Setmana de l’Antropologia

Taules rodones, projeccions de cinema etnogràfic i visites guiades conformen el programa de la Setmana de l’Antropologia, en què participaran les professores del grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC Elisenda Ardèvol i Begonya Enguix.

Elisenda Ardèvol coordinarà la projecció del documental Nightfall on GAiA dilluns dia 11 d’abril a les 20:30h, al Museu de les Cultures del Món de Barcelona. Al seu torn, Begonya Enguix coordinarà, amb Verena Stolcke, la taula rodona Génere i transgèneres, en la que participaran també Alba Barbé i Rosa Almirall, i que tindrà lloc divendres dia 15 d’abril  a les 17:00h, a l’Espai Francesca Bonnemaison.

Des d’aquí podeu accedir al programa complet de la Setmana, us hi esperem!

El cervell ens enganya. Som les nostres connexions (1)

 Reflexió inicial

Tot és mentida. Aquesta és la incòmoda realitat que cal afrontar quan analitzem el funcionament del cervell [1]. El nostre crani és un búnquer que alberga la gelatinosa massa rosada de menys d’un quilo i mig de pes amb la qual creiem entendre el moviment de les marees, expliquem la caiguda de l’Imperi romà, ens emocionem escoltant un poema o mirant un quadre, jutgem la conducta dels altres, ens imaginem un futur millor, sentim que ens fa mal el genoll, desitgem un amor etern o reflexionem sobre el coneixement i el propi cervell.

El cervell, bàsicament, és un dispositiu fruit de la selecció natural i dedicat al servei de la supervivència d’un organisme viu; per això, és capaç de suplir informacions que li manquen amb fabulacions, fantasies, creences, mistificacions…, per tal de garantir i assegurar aquesta supervivència (els sentits no existeixen per a reflectir la realitat exterior, sinó per a la preservació de l’espècie). Per al cervell és millor tenir una informació completa, encara que sigui falsa, que cap; per això omple buits amb irrealitats i informacions falses per tal que tot sigui coherent (podria ser aquesta la base de les creences religioses, supersticions, mites…?).

Al cervell li és igual com és la realitat: el que li interessa és com pot utilitzar-la per a la supervivència de l’organisme (no té cap interès, doncs, plantejar-se «la cosa-en-sí» dels idealistes perquè el cervell mai la percebrà «tal com és»). [2]

La primera decepció que ens emportem és que la major part de la informació exterior que coneixem prové de la llum, un fragment de la radiació electromagnètica que inunda l’univers i que sempre està disposada a enganyar-nos. De fet, ni tan  sols percebem la major part de la radiació, que viatja a través nostre en forma de microones, ones de ràdio, llum infraroja, raigs X o raigs gamma (una gran part del cervell està dedicada a la visió, i una altra al moviment, no al pensament i la reflexió).

Exemple 1.

Els colors, per exemple, no existeixen: són la manera com el nostre cervell descodifica la reflexió d’una radiació electromagnètica de determinada longitud d’ona. El color és una construcció del nostre cervell (evolutivament va servir per a seleccionar la fruita madura, distingir els animals perillosos…) i està condicionat pels colors que l’envolten; a més, el cervell corregeix els colors en funció de la quantitat de llum que els arriba.

colors1

Segurament tothom hi veu una espiral verda i una de blava sobre un fons rosa. Però en realitat, la verda i la blava són el mateix color.

 colors2

Continua llegint

Presentació i justificació. Som les nostres connexions (0)

«Com a humans, podem identificar galàxies que es troben a anys llum de nosaltres, podem estudiar partícules més petites que un àtom. Però encara no hem pogut esbrinar el misteri de les tres lliures de matèria que tenim entre orella i orella». [1]

Del discurs pronunciat, a l’abril del 2013,  per Barack Obama durant la presentació de la «BRAIN lnitiative» («Brain Research through Advancing Innovative Neurotechnologies» [Investigació del cervell mitjançant les més modernes i innovadores neurotecnologies])

El cervell pesa al voltant d’un quilo i mig, però és l’objecte més complex del sistema solar. Només suposa un 2 % del pes corporal però consumeix un 20 % de la nostra energia total (en els nou nats consumeix el 65 % de la seva energia total), mentre que un 80 % dels nostres gens codifiquen característiques del cervell. Es calcula que dins la cavitat cranial existeixen unes cent mil milions de neurones i bilions de connexions neuronals.

S’han fet grans avenços en el coneixement de com funciona el cervell, però encara hi ha molt camí per recórrer. I, en part, gràcies al que encara no sabem, han prosperat diversos mites i mitges veritats sobre el cervell i les malalties cerebrals, tan arrelats en la mentalitat popular que molta gent els considera com a fets comprovats.

Entre tota la informació que circula, resulta cada vegada més difícil distingir la neurociència pròpiament dita de la mitologia cerebral, o del que un bloc de ciència qualifica de «neurocollonades» (neuroBollocks.wordpresse.com), també conegudes com «neuropropaganda», «neurobajanades», «neuroescombraries». Els titulars dels diaris ens informen sovint que s’ha identificat el «punt del cervell» responsable de tal o qual emoció. Molts venedors estan capitalitzant el fet que el cervell estigui de moda per a col·locar el prefix «neuro» al capdavant de qualsevol activitat imaginable, des de «neurolideratge» a «neuromàrqueting». Psicoterapeutes «alternatius» i gurus de l’autoajuda utilitzen lliurement l’argot neurocientífic per difondre una confusa barreja de mites sobre el cervell i de propaganda d’autosuperació i creixement personal. Continua llegint

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrà el passat 5 de març un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaren els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi participaren estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics. L’acte tingué lloc al Museu Can Framis de Barcelona.

Treball Final de Grau

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, es realitzà la presentació d’una selecció dels millors treballs i, en la segona, es va fer una visita guiada a la col·lecció permanent de pintura contemporània del Museu Can Framis.

Visita guiada a Can Framis

Els treballs que es presentaren són:

La influencia de la cultura grega en l’àmbit domèstic del món romà.

Jordi Beltran Andreu
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La influencia de la cultura griega en el ámbito doméstico del mundo romano

La influencia de Grecia en la arquitectura doméstica romana

Domus romana

Al llarg dels seus deu segles d’història, Roma va anar rebent influències molt diverses de totes aquelles cultures amb les que es va relacionar, especialment de la grega. La influència del món grec va provocar que el ciutadà romà tradicional, pragmàtic i auster, soldat i camperol, fidel als costums i tradicions dels seus avantpassats i defensor de la dignitat del treball lligat a la terra, passes a convertir-se, a partir del segle II a. C., en un nou tipus de romà que podríem anomenar hel·lenitzat. Es tracta d’un home enriquit i ansiós per exhibir i malgastar la seva fortuna en luxes i excessos, una fortuna que no procedeix ja de la terra, si no del comerç o de l’especulació Immobiliari, un home que exhibeix influències culturals gregues com a mostra del seu refinament.

Aquesta arribada de la cultura grega influeix en molts aspectes del món romà, i un dels més destacats és l’habitatge i el seu contingut, particularment en les cases de les elits. Per tal d’entendre com es manifestà aquesta influència, cal analitzar les fases històriques que condicionen el procés d’adopció de la cultura grega, valorar les fonts literàries i els testimonis de la cultura material per tal d’elaborar un discurs sobre la recepció de Grècia a Roma, examinar la manera com la historiografia actual contempla el procés de transmissió cultural aquí plantejat, considerar l’impacte que va suposar l’arribada de la cultura grega sobre el món romà i investigar, finalment, cóm es manifesta exactament la influència del món hel·lènic en l’àmbit domèstic romà. Concretament, com s’afirma en l’habitatge pròpiament dit, en la decoració, en el mobiliari i en l’aixovar domèstic.

Continua llegint

Els Comitès d’Ètica d’Investigació Clínica. Un model d’autoregulació

Oriol Oliva Prieto
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Un model d’autoregulació ètica: implantació i funcionament a Catalunya dels Comitès d’Ètica d’Investigació Clínica (CEIC)

comitès d’ètica de l’ investigació clínica (CEIC)

Gravat de 1542 representant Vesalius publicat a la pàgina XII en l’edició de 1543 “De humani corporis fabrica”

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, i amb el descobriment dels experiments mèdics  (o més aviat, tortures) efectuats pels nazis amb éssers humans, des de mitjan segle XX s’han vingut promulgant una sèrie de convenis (Nuremberg, Hèlsinki, etc.), així com de recomanacions genèriques ètiques (Informe Belmont) destinats a regular la investigació en éssers humans i a proporcionar una sèrie de directrius ètiques a la professió mèdica en aquest sentit.

Arran de l’ esmentat informe Belmont emès a finals de la dècada dels 70, s’ ha institucionalitzat en la professió mèdica la regulació d’una sèrie d’aspectes ètics, partint de quatre principis universals a respectar en les persones malaltes (incloent els subjectes participants en una investigació mèdica): autonomia, beneficència, no maleficència i justícia.

Des d’aquella època (30 anys ençà), s’ha anat construint al nostre país una xarxa de comitès d’ètica de l’ investigació clínica (CEIC) hospitalaris: una xarxa cada cop més interrelacionada a nivell estatal (i a nivell europeu en un futur proper), que vetlla per la protecció dels subjectes participants en assaigs clínics i d’altres tipus d’estudis, dictaminant fonamentalment si les característiques de l’estudi afecten en alguna mesura els principis abans esmentats, i emetent un dictamen favorable o no favorable i –cal remarcar- vinculant. Continua llegint

El Paisatge en el pensament contemporani. A propòsit del caminar com acció estètica

Mercè García Pardo
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau El paisatge en el pensament contemporani. A propòsit del caminar com a acció estètica

La noció de paisatge

Petworth Park, de William Turner

La noció de paisatge ha suscitat en els darrers cinquanta anys un ampli debat des de les diferents disciplines de les ciències socials i humanístiques com a conseqüència de la relació de les societats tecnològiques i post-industrials amb la natura, l’entorn i el medi ambient. La presència del paisatge en la cultura contemporània és inqüestionable i comprèn diferents àmbits com són, entre d’altres: les arts plàstiques, la literatura, l’arquitectura, el pensament geogràfic, la filosofia i l’estètica.

El paisatge ha estat “tractat” com la interrelació de dues dimensions, una física, material i objectiva, i una altra perceptiva, cultural i subjectiva. Per això, la noció de paisatge ha estat enriquida per les diverses aportacions de disciplines com la geografia i la sociologia des de la perspectiva de l’anomenat “gir espacial” com a fenomen interdisciplinari de l’estudi del concepte de l’espai dins de les ciències socials. Tanmateix, el paisatge és igualment susceptible d’una exploració creativa i d’una contemplació estètica, és la matriu per a la descripció i el relat, i la seva vitalitat s’expressa com a art en les més diverses formes de les quals s’ha triat la literatura i el cinema.

Continua llegint

Digital Materialities; Design and Anthropology

Relatograma de Digital Materialities

Relatograma de Carla Boserman @cboserman sobre l’acte de presentació del llibre ‘Digital Materialities; Design and Anthropology’

Digital Materialities; Design and Anthropology presenta una aproximació a la creació de materialitats digitals realitzada per acadèmics i professionals que treballen en la intersecció entre el disseny i la investigació al Regne Unit, Espanya, Austràlia i els EUA.

Mitjançant la incorporació d’una comprensió del món digital material des de les ciències socials i el disseny, el llibre considera com podem avançar en la nostra capacitat de dissenyar el futur. Dividit en tres parts, l’enfocament del llibre es mou de la teoria a la pràctica: com les diferents materialitats digitals s’imaginen i emergeixen, per exemple, a través d’emulació de programari, sensors urbans, dissenys interactius i llars intel·ligents.

El llibre és una provocació per repensar els models de col·laboració entre científics socials i dissenyadors; i com la materialitat digital sorgeix de la creativitat tant dels dissenyadors professionals com de la gent en el seu dia a dia.

Elisenda Ardèvol és professora dels graus d’Humanitats, de Ciències Socials i d’Antropologia i Evolució Humana, i investigadora del grup Mediaccions dels Estudis d’Arts i Humanitats. Débora Lanzeni és investigadora del grup Mediaccions.

Digital materialitiesDigital Materialities
Design and Anthropology

Editor(s): Sarah Pink, Elisenda Ardèvol, Dèbora Lanzeni

Més info a:
+ Bloomsbury
+ Mediaccions

“Darme cuenta de que es esto a lo que quiero dedicarme” Entrevista a Bernat Hidalgo| UOCeventos

“Cuando algo realmente te apasiona, la auto-exigencia llega sola”
Bernat Hidalgo

 

foto 4yfn practicasNuestro estudiante del  Posgrado Gestión de Eventos culturales, deportivos y corporativos participó en el 4YFN del 2016. Formó parte del montaje en los pasos previos al estreno. Lo conocimos en nuestra visita guiada en el 4YFN y aprovechamos para hacerle algunas preguntas y conocer su experiencia.

 

  • ¿Qué te ha aportado en tu experiencia formar parte de este proyecto tan grande como es el 4YFN?

Formar parte de un proyecto de las dimensiones de 4YFN me ha permitido tener la primera toma de contacto “profesional” con el mundo de los eventos. Es cierto que al hacer un voluntariado no se te piden funciones que tengan que ver estrictamente con la gestión y organización, sin embargo, el simple hecho de estar presente en el montaje te permite ver cómo funcionan las cosas y en mi caso, reforzar la idea de que este mundo es realmente el que me apasiona. Por otro lado es muy interesante ir generando contactos con los profesionales y estableciendo vínculos que puedan abrir puertas en un futuro. Por muy básicas que sean las tareas que se te piden, estas son muy necesarias y hacerlas bien poniéndole ganas y involucrándose, siempre es sinónimo de nuevas y mejores oportunidades. Sin ir más lejos, en mi caso en particular me sirvió para que mi encargada me propusiera trabajar con ella en un proyecto distinto más adelante. Continua llegint

Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

El dissabte 30 d’abril els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

MNAC-site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.

Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.

L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria.

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

mnac logo

¿Dónde están las mujeres? Reivindicamos la validación y la inclusión de la mujer en los eventos deportivos. Hoy y cada día.

Hoy es el Dia Internacional de la Mujer. Por muchos motivos, demasiados, es tristemente (aún) un día reivindicativo. La desigualdad es evidente. Que las apariencias no nos engañen. Aún son excesivas las razones por las que la fecha de hoy no se puede tratar de celebrar sin cierta irritación.

1928 Amsterdam

1928 Amsterdam

El 8 de marzo es una cita en el calendario en que muchas personas se tiñen de lila, pero esa manifestación cromática debería perdurar en la mente de todos/as durante el resto del año, con el objetivo de realmente realizar un cambio. Son múltiples los sectores dónde la mujer presenta desigualdades de género: laboral, artístico, doméstico, estética, salud, relaciones, comunicación… Todavía tenemos una larga carrera por recorrer. Desde el equipo de los Estudios de Gestión de Eventos UOC nos concentraremos en hablar de uno, uno que nos parece impresionante que perduren ciertos clichés y axiomas casi inquebrantables para muchos: los eventos deportivos. Estos tienen muchos formatos, nos vamos a focalizar en los que presentan mayor índice de expectación:

Continua llegint

Les esclaves: dones invisibles, dones ignorades

Emi Turull Pibernat
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)

Fragment del  Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Fragment del Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Durant tota l’edat mitjana, l’esclavitud va ser una realitat a Europa, i a mitjan segle XIV Barcelona ja havia esdevingut el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó. Així, la possessió d’esclaus i d’esclaves era una realitat estesa per tots els estaments de la societat. A principis del segle XV, Barcelona tenia entre 35.000 i 40.000 habitants, amb un 10% de la població esclavitzada i una proporció d’un captiu per cada tres captives. Era en el món urbà on hi havia una majoria de dones esclaves, dedicades principalment a fer les feines domèstiques més feixugues, però també podien emprar-les com a dides, ser objectes sexuals dels seus amos -que en alguns casos les destinaven als bordells-, concubines del senyor o confidents de les mestresses.

En aquest context d’esclavitud quotidiana i no qüestionada, hi havien els monestirs femenins. Com a dones, depenien igualment d’una societat patriarcal i misògina i les religioses que havien optat per una vida monàstica, com a conseqüència de la “fragilitat i manca de capacitat” que l’Església les hi atribuïa, en algun cas eren dispensades del rigor de la vida al monestir mitjançant una butlla papal, com va ser la que permetia tenir esclaves dins la clausura, al servei de la comunitat o com a propietat privada d’alguna de les monges. Les serventes esclaves hi duien a terme les tasques domèstiques, perquè les religioses afirmaven que elles havien de dedicar la seva vida a la pregària.

Continua llegint

Els nous clàssics del “polar” francès (novel·la policíaca): Del segle XVIII al món contemporani

Nathalie Bittoun Atenea

El proper divendres dia 11 de març, a les 20h, tindreu ocasió d’escoltar a la professora de Llengua i Literatura Francesa de la UOC Nathalie Bittoun-Debruyne, qui presentarà la conferència Els nous clàssics del “polar” francès (novel·la policíaca): Del segle XVIII al món contemporani, que tindrà lloc a la seu provisional del Casino Menestral de Figueres, C/ Poeta Marquina, 2.

Si pot sorprendre que en un cicle de Literatura Universal es parli de novel·la negra, és perquè de vegades l’Acadèmia i el cànon neguen l’entrada a certs gèneres, considerats menors. En realitat, la qüestió no rau en els gèneres, sinó en la seva qualitat literària. A partir de la presentació i l’anàlisi de l’obra de tres autors que acaben de renovar i ampliar els límits del gènere tot enriquint-lo i hibridant-lo, veurem que la literatura pot donar dret de ciutadania més enllà del que es considera “clàssic”. Així és com podem considerar Jean-François Parot, Pierre Lemaitre i Fred Vargas, que, amb la seva escriptura particular, aporten al món literari el que se sol demanar als autors consagrats: un ambient i un món propis, així com un estil absolutament identificable.

Nathalie Bittoun-Debruyne

Cova del Toll – Monestir de santa Maria de l’Estany

Dins de la cinquena edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC,  tindrà lloc el dissabte 12 de març, una sortida pel moianès,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • seminari sobre l’escultura romànica
  • seminari sobre l’evolució humana i els orígens de l’art
  • seminari sobre l’art moble prehistòric

cova_Toll

Programa

9,30 h: trobada al monestir de santa Maria de l’Estany
10 a 11,15 h: Visita del monestir, en particular del claustre
11,15 a 11,45 h: desplaçament a la cova del Toll
12 a 14 h: visita de la cova del Toll i de les Toixoneres
14,30 a 16 h: dinar al restaurant Magadins Vell, entre Moià i l’Estany
16,30 a 18 h: Visita del Museu Arqueològic de Moià

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a L’Estany hi ha uns 67 km i es pot calcular un temps d’una hora i quart.

L’entrada a la cova del Toll i Museu Arqueològic costa uns 5 €. La visita al monestir de santa Maria de l’Estany costa 2,5 €.  El preu del dinar és de 25 euros.

És una sortida molt adient per a portar-hi els fills.

Properament, s’adjuntaran els materials per a preparar la sortida..

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Real Time – Arte en tiempo real | Arts Santa Mónica

Hasta el 10 de abril se puede visitar Real Time, Arte en tiempo real en Arts Santa Mónica. La exposición colectiva comisariada por Pau Waelder, colaborador docente de los Estudios de Artes y Humanidades UOC, cuenta con el trabajo de los artistas Guillem Bayo, Clara Boj y Diego Díaz, Martin John Callanan, Rafael Lozano-Hemmer, Grégory Chatonsky, Thierry Fournier, Mar Canet, Varvara Guljajeva i Nicolas Maigret,  Antoine Schmitt, Thomson and Craighead, Katie Paterson, Addie Wagenknecht y Carlo Zanni.

REALTIME arts santa monica Continua llegint

Entrevista a Agustí Argelich | Filmets, BCN Sports Film i President de Catalunya Film Festivals

Agusti Argelich Filmets, BCN sport film, CFF

Des del Postgrau de Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius UOC hem volgut entrevistar a Agustí Argelich, professional del sector de la gestió dels esdeveniments. Actualment és director i responsable de l’organització de diversos festivals i entitats culturals, com ho són Filmets i BCN Sport Film Festival, i president de CFF Catalunya Film Festivals.

 

Entrevista a Agustí Argelich

  • Ets responsable de l’organització de diversos esdeveniments relacionats amb cinema, de temàtiques molt diferents. Quin és el criteri comú per garantir un festival d’èxit?

Per a garantir l’èxit d’un festival són necessaris dos ingredients principals: un equip professional i entusiasta, implicat amb el projecte i una programació de primer nivell que apropi al públic a una programació de qualitat difícil de veure a les sales de cinema convencionals o a la televisió.

Continua llegint