Converses a la Documenta: “La literatura sobre els refugiats” per Teresa Iribarren

“L’arrelament és, potser, la necessitat més important i la més ignorada de l’ànima humana. És una de les més difícils de definir. Un ésser humà té una arrel per la seva participació, activa i natural en l’existència d’una col·lectivitat que conserva vius certs tresors del passat i certs pressentiments de l’esdevenidor. Participació natural, és a dir, donada automàticament pel lloc, el naixement, la professió, l’entorn. Cada ésser humà necesita tenir múltiples arrels. Necessita rebre la quasi totalitat de la seva vida moral, intel·lectual, espiritual, a través dels mitjans dels quals naturalment forma part”, assegura Simone Weil a L’arrelament. Preludi a una declaració dels deures envers l’ésser humà (p. 67).literatura1

Aquesta necessitat humana d’arrelament és el que reclamen els refugiats en la seva desesperada fugida cap a Europa. És el que explica la veu que podem sentir a Els desemparats. Un drama sobre els refugiats, de la Premi Nobel Elfriede Jelinek. I també assistim al viatge de migrants que fugen de conflictes bèl·lics a les novel·les Daha!, del turc Hakan Günday, que va rebre el Premi Médicis Étranger 2015, i Sortida a Occident, del pakistanès Mohsin Hamid, considerada per The Guardian com una de les grans novel·les de l’any passat.

Continua llegint