Transgènere i sistema de sexe/gènere. Normativitats, violències i resistències

Us convidem a participar en la II edició de la Setmana de l’Antropologia, en la que la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats i directora del grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC, Begonya Enguix, moderarà la taula “Transgènere i sistema de sexe/gènere. Normativitats i resistències”. La taula també comptarà amb la doctoranda Krizia Nardini, que hi participarà amb la ponència: Cuestionar el machismo y la homo-transfobia desde el activismo de los hombres por la igualdad.

setmana-antropologia

Art contemporani

En començar l’assignatura Art contemporani del grau d’Història, Geografia i Història de l’Art ens preguntarem, parodiant a Barbara Kruger, què n’espereu d’aquesta assignatura?

Kreger_Why_are_you_hereBarbara Kruger: Why are you here?, 1991. Fotografia i tipografia sobre paper. 15,2 x 11,4 cm. Per què estàs aquí? I ens demana: Per a matar el temps? Per a cultivar-te? Per a ampliar el teu món? Per a tenir bons pensaments? Per a millorar la teva vida social?

Si mirem els manuals d’Història de l’Art del segle XX bàsicament hi trobarem  una juxtaposició d’-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme…) cosa que dóna una visió molt sincopada i lineal de la realitat artística i  fa difícil d’entendre les connexions i interrelacions que es produeixen.

Per a evitar aquesta perspectiva tradicional s’ha optat per dissenyar un material amb el títol «La construcció de la modernitat en art» que recull, en 25 capítols, les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s’entén per modernitat en art.

S’inicia el material amb una presentació de quines són les tipologies i models d’artistes en el segle XX, i es comenten els paradigmes encarnats per Vincent van Gogh, Marcel Duchamp, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Andy Warhol i Josef Beuys.

A partir d’aquí, i seguint més o menys un relat cronològic, s’analitzen:

  • les influències de la fotografia i el cinema en les avantguardes,
  • els problemes que planteja el llenguatge verbal per a descriure allò que és visual,
  • l’ensulsiada de la valoració acadèmica i la seva substitució per la novetat, l’originalitat i la diferència,
  • les polèmiques creades davant la instal·lació d’obres en espais públics (Buren, Serra, Dread Scott, David Nelson),
  • la fugida de Gauguin i la construcció de l’altre «primitiu»,
  • el classicisme de Cézanne,
  • la influència de Sigmund Freud en l’ascens de l’art expressiu,
  • l’origen de l’escultura moderna de la mà de Rodin, Matisse i Brancusi,
  • la ruptura de la perspectiva renaixentista: l’espai corpori en l’obra de Picasso,
  • la introducció dels sentiments en els objectes: l’abstracció amb Kandinsky i Malèvitx,
  • la vinculació del futurisme a la cultura de masses i al feixisme,
  • la revolució dadaista i el canvi de paradigma d’art i d’artista,
  • el retorn al naturalisme, amb el purisme i el constructivisme rus,
  • els mites surrealistes centrats en la dona, el desig i la sexualitat,
  • la crisi capitalista de 1929 i el segon naixement de l’art abstracte,
  • el paper de l’art durant la Guerra freda a Europa i als EE.UU,
  • la incorporació de la cultura popular a partir de l’efecte Warhol,
  • la crisi de l’informalisme i la desmaterialització de l’objecte, que dona pas a la postmodernitat.

Cada tema comença amb un: Enunciat dels problemes, on es plantegen les qüestions que cada capítol ajudarà a resoldre i que poden facilitar l‘elaboració de PACs i d’exàmens, així com l’estudi per part de l’estudiant.

Aproximadament es tractaran al llarg del semestre dos capítols per setmana i, en paral·lel, l’avantguarda a la que es faci referència, algunes de les quals es presenten en format wiki (que està en construcció).

L’anàlisi i comentari d’algunes obres es realitza en format vídeo.

Aquesta estructura i organització de materials:

  • la part reflexivo-teòrica en format mòdul encapçalant cada capítol amb les preguntes adients
  • la part descriptiva dels continguts en format wiki on es dóna la informació molt ampliada de cada –isme i l’anàlisi aprofundida de les obres més importants
  • alguns comentaris d’obres molts significatives en format vídeo

endreça força el discurs de l’assignatura i la programació didàctica del semestre.

S’inicia el  corregut per l’assignatura amb la invenció de la fotografia el 1816. Com  va incidir en la producció pictòrica? Quin paper va jugar en l’aparició de dos corrents, fins a cert punt antagònics, l’impressionisme i el simbolisme? Quan la fotografia va aconseguir el mateix estatus que la pintura? Per passar, més endavant, a analitzar com el cinema va incidir en les avantguardes.

ciolat

Arrivée du train à La Ciolat, http://www.youtube.com/watch?v=1dgLEDdFddk&feature=related

 

 

primeres_avantguardes

Continua llegint

Converses a la Documenta: “La creativitat… pràctica individual o col·lectiva? (per Dafne Muntanyola)

La creativitat és una pràctica individual o col·lectiva? D’entrada aquesta pregunta és ja una mica trampa. Implica una redefinició del concepte de creativitat.  Si la creativitat és una pràctica i no només un procés mental, la veiem com a una activitat que té lloc en el món social, lluny de termes com instint, geni, inspiració, intuïció, motivació. Sovint, la creativitat s’assimila a aquests processos psicològics interns que acaben reduint el que entenem per creativitat. Aquí no entrarem a discutir quin és el disseny neuronal que fa possible la creativitat (els exemples de supervendes de pensadors que aborden aquest tema serien Dennett (1995), Damasio (1999), Ramachandran i Blackeslee (1999) i Rizzolatti (2015)), ni tampoc explicarem quines capacitats psicològiques, com l’atenció o la percepció,  faciliten o dificulten el que en anglès s’anomena Ahà moment, quan se’ns encén la bombeta i tenim una idea. El que ens interessa és l’embolcall de la creativitat, és a dir, el context de producció d’allò que considerem com a creatiu.

plaza ice

 

 

Indignados ocupant la Plaza del Sol, Madrid, 2011 i Icewatch, de l’artista Olafur Eliasson, Paris, 2015

Des de la sociologia, emprem el terme legitimitat per parlar d’aquelles activitats socials acceptades i transmeses per les institucions socials dominants i etiquetades, per tant, com a normals i desitjables. Doncs bé, una primera idea clau d’aquesta xerrada és que la pràctica creativa es patrimoni dels professionals d’entorns artístics i científics. Que la creativitat no és una pràctica exclusiva d’aquests professionals ho tenim clar: però també és cert que les pràctiques professionals socialment legitimades com a creatives són unes, i no unes altres. La segona idea que voldria discutir és la visió alternativa sobre el mite de la creativitat que dóna Paul Feyerabend (1987). El filòsof anarquista explica com la creativitat no és dona en un buit social, dins del cervell d’una artista, d’un científic o d’una adolescent. La creativitat, com a pràctica, és una activitat que es produeix en unes determinades condicions materials i històriques. Per tant, la tercera idea que us proposo, és la de prendre consciència de que no podem congelar la creativitat i donar-li un contingut unívoc, sinó que la pràctica creativa és sempre relativa a una societat, a un moment, a un temps. Com a tota activitat social té un important component atzarós o arbitrari, és de caràcter processual i de naturalesa acumulativa, en d’altres paraules, històrica. No podem identificar la capacitat de crear, de ser lliures, d’imaginar, de tenir noves idees, amb un determinat currículum, un estil arquitectònic o un determinat accent. Aquest va ser el gran mite de la modernitat, que Feyerabend ataca de ple. La creativitat és una activitat que pren forma, socialment, al llarg del temps i de l’espai, de manera canviant, i de contingut mutable. No obstant, el mite del geni tancat a la torre d’ivori propi del segle XIX romàntic encara ara perdura en els discursos sobre l’art i la ciència.

Referències bibliogràfiques:

  • Muntanyola-Saura, D. (2017) ” El habitus en la danza: las habilidades sociales y artísticas de un ensayo” En A. Rodríguez y A. Santana (Coord) La nueva sociología de las artes. Barcelona: Gedisa.
  • (2014) “How Multimodality Shapes Creative Choice in Dance”, Revista Internacional de Sociología, 72(3):563-582.
  • (2012) “La decisió artística i les seves condicions de producció”, Athenea Digital, 12(2): 89-109.

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
9 de maig
Hora: 18,30h

Propera Conversa: “El pensament pobre. Filosofia i precarietat” per Antonio Castilla Cerezo (13 de juny)

Seminari sobre Ciència i Neoliberalisme

El proper dijous 27 d’abril, de 16 a 18h, el grup de recerca en Open Science and Innovation (OSI) organitza el següent seminari:

Llloc: Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates), Av. Tibidabo 39. Entrada lliure (no cal inscripció).

 

Ciència i neoliberalisme: un nou règim de producció de coneixement científic?

Els impactes de les polítiques i pràctiques neoliberals estan produint per alguns autors la transformació més important de la ciència i l’acadèmia contemporànies des de mitjan s. XX. Des de la dècada dels 80 les polítiques científiques neoliberals han posat l’èmfasi més en la creació de valor comercial que en la consecució del benestar social o en la generació de coneixement; s’ha fomentat l’ús de patents – amb lleis de propietat intel·lectual cada vegada més permissives sobre el tipus d’objectes patentables – més que la difusió oberta del coneixement i s’ha promogut la inversió privada en les universitats i en els projectes de recerca desenvolupats pels seus investigadors, a fi d’afavorir aquelles línies de major aplicació comercial i, per tant, amb més expectatives de retorn econòmic. En aquest seminari explorarem algunes de les qüestions més rellevants d’aquest fenomen, així com llur conceptualització teòrica des de diverses disciplines, i discutirem possibles línies de recerca futures.

 

Programa:
16:00 – 16:10 Eduard Aibar (UOC). Introducció.
16:10 – 16: 30 Xavier Roqué (UAB). Ciència, diners i política: una lectura històrica.
16:30 – 16: 50 Ester Conesa (UOC). Acadèmia neoliberal, temps i gènere. Cap a una ètica de la cura enfront del model de competitivitat?
16:50 – 17:10 Daniel López (UOC). La universitat emprenedora contra l’ethos acadèmic?
17:10 – 18:00 Discussió

 

Research group on Open Science and Innovation

“Transnational Literature, the Triumph of the National Novel”, per Jernej Habjan

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Transnational Literature, the Triumph of the National Novel, a càrrec de Jernej Habjan, investigador al Research Centre of the Slovenian Academy of Sciences and Arts.

La conferència tindrà lloc el dijous 27 d’abril de les 18:00 hores a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

 

seminario-internacional-uoc-humanidades

Resum de la conferència

The expansion of modernity has led to what we today call globalization; and the expansion of generic differentiation in literature has led to what we might call literary globalization. And just as with globalization in general, in literary globalization too differentiation comes with its opposite, unification. Just as the globalization of modernity brings about not only ideological differentiation but also capitalist standardization, so too literary genres not only lose first Horatian and then classicist unity, but also gain a certain unity. With Mikhail Bakhtin, this new unity can simply be called the novel. Literary globalization, if we may indeed call it that, certainly has to do with the Bakhtinian process of the novelization of all genres since the Renaissance. Indeed, this may be the key to the strange fact that not only histories of national literatures but even studies of postcolonial, transnational, and world literature tend to revolve around novels.

Continua llegint

La història de Catalunya a través de l’art

El proper dissabte 29 d’abril tindrà lloc una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La visita consistirà en un recorregut per la història de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins al segle XX a partir de l’anàlisi d’una selecció d’obres del fons del MNAC.

Entre les obres analitzades hi ha el pantocràtor de Sant Climent de Taüll, les pintures murals de la conquesta de Mallorca, la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, La catedral dels pobres de Joaquim Mir, Cala Forn de Joaquim Sunyer, Tarda de diumenge de Xavier Nogués, i un conjunt de cartells i fotografies de la Guerra Civil espanyola.

Projection: Rectilinear (0) FOV: 54 x 51 Ev: 13.93

La visita anirà a càrrec de Josep Grau, consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

Inscripció obligatòria

Aquesta és una activitat gratuïta.

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del MNAC

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat màxima de la visita: 30 persones

Escuela de Verano ETNOGRAFIA DIGITAL EN LA PRÁCTICA

digital-ethnographyYa os podéis preinscribir en la Escuela de Verano Etnografía Digital en la Práctica, que ofrece a los profesionales, estudiantes de doctorado e investigadores la oportunidad de adquirir y practicar un conjunto de técnicas básicas de investigación, análisis y difusión de la etnografía digital. Esto se obtendrá por medio de una formación teórica y práctica de primera mano en este campo. Los participantes asistirán a una serie de talleres en línea y presenciales, y planificarán, desarrollarán y realizarán informes sobre la etnografía colaborativa del Festival Sónar de Barcelona.

Además de desarrollar habilidades en el campo de la etnografía digital, los participantes de la Escuela de Verano trabajarán para conseguir publicar la etnografía de grupo.

El curso está dirigido por investigadores de ERC-RMIT y del grupo de investigación Mediaccions de la UOC. Los tutores son Sarah PinkJohn PostillElisenda ArdévolDébora LanzeniShanti SumartojoEdgar Gómez Cruz y Alba Colombo.

El curso cuenta con el apoyo de Bianca Vallentine (directora de la Escuela de Verano) y Adriana Partal (coordinadora de la Escuela de Verano).

Preinscripción hasta el día 5 de mayo

Programa completo

 

La història de Catalunya en 20 objectes

El dissabte 22 d’abril tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya medieval i moderna (des del segle VIII fins al segle XVIII), a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • De la Marca Hispànica al Principat de Catalunya
  • El model feudal català
  • La unió amb Aragó i la formació dels Països Catalans
  • Les institucions medievals de govern
  • La Catalunya dels Trastàmares
  • Catalunya dins la monarquia hispànica
  • Pirates i bandolers als segles XVI i XVII
  • Catalunya entre dues guerres: de la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria [entrades exhaurides]

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Propera visita del cicle:

  • 29 d’abril: La història de Catalunya a través de l’art (MNAC)