HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II per Marc Macià

hitlermusso2_editPensar el segle XX, en paraules de Tony Judt, és en gran mesura la història dels esforços per contestar grans preguntes: com respondre a la pobresa de les ciutats industrials? Com integrar a la classe obrera en la comunitat —com a votants, ciutadans i participants— sense aixecaments, protestes i revolucions? Què fer per alleugerir el sofriment i les injustícies que sofrien les classes treballadores urbanes i com es dugué a l’elit governant a adonar-se de la necessitat de canvi? Des d’Història Contemporània II abordarem aquests temes i d’altres, des d’una perspectiva centrada en l’anàlisi de les grans transformacions de les societats humanes en el món contemporani a escala global.

teheran_conference-1943En el segle XX, un dels més apassionants de la història de la humanitat, hi han cristal·litzat amb tota la força —i violència— les grans contradiccions acumulades durant generacions. Dues guerres mundials, l’ascens i caiguda dels totalitarismes, o la decidida globalització econòmica — i definitiva?—, fan d’aquests 100 anys uns dels més intensos que es poden estudiar. Per fer-ho, ens centrarem en cinc grans blocs temàtics: la idea de segle XX; la Primera Guerra Mundial; el període d’entreguerres; la Segona Guerra Mundial; i la postguerra. Al mateix temps ficarem especial èmfasi en els conceptes de violència i crisi, així com en l’anàlisi dels nous actors socials i culturals.

chaplin_the_kid_editAl cap i a la fi l’estudi el món contemporani del segle XX és una oportunitat per a comprendre més i millor la nostra realitat recent. En els anys que ens ha tocat viure resulta imprescindible conèixer les conseqüències de la Primera Guerra Mundial —de la qual encara commemorem el centenari—, la Revolució Russa —que l’any passat complia 100 anys— o l’ascens de Hitler al poder —a la qual ens acostem i que posarà la societat europea davant del repte d’explicar-ho a les noves generacions.

L’historiador britànic Eric J. Hobsbawm qualificava el segle XX de curt —per ell començava el 1914 i s’acabava el 1989— i en ell trobava més interessant el resultat beneficiós de la pugna entre capitalisme i comunisme que la mateixa idea de Guerra Freda. De tot això en som hereus a Europa i arreu del món, d’aquí la necessitat per conèixer el segle que ens ha precedit i que, per molt curt que fos, a molts dels seus protagonistes se’ls hi feu molt llarg.

Marc Macià, professor de la UdL i PRA d’Història contemporània II del Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*