La influencia de la cultura grega en l’àmbit domèstic del món romà.

Jordi Beltran Andreu
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La influencia de la cultura griega en el ámbito doméstico del mundo romano

La influencia de Grecia en la arquitectura doméstica romana

Domus romana

Al llarg dels seus deu segles d’història, Roma va anar rebent influències molt diverses de totes aquelles cultures amb les que es va relacionar, especialment de la grega. La influència del món grec va provocar que el ciutadà romà tradicional, pragmàtic i auster, soldat i camperol, fidel als costums i tradicions dels seus avantpassats i defensor de la dignitat del treball lligat a la terra, passes a convertir-se, a partir del segle II a. C., en un nou tipus de romà que podríem anomenar hel·lenitzat. Es tracta d’un home enriquit i ansiós per exhibir i malgastar la seva fortuna en luxes i excessos, una fortuna que no procedeix ja de la terra, si no del comerç o de l’especulació Immobiliari, un home que exhibeix influències culturals gregues com a mostra del seu refinament.

Aquesta arribada de la cultura grega influeix en molts aspectes del món romà, i un dels més destacats és l’habitatge i el seu contingut, particularment en les cases de les elits. Per tal d’entendre com es manifestà aquesta influència, cal analitzar les fases històriques que condicionen el procés d’adopció de la cultura grega, valorar les fonts literàries i els testimonis de la cultura material per tal d’elaborar un discurs sobre la recepció de Grècia a Roma, examinar la manera com la historiografia actual contempla el procés de transmissió cultural aquí plantejat, considerar l’impacte que va suposar l’arribada de la cultura grega sobre el món romà i investigar, finalment, cóm es manifesta exactament la influència del món hel·lènic en l’àmbit domèstic romà. Concretament, com s’afirma en l’habitatge pròpiament dit, en la decoració, en el mobiliari i en l’aixovar domèstic.

El resultat final d’una recerca al voltant d’aquest assumpte ens porta a la següent conclusió:  els romans posseïen ja abans de llurs contactes amb la cultura grega del segle II a. C. una important cultura pròpia, mescla d’influències etrusques, llatines, gregues i potser d’altres. En una etapa posterior aprendrien de la Grècia hel·lenística tot un món de plaers i excessos que afectarien més l’estètica que no pas la funció dels objectes i espais del seu habitatge. I encara que l’origen d’aquest objectes i espais no sempre és possible d’esbrinar amb precisió, sembla evident que va tenir lloc simultàniament un constant procés d’adaptació de l’allò estranger per fer-ho encaixar en el model de vida dels romans.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*