El relativisme lingüístic – L’estructura d’una llengua i el món
3 març, 2017
Fins a quin punt l’estructura d’una llengua afecta la manera en què els seus parlants pensen i entenen el món?
Tradiling, el blog del Grau de Traducció, interpretació i llengues aplicades UOC-Uvic, explorava recentment la relació entre llenguatge i pensament amb un article de Marta Coll-Florit. Un tema complex que ha estat present a la comunitat de lingüistes, psicòlegs i filòsofs des de l’antiguitat. El text se centra en La hipòtesi del relativisme lingüístic o Sapir-Whorf, una de les postures que ha originat més polèmica que es remunta a la primera meitat del segle XX. Aquesta hipòtesi segueix vigent i ha tornat a prendre rellevància gràcies a la ciència cognitiva i el debat sobre la influència de l’estructura de les llengües en la cognició. Us convidem a llegir l’article entorn a aquesta hipòtesi.
“aquesta hipòtesi parteix del fet que les llengües, en tant que impliquen diferents maneres de categoritzar i d’analitzar la realitat, esdevenen un prisma a través del qual veiem i conceptualitzem el món. De manera més específica, la hipòtesi estableix que els parlants de llengües substancialment diferents des del punt de vista gramatical (temps, aspecte, mode, classificadors, etc.) faran observacions i avaluacions diferents d’una mateixa realitat externa. Així, segons aquesta aproximació, l’estructura gramatical i lèxica de la nostra llengua afecta la nostra visió del món i, per tant, el nostre pensament.” + Llegir més l’article EL RELATIVISME LINGÜÍSTIC
