Filosofia gènere Història Humanitats

3 dones referents dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Mary Beard, Judith Butler i Maria Mercè Marçal, tres dones que han transformat l’esfera social

 

Per aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, ens hem proposat des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC destacar 3 dones referents del nostre àmbit. Abans de nombrar-les, posem de manifest que no ha sigut una feina fàcil fer una tria entre tantes dones extraordinàries i potents que figuren en nostres branques del coneixement: humanitats, filosofia, història, art, literatura, cultura… Hi ha una extensa llista, inacabable, de dones d’alt nivell que han marcat la trajectòria de les disciplines vinculades a les arts i les humanitats.

En destaquem tres amb la finalitat de posar en valor aquelles dones que han transformat part de la societat des de la seva trajectòria professional.



MARY BEARD — L’acadèmica especialitzada en Estudis Clàssics que ha acostat la història a la ciutadania

Molts segurament coneixeu a Mary Beard. Per qui no sabeu qui és, (ens estranyaria!), és una acadèmica especialitzada en estudis clàssics i historiadora que ha aconseguit divulgar la seva disciplina de forma extraordinària. Des del rigor i l’absoluta passió, ha traslladat el seu coneixement a nivell internacional en diversos formats de comunicació. No només ha generat escolta activa d’aquells qui la segueixen des d’arreu del món, també ha despertat inquietud i predilecció per la història, fet que ens alegra enormement. Mary Beard és un clar exemple que desmenteix una de les fal·làcies col·lectives que més s’utilitza: des del rigor no es pot divulgar el coneixement i que la història és avorrida.  Autora d’obres com The Roman Triumph (El triomf romà) (2008), Pompeii (Pompeia) (2009) i SPQR: A history of Ancient Rome (SPQR: una història de l’antiga Roma) (2016). Mary Beard també destacada per la seva vessant feminista i ha defensat la veu pública de les dones. Guanyadora del Premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials de 2016.


Mary Beard encapçala la nostra llista de referents, per la seva inqüestionable dedicació per divulgar la història. Si voleu saber més sobre Mary Beard, us convidem a llegir aquest article d’Óscar González, tutor del Consultor del Grau en Humanitats i Tutor del Grau en Història, Geografia i Història de l’Art:

Mary Beard o por qué los estudios clásicos son MUY necesarios, per Óscar González

Mary Beard referents arts humanitats uoc

 


JUDITH BUTLER — Un discurs construït des dels marges que ha arribat a la centralitat i visibilitza veus silenciades


Judith Butler ha despertat en els darrers anys moltíssimes passions filosòfiques i sociològiques. Un dels motius de la butlerofilia o la febre Butler, és per representar en els seus discursos veus invisibilitzades i posar sobre la taula qüestions de gènere, identitat, poder, desig, sexualitat, sexe i normativitat. Judith Butler ha sigut un altaveu i a la vegada un dispositiu per a repensar el subjecte.

Aquesta reconeguda filòsofa, comunament referenciada per la Teoria Queer, centra el seu anàlisi filosòfic fora de la institucionalització i defineix les estructures que teixeixen el paradigma normatiu del gènere juntament amb la sexualitat i el desig, propiciant en les seves lectures la necessitat de transformar la idea sobre la construcció de les identitats socials i integrar canvis en el terreny social i educatiu.

Judith Butler representa per als Estudis d’Arts i Humanitats un gran referent per tota la seva aportació filosòfica i social. Si voleu continuar llegint sobre Butler, us recomanem aquest article de Patricia Soley-Beltran, consultora del grau en Humanitats de la UOC, autora de ¡¡Divinas! Modelos, poder y mentiras (premi Anagrama de Ensayo 2015, Barcelona).

Butlerofilia o el impacto de conocer a Judith Butler per Patricia Soley-Beltran

Judith Butler dones referents estudis arts humanitats uoc


MARIA MERCÈ MARÇAL — Poeta que va aconseguir amb els seus versos representar el feminisme

Sens dubte, un dels dies que inevitablement recordem a Maria Mercè Marçal és el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Tothom recorda un dels seus famosos versos del poema Divisa que apareix en el seu primer llibre de poesia, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), prologat per Joan Brossa, on podem trobar l’essència del seu activisme feminista i els tres eixos vertebrals de la seva literatura i construcció de mirada:

 

A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

La poeta, escriptora, catedràtica d’institut de català, editora i traductora, és una de les dones més referenciades en la literatura catalana, que va aconseguir a partir de les lletres impactar en el feminisme i propiciar una transformació social.

Us convidem a seguir endinsan-vos en la vida i obra de Maria Mercè Marçal des de LletrA, portal de Literatura Catalanes a Internet

—  Vida i obra de Maria Mercè Marçal a LletrA

“Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.”

8 de març

Maria Merce Marçal dones referents literatura poesia