HISTÒRIA MODERNA per Toni Passola

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Fa 500 anys, el 31 d’octubre de 1516, l’acció d’un monjo en una llunyana ciutat del petit ducat de Saxònia-Wittenberg (a l’actual Alemanya) va iniciar un procés que marcaria històricament el món occidental dels darrers cinc segles: la Reforma Protestant. El simple dubte sobre la validesa de les indulgències va desencadenar la més important ruptura de la cristiandat occidental, fins a transcendir i fondre’s amb la resta d’àmbits conformadors d’aquella època. Indubtablement, la Reforma Protestant i la conseqüent confrontació amb els fidels a l’església romana esperonaren la formació de l’Estat Modern, amb l’absolutisme i les seves alternatives (comparativament més democràtiques) com a models de referència. També influí en el desenvolupament cultural i artístic com en el del coneixement científic o en la quotidianitat de l’alfabetització. Noves formes de pensament, més lliures i més crítiques, contribuïren a desenvolupar nous descobriments, noves tècniques i noves actituds davant l’economia, afavorint i accelerant la transició del feudalisme al capitalisme. Tot plegat comportà el lent canvi social que acabaria enterrant l’Antic Règim i obrint pas a una nova època i una nova societat: la contemporània. Així doncs, la reforma protestant es reflectí, d’una manera o un altra, ara com un incendi, altres vegades com a simple guspira, en les evolucions que es desencadenaren al llarg dels tres segles de l’edat moderna.

fi de l’hegemonia de la monarquia hispànica (resistència de l’últim terç a la batalla de Rocroi, 1643).

La Guerra dels 30 anys (1618-1648) significà la fi de l’hegemonia de la monarquia hispànica (Batalla de Rocroi, 1643)

¿Com va ser això possible? Per què va passar? Per contestar, hem de desentranyar els trets bàsics del funcionament d’aquella societat moderna i la seva evolució en els seus àmbits més importants. Entre ells, la Reforma té un paper destacat, però ni és l’únic ni és el més important, per bé que hagi centrat les primeres línies d’aquesta introducció. Com diria Pierre Vilar, la interacció contínua de tots els elements d’evolució és el nostre principal postulat. Els canvis que es van donar en la concepció de l’Estat també van influir en la Reforma i en la cultura, en l’economia i en la societat. Alhora, aquella mateixa concepció del poder s’acomodava sota les pressions aportades per aquests altres àmbits. Una introducció semblant la podríem haver fet a partir de les formes innovadores de la producció manufacturera o de l’eixamplament de les rutes comercials; o a partir de la concepció dels grups socials o de les pautes de demografia. Tot està relacionat. Tot ajuda a conformar la societat.

Lluis XIV i Versalles, imatges icòniques de la monarquia absoluta.

Lluis XIV i Versalles, imatges icòniques de la monarquia absoluta.

En aquest curs de Història moderna, ens proposem fer una ullada genèrica a l’època, centrant-nos en els caràcters bàsics més definidors i més explicatius del lent canvi de la societat feudal cap a la capitalista: del com i de el per què. El curs el dividim en quatre àmbits principals (Economia, Societat, Estat i Cultura), per observar-ne les seves principals característiques i evolució. A partir d’ells, esperem conformar una panoràmica sobre aquests tres segles fascinants, origen de la primera globalització i de la primera economia-món, contribuïdors de la progressiva decadència de la societat estamental, de l’ascens de la burgesia i de l’aparició d’un primer proletariat. Totes aquestes transformacions empenyeren la formació de l’Estat modern, posaren les bases de l’Estat-nació, desenvoluparen un pensament laic, crític i matemàtic, i donaren peu a la revolució científica i a la Il·lustració.

L'"Encyclopédie" (1751-1772) d’en Diderot i d’Alambert, peça fonamental de la Il·lustració

L'”Encyclopédie” (1751-1772) d’en Diderot i d’Alambert, peça fonamental de la Il·lustració

L'"Encyclopédie" (1751-1772) d’en Diderot i d’Alambert, peça fonamental de la Il·lustració

L'”Encyclopédie” (1751-1772) d’en Diderot i d’Alambert, peça fonamental de la Il·lustració

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els segles moderns van posar les bases sobre les que naixeria la nostra societat. En el camp de l’art a tots ens sonen (per ser-nos més propers) els noms de Miquel Àngel, Bernini, Velázquez, Rembrandt, Bach, Turner, Mozart…; en el de les lletres, Cervantes, Shakespeare, Quevedo, Molière, Rousseau…; en el de les ciències, Colom, Galileu, Newton, Leibniz, Cook,…; en la política, Enric VIII, Carles V, Richelieu, Cromwell, Lluís XIV, Felip V, Washington…; en el pensament, Maquiavel, Luter, Descartes, Adam Smith, Voltaire, Locke, Kant… De tots ells nosaltres som els seus hereus i, com a tals, debats forjats en aquella època encara són al centre de les nostres discussions, com ho van ser aleshores: l’estat i l’origen del poder, la seva concepció i organització; la justícia estamental o igualitària; els drets, la propietat, la igualtat; el pensament religiós, filosòfic o empíric… Per comprendre tot això, cal endinsar-nos en el coneixement d’aquella època, pont entre els temps medievals i contemporanis, per obtenir una visió general de les seves principals claus interpretatives. Coneixent i comprenent els precedents ens serà més fàcil analitzar la nostra realitat actual.

Toni Passola, professor de la UdL i PRA d’Història Moderna del Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art

2 comentaris a “HISTÒRIA MODERNA per Toni Passola

  1. Molt ben expresat. Aquest és un dels meus somnis sense cumplir: estudiar Humanitats i història de l’art. Llàstima que sigui tan car, ens deixa a fora a molts amants d’aquest fabulós món. Felicitats al professor Toni Passola, m’hauria agradat assistir a les seves classes.

    Francesca.

    • Hola Francesca,

      Faré arribar la teva felicitació al professor Passola. Sobre la possibilitat d’estudiar el Grau d’Humanitats o el Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, pensa que existeixin alternatives: des de només cursar les assignatures que t’interessin, a fer-ho al ritme que millor s’adapti a les teves circumstàncies o a demanar algun tipus de beques.

      A reveure

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*