De la idea a la matèria: o com un martell clava un clau — Converses Documenta

15 maig, 2018

Tot coneixement comença amb l’experiència, però
no per això tot ell procedeix de l’experiència”
Kant

En un article del 2004 Guillem Turró i Francesc Torralba ens explicaven que les matèries procedents de la branca d’Humanitats i de les Ciències Socials són necessàries dins les escoles de disseny perquè ensenyen a estructurar la informació per convertir-la en coneixement, eduquen cognitivament els alumnes, ensenyen les capacitats descriptives, analítiques, sintètiques i reflexives a través del llenguatge. Aquestes matèries potencien l’articulació verbal i gestual per millorar la plasmació gràfica. Donen a conèixer els orígens. Posen sobre la taula el ¿què?, el ¿per què?, el ¿com? per saber llegir i interpretar la realitat més propera. Ajuden a despertar l’eros intel·lectual i el deure de conèixer-se a un mateix. Ensenyen a dialogar, a reflexionar sobre els mètodes, per assolir els objectius. A saber penetrar en l’imaginari social, a formar ciutadans, a desenvolupar les categories “inter” i “trans”, a saber interpretar els referents culturals de les comunitats, a fer habitable el món i humanitzar el món tecnològic (Turró i Torralba, 2004) [1].

 


#ConversesDocumenta
“De la idea a la matèria: o com un martell clava un clau”
A càrrec de Antoni Mañach

29 maig a les 18:30 h
Llibreria Documenta (C/ Pau Claris, 144)


Com a filòsof segueixo els consells de Turró i Torralba. Però després d’anys de ser professor d’història del disseny, de fonaments de la projecció i d’ètica de la professió, i gestionar diferents activitats docents del món del disseny, puc dir que he anat més enllà i he mutat a dissenyador. M’he sumat a la idea, del professor Otl Aicher, de l’escola HfG-ULM, que afirmava que el dissenyador és el filòsof del segle XXI. A les facultats de Disseny formem als/les alumnes des de 3 àmbits diferents: el conceptual, l’instrumental i el projectual. Tres àmbits que no s’han de concebre separats l’un de l’altre. Teoria i pràctica, idea i matèria són inseparables. Tot treball conceptual és materialització, en el projecte de disseny. Tot artefacte és reflexió.

converses documenta humanitats UOC

La meva feina consisteix en passar de la idea a la matèria constantment i ensenyar a fer-ho als/les alumnes a través dels valors ètics, per construir món de manera responsable. Projectem el món amb valors ètics per generar béns perquè “el projecte és la forma més complexa d’activitat espiritual. Un projecte és al mateix temps analític i sintètic, puntual i general, concret i principal. S’emmotlla a la cosa i compleix exigències, es basa en fets i obre al pensament nous espais. Atén als detalls i obre perspectives” (Otl Aicher, 2002)

A les Converses de la Documenta intentaré explicar com, a través d’unir diferents disciplines, faig reflexionar sobre els valors ètics als estudiants per a que els converteixin en matèria, en producte, en sistema o servei. I presentaré alguns dels resultats aconseguits, pels estudiants, com el “revaixella”, “àger” o “howl.”


Notes

[1] Francesc Torralba y Guillem Turró.

Bibliografia

Torralba, Francesc; Turró, Guillem (2004) “El diseño es un humanismo”. Elisava Temes de Disseny nº 21 MEMORIA, COMUNICACIÓN, ECONOMÍA Y DISEÑO, Barcelona.

Aicher, Otl (2002) El mundo como proyecto. Editorial Gustavo Gili. Barcelona.

(Visited 102 times, 1 visits today)