L’evolució del cervell (1) (Som les nostres connexions 11)

Etapes de l’evolució cerebral

Hi ha una baula perduda en l’evolució humana del que pocs fets es coneixen i poc s’ha escrit. No és cap de les formes intermèdies que relacionen a l’home modern amb els seus primitius avantpassats antropoides. Sobre els cossos i els hàbits d’aquests sabem ja molt … La baula perduda és una cosa molt més intrigant: la primitiva ment humana, ¿com va néixer a l’existència ?, per què va néixer a l’existència? O. Wilson-C. J. Lumsden

Reflexió inicial

El cervell humà és l’estructura més complexa que coneixem. És l’òrgan que tot ho regeix, des de la nostra capacitat involuntària de segregar hormones o de respirar, fins a la intencional de decidir què farem avui o què pensem de l’estat actual del planeta. Per tant, el cervell és, entre altres coses, l’òrgan que permet, modela i expressa la nostra cognició: la nostra capacitat de conèixer-nos interiorment i de conèixer l’ambient exterior al nostre cos. Però el cervell no «només» té aquesta funció receptiva i cognitiva, sinó que també és el primer responsable del que, de fet, fem avui –ho hàgim o no planificat– i que actuem en un sentit o en un altre respecte a les nostres idees sobre l’estat actual del planeta, per exemple. És en el cervell on es descodifica la informació perceptiva, s’interpreta i s’associa, es planifica i decideix, a través d’un procés conjunt d’emocions, temps, anàlisi, sentiments, impulsos, valoracions, decisions, temperament i programació; és a dir, de raciocini conscient i de processament inconscient. El nostre cervell dóna l’ordre o rep els estímuls per parlar o pensar, moure les mans o parpellejar, sentir o cantar, planificar, jutjar, escriure, crear, avaluar, sospesar, escoltar… Per tant, d’ell depèn en primera instància tota la cognició humana.

El cervell està constituït per cent mil milions de neurones i un nombre encara més gran de cèl·lules anomenades glia. Les neurones són cèl·lules que presenten nombroses ramificacions, anomenades axons i dendrites, mitjançant les quals estableixen contactes entre si. Aquests contactes reben el nom de sinapsis. En aquestes té lloc l’alliberament de diverses substàncies químiques conegudes com neurotransmissors que intervenen en la comunicació neuronal, els quals, en unir-se als receptors de la membrana de les neurones adjacents, indueixen l’activació o inhibició d’aquestes neurones, desencadenant o inhibint la transmissió dels impulsos nerviosos. Les cèl·lules glials compleixen diverses funcions, entre elles les de sosteniment, aïllament i transport de nutrients i intervenen també en altres funcions, com l’activitat i plasticitat sinàptica.

Fa al voltant de 500 milions d’anys els precursors dels vertebrats actuals van desenvolupar els primers cervells. Aquests van permetre la integració i emmagatzematge de la informació sensorial procedent de l’entorn, crear una imatge mental d’aquest i utilitzar-la per esmorteir l’impacte de la variabilitat ambiental en un món canviant, generant respostes adaptatives que permetien evitar perills i trobar recursos, com a aliment o parella , el que va incrementar les probabilitats de sobreviure i reproduir-se. [1] Continua llegint

Literatura i tradició

Tradició és un concepte controvertit, sovint contraposat a modernitat en el llenguatge corrent i també en el discurs acadèmic de molt diverses disciplines. Cada època té el seu vessant modern i una tradició, llegada des del passat i recollida en alguna mesura en el present. En interacció amb la literatura també sol acarar-se al plural “tradicions” per posar de relleu la pluralitat de veus que ressonen en tot autor, en cada obra (veus traduïdes, importades, viatjades).

El concepte de tradició evoca el que ens arriba d’un passat, pròxim o remot, però no es tracta d’un passat absolut, inactiu; a diferència del seu congènere “patrimoni”, al·ludeix més aviat a un procés actiu de transmissió, a uns continguts eventualment operatius, actuants, amb reverberacions en el present.

frederic_marsL’assignatura Literatura i tradició del Màster d’Humanitats ofereix un espai acadèmic on tractar aquestes i d’altres qüestions d’una manera eminentment pràctica; això és, a partir de la lectura i el comentari dels grans textos literaris del passat. El curs s’articula en torn a la tradició literària europea a partir d’una sèrie d’obres del cànon occidental. El marc és el de les relacions literàries, i en particular les relacions de reescriptura i contra-escriptura que es produeixen entre diversos textos i manifestacions artístiques de la tradició.

En aquesta edició de l’assignatura, analitzarem les relacions intertextuals i interartístiques d’Homer (l’Odissea) i Joyce (Ulisses); Dante (l’Infern) i les il·lustracions modernes i contemporànies de Doré a Barceló; Shakespeare (Macbeth) i les adaptacions cinematogràfiques de d’Orson Welles i Akira Kurosawa a Justin Kurzel, entre d’altres; i Defoe (Robinson Crusoe) i la contraescriptura d’aquesta novel·la per part de Coetzee (Foe).

La lectura i discussió en torn d’aquestes obres fonamentals, i de les seves relacions en altres arts –com la pintura o el cinema–, permetrà una àmplia reflexió sobre diferents gèneres i modalitats literàries (l’èpica,  el poema sacre, la tragèdia, la novel·la) i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge d’Europa i la relació de la cultura europea amb altres cultures.

Continua llegint

KHAMSA (5). Projecció del documental i conversa amb el director

Projecció del Documental KHAMSA (5) + Conversa amb el Director
7 de juliol de 2016, de 18 a 20.30 h. Sala Tony Bates, UOC. Av. Tibidabo, 39 | Inscripció gratuïta

El grup de recerca Ciutadanies de l’ICA i el Grup d’Estudis en Cultura i Societat GRECS de la UOC, us conviden a la projecció del documental Khamsa, un documental que, en paraules del seu director  recull “5 històries que mostren l’enorme diversitat d’un denominat món àrab que els clixés orientalistes solen homogeneïtzar. Ni les seves llengües són les mateixes, ni les seves aspiracions s’assemblen, ni tampoc els seus somnis o preocupacions. Khamsa no retrata cap joventut àrab, una etiqueta massa presumptuosa. Simplement retrata cinc petites històries narrades amb la simplicitat i contundència dels seus propis protagonistes”.

Després de la projecció de Khamsa, membres dels grups Ciutadanies i GRECS obrirem una conversa amb Marc Almodóvar, director del documental i amb les persones assistents, sobre l’actualitat social i política de de la regió Mediterrània, amb un interès especial per les diverses maneres de viure-hi la joventut. Amb el documental i la conversa pretenem poder-nos acostar des d’una sensibilitat etnogràfica a les realitats viscudes i presentades des de la qüotidianitat amb tota la complexitat i riquesa que aquesta comporta.

El documental s’emmarca en les accions del projecte de recerca SAHWA (més info). Per conèixer-ne els detalls del documental, així com de la recerca en què s’hi emmarca, podeu anar aquí (Informació disponible en català, castellà, anglès, àrab i francès). Continua llegint

Max Weber, una veu imprescindible en la nostra manera de concebre la sociologia

Homenatge a Max Weber

– Per Natàlia Cantó, professora del Grau de Ciències socials

 

El catorze de juny de 1920 moria a München Max Weber, jurista, economista, historiador i pare fundador de la sociologia. Relativament poc conegut durant la seva vida per les seves constants malalties i absències a la universitat, esdevingué al llarg del segle XX un sociòleg cabdal, un gran clàssic i un pare fundador de la nostra disciplina, equiparat només amb Émile Durkheim i Karl Marx.

L’obra de Weber és prolífica, erudita, plena de finíssimes observacions i d’una militància sense concessions contra aquells qui cercaven en la ciència en general i en la sociologia en particular respostes a preguntes existencials sobre com s’ha de viure i què és bo i dolent.

max weber sociologia ciencias sociales

Max Weber fou un gran pensador de la modernitat. Per ell, la característica principal de la modernitat, que ell veié desenvolupar-se vertiginosament al llarg de la seva vida, és un creixent procés de racionalització que abraça cada vegada més esferes de la nostra vida i cada vegada d’una manera més implacable. Coherent amb la seva posició, Weber intentà no avaluar ni valorar aquest procés, només comprendre’l i analitzar-lo a través de l’aparell conceptual i metodològic que anà desenvolupant al llarg de la seva vida.

Com a modest homenatge a aquest pare fundador de la sociologia, a aquest gegant sobre les espatlles del qual hem après a mirar el món que ens envolta, voldríem avui reunir un seguit de cites de la seva obra que han estat claus per a nosaltres com a sociòlegs, en la nostra formació i més endavant, i que han convertit a Max Weber en una veu imprescindible en la nostra manera de concebre i practicar la sociologia.

Continua llegint

Per què i per a què les Humanitats

Si arribés al planeta Terra un ésser intel·ligent d’una altra galàxia –cosa que voldria dir que està més avançat que nosaltres– no tindria cap dificultat per entendre les lleis de la Física, les Matemàtiques, la Química…, atès que aquestes ciències cerquen les lleis universals, unívoques, la uniformitat, dins d’unes determinades condicions. Per contra, ho hauria d’aprendre tot de les nostres Històries, els nostres Arts, les nostres Filosofies, les nostres Literatures, les maneres de construir-nos les identitats, els nostres conflictes i formes polítiques…, atès que aquestes àrees de coneixement i d’acció cerquen la diferència, la diversitat, el pluralisme…, en el seu context.

És per això que el grau d’Humanitats de la UOC es vol especialitzar en l’estudi dels contextos i de la diversitat a través d’unes assignatures (Antropologia, Filosofia, Història i Teoria  de l’Art, Teoria política i Sociologia, Idiomes moderns, Història, Món actual i Globalització, Escriptures hipertextuals, Aprenentatge i TIC…), la realització d’unes activitats i pràctiques centrades en l’ús de les TIC, i amb l’ús intensiu de la web 2.0 o web social en les aules.

Aquests nous mitjans d’informació i comunicació proporcionen un context idoni per al desenvolupament de competències com ara el pensament crític, l’autonomia, la iniciativa, el treball col·laboratiu o la responsabilitat individual, competències bàsiques en el nou espai europeu d’educació superior.

Bansky_dreams

I per a què les Humanitats? A la UOC considerem que un humanista és la forma que una societat té d’observar-se a si mateixa i  les Humanitats són la imatge reflectida d’una societat quan es mira en un mirall. Continua llegint

Un matí al Museu d’Història de Catalunya

El dissabte 18 de juny tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Plaça Pau Vila 3). La visita se centrarà en la secció dedicada a la història contemporània (segles XIX i XX), que inclou, entre altres, aquests temes:

  • La Catalunya de l’Antic Règim
  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme durant la Restauració
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

A més de repassar els fets i períodes més importants de la història contemporània de Catalunya, durant la visita ens fixarem també en l’organització i funcionament del museu. Analitzarem, per exemple, quin és el seu discurs museogràfic, quins continguts prioritza, quins recursos expositius fa servir i quina experiència vol transmetre al visitant.

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

1984 y el Panóptico de Bentham | George Orwell y Michel Foucault

“Quien controla el presente controla el pasado y
quien controla el pasado controlará el futuro”
1984, George Orwell

Parece que este mes de junio las efemérides se han alineado en el campo del pensamiento, la ficción y la sociología y no podríamos hablar casi de otra cosa que no fuera George Orwell, 1984 y Michel Foucault. Hoy lunes 6 de junio se celebra en  Barcelona el Día Orwell, más allá del evento, el 25 de junio de 1903 nacía George Orwell, mientras que el 25 de junio de 1984 fallecía Michel Foucault. Aprovechamos el puente que nos brinda esta casualidad numérica y temporal para adentrarnos en la relación entre la la distópica obra del escritor británico 1984 y las teorías del pensador francés defendidas y desarrolladas en su libro “Vigilar y castigar” publicado el 1975.

orwell i foucault

La famosa obra publicada en el 1949: 1984, aborda la historia de ficción de una supuesta sociedad policial donde el estado ha adquirido el control total sobre el ciudadanos. Los individuos han perdido absolutamente la intimidad y la libertad, y viven sujetos a la represiva normatividad del Estado y el poder ejecutado por el Gran Hermano, el vigilante Omnipresente.

big brother is watching

Continua llegint

Com definir el «jo»? El cervell i la «joïtat» (Som les nostres connexions 10)

Reflexió inicial

El 28 de febrer de 1571, quan complia 38 anys, l’assagista francès Michel de Montaigne va decidir dur a terme un canvi radical en la seva vida. Va deixar la seva carrera en la vida pública, va reunir una biblioteca de mil volums en una torre situada en un racó apartat de la seva propietat, i va passar la resta de la seva vida escrivint assajos sobre el tema complex, fugaç i proteic que més li interessava: ell mateix . La seva primera conclusió va ser que l’intent de conèixer-se un mateix és una empresa vana, perquè el jo canvia contínuament i desafia qualsevol ferma descripció. Però això no li va impedir seguir investigant, i la seva pregunta ha ressonat a través dels segles: Que sais-je? (Què sé?)

baby-and-mirror

Com ens podem arribar a conèixer a nosaltres mateixos? Només amb la ciència? Amb la introspecció i la meditació? Considerem el següent fet: els sistemes nerviosos perifèrics utilitzen cent milions de neurones per controlar les activitats dels intestins (el que s’anomena sistema nerviós entèric). Pot la introspecció controlar cent milions de neurones?  De fet, és millor que funcioni com la maquinària automatitzada i optimitzada que és, transportant el menjar pels intestins i emetent senyals químics per controlar la fàbrica de la digestió sense preguntar-nos què n’opinem del tema.

Gran part del que som roman fora de la nostra opinió o elecció. Imaginem-nos que la societat o el govern ens obliguéssim a sentir-nos atrets pel sexe o per algú d’edat que no ens atrau a l’actualitat, o per una granota. Ho podríem fer? Probablement, no. Els nostres impulsos més bàsics estan esculpits en el nostre circuit nerviós i ens resulten inaccessibles. Certes coses ens resulten més atractives que d’altres, i no sabem per què.

Gairebé tot el nostre univers interior ens és aliè. I no només el funcionament del cos. Les idees que se’ns passen pel cap, el que pensem durant un somieig, el contingut dels nostres somnis, la majoria de coses que ens agraden, el desig que ens desperta algú…: tot això sorgeix des de les invisibles cavernes intracranials.

Tot plegat ens porta a una pregunta clau: què som? ¿posseïm una ànima –en el sentit no religiós– separada de la nostra biologia física, o no som més que una xarxa biològica enormement complexa que produeix de manera mecànica les nostres esperances, aspiracions, somnis, desitjos, humors i passions? La majoria de la gent del planeta creu en l’existència d’una ànima extrabiològica –religiosa o no–, mentre la majoria dels científics consideren que es tracta d’una propietat natural que emergeix d’un vast sistema físic i res més.

El punt de vista materialista afirma que estem fets fonamentalment només de materials físics. Des d’aquesta perspectiva, el cervell és un sistema que funciona governat per les lleis de la química i la física, i el resultat final és que tots els seus pensaments emocions i decisions es produeixen per reaccions naturals que segueixen les lleis locals de la mínima energia potencial. Som el nostre cervell i els seus productes químics, i si alguna cosa els modifica, ens modifica.

Ens podem conèixer més profundament estudiant la nostra neurobiologia? Sí, però amb algunes excepcions. Davant els misteris que presentava la física quàntica, el físic Niels Bohr va suggerir una vegada que comprendre l’estructura de l’àtom només es podria aconseguir canviant la definició de «comprendre». Un ja no podria dibuixar l’àtom, però en canvi ara podia predir experiments sobre el seu comportament amb una precisió de fins a catorze decimals.

De la mateixa manera, conèixer-se un mateix pot ser que requereixi un canvi en la definició de «conèixer». D’entrada, exigeix ​​comprendre que el jo conscient posseeix poc control sobre la realitat, interna i externa, que ens hem construït. El coneix-te a tu mateix s’ha de plantejar d’una manera nova.

Exemple 1: no n’hi ha prou amb la biologia
Imagina que observes per un microscopi la gola de la teva amant mentre llegeix poesia. Observes molt de prop les cordes vocals de la teva amant viscoses i lluents, contraient i dilatant-se. La podria estudiar a fons, però no l’ ajudaria a comprendre per què li encanta parlar amb aquesta persona tot passejant. Continua llegint

Europa, l’última frontera?

Refugiats sirians i iraquians intenten desembarcar a l'illa de Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms (amb armilles de flotació grogues) intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari als mitjans de comunicació ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirià i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Ens porten a repensar què són i com construïm les fronteres i, per tant, aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació, dels (nous) marcs geoestratègics que se’n deriven i de les reaccions socials que s’estan produint.

Participants:

Oscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms

Arantza Diez, periodista i codirectora del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu

Joan J. Pujadas, catedràtic d’Antropologia Social (URV)

Dia i hora:

Divendres 10 de juny, 18 h.

Lloc:

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme 47, Barcelona

Activitat gratuïta i oberta a tothom amb inscripció aquí.

Organitza:

Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC)

URV UOC

 

 

 

Col·laboren:

ICAIEC