QUI VA SER PRAT DE LA RIBA? per Joan Esculies

portada_a-la-recerca-de-prat-de-la-riba_joan-esculies-serrat_201703141903El professor Joan Esculies, col·laborador docent del Màster d’Humanitats i tutor del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, acaba de publicar una biografia sobre Enric Prat de la Riba. Lluny de recaure en els tòpics habituals sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, A la recerca de Prat de la Riba resitua correctament el personatge, esmena errors sobre la seva vida i mort i l’interpreta a la llum de la seva època i en referència al nostre present i futur, a través d’un relat que sap combinar amenitat amb rigurositat. Coincidint amb la publicació del llibre i el proper centenari del polític català, Esculies reflexiona en el text que segueix sobre la vigència de Prat de la Riba.

El proper 1 d’agost de 2017 farà un segle que va morir Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat (1914-1917). A començaments de setembre de 2006, Jordi Pujol, tres anys després del seu darrer 100pratdelaribamandat com a president de la Generalitat, va conferenciar a la seu mataronina de Caixa Laietana. La xerrada duia per títol “Va ser algú Prat?”.[1] La intervenció parlava del polític lligaire però en molts moments es podia entendre en clau, com una retòrica sobre ell mateix. Pujol sempre, i no se n’amaga, ha estat molt obsessionat amb què es diria d’ell una vegada finalitzada la seva acció de govern.[2] Les paraules   sobre Prat denotaven un temor a ser oblidat.

Pujol va lamentar que, a diferència del què succeïa amb l’aniversari nadalenc de la mort de Macià, ningú no s’acostés a la tomba de Prat de la Riba al cementiri de Montjuic. Trobava que passava el mateix amb la figura del regionalista, «com si no hagués existit». Perquè «fins i tot la plaça que li ha dedicat la ciutat de Barcelona és d’allò més discreta, àdhuc difícil de fixar-s’hi». El contrast era flagrant, segons ell, amb l’atenció que es dedicava a personatges que havien fet molt menys, «de vegades fins i tot res de bo».

08_la_nacionalitat_catalana_prat_de_la_riba_edicio_originalA continuació Pujol expressava que Prat havia estat un home de govern, que amb poc havia fet molt, que havia normalitzat la llengua, que havia donat una base doctrinal al catalanisme i que havia reivindicat la cultura, la política i l’economia catalana i fet de Catalunya «el centre de la política catalana i un element molt principal, indefugible, de la política espanyola». I, sobretot, que havia donat «a la gent la sensació de formar part d’un país que va endavant, que s’està configurant i construint». Havia donat autoestima als catalans, amb seriositat i dignitat.

Prat, seguint Pujol, havia estat un home de partit que havia cercat la col·laboració de gent que no era de la Lliga. A més, el regionalista tenia una visió de Catalunya ampla on hi cabia tothom malgrat no hi estigués d’acord perquè «sabia que això seria apostar per una gran amputació de Catalunya». Si havia fet totes aquestes coses, si era tan excels, Pujol es preguntava: «per què un personatge així sembla que no hagi existit, que només el recordin i l’honorin a Castellterçol?». I cloïa, «aniríem molt millor si el seu exemple d’home de govern, de generador de confiança i autoestima i d’ordenador i constructor d’un país no fos ignorat. Sembla que volgudament ignorat».

enric-prat-de-la-riba_webTanmateix avui, un segle després de la seva mort, quan s’ha de refermar un argument en un article d’opinió, en una tertúlia o en un discurs polític el d’Enric Prat de la Riba és un nom recurrent. Els presidents de Catalunya, Artur Mas i Carles Puigdemont, l’evoquen en els seus discursos i n’exalcen la voluntat de dotar a Catalunya «d’un cos d’Estat». Però sabem realment qui era Prat? Sabem com l’han utilitzat els polítics catalans del darrer quarts de segle vint? I enllaçant amb el què comentava Pujol, és vigent encara la seva figura i el seu llegat polític o és tan sols el nom d’una estació de les línies 9 i 10 del metro de Barcelona?

Joan Esculies

[1] L’extracte de la intervenció a [http://www.vilaweb.cat/0/forums/detall/878112/algu-prat-riba.html]. I també a [http://www.totmataro.cat/ciutat/societat/item/7592-jordi-pujol-confessa-la-seva-admiracio-per-prat-de-la-riba].

[2] Pere CULLELL, Què direu de mi? Jordi Pujol vist pels seus contemporanis, Barcelona, Planeta, 2003.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*