipresencial combina l’ensenyament virtual amb sessions presencials (de determinades assignatures) al Campus Catalunya de la URV.

Aquest grau interuniversitari està pensat per a estudiants amb inquietuds de formació en el camp de l’Antropologia Social i Cultural i l’Evolució Humana, i interessats en obtenir una capacitació en el coneixement i reconeixement de la diversitat sociocultural en clau local, evolutiva i comparativa.

Si vols saber més:

http://estudis.uoc.edu/ca/graus/antropologia-evolucio-humana/presentacio

Radiografia de la creació d’un festival, per Clàudia Rius

El meu primer festivalL’oferta de festivals des de fa temps que està en creixement i el públic ha incrementat el seu interès integrant-los plenament en les seves activitats culturals.  Però, com es crea un festival? Clàudia Rius a Núvol posa la lupa a les diferents etapes que experimenta un festival en la seva creació: abans, durant i després de la seva gestació. El Meu Primer FestivalFestival de Música Antiga dels Pirineus i festival FIRE!! de cinema LGBT seran alguns dels exemples que utilitzarà per representar la trajectòria creativa i de construcció d’un festival.

Des del postgrau de gestió d’esdeveniments UOC recomanem la seva lectura. En aquest enllaç podeu llegir l’article.