Butlerofilia o l’impacte de conèixer Judith Butler

Judith_Butler_“Aviat tindré el plaer de ser la seva discussant al CCCB” Patrícia Soley-Beltran

Judith Butler és una de les filòsofes més citades de la segona meitat del segle XX i del XXI. Formada a la sinagoga i al departament de filosofia de Yale, actualment és Catedràtica Maxine Elliot Professor al Department de Literatura comparada i al Programa de Teoria Crítica de la Universitat de Califòrnia,  Berkeley. Teòrica queer avant la lettre, Butler ha publicat extensament sobre gènere, desig, identitat, poder, teoria performativa, actes de parla, psicoanàlisi, sexualitat, feminisme, guerra i la qüestió jueva. Tot i pensar que només el llegirien unes tres-centes persones, el seu segon llibre Gender Trouble (El género en Disputa) va tenir un gran impacte tant per el que realment deia, com per el que es va malentendre. Els malentesos sobre la possibilitat de redefinir la nostra identitat de gènere a voluntat van fer pales l’extensió d’un desig d’alliberament dels mandats identitaris que va anar associat a una autèntica Butlermania. Més enllà de les modes, la Butlerofilia i la Butlerofobia, Butler ha seguit treballant sense distingir entre activisme i escriptura. Dona en una disciplina molt masculinitzada, una de les seves fites ha estat fer comprendre a un amplíssim ventall d’estudiosos que la dita ‘teoria’ en la que ella, inicialment, no es reconeixia és un pas endavant per a treure la filosofia de la seva ‘institucionalització’, com ella mateixa explica a Deshacer el género. Una bona forma d’entrar al seu pensament són les entrevistes que jo mateixa li vaig fer. Us en recomano dues:

La primera, realitzada a Madrid, parlem d’algunes coses que mai no li havien preguntat abans: “De literatura, mitos y estrellas. Entrevista a Judith Butler“, Minerva, IV época, 13, Círculo de Bellas Artes, Madrid, febrero. 2010. 43-46.

La segona, realitzada a Paris per encàrrec de Cultura/s de La Vanguardia, podeu llegir la versió curta i la llarga (la Beatriz Preciado es va apuntar a la cita i també inclou la seva veu). “Mis compromisos no son sólo feministas” Entrevista a Judith Butler, Cultura/s, La Vanguardia, 220, 2006, Barcelona, 2-5 “Abrir Posibilidades. Entrevista con Judith Butler”, Lectora, Vol. 13, (2007), España. 217-239. (junto con BeatrizPreciado).

Partint del principi que allò que és personal és polític, i també acadèmic, us vull contar com jo vaig entrar en contacte amb el pensament de na Judith Butler i la seva persona. Vaig conèixer a la Butler teòrica als inicis del meu doctorat a la Science Studies Unit de la Universitat d’Edimburg al 1996, és a dir, cinc anys després de la publicació de Gender Trouble. Llavors, el seu impacte internacional ja era enorme, però va trigar deu anys a traduir-se al castellà. Vaig dedicar la meva tesi doctoral a ‘sociologitzar’ el seu pensament de gènere, tot fent una traducció cultural de les seves idees filosòfiques ‘continentals’ a la teories sociològiques d’inspiració analítica (Transexualidad y la Matriz Heterosexual: un estudio crítico de Judith ButlerEdicions Bellaterra, Barcelona, 2009). Poc abans d’acabar la meva tesi doctoral, vaig tenir l’honor de conèixer-la en persona en una master class organitzada per la Rosi Braidotti a Utrecht. El que més em va impactar va ser el seu sentit de l’humor que em va reconciliar amb l’acadèmia. Després de retornar al meu país i entendre que m’havia format en un entorn acadèmic i conceptual molt diferent al d’aquí, em vaig adonar que jo pertanyia a dos mons que necessitaven d’una traducció cultural. Per aquesta raó, vaig abordar l’edició d’un llibre que recull una selecció de reaccions al seu pensament des de l’àmbit hispà (Judith Butler en disputa. Lecturas sobre la performatividad, co-editora Leticia Sabsay, Egales, Barcelona, 2012). Finalment, també vaig construir ponts a l’ atrevir-me a seguir el consell de la pròpia Judith i filar autobiogràficament el meu llibre de divulgació ¡Divinas! Modelos, poder y mentiras (Premi Anagrama d’Assaig 2015, Anagrama, Barcelona).

Aviat tindré el plaer de ser la seva discussant al CCCB i, com a deixeble seva, penso obrir noves possibilitats d’interrogació de la realitat social, ja que per a mi, una de les grans aportacions del pensament ha estat aconseguir portar les preguntes de la filosofia a les Humanitats, inclosa la perspectiva de gènere (transversal i interseccional), es clar. Una assignatura pendent?

Judith Butler intervindrà en un Seminari al CCCB el dijous 5 de novembre (Entrades a la venda a partir de les 11h del matí del dia 5 a les taquilles del CCCB) i parlarà al BornCC el dilluns 9 de novembre a les 19h (entrada lliure). No us la perdeu!

Patrícia Soley-Beltran, consultora del grau d’Humanitats UOC

Estudis d’Arts i Humanitats UOC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*