HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I per Jordi Roca Vernet i Joan Fuster Sobrepere

"Batalla de Tetuan", Marià Fortuny 1860

“Batalla de Tetuan”, Marià Fortuny 1860

Història Contemporània I és l’estudi del llarg segle XIX que, en els darrers temps, ha estat objecte d’una profunda renovació historiogràfica per desmuntar algunes de les premisses sobre les que s’havia construït tradicionalment el seu anàlisi. En aquesta assignatura volem oferir noves perspectives interpretatives que ens apropin als principals processos socials, culturals, polítics i econòmics per tal de conèixer com la modernitat ha adoptat formes múltiples en funció de l’enorme diversitat de societats existents al món. Per fer-ho, comptem amb treballs recents com els de Jürgen Osterhammel o Josep Maria Fradera, però també de ‘clàssics’ de la disciplina com Christopher Alan Bayly o Eric J. Hobsbawm. El segle XIX és un moment d’acceleració dels processos d’integració global, però paradoxalment això no va revertir en una millora de les condicions de vida del conjunt de la població mundial. La interdependència de diverses regions del món no va projectar-se cap una tendència d’ajuda mútua entre aquells territoris. Fins i tot, la millora de les comunicacions, la mobilitat, el comerç o les innovacions van generar efectes que anaven en la direcció contrària, com ara la consolidació de l’Estat a través de la Nació que el convertirà en el garant de drets i serveis pels ciutadans.

Torres, L. “El Parque del Retiro acogió un zoológico humano en 1887 junto a la Casa de Fieras”

Torres, L. “El Parque del Retiro acogió un zoológico humano en 1887 junto a la Casa de Fieras”

El segle XIX s’erigeix en un moment cabdal de la història dels Imperis i de la història de les nacions, sense que una quedi subjugada per l’altra. L’experiència imperial europea i nord-americana ha estat reinterpretada com una forma de preservar i consolidar el desenvolupament constitucional de l’espai metropolità, convertit en una excepció, que donava continuïtat a una tradició parlamentària precedent. Per tant, mentre els territoris de l’imperi es governaran de forma distinta entre ells, la metròpoli desplegava un procés de revolució constitucional que el va portar a erigir-se en el subjecte de sobirania governadora de l’imperi. Així, els historiadors que han analitzat les revolucions constitucionals del segle XIX han subratllat que fou més difícil generar consensos en l’àmbit metropolità del que ho fou en les nacions que sorgiren dels antics territoris imperials. A partir d’aquí, la història de la nació i dels nacionalismes s’ha convertit en una qüestió fonamental del segle per comprendre com aquells Estats patriòtics del segle XVIII s’erigiren en nacions i desenvoluparen un potent nacionalisme per reforçar l’Estat i alhora atorgar a la nació una dimensió imperial, mentre gairebé simultàniament es gestava la llavor dels moviments nacionalistes en els territoris colonials que dècades després liderarien els processos d’independència respecte l’imperi.

“View to the Royal Exchange in the City of London in 1886”

“View to the Royal Exchange in the City of London in 1886”

La història del segle XIX és la història dels homes per imaginar nacions que reforçaven els estats i alhora impulsaven la destrucció d’altres formes d’estat. També es posa en relleu que la suposada supremacia europea fou menor de com l’havia presentat la historiografia europea precedent, i quan existí ho va fer molt condicionada per les estructures de control existents en territoris colonitzats per l’imperi Xinès o Turc que impediren la desnaturalització de l’estructura política i social autòctona amb la pressió europea.

La diversitat de les causalitats, i alhora la consideració que ni l’economia ni la cultura o les idees, han estat determinants en el conjunt processos de transformació i modernització del segle. Tot i que la seva rellevància ha estat desigual en funció del procés estudiat. Ara bé, allò que esdevé substancial per entendre el segle és l’emergència d’alguns fenòmens convergents com ara l’expansió de les grans religions (catolicisme, protestantisme, mahometana, etc.), l’extensió de les idees del liberalisme, del socialisme o de la ciència, la projecció del fenomen urbà i de les transformacions econòmiques d’abast mundial.

“Treballadores d’una fàbrica tèxtil catalana”

“Treballadores d’una fàbrica tèxtil catalana”

Per tot plegat, la història del segle XIX ens permet endinsar-nos en els efectes de la globalització des d’una perspectiva múltiple, observant com els seus efectes foren convergents i divergents a la vegada. També observarem com emergiren nous grups socials i es redefiniren d’altres, palesant la tendència a la seva projecció espacial en funció d’uns interessos que tant podien anar des del món local fins a l’internacional, tant se val si eren nous o vells grups socials. L’emergència de nous grups socials i la transformació dels precedents suscitarà noves pràctiques socials i culturals (cultura de classe, cultures del treball, consum, oci, etc.) que els articularan com a grup, desencadenant relacions diverses amb d’altres grups.

Jordi Roca-Vernet consultor i Joan Fuster-Sobrepere professor responsable d’Història Contemporània I del Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art.

2 comentaris a “HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I per Jordi Roca Vernet i Joan Fuster Sobrepere

  1. Molt curiós que les societats, malgrat el suposat desenvolupament, sempre caiguin en el parany de sotmetre’s a nous esclavismes, ja siguin nacionals, econòmics, culturals o religiosos. La idea és bona, però el resultat acaba empitjoran la vida de les persones.

    Penjareu més? M’agradaria poder llegir més.
    Francesca.

    • Hola Francesca,

      La voluntat és fer una entrada per cadascuna de les assignatures que conformen el Grau d’Història, Geografia i Història de l’art. De fet, si cliques sobre l’etiqueta Grau d’Història, podràs consultar totes les que ja estan penjades.

      A reveure

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*