Converses a la Documenta: “Tribut a Roland Barthes: Una aproximació en clau mitològica a The Walking Dead” (per Isaac Gonzàlez Balletbó)

The Walking Dead ha estat una de les sèries de televisió de més èxit dels darrers anys. Seguint l’estela de la gran obra Mitologies, de Roland Barthes, i aprofitant la seva recentíssima edició en català, ens proposem fer una anàlisi en clau mitològica de The Walking Dead, un obra extraordinària i representativa  de la cultura popular contemporània (o, si més no, de la cultura de consum popular).

Resultado de imagen de walking dead

Per fer-ho rebatrem, en primer lloc, aquella tesi que associa la popularitat de les representacions populars de terror a la seva correlació històrica amb moments de crisi política o econòmica. Segons aquesta tesi, la figura del zombie mobilitza una por ben concreta: és la metàfora de les cares canviants de la massa, aquella alteritat alienada i massiva que amenaça la nostra individualitat. En segon lloc, també descartarem que, a nivell mitològic, la sèrie funcioni anàlogament a la codificació moral dels contes d’antuvi, que advertien els infants de l’amenaça que representa trencar l’ordre establert. The Walking Dead no ens reconcilia amb  la nostra vida quotidiana, per contrast amb el devastador relat de la sèrie, que no només ens adverteix dels riscos de la massa desbocada, sinó que també evidencia com l’ésser humà, en estat “natural”, esdevé un llop per a la resta dels homes.

En canvi, defensarem que la seva transcendència mitològica rau en el fet que articula una versió conservadora del mite romàntic de l’autenticitat individual. En aquest sentit, la sèrie no funciona perquè ens reconforti el contrast entre la nostra vida i allò que relata. Ans el contrari, el que la fa atractiva és que projecta un món que, en el fons, ens resulta més atractiu que el real. A la sèrie s’hi representa com l’individu i llur articulació col·lectiva només pot assolir certa plenitud en un context d’amenaça i lluita per la supervivència. Així, el context d’apocalipsi zombie permet superar la vida artificial i desconnectada de la nostra veritable naturalesa a què ens condemna la vida contemporània.

Vinculat a això, una de les principals conseqüències ideològiques de l’univers de la sèrie és que s’hi fa ineludible una refundació pragmàtica dels codis morals compartits, de forma que es pugui superar el que hi  és presentat com els handicaps del que podríem anomenar el paradigma moral humanista. Com veurem a la sèrie, el sentit metafòric dels zombies rau en aquesta transformació moral que s’hi proposa.

La paradoxa principal d’aquesta sèrie revela  el que és l’element motriu de les produccions culturals contemporànies de filiació romàntica: esdevenen productes paradigmàtics d’allò que denuncien en el seu pla mitològic. Com a relat, articulen una aproximació apologètica a la necessitat de reconnectar amb una la vida viscuda en primera persona: sense mediacions, sense triples xarxes de seguretat, sense parapets retòrics, sense discursos i dispositius político-administratius que ens infantilitzin. Com a producte, produeixen exactament l’efecte  contrari:  alimenten la conversió dels humans en consumidors passius i abocats a la sublimació identitària.

 

Conversa a la Documenta

Llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)

Dia i hora: 23 de gener a les 18,30h.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*