Converses a la Documenta: “La literatura sobre els refugiats” per Teresa Iribarren

“L’arrelament és, potser, la necessitat més important i la més ignorada de l’ànima humana. És una de les més difícils de definir. Un ésser humà té una arrel per la seva participació, activa i natural en l’existència d’una col·lectivitat que conserva vius certs tresors del passat i certs pressentiments de l’esdevenidor. Participació natural, és a dir, donada automàticament pel lloc, el naixement, la professió, l’entorn. Cada ésser humà necesita tenir múltiples arrels. Necessita rebre la quasi totalitat de la seva vida moral, intel·lectual, espiritual, a través dels mitjans dels quals naturalment forma part”, assegura Simone Weil a L’arrelament. Preludi a una declaració dels deures envers l’ésser humà (p. 67).literatura1

Aquesta necessitat humana d’arrelament és el que reclamen els refugiats en la seva desesperada fugida cap a Europa. És el que explica la veu que podem sentir a Els desemparats. Un drama sobre els refugiats, de la Premi Nobel Elfriede Jelinek. I també assistim al viatge de migrants que fugen de conflictes bèl·lics a les novel·les Daha!, del turc Hakan Günday, que va rebre el Premi Médicis Étranger 2015, i Sortida a Occident, del pakistanès Mohsin Hamid, considerada per The Guardian com una de les grans novel·les de l’any passat.

literatura2Certament, al llarg del 2017 hem vist com la institució literària comença a erigir-se en portaveu d’aquells que reclamen un dret tan fonamental com el de poder arrelar en una nova comunitat d’acollida. I ho fa articulant relats de violència i adoptant distints gèneres i estratègies de ficció. Què ens narren aquests llibres? Quins valors estètics es mobilitzen per acostar-nos al drama de vides transnacionals? Com el relat de l’horror esdevé un dispositiu per al reconeixement i el respecte de l’alteritat? Quines cartografies literàries plasmen les obres sobre els refugiats? Quins nous imaginaris nacionals i transnacionals dibuixen aquestes obres? De tot plegat parlarà la professora Teresa Iribarren a la Llibreria Documenta el 27 de febrer. Hi sou convidats!

Conversa a la Documenta

Llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144)

Dia i hora: 27 de febrer a les 18,30h.

 

Teresa Iribarren és Doctora per la UAB (2007).

Entre els seus diversos treballs sobre les interrelacions entre Catalunya i el món anglosaxó destaquen les edicions de Lectures europees (2006) i Shakespeare a Catalunya (2009) de Ramon Esquerra, així com també els estudis sobre la recepció d’autors britànics a Catalunya, en especial James Joyce, com ara «James Joyce a Catalunya (1921-1936)» (2004) i «A primeira traduçâo de Ulisses na Espanha» (2012).

A l’entorn del 2000 enceta una línia d’investigació totalment inèdita en els estudis sobre literatura catalana contemporània: per primera vegada algú contempla la influència que el cinema exercí sobre els escriptors catalans més enllà de les avantguardes històriques. Aquesta recerca culmina en la tesi doctoral «La revolució silenciosa: prosa i narrativa cinematogràfiques dels silent days» (2007), que fou reconeguda amb el Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Lluís Nicolau d’Olwer 2010 (IEC). De la tesi se’n deriva Literatura catalana i cinema mut (2012), que va rebre el Premi Serra d’Or de Recerca en Humanitats 2013.

Actualment és professora i coordinadora de postgrau dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on dirigeix el Màster d’Edició digital. També imparteix docència al Grau en Llengua i literatura catalanes, al Màster en Estudis Catalans i al Màster en Humanitats. És membre de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’ Asociación Española James Joyce, de l’ Anglo-Catalan Society i del col·lectiu Argumenta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*