MOBY DICK al TEATRE GOYA – descompte UOC

Avui s’estrena MOBY DICK al TEATRE GOYA! Josep Maria Pou porta a l’escenari una adaptació de l’emblemàtica novel·la de l’escriptor Herman Melville. Una versió de Juan Cavestany dirigida per Andrés Lima.

“La magnitud d’Ahab em fa pensar que estic fent un personatge de Shakespeare, que connecta directament amb personatges que he representat com el rei Lear i Orson Welles.”

Josep Maria Pou – La llança

Per als estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya ofereixen una promoció especial. Aquí trobareu més informació de l’obra i si us interessa aconseguir una entrada, podeu fer-ho des d’aquest enllaç. Us compartim la promoció i les claus d’accés:

moby dick josep maria pou promo humanitats uoc

 

Promoció:

– 12€ per les funcions del 13 i 14 de febrer
– 16€ per a les funcions del 15 al 25 de febrer

15% de descompte per a la resta de les funcions
*Promoció limitada a les 100 primeres entrades.

Claus accés:

Usuari: uoc
Contrasenya: promo

Esperem que gaudiu de l’obra!

 

ARTE DE LA ÉPOCA MODERNA por María Antonia Argelich

moderna1Las magníficas obras pictóricas, escultóricas y arquitectónicas producidas en la Europa Occidental a partir del siglo XVI comparten un conjunto de valores, modelos y referencias que tuvieron vigencia prácticamente hasta el siglo XIX. Aún hoy suelen resultarnos más atractivas que el arte contemporáneo, como si nuestra percepción estética siguiera marcada por aquellos principios de armonía, proporcionalidad e idealización formulados en el Renacimiento y reiterados, pese a las aparentes contradicciones del Barroco, o a las diversas tendencias del Manierismo, del Rococó o del Neoclasicismo, durante los siglos XVI XVII y XVIII. Continua llegint

HISTÒRIA MODERNA per Toni Passola

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Fa 500 anys, el 31 d’octubre de 1516, l’acció d’un monjo en una llunyana ciutat del petit ducat de Saxònia-Wittenberg (a l’actual Alemanya) va iniciar un procés que marcaria històricament el món occidental dels darrers cinc segles: la Reforma Protestant. El simple dubte sobre la validesa de les indulgències va desencadenar la més important ruptura de la cristiandat occidental, fins a transcendir i fondre’s amb la resta d’àmbits conformadors d’aquella època. Indubtablement, la Reforma Protestant i la conseqüent confrontació amb els fidels a l’església romana esperonaren la formació de l’Estat Modern, amb l’absolutisme i les seves alternatives (comparativament més democràtiques) com a models de referència. També influí en el desenvolupament cultural i artístic com en el del coneixement científic o en la quotidianitat de l’alfabetització. Noves formes de pensament, més lliures i més crítiques, contribuïren a desenvolupar nous descobriments, noves tècniques i noves actituds davant l’economia, afavorint i accelerant la transició del feudalisme al capitalisme. Tot plegat comportà el lent canvi social que acabaria enterrant l’Antic Règim i obrint pas a una nova època i una nova societat: la contemporània. Així doncs, la reforma protestant es reflectí, d’una manera o un altra, ara com un incendi, altres vegades com a simple guspira, en les evolucions que es desencadenaren al llarg dels tres segles de l’edat moderna. Continua llegint

Converses a la Documenta: “Tribut a Roland Barthes: Una aproximació en clau mitològica a The Walking Dead” (per Isaac Gonzàlez Balletbó)

The Walking Dead ha estat una de les sèries de televisió de més èxit dels darrers anys. Seguint l’estela de la gran obra Mitologies, de Roland Barthes, i aprofitant la seva recentíssima edició en català, ens proposem fer una anàlisi en clau mitològica de The Walking Dead, un obra extraordinària i representativa  de la cultura popular contemporània (o, si més no, de la cultura de consum popular).

Resultado de imagen de walking dead

Per fer-ho rebatrem, en primer lloc, aquella tesi que associa la popularitat de les representacions populars de terror a la seva correlació històrica amb moments de crisi política o econòmica. Segons aquesta tesi, la figura del zombie mobilitza una por ben concreta: és la metàfora de les cares canviants de la massa, aquella alteritat alienada i massiva que amenaça la nostra individualitat. En segon lloc, també descartarem que, a nivell mitològic, la sèrie funcioni anàlogament a la codificació moral dels contes d’antuvi, que advertien els infants de l’amenaça que representa trencar l’ordre establert. The Walking Dead no ens reconcilia amb  la nostra vida quotidiana, per contrast amb el devastador relat de la sèrie, que no només ens adverteix dels riscos de la massa desbocada, sinó que també evidencia com l’ésser humà, en estat “natural”, esdevé un llop per a la resta dels homes.

En canvi, defensarem que la seva transcendència mitològica rau en el fet que articula una versió conservadora del mite romàntic de l’autenticitat individual. En aquest sentit, la sèrie no funciona perquè ens reconforti el contrast entre la nostra vida i allò que relata. Ans el contrari, el que la fa atractiva és que projecta un món que, en el fons, ens resulta més atractiu que el real. A la sèrie s’hi representa com l’individu i llur articulació col·lectiva només pot assolir certa plenitud en un context d’amenaça i lluita per la supervivència. Així, el context d’apocalipsi zombie permet superar la vida artificial i desconnectada de la nostra veritable naturalesa a què ens condemna la vida contemporània.

Vinculat a això, una de les principals conseqüències ideològiques de l’univers de la sèrie és que s’hi fa ineludible una refundació pragmàtica dels codis morals compartits, de forma que es pugui superar el que hi  és presentat com els handicaps del que podríem anomenar el paradigma moral humanista. Com veurem a la sèrie, el sentit metafòric dels zombies rau en aquesta transformació moral que s’hi proposa.

La paradoxa principal d’aquesta sèrie revela  el que és l’element motriu de les produccions culturals contemporànies de filiació romàntica: esdevenen productes paradigmàtics d’allò que denuncien en el seu pla mitològic. Com a relat, articulen una aproximació apologètica a la necessitat de reconnectar amb una la vida viscuda en primera persona: sense mediacions, sense triples xarxes de seguretat, sense parapets retòrics, sense discursos i dispositius político-administratius que ens infantilitzin. Com a producte, produeixen exactament l’efecte  contrari:  alimenten la conversió dels humans en consumidors passius i abocats a la sublimació identitària.

 

Conversa a la Documenta

Llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)

Dia i hora: 23 de gener a les 18,30h.

HISTÒRIA ANTIGA per Mònica Bouso

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Història Antiga vol ser una introducció en el món de l’antiguitat. Veurem com fenòmens que semblen tant moderns com la globalització, ja va tenir lloc al Mediterrani Oriental, Egipte i el Pròxim Orient durant l’Edat del Bronze Final. El nostre objectiu últim és fer entendre, valorar i difondre el coneixement d’aquestes antigues cultures en un moment certament crític, on gran part d’aquest patrimoni cultural de la humanitat està sent saquejat i destruït. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II per Marc Macià

hitlermusso2_editPensar el segle XX, en paraules de Tony Judt, és en gran mesura la història dels esforços per contestar grans preguntes: com respondre a la pobresa de les ciutats industrials? Com integrar a la classe obrera en la comunitat —com a votants, ciutadans i participants— sense aixecaments, protestes i revolucions? Què fer per alleugerir el sofriment i les injustícies que sofrien les classes treballadores urbanes i com es dugué a l’elit governant a adonar-se de la necessitat de canvi? Des d’Història Contemporània II abordarem aquests temes i d’altres, des d’una perspectiva centrada en l’anàlisi de les grans transformacions de les societats humanes en el món contemporani a escala global.

Continua llegint

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA per Marc Gil

geography-logo-oversized-text-blueIntroducció a la Geografia ens apropa a una disciplina que si bé te un objecte d’estudi molt definit, l’espai, no es conforma en l’anàlisi estrictament geogràfic o físic, sinó que l’analitza com el “lloc” on es produeixen els esdeveniments socials, polítics i econòmics. La geografia conforma, més aviat, un punt de vista, una manera de mirar i d’apropar-se a totes aquelles grans qüestions que afecten als essers humans. Com resumeix de manera entusiasta John Dewey: “la unitat de totes les ciències es troba en la geografia. La importància de la geografia es que presenta la Terra com la seu permanent de les ocupacions de l’home”. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I per Jordi Roca Vernet i Joan Fuster Sobrepere

"Batalla de Tetuan", Marià Fortuny 1860

“Batalla de Tetuan”, Marià Fortuny 1860

Història Contemporània I és l’estudi del llarg segle XIX que, en els darrers temps, ha estat objecte d’una profunda renovació historiogràfica per desmuntar algunes de les premisses sobre les que s’havia construït tradicionalment el seu anàlisi. En aquesta assignatura volem oferir noves perspectives interpretatives que ens apropin als principals processos socials, culturals, polítics i econòmics per tal de conèixer com la modernitat ha adoptat formes múltiples en funció de l’enorme diversitat de societats existents al món. Per fer-ho, comptem amb treballs recents com els de Jürgen Osterhammel o Josep Maria Fradera, però també de ‘clàssics’ de la disciplina com Christopher Alan Bayly o Eric J. Hobsbawm. El segle XIX és un moment d’acceleració dels processos d’integració global, però paradoxalment això no va revertir en una millora de les condicions de vida del conjunt de la població mundial. La interdependència de diverses regions del món no va projectar-se cap una tendència d’ajuda mútua entre aquells territoris. Fins i tot, la millora de les comunicacions, la mobilitat, el comerç o les innovacions van generar efectes que anaven en la direcció contrària, com ara la consolidació de l’Estat a través de la Nació que el convertirà en el garant de drets i serveis pels ciutadans. Continua llegint

Jazz, Blues, Soul i Funk amb les arts i les humanitats – Jamboree 2018

Des del Jamboree Jazz Club us proposen als estudiants, professors i equips de coordinació dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC acostar-vos a la música des de la seva programació de Jazz, Blues, Soul & funk. L’any passat vàrem gaudir d’una promoció que repeteixen aquest gener 2018 amb un descompte del 50% en les entrades. Enguany músics com Joan Chamorro, Clarence Bekker, Jim Mullen, Alba Armengou… formaran part de l’escenari d’aquest característic espai de Barcelona. Si us agrada el Jazz, Blues, Soul i Funk, us agradarà assistir-hi!

Per tots/es els interessats en la seva oferta de programació, podreu aprofitar el descompte del 50% aplicable per a dues persones en cada concert. Les entrades les podeu aconseguir via online o des de les taquilles de la sala.

A continuació us expliquem el procediment per accedir a les entrades: Continua llegint

ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL per Carles Salazar

imgEls humans tenim formes de vida, formes de pensar i de concebre el món molt diferents. Diferències profundes, no meres diferències d’opinió o de punt de vista, que afecten la persona en totes les seves dimensions. La diversitat no és un fet accidental en la constitució de l’espècie humana, sinó una característica essencial: no seríem humans si no fóssim tan diferents els uns dels altres. Per què aquestes diferències? Si els humans som biològicament molt similars, com és que al mateix temps tenim maneres de ser tan diferents? Continua llegint

HISTÒRIA ECONÒMICA per Jaume Claret

enjoy_capitalismPocs economistes han gaudit –i gaudeixen— del predicament de John Maynard Keynes. El seu pensament va ser tan decisiu que va transformar la nostra concepció de l’economia, va donar origen a una escola (el keynesianisme) i ens ha llegat conceptes encara útil i frases genials. Una d’elles assegura que “el capitalisme és la creença sorprenent que el més maldestre dels homes farà les coses més perverses pel major bé de tothom”. Amb aquest sa escepticisme,  Història econòmica es planteja l’anàlisi del capitalisme, un sistema econòmic que, sota diferents pells, ha dominat la nostra història contemporània. No es tracta d’imposar una lectura teleològica i acrítica del capitalisme, sinó d’entendre’n les diferents fases i dotar-nos de les eines necessàries per analitzar les realitats econòmiques contemporànies de qualsevol país. Aquesta és l’ambició d’una assignatura que s’ha beneficiat de la implicació activa, com a co-responsable de la seva definició i com a consultor de la mateixa, de l’economista i especialista en Xina Carles Brasó Broggi. Continua llegint

GEOGRAFÍA DE EUROPA por Jorge Solanas

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Europa es una realidad social. A pesar de las dificultades que podemos encontrar para delimitar Europa físicamente, podemos establecer límites, más o menos precisos, atendiendo a otros muchos aspectos, como el económico, el social, el cultural, etc.  Así pues, Europa es más el contenido que el continente. Contenido que se ha ido modelando a lo largo del tiempo y que ha convertido a Europa en un escenario principal en la historia de la humanidad. En la asignatura Geografía de Europa van a estudiarse los factores y características que conforman la Europa actual. Continua llegint

¡Viva Yrigoyen! La lucha armada radical en la década infame (1930-1933)

Presentación del libro de Charo López Marsano y Ernesto Salas (2017) ¡Viva Yrigoyen! ¡Viva la revolución! La lucha armada radical en la década infame 1030-1933. Buenos Aires: Biblos.

presos-de-paso-de-los-libres1Cuando el presidente Hipólito Yrigoyen fue derrocado y confinado en prisión se abrió una etapa de resistencia armada encabezada por sectores del radicalismo. Este libro muestra en primer plano los levantamientos insurreccionales de los primeros años de la década de 1930 y las complejas y contradictorias relaciones que los revolucionarios establecieron con su partido. Hasta el día de hoy, la mayor parte de estos eventos permanecen en el olvido, han sido tratados de manera secundaria en los libros de la historia partidaria o prácticamente ignorados en las historias generales del período.bombas-encontradas-en-rosario-diciembre-19331
Sin embargo, la dictadura fascista del general José Félix Uriburu desencadenó una de las etapas más represivas del Estado argentino. El partido radical fue directamente proscripto de la vida política; en los primeros tiempos, debido a sus triunfos en las elecciones provinciales, los comicios fueron anulados y censurados sus candidatos. Para ello la dictadura instaló la práctica del fraude generalizado mediante la cual, dos años después del golpe, accedió al poder el general Agustín P. Justo. Frente a ellos, el radicalismo yrigoyenista opuso un ciclo de permanentes intentos insurreccionales, desde el levantamiento de unidades militares con apoyo civil hasta la organización de un pequeño ejército que invadió desde el Brasil algunas ciudades correntinas. Fueron más de cien los hombres que dieron su vida en defensa de la democracia, lanzados a la lucha con un grito de combate: ¡Viva Yrigoyen! ¡Viva la revolución!

cadaver-del-revolucionario-emilio-madeo-santa-fe-dic-1933Charo López Marsano

Profesora de Historia por la Universidad de Buenos Aires. Realizó estudios de especialización en Medios de Comunicación y Análisis de la Opinión Pública (FLACSO) y  en Técnicas y Principios de Análisis de la Opinión Pública (IDAES –UNSAM). Docente e investigadora de la Universidad de Buenos Aires (UBA), participó en varios proyectos UBACyT sobre cine documental.

Ernesto Salas

Licenciado en Historia, Universidad de Buenos Aires. Director del Centro de Estudios Políticos de la Universidad Nacional Arturo Jauretche. Autor de los libros: La Resistencia Peronista: La toma del frigorífico Lisandro de la Torre (1990), Uturuncos. El origen de la guerrilla peronista (2003); Norberto Habegger. Cristiano, descamisado, montonero (2011, junto a Flora Castro) y De resistencia y lucha armada (2014).

Fotos: Revolucionarios presos -Paso de los Libres-./ Bombas encontradas en Rosario -diciembre de 1933-./Cadáver del revolucionario Emilio Madeo -Santa Fe, 1933-.

Seminari de recerca dels Estudis d’Arts i Humanitats
Dia 10 de gener.