GEOGRAFIA DE CATALUNYA per Anna Busquets

1446725149354Qualsevol biografia o relat sempre arrenca en un lloc concret, una ubicació. L’espai, sobretot aquells espais més propers, coneguts i íntims, ens defineixen i ens vinculen. Però, al mateix temps, aquesta singularitat pròpia de cada lloc conviu amb la possibilitat de generalització, atès que tots els indrets poden ser explicats en funció d’unes coordenades, d’una evolució, d’uns models, d’uns ecosistemes, d’un procés d’humanització, etc. Per tant, estudiem la Geografia de Catalunya en tant que nostra, però també com a estudi de cas que ens permet il·luminar qüestions vinculades a la geografia física, històrica, política, econòmica, urbana, rural, de muntanya i poblacional. Ningú exemplifica millor aquest doble valor que el pare de l’escola de geògrafs barcelonina Pau Vila i Dinarès, capaç de posar allò après en l’estudi i l’anàlisi de la geografia catalana al servei dels seus treballs a Colòmbia i Veneçuela.

geografia-de-catalunya-alpensEl periodista estadounidenc Robert D. Kaplan ja ens advertia al seu llibre La venganza de la geografía de la resiliència de la geografia com a factor explicatiu de la contemporaneïtat. Amb aquesta voluntat, plantegem una assignatura que indagui en les particularitats, els reptes i les complexitats que sorgeixen a partir de les interrelacions existents entre el medi físic i la societat en el llarg i ample d’aquest territori. Aquesta aproximació es realitza a partir de cinc grans temes que són, alhora, una combinació d’escales d’anàlisi. En primer lloc, volem fer un repàs històric als estudis de la Geografia de Catalunya. En d’altres paraules, es tracta de veure l’evolució dels treballs acadèmics que han tingut la realitat catalana com a objecte d’estudi, per veure tant l’evolució de la disciplina com de les visions en què s’ha emmarcat la geografia catalana com a objecte d’estudi.

Segonament, passarem a fer servir una òptica política, tot analitzant les successives divisions territorials vigents al país. Més enllà de l’interès per entendre els fonaments i l’evolució de la distribució administrativa d’un territori concret, aquesta mirada ens ha de permetre entendre la rellevància de les decisions político-administratives en l’organització i (auto)percepció de l’espai. El tercer bloc girarà entorn de la diversitat paisatgística catalana com a element imprescindible per abordar la realitat geogràfica com un conjunt plural d’identitats territorials. A més de la catalogació de la diversitat d’entorns, cada paisatge va lligat a un determinat ecosistema, interacció humana, economia, sostenibilitat i, fins i tot, identitat. A Catalunya, la seva rellevància és innegable i ha dut a la creació d’institucions públiques com l’Observatori del Paisatge o privades com la Xarxa d’Espais Natura.

Delta del Ebro Bahia dels Alfacs by José Carlos Leons

Delta del Ebro Bahia dels Alfacs by José Carlos Leons

En quart lloc, s’apuntaran les característiques de la població i poblament catalans, atenent especialment a la seva distribució i dinàmiques, tant locals com globals. Catalunya compta amb una llarga tradició d’estudis demogràfics, fruit de la seva riquesa arxivística, però també d’una consolidada tradició acadèmica: des del pioner Josep-Anton Vandellós i el seu Catalunya, poble decadent (1935), fins a l’actual Centre d’Estudis Demogràfics amb la ja emèrita Anna Cabré (i el seu famós El sistema català de reproducció (1999)) i investigadors com Andreu Domingo (Catalunya al mirall de la immigració (2014).

img_20171119-123644_eixample_aire-ky2d-u433009583648vbf-1126x636rac1-webPer últim, es posarà èmfasi a les implicacions de la jerarquització de l’organització urbana catalana, de la gran Barcelona a les petites capitals de comarca, passant per la homogeneïtzació de la regió metropolitana. Pararem atenció, per tant, en la macrocefàlia barcelonina tant distintiva de la Geografia catalana, però també en tòpics propis com la Catalunya-ciutat noucentista o el ‘desarrollismo’ porciolista, fins la xarxa de ciutats actual. Fenòmens singulars que, com dèiem al principi, il·lustren a través de l’estudi de cas, dinàmiques mundials.

Anna Busquets, PRA de Geografia de Catalunya del Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art UdL-UOC

2 comentaris a “GEOGRAFIA DE CATALUNYA per Anna Busquets

    • Hola María,

      El blog s’ha de renovar en breu. Quan es faci, serà molt fàcil poder-se subscriure.

      Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*