Tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire (dins de Converses a la Documenta)

El pròxim 20 de gener a les 18,30 h farem la propera sessió a la Llibreria Documenta de Barcelona (C/ Pau Claris, 144) del cicle “Converses a la Documenta” que des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC proposem cada semestre. Les “Converses” estan pensades com a espai de trobada on estudiants i docents de la UOC, amics i amigues de la Documenta i tothom que hi pugui estar interessat trenquem les fronteres virtuals i debatem sobre algun tema o autor que formen part del nostre bagatge humanista.

converses_a_la_documenta

El tema del qual parlarem en aquesta ocasió és “Tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire”. Encetarem la conversa a partir d’uns comentaris crítics, per part dels professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Natàlia Cantó, Isaac Gonzàlez, Roger Martínez i Francesc Núñez, a aquestes dues afirmacions de Karl Marx i Frederich Engels, per una banda, i Marshall Berman, per l’altra:

La revolució permanent de la producció, la commoció ininterrompuda de tots els estaments socials, l’eterna inseguretat i l’etern moviment caracteritzen l’època burgesa en relació a totes les altres. Tots els estats de coses sòlids i recoberts de pàtina es dissipen amb llur reguitzell de concepcions i nocions antigues i venerades; i tots els de neoformació envelleixen abans no puguin consolidar-se. Tot allò que és sòlid s’esvaeix en l’aire, es volatitza, tot allò que és sagrat és profanat, i els homes acaben per veure’s obligats a contemplar amb ulls esbalaïts llur situació social i llurs relacions mútues.

Karl Marx i Frederich Engels, El manifest comunista (1847)

Ser moderns és trobar-nos en un entorn que ens promet aventures, poder, alegria, creixement, transformació de nosaltres i del món i que, al mateix temps, amenaça amb destruir tot el que tenim, tot el que sabem, tot el que som. Els entorns i les experiències moderns travessen totes les fronteres de la geografia i l’ètnia, de la classe i la nacionalitat, de la religió i la ideologia: es pot dir que en aquest sentit la modernitat uneix tota la humanitat.

Marshall Berman, All that is Solid Melts into Air (1982)

MarshallAquestes dues cites sobre la “dissolució d’allò sòlid” es contraposen amb una diagnosi oposada segons la qual la modernitat comporta, més aviat, l’esclerosi dels vincles i les relacions socials, en el sentit que els processos de racionalització, de burocratització i de mercantilització expressen aquesta tendència a una erosió d’allò sòlid que no es pot interpretar en clau líquida, sinó escleròtica.

Si voleu conversar sobre aquest tema, apropeu-vos a la Documenta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*