Els Comitès d’Ètica d’Investigació Clínica. Un model d’autoregulació

17 març, 2016

Oriol Oliva Prieto
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Un model d’autoregulació ètica: implantació i funcionament a Catalunya dels Comitès d’Ètica d’Investigació Clínica (CEIC)

comitès d’ètica de l’ investigació clínica (CEIC)
Gravat de 1542 representant Vesalius publicat a la pàgina XII en l’edició de 1543 “De humani corporis fabrica”

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, i amb el descobriment dels experiments mèdics  (o més aviat, tortures) efectuats pels nazis amb éssers humans, des de mitjan segle XX s’han vingut promulgant una sèrie de convenis (Nuremberg, Hèlsinki, etc.), així com de recomanacions genèriques ètiques (Informe Belmont) destinats a regular la investigació en éssers humans i a proporcionar una sèrie de directrius ètiques a la professió mèdica en aquest sentit.

Arran de l’ esmentat informe Belmont emès a finals de la dècada dels 70, s’ ha institucionalitzat en la professió mèdica la regulació d’una sèrie d’aspectes ètics, partint de quatre principis universals a respectar en les persones malaltes (incloent els subjectes participants en una investigació mèdica): autonomia, beneficència, no maleficència i justícia.

Des d’aquella època (30 anys ençà), s’ha anat construint al nostre país una xarxa de comitès d’ètica de l’ investigació clínica (CEIC) hospitalaris: una xarxa cada cop més interrelacionada a nivell estatal (i a nivell europeu en un futur proper), que vetlla per la protecció dels subjectes participants en assaigs clínics i d’altres tipus d’estudis, dictaminant fonamentalment si les característiques de l’estudi afecten en alguna mesura els principis abans esmentats, i emetent un dictamen favorable o no favorable i –cal remarcar- vinculant.

Sóc del parer que, un estudi descriptiu d’uns comitès semblants, és força pertinent en el moment actual en el que, el nostre país, es troba en un context d’una crisi econòmica i social provocada en gran mesura per les mancances de principis ètics ferms en els centres decisoris del poder polític i econòmic. En aquest sentit, l’autoregulació ètica que demostra el col·lectiu mèdic en un bon nombre de procediments, protocols i relacions en la seva professió, potser ens podria donar pistes sobre com enfocar, a la pràctica, l’enfortiment de paràmetres i conductes ètiques en les diverses institucions que regulen els diversos àmbits de la nostra vida.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

(Visited 32 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari