Converses a la Documenta: El positivisme. Ciència i Coneixement.

Llibreria documenta (c/ Pau Claris, 144). Dimecres, 18 de novembre a 18,30h.

El positivisme, que ha tingut moltes versions al llarg de la història, sempre ha volgut alertar dels perills de la “metafísica”. En una de les seves versions més radicals, vindria a dir: “Del que no es pot parlar, és millor callar” (Wittgenstein). També es tracta d’una voluntat de situar la ciència com l’única possibilitat de conèixer el fonament de la realitat, a la qual s’accedeix a través del coneixement empíric. En última instància, el coneixement es redueix a un mer instrument biològic d’adaptació.

PositivismePerò per una altra banda, també hi ha qui afirma que per més que es pugui insistir (demostrar?) que tots els fenòmens humans tenen una base neuronal (o somàtica), això res no ens diu de la condició humana (que és una “singularitat”), més enllà d’advertir-nos d’alguns dels seus sabuts condicionaments. Més encara, es podria argumentar (demostrar?) que la concepció científica del món a la qual ens ha abocat el positivisme és ontològicament falsa, perquè suposa que hi ha un món exterior i, al costat d’ell, les seves representacions. El món exterior seria el món dels fets (ni veritable ni fals) i només les nostres representacions serien verdaderes o falses.

En la conversa que proposem, no volem resoldre el problema epistemològic i ontològic plantejat però sí reflexionar, des de la pràctica de la sociologia (i la docència), sobre algunes de les qüestions i reptes que aquest problema ens suscita, com a científics socials i com a persones.

Participaran: Roger Martínez, Natàlia Cantó, Isaac Gonzàlez i Francesc Núñez.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*