De què va l’art? Crònica del Seminari d’Art

El que van donar de sí cinc hores i quart de compartir problemes, idees, recerques, preguntes… el passat dissabte 24 de novembre del 2018, en el seminari De què va l’art? Del «m’agrada» al «no l’entenc»:

1. Per a què serveix l’art? Decorar, commemorar, explicar històries, reivindicar, persuadir, distingir, expressar, resignificar, recordar, denunciar, negar, construir models de masculinitat i feminitat, autorepresentar-se, fer recerca, crear utopies…

La Suze de Picasso com una manera d’explicar les converses sobre les guerres balcániques en un cafè.

Las meninas de Veláquez com un manifest a favor de la noblesa del pintor i de l’acte de pintar.

El quadrat negre de Malèvitx, a favor de partir de zero per a construir un altre model de societat, i el zero en pintura és el color negre i una forma geomètrica.

El Guernica de Picasso, la mort d’Ares, el triomf de la República, la possibilitat de la pau, la destrucció d’uns déus que legitimen la guerra i la construcció d’una nova mitologia de la pau. De com la utopia artística es queda en això, en utopia.

 

2. Sobre els orígens de l’art: les coalicions de dones pintades. Altamira versus Atapuerca: quan, com i per què apareix la capacitat simbòlica? Som Homo sapiens i, a partir, d’aquí, elaborem art, llenguatge, simbolismes…, o bé hem anat construint l’art, el llenguatge i els simbolismes i hem arribat a ser Homo sapiens?. Sincronia reproductiva, pintura vermella, desaparició del mascle alfa, control de la paternitat, coalició femenina de cosmètics.

 

3. Per què ens agrada el que ens agrada? El neuroart. Com estudiar art implica analitzar les relacions entre els trenta centres visuals i el sistema límbic de les emocions? L’abstracció, la hipèrbole, l’aïllament, l’agrupació de colors, la metàfora… Com dibuixaríem una forma que respongués al so “kiki” i una altra que respongués a “boluba”?

4. La primavera de Botticelli: 7 interpretacions i en cap és la primavera, només en el text de Vasari. La interpretació com a jardí de les Hespèrides, segons Aby Warburg, segons Ernst Gombrich, segons Erwin Panofsky, segons Giovanni Reale, segons Horst Bredekamp, segons Enrico Guidoni. I malgrat tot, seguirem parlant de la Primavera.

 

Es pot accedir a les presentacions del seminari De què va l’art? Del «m’agrada» al «no l’entenc» des de:

• Per a què serveix l’art?
• La menstruació farsa com a fonament de la competència simbòlica
• Aproximació al neuroart
• La Primavera de Botticelli
• Les anunciacions

Alguns llibres que es varen citar:

George Lakoff (2011). No pensis en un elefant! : llenguatge i debat polític. Barcelona. Viena. 1ª impr. 160 pàgs.

Jean-Pierre Vernant (2011). Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona. Paidós Ibérica. 1ª impr. 144 pàgs.