¿Dónde están las mujeres? Reivindicamos la validación y la inclusión de la mujer en los eventos deportivos. Hoy y cada día.

Hoy es el Dia Internacional de la Mujer. Por muchos motivos, demasiados, es tristemente (aún) un día reivindicativo. La desigualdad es evidente. Que las apariencias no nos engañen. Aún son excesivas las razones por las que la fecha de hoy no se puede tratar de celebrar sin cierta irritación.

1928 Amsterdam

1928 Amsterdam

El 8 de marzo es una cita en el calendario en que muchas personas se tiñen de lila, pero esa manifestación cromática debería perdurar en la mente de todos/as durante el resto del año, con el objetivo de realmente realizar un cambio. Son múltiples los sectores dónde la mujer presenta desigualdades de género: laboral, artístico, doméstico, estética, salud, relaciones, comunicación… Todavía tenemos una larga carrera por recorrer. Desde el equipo de los Estudios de Gestión de Eventos UOC nos concentraremos en hablar de uno, uno que nos parece impresionante que perduren ciertos clichés y axiomas casi inquebrantables para muchos: los eventos deportivos. Estos tienen muchos formatos, nos vamos a focalizar en los que presentan mayor índice de expectación:

Continua llegint

Les esclaves: dones invisibles, dones ignorades

Emi Turull Pibernat
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)

Fragment del  Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Fragment del Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Durant tota l’edat mitjana, l’esclavitud va ser una realitat a Europa, i a mitjan segle XIV Barcelona ja havia esdevingut el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó. Així, la possessió d’esclaus i d’esclaves era una realitat estesa per tots els estaments de la societat. A principis del segle XV, Barcelona tenia entre 35.000 i 40.000 habitants, amb un 10% de la població esclavitzada i una proporció d’un captiu per cada tres captives. Era en el món urbà on hi havia una majoria de dones esclaves, dedicades principalment a fer les feines domèstiques més feixugues, però també podien emprar-les com a dides, ser objectes sexuals dels seus amos -que en alguns casos les destinaven als bordells-, concubines del senyor o confidents de les mestresses.

En aquest context d’esclavitud quotidiana i no qüestionada, hi havien els monestirs femenins. Com a dones, depenien igualment d’una societat patriarcal i misògina i les religioses que havien optat per una vida monàstica, com a conseqüència de la “fragilitat i manca de capacitat” que l’Església les hi atribuïa, en algun cas eren dispensades del rigor de la vida al monestir mitjançant una butlla papal, com va ser la que permetia tenir esclaves dins la clausura, al servei de la comunitat o com a propietat privada d’alguna de les monges. Les serventes esclaves hi duien a terme les tasques domèstiques, perquè les religioses afirmaven que elles havien de dedicar la seva vida a la pregària.

Continua llegint