CULTURA I IDENTITAT (Màster en Humanitats)

Professor Responsable: Isaac Gonzàlez Balletbó

Què diuen els atractius espots d’IKEA, la sèrie d’anuncis “Mediterràniament” d’Estrella, sobre què som i què volem ser? I què ens en diuen els programes d’autoajuda de “l’Ofici de viure”, uns dels més descarregats de la ràdio catalana? Quina identitat es configura a través d’aquestes i d’altres produccions culturals que ens envolten?

1L’assignatura Cultura i identitat s’endinsa en la naturalesa de la identitat de l’individu contemporani. Els productes culturals ens permeten percebre, si més no parcialment, els elements estructurals que, interioritzats, esdevenen el motor normatiu de la nostra acció quotidiana. És el que podríem anomenar, manllevant la utilleria conceptual marxista, la identitat en si. Alhora, també expliciten, si bé ho fan entre línies, la forma en què els individus contemporanis ens pensem i ens relatem. Això correspondria, més aviat, a una dimensió de la identitat que podríem anomenar identitat per a si. En l’assignatura volem abordar aquestes dues dimensions complementàries, però no per això alineades, del concepte d’identitat, i volem fer-ho a través de posar a treballar una eina metodològica clau per a l’anàlisi de la cultura: l’anàlisi crítica del discurs.

Les manifestacions culturals, enteses en un sentit ampli, ens permetran aprofundir en els continguts teòrics del curs. Tota manifestació cultural, però especialment la fórmules culturals populars, que són aquelles amb què ens emmirallem massivament, esdevenen un objecte d’anàlisi preuadíssim per a les ciències socials A través seu podem identificar els constructes mitològics, contínuament reelaborats, que ens interpel·len com a individus contemporanis i que refunden el contracte invisible que signem cada dia, sense adonar-nos-en, amb la realitat social –al capdavall, la única que compta.

Davant de les propostes que d’altres assignatures del màster que també tracten la qüestió de la identitat, la proposta que aquí us oferim destaca pel seu historicisme, i es centra en el vincle entre identitat i modernitat en un context geogràfic determinat. Ho farem deturant-nos, a més, en les diferències que s’estableixen en tractar la qüestió de la identitat com a fenomen individual o col·lectiu.2

Què té de particular la identitat dels homes i dones d’avui, especialment a les societats anomenades occidentals? Quines continuïtats i quines discontinuïtats té amb la de les persones que ens han precedit? Les diferències són més pronunciades pel que fa a la nostra subjectivitat profunda o a la forma en què ens presentem retòricament davant dels altres? Si ens podem detenir en aquestes preguntes és perquè d’altres assignatures tracten elements igualment capitals, com ara el vincle entre la identitat i la desigualtat (cultura i mercat) o les conseqüències d’una focalització excessivament etnocèntrica en la qüestió de la identitat, generadora d’alteritat i subordinació (cultura i poder).

Una paradoxa bàsica sobrevola tant els continguts teòrics com els pràctics de l’assignatura. Com resolem l’exigència íntima de reeixir en la construcció i validació d’una identitat individual i col·lectiva que volem inqüestionablement singular i desestandaritzada, en un context com el de la modernitat, més regulat i normativitzat que mai? És una pregunta que esdevé, de facto, el fil conductor principal de l’assignatura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*