Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials. Seminari internacional

Abril-Juny 2017
Universitat Oberta de Catalunya – UOC
Avinguda del Tibidabo 39-43, Barcelona

Aquest seminari es proposa analitzar l’ús i aplicació de les nocions de “global” i “globalització” en diferents àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials. En concret, comptarem amb la participació de quatre investigadors internacionals que han estudiat i aplicat aquestes nocions de manera significativa en els seus àmbits de recerca: la història de l’art, els estudis literaris, la sociologia i la història. L’objectiu principal és oferir un espai de debat i intercanvi sobre les perspectives teòriques i metodològiques que s’han generat al voltant d’aquests conceptes i afavorir una mirada interdisciplinària.

cicle-globalitzacio-i-lite

PROGRAMA

Dijous 6 d’abril, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes
Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method
Béatrice Joyeux-Prunel (École Normale Supérieure) [vídeo]

Dijous 27 d’abril, 18:00 – 19:00 hores. Sala Tony Bates
Transnational Literature, the Triumph of the National Novel
Jernej Habjan (Institute of Slovenian Literature and Literary Studies)

Dijous 18 maig, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes
World-Sociology
Peter Wagner (Investigador ICREA- Research Council Advanced Grant project, Universitat de Barcelona) [vídeo]

Dijous 15 juny, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes
Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn
Katja Naumann (Entanglements and Globalization Department, Universitat de Leipzig)

Organitza
Diana Roig i Neus Rotger

Amb:
Teresa Iribarren
Carles Prado
Marta Puxan-Oliva

Amb el suport de
Estudis d’Arts i Humanitats
MapModern

Més de 2 milions i mig d’anys fabricant ferramentes de pedra

Us convidem a l’acte de presentació del grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV/UOC), que tindrà lloc el proper dimecres 19 d’abril a la URV – Campus Catalunya de l’Av. de Catalunya, 35 de Tarragona, de 10h a 12h.

cartell-presentacio-grau_2017

Durant la conferència “Més de dosmilions i mig d’anys fabricant ferramentes de pedra”, l’arqueòleg Miquel Guardiola Fígols ens explicarà el context mediambiental i els canvis evolutius de la cultura humana a partir de l’evolució de les eines de pedra, mentre se’n fabriquen algunes en directe.

També podreu veure una mostra de més de cinc-centes rèpliques i reproduccions pensada per mostrar la gran majoria de tipus d’eines de pedra que han existit durant l’evolució humana.

Finalitzarem amb una demostració d’encesa de foc.

Aquest activitat és gratuïta i oberta a tothom. Us hi esperem!

‘Yo no soy mi cerebro’ de Markus Gabriel (per Francesc Núñez)

(Versión en castellano)

Yo no soy mi cerebro. Filosofía de la mente para el s. XXI és el segon llibre de Markus Gabriel que publica l’editorial Pasado & Presente. La tesi que es vol defensar és que no és la neuroquímica del cervell la que governa les nostres vides. Contràriament al que el neurocentrisme dóna per descomptat, que només som éssers materials absolutament determinats, s’argumenta que tot i formar part del regne animal, som éssers espirituals absolutament lliures.

cerebro_ordenador1La proposta de Gabriel segueix fidel a les idees presentades en El mundo no existe, on s’argumentava, com també farà en aquest nou llibre, que cal superar el materialisme que ens vol fer creure que només existeix el que es troba en l’univers, el món de la matèria-energia i les causes anònimes. Aquesta concepció estreta de la realitat –afirma Gabriel- es desespera cercant una concepció de l’esperit que pugui reduir-se a la consciència, i aquesta a les tempestes neuronals (pàg. 292). S’ignora que som ciutadans de molts mons, que poblem diferents universos de significat, que ens movem en el regne dels propòsits i que això fa possible el regne de la llibertat.

Continua llegint

Vols fer de crític cinematogràfic? Participa en el Nova Crítica.

ficcat-neo

El Festival Internacional de Cinema en Català presenta la segona edició del programa Nova Crítica, una secció que s’inscriu en el programa del festival. Alfons Gorina, crític a La Finestra Indiscreta de Catalunya Radio, tutoritzarà quatre crítics que vulguin aprendre a escriure i elaborar qualitatives crítiques. La dinamització d’aquesta pràctica s’establirà sobre les pel·lícules que es projectaran durant el festival. Una bona oportunitat per a adquirir coneixements i experiència amb el suport d’un professional.

Els seleccionats conviuran del 5 a l’11 de juny a Roda de Berà, amb l’allotjament cobert i hauran de comentar i fer la crítica de tot el que es projecti al FIC-CAR,a través del seu blog.

Com participar-hi:

Continua llegint

“Digitizing Global Art History” Béatrice Joyeux-Prunel

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method, a càrrec de Béatrice Joyeux-Prunel, investigadora i professora de l’École Normale Supérieure.

La conferència tindrà lloc el dijous 6 d’abril de 14:30h a 15:30h, a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades ciencias sociales

Béatrice Joyeux-Prunel proposarà una reflexió sobre les metodologies que ens podrien ajudar a globalitzar i descolonitzar la història de l’art. Un camp que ha canviat poc i continua establint els mateixos patrons. Podríem començar per descolonitzar els nostres mètodes? És òptim proposar una resposta computacional per al desafiament descolonial? Aquestes metodologies poden servir de punt de partida per a una història descentralitzada de modernitats artístiques? A continuació us adjuntem un petit resum del tema central de la jornada:

Continua llegint

Vil·la Joana, visita a la casa de Jacint Verdaguer

El proper dissabte dia 1 d’abril hem organitzat una visita a Vil.la Joana, conduida pel Dr. Josep Bracons, professor dels Estudis D’Arts i Humanitats, historiador del art i responsable del departament de coleccions al Museu d’Historia de Barcelona.

Vil.la Joana és un espai del Museu d’Història de Barcelona que ha estat renovat recentment. La nova museografia gira al voltant de la casa, una de les més importants de Collserola, de Jacint Verdaguer, que hi va morir l’any 1902, de la literatura i de Barcelona com a ciutat literària.

vilajoanaVisita a MUHBA Vil·la Joana

Dia: Dissabte dia 1 d’abril

Horari: d’11h a 13h

Punt de trobada:
A l’entrada de Vil.la Joana, a les 11h

 

Per arribar amb transport públic, FGC estació baixador de Vallvidrera (i tot seguit seguir el caminet que puja fins a Vil.la Joana, uns 5-10 minuts a peu)

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria. Grup de màxim 25 persones.

Més informació a http://museuhistoria.bcn.cat/ca/muhba-villa-joana

Visita a la Girona del Cerverí

MAC2_4
Us recordem que hem obert la inscripció per a la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Dissabte 25 de març

La Girona del Cerverí

Horari: de 10:00 a 13:00 h.

Visita limitada a 30 participants

Conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom amb inscripció obligatòria

El relativisme lingüístic – L’estructura d’una llengua i el món

Fins a quin punt l’estructura d’una llengua afecta la manera en què els seus parlants pensen i entenen el món?

Tradiling, el blog del Grau de Traducció, interpretació i llengues aplicades UOC-Uvic, explorava recentment la relació entre llenguatge i pensament amb un article de Marta Coll-Florit. Un tema complex que ha estat present a la comunitat de lingüistes, psicòlegs i filòsofs des de l’antiguitat. El text se centra en La hipòtesi del relativisme lingüístic o Sapir-Whorf, una de les postures que ha originat més polèmica que es remunta a la primera meitat del segle XX. Aquesta hipòtesi segueix vigent i ha tornat a prendre rellevància gràcies a la ciència cognitiva i el debat sobre la influència de l’estructura de les llengües en la cognició. Us convidem a llegir l’article entorn a aquesta hipòtesi.

captura-de-pantalla-2017-02-28-a-las-13-41-09

“aquesta hipòtesi parteix del fet que les llengües, en tant que impliquen diferents maneres de categoritzar i d’analitzar la realitat, esdevenen un prisma a través del qual veiem i conceptualitzem el món. De manera més específica, la hipòtesi estableix que els parlants de llengües substancialment diferents des del punt de vista gramatical (temps, aspecte, mode, classificadors, etc.) faran observacions i avaluacions diferents d’una mateixa realitat externa. Així, segons aquesta aproximació, l’estructura gramatical i lèxica de la nostra llengua afecta la nostra visió del món i, per tant, el nostre pensament.” + Llegir més l’article EL RELATIVISME LINGÜÍSTIC

Converses a la Documenta: “Al Raval tot s’hi val! Els bombardejos com a tècnica de sanejament urbanístic” (per Miquel Fernández)

El Raval, situat al districte que, després de l’enderrocament de les muralles, es coneix com Ciutat Vella, ofereix avui pràcticament totes les característiques que el converteixen en un lloc excel·lentment disposat per a la producció de quantioses plusvàlues seguint la lògica de l’acumulació per despossessió . A més, en les intervencions sobre el barri del Raval emergeix la contradicció més clara entre les pretensions urbanístiques oficials (transformar la morfologia urbana per millorar les condicions de vida dels seus habitants) i les conseqüències efectives sobre la població allà resident. En el procés que podríem definir com de colonització del barri del Raval de Barcelona hi ha una continuïtat des dels anys vuitanta del passat segle XX fins als nostres dies que pot ser reconstruïda.

xino-2
“Els successius governs municipals «progres-sistes» han justificat la destrucció de milers d’habitatges en nom del benestar dels nous veïns de més capital econòmic o cultural. I han legitimat així una política de destrucció que, ni tan sols en les èpoques més fosques de l’oligarquia barcelonina protegida pel explícit govern feixista de Franco, aquestes haurien somiat fer: intentar lapidar un barri irredempt, la seva gent, la seva cultura, la memòria de seva insubmissió i aixecar sobre les seves cendres un nou món, perfecte, ideal, de classes mitjanes universals, harmoniós, homogeni i, per sobre de tot, sol·lícit i submís

Miquel Fernández González, sociòleg, antropòleg, és professor al Departament de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del grup de recerca ISOR d’aquesta mateixa universitat.

González, M. (2014). Matar al Chino: entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona. Barcelona : Virus Editorial.

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
14 de març
Hora: 18,30h

xino_1