Presentació i justificació. Som les nostres connexions (0)

«Com a humans, podem identificar galàxies que es troben a anys llum de nosaltres, podem estudiar partícules més petites que un àtom. Però encara no hem pogut esbrinar el misteri de les tres lliures de matèria que tenim entre orella i orella». [1]

Del discurs pronunciat, a l’abril del 2013,  per Barack Obama durant la presentació de la «BRAIN lnitiative» («Brain Research through Advancing Innovative Neurotechnologies» [Investigació del cervell mitjançant les més modernes i innovadores neurotecnologies])

El cervell pesa al voltant d’un quilo i mig, però és l’objecte més complex del sistema solar. Només suposa un 2 % del pes corporal però consumeix un 20 % de la nostra energia total (en els nou nats consumeix el 65 % de la seva energia total), mentre que un 80 % dels nostres gens codifiquen característiques del cervell. Es calcula que dins la cavitat cranial existeixen unes cent mil milions de neurones i bilions de connexions neuronals.

S’han fet grans avenços en el coneixement de com funciona el cervell, però encara hi ha molt camí per recórrer. I, en part, gràcies al que encara no sabem, han prosperat diversos mites i mitges veritats sobre el cervell i les malalties cerebrals, tan arrelats en la mentalitat popular que molta gent els considera com a fets comprovats.

Entre tota la informació que circula, resulta cada vegada més difícil distingir la neurociència pròpiament dita de la mitologia cerebral, o del que un bloc de ciència qualifica de «neurocollonades» (neuroBollocks.wordpresse.com), també conegudes com «neuropropaganda», «neurobajanades», «neuroescombraries». Els titulars dels diaris ens informen sovint que s’ha identificat el «punt del cervell» responsable de tal o qual emoció. Molts venedors estan capitalitzant el fet que el cervell estigui de moda per a col·locar el prefix «neuro» al capdavant de qualsevol activitat imaginable, des de «neurolideratge» a «neuromàrqueting». Psicoterapeutes «alternatius» i gurus de l’autoajuda utilitzen lliurement l’argot neurocientífic per difondre una confusa barreja de mites sobre el cervell i de propaganda d’autosuperació i creixement personal. Continua llegint