Un recorregut en 20 frases pel llibre “Humanitats en acció”, un projecte de Marina Garcés

21 Gener, 2019

 

humanitats en accio projecte marina garces uoc raig verd


Un lloc on trobar-nos i reflexionar junts sobre el que jo crec que són les dues preguntes clau que ens hem de fer en aquests moments sobre les Humanitats: què està passant i què estem fent. — MARINA GARCÉS


 

Acaba de sortir del forn un llibre publicat per l’editorial Raig Verd que empodera a les humanitats i les reivindica com a eina activa per a la transformació social. Humanitats en acció acull la reflexió d’una vintena de persones que han participat en el cicle de conferències de l’Aula Oberta de l’Institut d’Humanitats, un projecte dirigit per Marina Garcés, filòsofa i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOCHumanitats en acció és una aposta renovadora que aprofundeix al voltant de les actuals pràctiques de les humanitats i traça línies sobre el seu futur.

 

 

 

Aquest llibre compta amb la participació de David Bueno, David Casassas, Lúa Coderch, Eduard Escoffet, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marina Garcés, Marcos García, Raül Garrigasait, Ingrid Guardiola, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallarès, Victoria Szpunberg i Brigitte Vasallo.

Si us interessa conèixer quins són els nous discursos que s’estan generant sobre les humanitats, aquest llibre és un gran encert. A continuació fem un recorregut per Humanitats en acció a partir de fragments dels diversos autors i autores que hi participen.

 


20 frases per recórrer el llibre Humanitats en acció, un projecte de Marina Garcés publicat per Raig Verd

 

  • Contra el solucionisme i el salvacionisme tecnoutòpic del capitalisme actual, cal una transició emancipatòria on ciència, tecnologia i humanitats retrobin els seus problemes comuns i ens els retornin com allò que ens fa humans. — MARINA GARCÉS

 

  • […] atenció és interrelació. Quan hi ha atenció, quan observem sense aclucar els ulls, ens adonem de la multitud de factors causals, de la interrelació de fenòmens, i intentem recuperar una mirada holística. De fet, és per això que tantes i tantes persones coincideixen a afirmar que cal intentar defugir o, com a mínim, qüestionar la fragmentació habitual de les dites «ciències humanes i socials — DAVID CASASSAS

 

  • […] el públic no s’ha d’entendre com un receptor passiu, sinó com un narrador actiu i un traductor de l’obra d’art. Per tant, el públic es comporta també com un mediador. — ORIOL FONTDEVILA

 

  • No m’interessa el poliamor del supermercat dels afectes. — BRIGITTE VASALLO

 

  • […] no oblidem mai que la poesia és una capacitat (post)humana visionària que precedeix la política, i que hegemonia i genealogia rimen i es complementen, com ho fan també la cooperació i l’obstinació. Potser perquè no poden existir les unes sense les altres. De la mateixa manera que nosaltres no seríem aquí si humanis i màquines no ens haguessin llegat els seus coneixements, la seva poesia i les seves il·luminacions durant segles. — MARÍA RUIDO

 

  • Els grans reptes de la cultura contemporània passen, segurament, per lluitar contra l’acceleració a la qual estem sotmesos i per combatre una visió totalitzadora del que anomenem actualitat. — ALBERT LLADÓ

 

  • Sabem i sentim, com deia Michel de Certeau als anys setanta a La cultura en plural, que la nostra cultura té massa aniversaris i li manca present. Per això, pressentim que és en la nostra relació amb el present on es lliura avui la batalla de les humanitats. — JOANA MASÓ

 

  • Quan parlo de porositat em refereixo a la capacitat de la ciutat per acollir, obrir-se, compartir els seus codis particulars i en definitiva donar possibilitats tant als que hi han nascut com sobretot als que s’hi acosten. — EDUARD ESCOFFET

 

  • El pensament crític ha transcendit els ja de per si difosos límits de les humanitats per convertir-se en una competència personal, en una aptitud la dimensió normativa de la qual —el pensament crític com a valor— assoleix la forma imperativa: esdevé un manament. — EUDALD ESPLUGA

 

  • La història com eixa «mestra de la vida» ciceroniana que ens alliçona i que, degudament desxifrada, ens permet valorar les errades i els encerts de qui ens ha precedit. —  PABLO LA PARRA PÉREZ

 

  • Al capdavall, tots els projectes veritablement creatius són una lluita per la vida, que no és altra cosa que una lluita política per la llibertat; perquè sense llibertat no hi ha creació i la llibertat mai no ens és donada. — MIREIA SALLARÈS

 

  • Per ser subjectes crítics hem de consumir unes idees —en nous formats, ens temps reduïts, en càpsules fàcils de digerir— que ens ajudin a orientar-nos correctament en la nostra realitat inacceptable. I les humanitats s’han fet seu l’imperatiu de manufacturar aquest coneixement per a l’acció. — DAVID BUENO

 

  • Si hi ha una virtut emancipadora en les humanitats és aquesta: la de fer-se una tradició que superi les servituds heretades. — RAÜL GARRIGASAIT

 

  • La mediació és l’art de fer comú un espai. És el que permet, a través de l’escolta, la traducció, la connexió i la invitació, que qualsevol visitant pugui convertir-se en promotor d’una idea o en col·laborador. — MARCOS GARCÍA

 

  • Es torna a un lloc però també es torna a una condició o estatus social i, fins i tot, a un estat d’ànim. — IRENE MASDEU

 

  • La curiositat té encara fama d’ociosa, diletant i xafardera. Però és justament en la curiositat on conflueixen el desig i el saber: un desig cognitiu lliurat a ell mateix, al marge de pautes, disciplines i finalitats instrumentals. — MANEL OLLÉ

 

  • Aquesta por no neix d’un mateix, sinó que ha estat induïda amb precisió. Dir no a aquesta por és prioritari per poder exercitar lliurement el no propositiu. — INGRID GUARDIOLA

 

  • Si ningú no sosté el sentit per a nosaltres, llavors tots estem implicats en la tasca de traçar i sostenir sentits que reintegrin els nostres mons en descomposició, que els tornin comprensibles, vivenciables, compartibles. — LÚA CODERCH

 

  • L’alteritat com una metaconstrucció filosòfica, subjectiva, individual i interna es dissenya des de l’exterior eurocèntric perquè afecti, influeixi i gestioni la nostra intimitat diaspòrica. — KARO MORET

 

humanitats en accio projecte dirigit per marina garces 1

Humanitats en acció, un projecte dirigit per Marina Garcés, compta amb la mirada crítica i transversal de:

 

  • David Bueno, doctor en Biologia i professor.
  • David Casassas, professor de Teoria social i política.
  • Lúa Coderch, artista.
  • Eduard Escoffet, poeta i agitador cultural
  • Eudald Espluga, filòsof i periodista cultural
  • Oriol Fontdevila, crític d’art i comissari d’exposicions.
  • Marina Garcés, professora de Filosofia.
  • Marcos García, director artístic de Medialab Prado.
  • Raül Garrigasait, escriptor, traductor i editor.
  • Ingrid Guardiola, doctora en Humanitats, professora, assagista i productora cultural.
  • Albert Lladó, escriptor, dramaturg i periodista cultural.
  • Pablo La Parra Pérez, doctor en estudis culturals, professor i investigador en cinema.
  • Irene Masdeu, antropòloga i professora.
  • Joana Masó, professora de literatura.
  • Karo Moret, investigadora en estudis afrocaribenys.
  • Manel Ollé, escriptor i professor d’Història i cultura de la Xina moderna i contemporània.
  • María Ruido, artista visual, investigadora, productora cultural i professora.
  • Mireia Sallarès, artista.
  • Victoria Szpunberg, dramaturga i professora.
  • Brigitte Vasallo, escriptora i activista.

 

Donem gràcies a l’Editorial Raig Verd per totes les facilitats que ens han proporcionat per aquesta publicació.

Sobre l'autor