Identitat en l’arquitectura mexicana?

25 Març, 2019

Sembla que el món actual, tal com ens el descriuen els mitjans de comunicació i com el textualitzen els polítics, estigui immers en una profunda crisi d’identitat: la crisi d’Iran, els moviments txetxens, les reivindicacions kurdes, el conflicte palestí, les declaracions de Jacques Chirac davant de les revoltes dels suburbis de les grans ciutats franceses d’inicis de novembre del 2005 declarant que “França té una crisi d’identitat”, les declaracions de l’extrema dreta [«No només tenim el dret sinó el deure de defensar la nostra personalitat nacional i també el nostre dret a la diferència» deia Jean Marie Le Pen, 19 de setembre de 1982], l’espanyolitat que, de cop i volta, sembla que ho inundi tot…

Identitat és una de les paraules que més fortuna ha fet en els darrers decennis en el discurs de les ciències socials, en la retòrica de polítics i periodistes i en les creences de la gent. Tothom la cerca i creu trobar-la, pensa haver-la perdut i poder-la recuperar. Sobretot, hom creu en la seva existència, una identitat pròpia enfront de les alienes. Drets, reivindicacions, greuges comparatius, legitimitat d’aspiracions… s’hi volen fonamentar.

El problema de la identitat també està present en l’àmbit de l’arquitectura. Hom pensa que la globalització, i l’arquitectura que s’està fent per part dels arquitectes famosos (Norman Foster, Richard Meier, Ieoh Ming Pei, Frank O. Gehry, Álvaro Siza, Herzog & de Meuron, Toyo Ito, Jean Nouvel, Richard Rogers, Arata Isozaki…) atempta contra la cultura pròpia, els valors nacionals i la pròpia identitat…

Reflexionar sobre aquests temes és el que es va proposar en la videoconferència feta a la facultat d’arquitectura de Veracruz els passat 19 de març i que recull el power point i un document amb alguns comentaris sobre les obres tractades.


Dins del Segundo foro Internacional Tecnologías para la sustentabilidad urbano-arquitectónica, que va tenir lloc el passat dia 16 de març de 2019, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats  Joan Campàs va fer una videoconferència a la facultat d’arquitectura de la Universidad Veracruzana (Mèxic) amb el títol “¿Identidad en la arquitectura mexicana?” en la qual es va dedicar un apartat central a les arquitectes Tatiana Bilbao Samper (1972), Frida Escobedo (1979), Rozana Montiel (1972), Lisa Beltrán Selles, Fernanda Canales (1974) i Saidee Springall (1968).

Sobre l'autor