Mite: Internet i els videojocs són addictius (Som les nostres connexions 7)

Reflexió inicial

És innegable que les últimes dècades hem estat testimonis d’una revolució en la nostra relació amb les tecnologies de la comunicació, almenys en la majoria dels països industrialitzats. Internet ha comportat l’arribada del correu electrònic i els motors de cerca, amb el que això implica de comunicació instantània i d’informació sense límits amb només prémer una tecla. Més recentment, els smartphones i les tablets han fet encara més fàcil l’accés a la xarxa. La gent està gairebé constantment connectada i al mateix temps les xarxes socials com Facebook o Twitter han creat noves formes d’utilitzar Internet per gestionar les nostres relacions i compartir informació.

Aquest creixement d’Internet i les xarxes socials ha anat paral·lel al plantejament d’un seguit de preguntes sobre el seu impacte en la població i en el jovent en general. Una d’elles és si alguns individus desenvolupen patrons alterats de comportament en línia. Les anècdotes dels anomenats addictes a Internet es remunten a la dècada de 1990, [1]  van aparèixer a la premsa [2] i els metges van començar a informar de clients amb trastorns relacionats amb Internet [3] i aviat van començar a proliferar centres de desintoxicació tecnològica (com el Computer Addiction Service [4] de l’hospital McLean, vinculat a la universitat de Harvard) i grups de suport en línia (com l’Internet Addiction Support Group).

Pot ser interessant conèixer, d’entrada, les dades sobre Internet i les xarxes socials el 2015 segons l’informe de We are social [5]:

  • dels més de 7.210 milions d’habitants del planeta, 3.010 milions tenen accés a internet (42%, + 21% en un any) i 2.078.000.000 regularment utilitzen les xarxes socials (28%, + 12% des del 2014). 3.649.000.000 persones utilitzen un telèfon mòbil (51%, + 5% en un any) i 1.685.000 de persones accedeixen a les xarxes socials a través d’aquests.
  • al gener de 2014, el 35% de les persones tenia accés a internet. El 2015, el percentatge s’eleva al 42%. A Espanya el 77% dels ciutadans tenen accés a internet. Pel que fa a la velocitat de connexió, la mitjana és de 4,5 Mbps. A Espanya és de 7,8 Mbps, lluny d’alguns països d’Àsia: 15 Mbps al Japó, 16,3 Mbps a Hong Kong o els 25,3 Mbps a Corea del Sud.
  • tots els dies, els usuaris passen una mitjana de 4,4 hores a internet des d’un PC o portàtil i 2,7 hores connectats des d’un dispositiu mòbil (smartphone i tablet). Espanya està per sota de la mitjana, amb 4 hores des de l’ordinador i 1,9 hores des dels dispositius mòbils. A les xarxes socials, la conclusió és similar: els espanyols s’hi varen connectar 1,9 hores al dia. No obstant això, la taxa de penetració de les xarxes socials a Espanya és molt superior a la mitjana mundial: el 47% a Espanya enfront del 29% en el món.
  • pel que fa a les xarxes socials més utilitzades, l’informe presenta pocs canvis respecte a l’any anterior: Facebook segueix guanyant per golejada seguida pels gegants asiàtics QQ i Qzone, WhatsApp i Facebook Messenger ocupen la quarta i la cinquena plaça. Crida l’atenció Twitter, que apareix en desena posició, per sota de Google+ o Instagram.
  • les dades d’Espanya assenyalen que dels 46,5 milions d’habitants, 35,7 són usuaris d’internet (77%) i 22 milions compten amb perfils a les xarxes socials (47%). Els internautes espanyols passen una mitjana de 3:58 al dia connectats a internet des d’un ordinador i 01:51 des d’un dispositiu mòbil. Accedeixen a les xarxes socials durant 1:54 hores al dia, mentre que dediquen dues hores i mitja a veure la televisió.

Les recerques sobre l’ús indegut d’Internet i altres problemes relacionats amb la xarxa, estan donant multitud d’estadístiques: d’un 5,9 % a un 13 % dels internautes presenten alteracions de conducta a Internet [6] i el 15 % dels estudiants universitaris dels Estats Units i d’Europa coneixen algú que és addicte a Internet. [7]

Les afirmacions sobre l’addicció a Internet es basen en experiències subjectives d’auto informes dels addictes i amb recerques sobre l’ús indegut d’Internet. Alguns argumenten que la por a les noves tecnologies és subjacent a l’anomenat abús d’Internet; altres consideren que la investigació sobre l’abús d’Internet patologitza la qualitat de les relacions en línia, i altres destaquen els aspectes terapèutics de les interaccions en línia. Continua llegint