Cultura i Poder (Màster en Humanitats)

David Martínez-Robles, professor responsable de l’Assignatura

Una de les característiques més destacades de les societats globalitzades actuals és la mobilitat de persones i, en conseqüència, el contacte entre comunitats i cultures que no sempre comparteixen un mateix conjunt de normes i codis. Quan anem a comprar el pa, agafem l’autobús o anem a la reunió de la comunitat de veïns sovint ens topem amb persones que identifiquem com arribades d’altres llocs. I en el procés d’identificació afegim a aquelles cares un seguit d’etiquetes, atributs i adjectius, l’origen dels quals és determinant per definir la forma com assimilem la diferència que representen aquelles persones. Sin títuloQuan diem que algú és romanès, suec, gambià o pakistanès no només estem indicant la procedència geogràfica d’aquella persona, sinó que de manera conscient o inconscient acompanyem aquesta procedència amb un seguit d’idees sobre la seva cultura i societat, en forma de prejudicis (es a dir, judicis que apliquem a persones que encara no coneixem), que afecten la nostra manera de reaccionar davant l’altre i d’apropar-nos-hi.

I és precisament això el que l’assignatura Cultura i Poder del Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies intenta comprendre: quins elements intervenen en la creació d’aquests judicis i com alguns d’ells esdevenen mecanismes de dominació. La configuració econòmico-política del món actual, que ens porta a parlar de primers, segons i tercers mons, és el resultat de la globalització de l’imperialisme que durant els segles XIX i XX va redefinir cultures, fronteres, ètnies, llengües, estructures econòmiques, models socials o sistemes religiosos, entre moltes altres coses. En aquesta operació, el món Euro-americà va assumir un protagonisme únic que no només es plasma en els canons o els fusells dels exèrcits dels grans imperis que van fer de l’Àfrica, Amèrica o Àsia una extensió dels seus interessos econòmics i socials, sinó també en la literatura, l’òpera, l’art o els mitjans de comunicació. I és aquest joc entre cultura, dominació i poder el que es treballa en aquesta assignatura, no només a través de textos acadèmics, sinó també amb l’anàlisi d’obres del cinema i la literatura.

Per tant, si t’interessa conèixer autors –massa sovint deixats de banda en els programes acadèmics de les nostres universitats, com Said, Guha, Bhabha, Chakravarty o Spivak, entre d’altres– que han aportat veus crítiques sobre la configuració del nostre món i sobre com s’estructuren les nostres relacions amb aquells que són diferents a nosaltres, segur que gaudiràs amb la proposta d’una assignatura com Cultura i Poder.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cb/COLLECTIE_TROPENMUSEUM_Bestuursambtenaar_van_Seram_tijdens_een_reis_bij_de_Talsetibaai_TMnr_10001632.jpg

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*