Etapes de l’evolució cerebral
Hi ha una baula perduda en l’evolució humana del que pocs fets es coneixen i poc s’ha escrit. No és cap de les formes intermèdies que relacionen a l’home modern amb els seus primitius avantpassats antropoides. Sobre els cossos i els hàbits d’aquests sabem ja molt … La baula perduda és una cosa molt més intrigant: la primitiva ment humana, ¿com va néixer a l’existència ?, per què va néixer a l’existència? O. Wilson-C. J. Lumsden
Reflexió inicial
El cervell humà és l’estructura més complexa que coneixem. És l’òrgan que tot ho regeix, des de la nostra capacitat involuntària de segregar hormones o de respirar, fins a la intencional de decidir què farem avui o què pensem de l’estat actual del planeta. Per tant, el cervell és, entre altres coses, l’òrgan que permet, modela i expressa la nostra cognició: la nostra capacitat de conèixer-nos interiorment i de conèixer l’ambient exterior al nostre cos. Però el cervell no «només» té aquesta funció receptiva i cognitiva, sinó que també és el primer responsable del que, de fet, fem avui –ho hàgim o no planificat– i que actuem en un sentit o en un altre respecte a les nostres idees sobre l’estat actual del planeta, per exemple. És en el cervell on es descodifica la informació perceptiva, s’interpreta i s’associa, es planifica i decideix, a través d’un procés conjunt d’emocions, temps, anàlisi, sentiments, impulsos, valoracions, decisions, temperament i programació; és a dir, de raciocini conscient i de processament inconscient. El nostre cervell dóna l’ordre o rep els estímuls per parlar o pensar, moure les mans o parpellejar, sentir o cantar, planificar, jutjar, escriure, crear, avaluar, sospesar, escoltar… Per tant, d’ell depèn en primera instància tota la cognició humana.
El cervell està constituït per cent mil milions de neurones i un nombre encara més gran de cèl·lules anomenades glia. Les neurones són cèl·lules que presenten nombroses ramificacions, anomenades axons i dendrites, mitjançant les quals estableixen contactes entre si. Aquests contactes reben el nom de sinapsis. En aquestes té lloc l’alliberament de diverses substàncies químiques conegudes com neurotransmissors que intervenen en la comunicació neuronal, els quals, en unir-se als receptors de la membrana de les neurones adjacents, indueixen l’activació o inhibició d’aquestes neurones, desencadenant o inhibint la transmissió dels impulsos nerviosos. Les cèl·lules glials compleixen diverses funcions, entre elles les de sosteniment, aïllament i transport de nutrients i intervenen també en altres funcions, com l’activitat i plasticitat sinàptica.
Fa al voltant de 500 milions d’anys els precursors dels vertebrats actuals van desenvolupar els primers cervells. Aquests van permetre la integració i emmagatzematge de la informació sensorial procedent de l’entorn, crear una imatge mental d’aquest i utilitzar-la per esmorteir l’impacte de la variabilitat ambiental en un món canviant, generant respostes adaptatives que permetien evitar perills i trobar recursos, com a aliment o parella , el que va incrementar les probabilitats de sobreviure i reproduir-se. [1] Continua llegint
