El futur de l’educació i la investigació artística: 15 anys d’Artnodes i nou grau en Arts

jingyi-wang-193838
Des de fa un temps l’anomenat gir educatiu de l’art per un costat i la proliferació de pràctiques acollides sota la noció d’investigació artística per un altre estan esdevenint dos espais de transformació fonamental en les arts avui en dia. El futur de l’educació i investigació artística passa justament per assumir els reptes als que ens convoquen fent front als canvis i transformacions als que ens aboquen en les diverses esferes de la mateixa producció artística. L’objectiu del present debat és reflexionar sobre aquests reptes i aquestes transformacions en curs, tot mirant al seu passat, al seu present i alhora futur inminent a imaginar plegats.

El debat serveix alhora com a marc per a les celebracions, per un costat, dels 15 anys de la revista científica Artnodes, amb la presentació del node 19 sobre els Futurs Especulatius de l’Art i del node 20 sobre Art i Investigació, i per l’altre la presentació del nou grau en Arts a la UOC.  

La revista científica Artnodes va néixer al 2002 impulsada pels Estudis d’Arts i Humanitats, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Estructurada en base a nodes o monogràfics temàtics, publica dos números anuals amb articles de recerques al voltant de les interseccions entre art, ciència i tecnologia tant des d’aproximacions històriques, teòriques, estructurals com sobretot des de la mateixa praxis artística.

Per primera vegada, aquest proper any acadèmic, la UOC ofereix el grau en Arts, una nova proposta de formació online en Belles Arts que aprofita totes les potencialitats de la xarxa com a entorn virtual d’aprenentatge. L’enfocament del grau en Arts pretén donar resposta als canvis en les pràctiques artístiques contemporànies, que evidencien la gran diversitat de mitjans i llenguatges que els artistes tenen a la seva disposició en l’actualitat.  

Continua llegint

A voltes amb el llegat de la Reforma Protestant (per Pau Estrada)

Quan el monjo alemany Martí Luter va clavar les seves noranta-cinc tesis a la porta de la catedral de Wittenberg el 31 d’octubre del 1517 poc s’imaginava que aquella acció de protesta reclamant la reforma radical de la Església Catòlica portaria al més important cisma del Cristianisme modern amb conseqüències que depassarien de llarg l’àmbit religiós fins a crear les bases del capitalisme modern, tal com defensa la coneguda tesi de Max Weber. El 500 aniversari de l’inici de la Reforma Protestant està sent commemorat enguany amb tota mena d’estudis, exposicions i propostes arreu del món. Repassem-ne unes quantes.

luterRefo500 és una plataforma internacional no confessional dedicada a difondre el coneixement dels 500 anys de llegat de la Reforma en els àmbits històric, religiós, polític, social i cultural. Basada en Holanda, compta amb la participació de més de 150 museus, universitats, ciutats, esglésies i organitzacions tant protestants com catòliques. Des de la seva web podreu tenir coneixement de nombroses exposicions i propostes d’actualitat.

La Biblioteca Nacional a Madrid presenta fins el 10 de setembre l’exposició La librería secreta de Luís de Usoz (1805-1865) sobre la millor col·lecció de “llibres prohibits” de l’Espanya del segle XIX. L’erudit Luís de Usoz va ser importador clandestí i editor de llibres prohibits gràcies a la seva estreta relació amb George Borrow, autor de The Bible in Spain, o els quàquers anglesos amb els quals compartia idees perseguides a Espanya com ara l’abolició de l’esclavitud a les colònies espanyoles.

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) acaba de inaugurar al Saló del Tinell Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, on es poden veure 260 peces provinents de col·leccions privades i públiques que mostren com el gravat es va convertir en una eficaç eina propagandística religiosa durant les disputes religioses sorgides a Europa a partir de la Reforma. La exposició es podrà visitar fins el 14 de gener de 2018.

Dintre dels estudis recentment apareguts dedicats al tema de la Reforma, cal esmentar dos títols. L’historiador i ex-polític Josep Lluís Carod-Rovira ha publicat Història del protestantisme als Països Catalans (3i4 Edicions), una obra capdavantera que presenta un estudi de gran abast sobre la segona confessió religiosa a casa nostra. Per la seva banda, la reconeguda cervantista i investigadora Frances Luttihuizen acaba de publicar España y la Reforma Protestante (1517-2017) (Academia Editorial), un estudi rigorós sobre la historia poc coneguda del reformadors espanyols.

Finalment, del 3 al 7 de juliol se celebrarà a Canet de Mar el curs “Apunts didàctics sobre apuntsel llegat de la Reforma Protestant” amb la participació del Dr. Herman Selderhuis, director de Refo500, i de reconeguts especialistes com ara el crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, el Dr. Sergio Baches, director de l’Instituto de Estudios Sijenenses i expert en Miquel Servet, o ja els esmentats Josep Lluís Carod-Rovira i Frances Luttihuizen. Per a més informació, consulteu aquest link.

Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad Alfoz de Lara

TFG Humanidades

Àngels Hernando Prior
Graduada en Humanidades por la UOC, sobre su Trabajo Final de Grado Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad de Alfoz de Lara.

Os invitamos a leer el Trabajo Final de Grado de Humanidades UOC de Àngels Hernando Prior. Un TFG que sale de los esquemas comunes y que nace de una inquietud personal de la propia autora. El trabajo dirigido por Nuria Peist Rojzman, explora la perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.

Os compartimos la explicación que formula la propia autora del TFG donde os presenta los aspectos más esenciales de este particular y singular trabajo.

burgos-patrimonio-material-e-inmaterial

Presentación por Àngels Hernando

Este proyecto se circunscribe realiza un estudio del patrimonio cultural material e inmaterial de la denominada mancomunidad Alfoz de Lara, en el sur de la provincia de Burgos (España). La elección de la delimitación geográfica de esta asociación de municipios como ámbito territorial es que, a pesar de que uno de sus fines es llevar a cabo una política conjunta en el desarrollo turístico y cultural, hasta la fecha no hay ningún estudio referente al patrimonio de la mancomunidad.

Para ello hemos estructurado el trabajo en dos partes, en la primera tratamos los bienes materiales, con el apoyo de alguna fotografía, obviado la riqueza de naturaleza religiosa, para centrarlos en algunos elementos representativos de la zona como rollos, picotas, cruceros y humilladeros y, en la segunda parte nos centramos en la cultura inmaterial, abarcando las representaciones folclóricas más representativas de la mancomunidad, que algunas se han convertido en una expresión de identidad local. Acabamos este estudio con el apartado de conclusiones, donde analizamos desde una perspectiva etnográfica y sociológica los puntos más destacables del trabajo, partiendo de la hipótesis formulada en el estado de la cuestión ¿La inclusión o declaración de un bien material o inmaterial en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO o en el Catálogo de Bienes de Interés Cultural de la Junta de Castilla y León, es una condición básica para garantizar su conservación?

Podéis acceder a la memoria de este Trabajo Final de Grado de Humanidades y a muchos otros des de l’O2 (Repositorio Institucional y en abierto de la UOC).

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya

Ivan Muriana Reig
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya.

El punk va irrompre a Catalunya en un context anàleg al d’altres zones de l’Estat espanyol. És a dir, d’una banda, l’eufòria per la fi de la dictadura franquista i la posterior decepció pel desenllaç de la Transició democràtica; i, de l’altra, la crisi econòmica internacional dels 70 que va arrossegar a una bona part de la joventut a no disposar d’expectatives, en clau punk, al no future. És en aquest marc on el punk es va començar a articular. En primer lloc, del prepunk local, d’influències anglosaxones i que sorgeix com un so i una sensibilitat alternativa a la dominant dels joves hippies i polititzats de la dècada dels 70. En segon lloc, del protopunk nord-americà i anglès (hedonista i nihilista) i el punk anglosaxó (hedonista i nihilista, però també amb un pol polític).

Imatge de l'entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

Imatge de l’entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

A la primera meitat de la dècada dels 80, les simbòliques crestes i els pèls de punta, ja eren visibles al territori. L’antipolítica, l’hedonisme i el nihilisme són els trets característics dels primers anys. Tanmateix, com ja havia passat amb el moviment punk anglès, però també arran de les connexions que s’estableixen a Barcelona entre una part important dels punks i els ateneus llibertaris, una part del moviment català es torna més combatiu. Antiautoritaris i d’actitud rebel, el punt d’inflexió de 1984, amb les primeres ocupacions, el debat entre el pol estètic i el pol polític dins del moviment i l’evolució al hardcore punk, marca definitivament la ruta a seguir. A partir d’aquell any el moviment punk a Catalunya adopta l’anarquisme com la ideologia dominant. El no future passa a un segon terme i, la implicació en lluites socials i una clara actitud contracultural contrasten amb uns primers anys més caracteritzats per l’antipolítica i la (auto)destrucció. En altres paraules, el moviment bascula, utilitzant els termes dels estudis sobre les cultures juvenils, de la subcultura a la contracultura.

Així, durant la dècada dels 80, el moviment punk, tot i el control social i l’estigmatització a què està sotmès, es converteix en la veu d’una part de la generació catalana, i troba en les lletres de les seves cançons una manera eficaç de transmetre el seu missatge. És capaç de crear canals de comunicació alternatius com ara els fanzines, participar en les ràdios lliures, impulsar l’edició de concerts, crear xarxes d’autoproducció i autodistribució al marge del circuit comercial, obrir espais autogestionats, un Do It Yourself en tots els àmbits de la vida, a més, participar en diverses lluites socials. En definitiva, articular un moviment rebel i contracultural que no renunciarà a la seva imatge espectacular.

En l’apropiació i el desenvolupament del punk a Catalunya, en definitiva, destaca el caràcter polític i combatiu que adquireix i la seva transició al hardcore-punk. Un estil juvenil que s’havia caracteritzat per ser més expressiu que polític es va adaptar a un context social, cultural i econòmic complex, i va evolucionar ràpidament cap a un moviment contracultural que va connectar amb altres moviments de resistència, es va implicar en lluites socials i va posar de manifest les falles del sistema. Protesta, però també proposa. Destrueix, però també construeix.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Seminari: Quatre dècades d’Estudis de Ciència i Tecnologia. Balanç i reptes

15 de Juny de 2017, 16-18h

Universitat Oberta de Catalunya (Sala Tony Bates)

Av. Tibidabo 39. Entrada lliure.

Després de 4 dècades des dels seus orígens, els Estudis de Ciència i Tecnologia (Science & Technology Studies, STS) s’ha consolidat com un àrea plenament institucionalitzada – tot i que no tant al nostre país – en la docència i la recerca acadèmica internacional. Durant aquest període s’han desenvolupat diferents aproximacions teòriques, multitud d’estudis empírics i històrics, així com diverses formes d’interacció amb col·lectius i institucions socials. Aquest seminari reuneix tres dels més importants experts d’aquest àmbit en el nostre país, amb l’objectiu doble de fer un balanç crític del seu desenvolupament passat i, a l’hora, de discutir els reptes actuals d’aquesta àrea d’estudi, tant des del punt vista teòric o metodològic, com social o polític.

Programa:

16:00 – 16:10 Eduard Aibar (UOC). Introducció.

16:10 – 16: 30 Miquel Domènech (UAB). Ciència i democràcia: on és el repte?

16:30 – 16: 50 Agustí Nieto-Galan  (UAB).  Pensar la ciència avui.

16:50 – 17:10 Israel Rodríguez Giralt (UOC). Technoscience otherwise: balanç i reptes del gir participatiu.

17:10 – 18:00 Discussió

 

Organitza: Grup de recerca en Open Science and Innovation (OSI)

Estudis d’Arts i Humanitats

https://osi.blogs.uoc.edu/

Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Alejandro Loro Andrés
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Maat és una figura poc coneguda pel gran públic aficionat a la cultura de l’Antic Egipte, però que esdevé en canvi un element conceptual de vital importància per comprendre alguns dels processos històrics i socials més importants en el desenvolupament de l’Estat faraònic.

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Tradicionalment Maat ha estat considerada la deessa de la veritat i la justícia, i així l’acostumen a definir els manuals d’egiptologia. Però Maat és molt més que això, és un concepte d’una gran profunditat ideològica i metafísica que, en funció del context, pot assolir una multitud de significats; a més de justícia i veritat, pot significar ordre còsmic, harmonia, equilibri, energia de la creació, regla moral de conducta, equanimitat, vida o bondat. I és també la pedra sobre la qual s’erigeix bona part de la ideologia de les elits egípcies, a més de resultar un dels principals elements legitimadors de la monarquia faraònica durant bona part de la història d’aquesta civilització.

Però per què, mitjançant un únic terme, els antics egipcis expressaven una tan gran diversitat de significats diferents? Quin és l’origen i l’antiguitat real del concepte multidimensional personificat  en la deessa Maat? Quina va ser la seva influència en la formació de l’Estat egipci? Podem dir que la ideologia de Maat és el nucli de tota la cosmovisió d’aquesta antiga civilització? Aquestes i altres qüestions constitueixen les línies bàsiques d’una investigació conduïda a través de l’establiment d’un diàleg amb les fonts primàries i les obres dels grans especialistes en la matèria, sota una perspectiva metodològica orientada cap a l’estudi del fet religiós i la història de les mentalitats.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, per Katja Naumann

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la darrera conferència del cicle Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, a càrrec de Katja Naumann, investigadora al Entanglements and Globalization Department de la Universitat de Leipzig.

La conferència tindrà lloc el dijous 15 de juny de les 14.30h a les 15:30h a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades

Resum de la conferència

Historians of all times have tried to make sense of the(ir) world and have written about humanity’s past. What is then special about ‘global’ historiography after the spatial turn? Where does it come from, and how did it depart from older all-encompassing narratives? Continua llegint

Converses a la Documenta: “El pensament pobre. Filosofia i precarietat” (per Antonio Castilla)

Els diccionaris acostumen a definir (amb la seva particular parsimònia) la precarietat com “la condició d’allò precari”, i allò precari com allò que no té prou recursos, és poc estable o no es troba en condicions de sostenir-se en el temps. Els discursos mediàtics i acadèmics, per la seva banda, acostumen a vincular la precarietat únicament a l’àmbit laboral – i això malgrat que, com acabem de veure, fins i tot la definició més estesa d’aquest terme ens mostra que el seu significat és (si més no, potencialment) molt més ampli. La filosofia ha intentat en diverses ocasions aquesta <<ampliació de camp>>, moguda per engranatges no sempre evidents.

foto_castillaPotser que ressoni a aquesta pretensió quelcom d’allò que va escriure Plató a El banquet, concretament a aquell passatge al qual es diu que l’amor és fill de Poros (l’èxit, la riquesa) i de Penia (la pobresa, la mancança), si és que, com ha assenyalat Pierre Hadot, el que es diu en aquest text sobre l’amor és traslladable a la concepció de la filosofia que defensa aquí Plató – cosa en cap cas inversemblant perquè aquesta, en tant que filia, és necessàriament alguna forma de amor. Si s’accepta això, llavors la filosofia estarà travessada des dels seus inicis por dues tendències oposades: una que tendeix cap a la riquesa, la estabilitat i la certesa, i una altra que ve marcada per la seva inclinació cap a la pobresa, la mancança i el dubte. Aquesta tensió tindria una sort diversa al llarg dels segles, tot ascendint a la superfície cada cop que les circumstàncies així ho permeten o, fins i tot, ho reclamen – i particularment al nostre temps, marcat (encara que soni a tòpic) per l’impacte de la globalització i abocat per aquest motiu a un futur que, potser com mai abans, s’endevina incert.

ANTONIO CASTILLA CEREZO, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universidad de Granada (UGR), és coordinador del volum Nietzsche y el espíritu de ligereza (2006) i ha publicat La condición sombría. Filosofía y terror (2014), tots dos a l’editorial Plaza y Valdés.

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
13 de juny
Hora: 18,30h