Mite: els fills hereten la intel·ligència dels pares (Som les nostres connexions 6)

Reflexió inicial

“Leader”, el malvat personatge de Marvel Comics, va estar exposat a una emissió de raigs gamma en un accident, igual que l’Increïble Hulk ( “la Massa”), però en comptes de conferir-li una força sobrehumana a Leader (prèviament conegut com Samuel Sterns), la radiació el va convertir en un geni ultra-intel·ligent. Un se’n adona  quan li fa una ullada al personatge, perquè exhibeix un crani bulbós molt gran que conté un cervell massiu. Fem-nos una senzilla pregunta: més gran significa millor quan parlem de cervells? Són realment més intel·ligents les persones que tenen un cervell més gran? I què vol dir ser intel·ligent?

leader                                        Samuel Sterns, Leader. Marvel Comics

Cada cervell és diferent i és flexible, té capacitat per a desenvolupar habilitats i reforçar les xarxes nervioses necessàries en cada cas per a executar cada tasca. Però cadascun de nosaltres venim preparats de sèrie, de manera natural, per a dur millor a terme uns treballs determinats i no uns altres. L’etapa crítica es desenvolupa durant els primers cinc anys de la vida, quan el cervell creix de pressa fins a arribar, a aquesta edat, al 90% del seu volum. L’altre 10% que falta, el desenvolupem fins que fem vint anys. Aquests primers cinc anys de la vida són clau en el desenvolupament de les nostres capacitats perquè és quan s’estableixen de forma natural la major part de les connexions que, si es fan servir, hi resten establertes per sempre.

densitat_connexions_neuronals

Així que superem el període crític de la primera infantesa, ens costarà més esforç desenvolupar habilitats naturals que hem abandonat, però el cervell és plàstic i sempre un pot descobrir un talent ocult (és el que s’esdevé, sovint, després de jubilar-se: es poden refer rutes del cervell abandonades per la dedicació al treball i a la família).

Quan aprenem, canviem literalment el cervell. Tota nova experiència i aprenentatge estableixen noves connexions i això requereix un esforç, atès que el cervell, fidel a la seva obligació d’estalviar energia, es resisteix a canviar i té tendència a mantenir només les connexions imprescindibles, les que ens ajuden a sobreviure.  Quan experimentem o aprenem, establint connexions noves, els sistemes de fatiga nerviosa apareixen aviat. S’ha calculat que, a partir dels tres minuts d’activitat contínua, d’escoltar dades noves, un cervell poc entrenat per a l’aprenentatge necessita un descans que no és gaire diferent del descans que necessiten els músculs quan practiquem un exercici físic. Per això la importància de les emocions que fan plaent l’experiència i l’aprenentatge.

De que depèn que les persones siguem més o menys intel·ligents? De l’experiència, la pràctica i l’aprenentatge o del patrimoni genètic? Bàsicament, de la densitat de les connexions. Continua llegint