La història de Catalunya a través de l’art

El proper dissabte 4 de juny tindrà lloc una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La visita consistirà en un recorregut per la història de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins al segle XX a partir de l’anàlisi d’una selecció d’obres del fons del MNAC.

Entre les obres analitzades hi ha el pantocràtor de Sant Climent de Taüll, les pintures murals de la conquesta de Mallorca, la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, La catedral dels pobres de Joaquim Mir, Cala Forn de Joaquim Sunyer, Tarda de diumenge de Xavier Nogués, i un conjunt de cartells i fotografies de la Guerra Civil espanyola.

Projection: Rectilinear (0) FOV: 54 x 51 Ev: 13.93

La visita anirà a càrrec de Josep Grau, consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

Inscripció obligatòria

Aquesta és una activitat gratuïta.

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del MNAC

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat màxima de la visita: 30 persones

París i els seus museus

Dins de la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (Internacional) que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc els dies 6, 7, 8 i 9 d’octubre, una sortida a París, centrada en l’estudi de la Història de l’Art, des del gòtic fins a les primeres avantguardes. S’hi estudiarà, en particular:

  • Al museu Marmottan, un monogràfic sobre Monet.
  • Al Museu del Louvre, a més de l a piràmide de Ieoh Ming Pei, l’obra d’autors del rococó, el neoclassicisme i el romanticisme (Boucher, Watteau, Fragonard, Hogarth, Chardin, David, Meynier, Canova, Drouais, Girodet, Ingres, Prud’hon, Gros, Gérard, Géricault, Delacroix, David Friedrich.
  • Al Museu d’Orsay, l’obra de Courbet, Cabanel, Bouguereau, Manet. Monet, Degas, Cézanne, Pissarro, Morisot, Renoir, Seurat, van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lautrec, Sérusier, Matisse.
  • Al Centre Pompidou, l’obra Picasso, Braque, Léger, Dufy, Duchamp, Kandinsky, Dubuffet, Fautrier, Bacon, Rothko, Pollock, Klein, Jasper Johns, Rauschenberg, Warhol, Beuys, Annette Messager, Viola, Olafur Eliasson, Gabriel Orozco, Philippe Parreno.
  • El pla Hausmann

Paris1

Programa Continua llegint

#TRANSLATORWANTED | Concurs de traducció

 Reivindiquem la figura del traductor

Hem organitzat un concurs per a reivindicar la figura del traductor, la seva professionalitat i la seva indispensable presència en diferents àmbits de les lletres, la comunicació i el llenguatge. Els avanços tecnològics i les eines digitals han facilitat la traducció de textos; tanmateix, una mirada inexperta que faci servir aquests mecanismes amb finalitats professionals sovint cau en l’error sense saber-ho.

Per reivindicar el traductor, busquem els errors de traducció més criminals. Us animem a participar en la crida i cerca de l’error amb una fotografia i compartir-lo amb l’etiqueta #TranslatorWanted a twitter, juntament amb l’esment @UOCartshum, per a tenir constància que hi voleu participar. Podeu compartir qualsevol imatge original que hàgiu capturat que mostri l’error: des de la carta d’un restaurant fins a un cartell del metro, un títol de pel·lícula, un flyer

El guanyador, per originalitat, contrast o humor de la fotografia, rebrà la recompensa d’una targeta FNAC pel valor de 50 €. La persecució estarà oberta durant el període de l’1 al 20 de juny de 2016, tots dos inclosos.

–> Consulta les BASES del concurs de traducció #TranslatorWanted! I en castellà al blog Tradiling. Sort en la cerca!

Organitza el concurs el grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC).

Col·laboren:

Associació professionals de traductors i interpretslletrA - Literatura catalana a internet

NúvolAsociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes

La memòria (Som les nostres connexions 9)

«Un no pot ser més que la seva pròpia memòria»
Emilio Lledó

Reflexió inicial

A Matrix (Andy i Larry Wachowski, 1999), Neo és L’Elegit, l’únic que pot liderar a una humanitat vençuda a la victòria contra les Màquines, l’únic capaç de destruir la Matrix, que ha implantat records falsos en el nostre cervell com a mitjà per controlar-nos. En una escena ja clàssica de la pel·lícula Matrix, els malvats Sentinelles, que protegeixen la Matrix, han aconseguit acorralar Neo. Sembla que l’última esperança de la humanitat està a punt de ser liquidada. Però, prèviament, a Neo li han implantat un connector al clatell que li permet descarregar instantàniament al seu cervell el coneixement de les arts marcials. En segons esdevé un mestre del karate, capaç de derrotar els Sentinelles amb impressionants puntades voladores i precisos cops. A Matrix, aprendre les sorprenents habilitats d’un mestre cinturó negre en karate és tan fàcil com connectar un elèctrode al cervell i prémer el botó de «descarregar». Potser algun dia també nosaltres puguem descarregar-nos records…

matrix
Fotograma de Matrix

Però què passa quan els records que ens descarreguem són falsos? En la pel·lícula Desafio total (Len Wiseman, 2012), a Arnold Schwarzenegger li implanten records falsos, el que difumina completament la frontera entre realitat i ficció. Combat valentament contra els malvats a Mart fins al final de la pel·lícula, quan de sobte s’adona que ell és el seu líder. Es queda perplex en descobrir que els seus records de ser un ciutadà normal, respectuós de la llei, són totalment fabricats.

La memòria, en les seves múltiples formes, és probablement la funció més important de qualsevol sistema nerviós, sigui humà o animal. Sense ella no seria possible l’aprenentatge ni els organismes modificarien la seva conducta com a conseqüència de l’experiència passada. Sota aquest ampli concepte s’inclouen fenòmens tan dispars com la memorització de la llista de la compra, el record de com es va en bicicleta, o l’atenuació de la resposta de fugida del calamar davant un estímul repetit. Però tots tenen una cosa en comú: el registre d’informació en el teixit nerviós.

La memòria, és a dir, la capacitat d’adquirir i retenir informació, no és de fiar. La memòria està molt lluny de ser una funció que reprodueixi exactament el que hem percebut o sentit. Sense memòria, ni podem orientar-nos en el nostre entorn, ni treure profit de la nostra experiència passada.

Continua llegint

Thomas Luckmann. In memoriam

El dia 10 de maig va morir el sociòleg Thomas Luckmann. Lamentem la pèrdua d’un dels grans sociòlegs contemporanis. En aquest cas concret, la seva mort ens entristeix particularment perquè directament i indirecta, li hem de reconèixer una bona part de la formació de la nostra mirada sociològica. Quan ens vàrem formar en sociologia, sobretot Luckmannen sociologia de la religió i del coneixement, les seves obres eren contínuament sobre els nostres escriptoris. Per nosaltres, pensar en Luckmann és també recordar la nostra joventut i l’època en la qual descobrírem aquesta disciplina i la nostra vocació de sociòlegs.

Thomas Luckmann (d’origen eslovè però format primer en llengua alemanya a Àustria, i després en anglès als Estats Units) va estudiar filosofia i sociologia. El seu mestre en la sociologia va ser Alfred Schütz (l’obra del qual derivava de la forta influència de Husserl i Weber). De la mà de Schütz es va incorporar en el que es coneix com l’escola fenomenològica de sociologia o sociofenomenologia i en va heretar bona part de les seves eines conceptuals. Va ser un fidel continuador de l’obra de Schütz, reescrivint algun manuscrits que el mestre havia deixat incomplerts (Schutz, A. y Luckmann, Th. (2003) [1973] Las estructuras del mundo de la vida. Buenos Aires: Amorrortu).

Continua llegint

Ruta dels càtars

Dins de la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el cap de setmana del 2 i 3 de juliol, una sortida per la Catalunya Nord, centrada en els castells càtars, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Feudalitat i esglésiaMontsegur
  • L’heretgia càtar
  • La croada contra els albigesos
  • Muret: l’estat català que no va poder ser

 

 

Castell_Peyrepertuse

Programa

Dissabte 2 de juliol  Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 21 de maig tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica.

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10,30 h.

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Balma de les Gralles i avenc de la Febró

Dins de la cinquena edició el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 28 de maig un itinerari per la serra de Prades, durant el qual es visitarà la Roca Foradada de Prades, la balma de les Gralles (diuen que la més gran de Catalunya) i l’avenc de la Febró, en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • La revolució burgesa a Espanya: segle XIX
  • La construcció de la identitat espanyola

cova_gralles

Programa Continua llegint

Mite: El cervell és un ordinador (Som les nostres connexions 8)

Reflexió inicial

“Tots tenim al cap un ordinador molt potent”.
Daniel Kahneman [1]

Un extraterrestre que aterrés avui al nostre planeta podria arribar perfectament a la conclusió que ens considerem a nosaltres mateixos com una mena de robots. Les metàfores informàtiques estan per tot arreu, també en els llibres de psicologia popular i en els d’autoajuda: «La seva ment és un sistema operatiu», diu Dragos Roua [2].« Està vostè segur d’estar utilitzant la millor versió del mateix?»; i també en les novel·les, com en aquest exemple de The Unsanctioned, de Michael Lamke [3]: «S’havia convertit en un hàbit. Quan estava molt inquiet i preocupat mirava de començar de nou desfragmentant aquell confús poti-poti de retalls dispersos que era el seu cervell i formatant-lo de nou».

 interficie_cervell_ordinadorInterfície ment-ordinador

La popularitat de la metàfora que identifica la ment amb un ordinador està relacionada amb la forma en què es va desenvolupar la psicologia durant el passat segle. Molt aviat, l’enfocament conductista dominant en psicologia va proscriure l’especulació sobre el funcionament intern de la ment. Psicòlegs com John Watson el 1913 i Albert Weiss durant la dècada següent sostenien que la jove ciència de la psicologia havia de ocupar-se exclusivament de la conducta observable i mesurable.

Però llavors, a la dècada de 1950, va començar l’anomenada Revolució Cognitiva, inspirada en gran part per innovacions en els camps de la computació i de la intel·ligència artificial. Els pioners d’aquesta revolució van rebutjar les restriccions del conductisme i van centrar la seva atenció en els nostres processos mentals interns, invocant sovint metàfores informàtiques en fer-ho. En el seu llibre de 1967, Cognitive Psychology [4], que segons alguns és el que va donar nom a la disciplina, Ulric Neisser va escriure: «La tasca de mirar d’entendre la cognició humana és anàloga a la de… mirar d’entendre com s’ha programat un ordinador». Escrivint el 1980, el psicòleg de la personalitat nord-americà Gordon Allport es manifestava de manera rotunda. «L’adveniment de la Intel·ligència Artificial», va dir, «és el desenvolupament particular més important en la història de la psicologia».[5]

Si generacions anteriors van comparar el cervell amb una màquina de vapor, o amb una centraleta telefònica, els psicòlegs actuals, i sovint també la gent en general, invoca freqüentment termes d’origen informàtic per descriure processos mentals. Una metàfora especialment popular és parlar de la ment com un programari implementat en el maquinari del cervell. Es parla de les habilitats com «cablejades». Els sentits són «inputs» i les conductes «outputs». Quan algú modifica una acció o la seva forma de parlar sobre la marxa, es diu que ha realitzat el procés «en línia». Els investigadors interessats en la forma en què controlem els nostres cossos parlen de «bucles retroactius». Els experts en moviments oculars diuen que els moviments entretallats sacàdics que realitzem mentre llegim són «balístics», en el sentit que la seva trajectòria està «programada» per endavant, com la d’un míssil. Els investigadors de la memòria utilitzen termes com «capacitat», «velocitat de processament» i «limitació de recursos» com si estiguessin parlant d’un ordinador. Hi ha també un llibre titulat Mind Hacks [6], sobre l’ús de l’auto-experimentació com a mètode per entendre al propi cervell.

És realment un ordinador el cervell? La resposta a aquesta pregunta depèn del sentit més o menys literal en què la formulem i de què entenguem exactament per un ordinador. Naturalment, el cervell no està literalment fet de transistors, cables de plàstic i plaques base. Però en definitiva tant els cervells com els ordinadors són processadors d’informació. Aquesta és una idea vella. Escrivint en el segle XVII, el filòsof anglès Thomas Hobbes deia: «La raó… no és més que càlcul, és a dir, sumar i restar» [7]. Com explica Steven Pinker al seu llibre La taula rasa (2002), la teoria computacional de la ment no diu que la ment sigui un ordinador, «diu que pot explicar les ments i els processadors d’informació fabricats pels homes utilitzant els mateixos principis» [8].

Encara que alguns estudiosos consideren útil comparar la ment amb un ordinador, els crítics de l’enfocament computacional sostenen que hi ha una diferència essencial entre els humans i els ordinadors. Nosaltres pensem, els ordinadors no. Continua llegint