llengua i sexisme desdoblament genere llenguatge
General General Humanitats

Reobrim el debat: desdoblament de gènere en el llenguatge

#UOCartshum19

Ja fa força anys que es qüestiona l’eficàcia i la necessitat del desdoblament de gènere en el llenguatge com a recurs per a fer front al sexisme en l’ús de la llengua. És un debat que està sobre la taula (sense resoldre) des de fa molt temps. Amb motiu de la I Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, que duu per títol Llenguatges que fan realitat: Llengua i sexisme, volem repassar els grans eixos que vertebren el debat i algunes respostes que s’han donat a la xarxa des de diversos camps disciplinaris. El dia 21 de maig a la Sala Beckett farem un debat on procurarem oferir una perspectiva acadèmica i crítica, amb la participació de tres professors de la UOC: Ona Domènech i Joan Pujolar, del grau de Llengua i Literatura, i Agnès Vayreda, del grau d’HumanitatsL’activitat és gratuïta i oberta a tothom!

 

desdoblament de genere del llenguatge

El desdoblament de gènere en el llenguatge, una pràctica no sexista qüestionada

Per què tots/es o tots i totes?

El desdoblament de gènere en el llenguatge neix de la necessitat social d’utilitzar un llenguatge no sexista per tal contraposar-se als usos androcèntrics del llenguatge, que contribueixen a invisibilitzar i menystenir la dona. Aquesta proposta reivindica la disconformitat per acceptar l’ús del masculí genèric per referir-se a tots els gèneres.

Per posar en pràctica llenguatge no sexista hi ha tres possibles recursos habituals (compatibles entre ells), que ajuden a fer ús inclusiu de la llengua:*

  • Formes genèriques: un recurs inclusiu que inclou tots dos sexes. Per exemple: la comunitat científica en comptes de els científics.
  • Formes dobles: recurs visibilitzador que consisteix a repetir els noms i/o els adjectius en tots dos gèneres gramaticals. Per exemple: Hem enviat un missatge informatiu als funcionaris i funcionàries del Departament de Cultura.
  • Formes concretes: són un recurs visibilitzador que consisteix a adaptar el discurs al gènere que correspon quan un text fa referència a una persona determinada o a un grup de persones del mateix sexe. Per exemple, en una placa d’un despatx, en comptes de Laia Martí, assessor escriurem Laia Martí, assessora.

Pel que fa al masculí plural, atès que té valor genèric i inclou tant homes com dones, es pot fer servir en casos en què resulti estrany o forçat utilitzar un nom genèric o abstracte que s’allunyi del sentit exacte del que es vol dir.

*Font: optimot

 

9 preguntes sobre l’eficàcia del desdoblament de gènere en el llenguatge

  1. Fins a quin punt el llenguatge és una representació de la nostra realitat? La paraula fa la cosa?
  2. Quantes llengües no distingeixen el gènere i formen part d’una societat masclista? L’ús sexista de la llengua és un símptoma del masclisme social?
  3. Si transformem el llenguatge, aconseguim incidir en la transformació social cap a una societat més igualitària en qüestió de gènere?
  4. El fet d’acceptar el masculí genèric com a inclusiu del gènere femení és una pràctica sexista en el llenguatge?
  5. Si acceptem el masculí genèric, estem acceptant un paradigma androcèntric, una concepció patriarcal segons la qual l’home és el tot i la dona és la part del tot, però no a la inversa?
  6. El desdoblament del llenguatge és un recurs de política d’aparador?
  7. Modificant l’ús del llenguatge, encara que potser no modifiquem la societat, construïm una evidència de la discriminació que viu el gènere femení?
  8. Amb el desdoblament del gènere en el llenguatge estem afavorint i reforçant una distinció de gènere?
  9. El llenguatge no és sexista, ho és l’ús que se’n fa. Es pot realment modificar la gramàtica des de l’arrel? És decisiu per erradicar el masclisme de la societat aquesta distinció? És un símptoma més?

 

desdoblament de genere en el llenguatge debat humanitats trobada

 

Què ha dit la xarxa del desdoblament del gènere en el llenguatge per a l’ús no sexista de la llengua? Per què és una pràctica polèmica?

Dintre d’aquest debat, les formes dobles han generat controvertides opinions des de diversos punts de vista interdisciplinaris, tant acadèmics com polítics i socials, i tant en àmbits públics com privats. És un diàleg latent, de vegades explosiu, que a poc a poc s’ha formalitzat i a la vegada, fins i tot s’ha ridiculitzat. Ja fa força temps que és un interrogant consolidat difícil de desgranar. Així i tot, s’han portat a terme accions que promouen el desdoblament del gènere en el llenguatge en diversos camps com el pedagògic, polític o social. I llavors, què fem?

Podem trobar aquesta contraposició accentuada en la nostra realitat, on l’àmbit social i polític es mou en una direcció contrària a algunes persones expertes en el camp de la lingüística. Un clar exemple és el fet que mentre trobem obres que promouen l’ús del llenguatge no sexista (com ara la guia de l’ús no sexista del llenguatge  de l’Ajuntament de Barcelona o les fitxes per a l’ús no sexista de la llengua del portal Optimot), també podem llegir opinions de lingüistes destacats que manifesten les nombroses i diverses dificultats que suposa modificar la gramàtica o la ineficàcia d’aquesta iniciativa per transformar la realitat d’un món masclista. Un dels grans referents d’aquesta posició és la sociolingüista Carme Junyent, que en el llibre Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana, afirma: “Hi ha lleis de les llengües que nosaltres no podem canviar. Voler canviar la gramàtica és una arrogància.”

Mentre esperem que arribi el 21 de maig per assistir a l’acte Llenguatges que fan realitat: Llengua i sexisme (Sala Beckett), que ens ajudarà a reflexionar sobre el tema i arribar a noves conclusions, compartim amb vosaltres un recull de diverses posicions d’experts que han manifestat la seva posició o reflexió sobre el desdoblament de gènere en el llenguatge.

 

— Debat sobre el desdoblament de gènere en el llenguatge a la xarxa

“Carta oberta al president Mas” — Carme Junyent  (2014) 

La llengua funciona com funciona i voler modificar la gramàtica implica una violència equiparable a voler que tots els esquerrans funcionin amb la dreta: va contra l’ordre natural de les coses.

‘Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení’ Carme Junyent — Vilaweb. (2016)

Un dels contexts en què es fa servir més el desdoblament és a les escoles, i per això ara voleu fer xerrades a les universitats on formen els mestres.

—No sé si ens en sortirem, però si més no farem que els arribi la informació. Això ha fet mal en el món de l’ensenyament. Alguns mestres ja expliquen que quan diuen ‘Els nens que hagin acabat els deures ja poden anar al pati’, les nenes que els han acabat no s’aixequen perquè no se senten al·ludides.

“Contra tots i totes” — Bel Olid (2013)

Com heu vist en aquest text, de moment, faig servir majoritàriament el masculí com a genèric, tot i que entenc que no és la solució perfecta. Però, posats a inventar-nos noves maneres d’articular el discurs, posats a transgredir les maneres habituals d’expressar-nos, per què potenciar una monstruositat com les formes dobles? Tenim un femení plural que pot servir-nos per aconseguir els mateixos objectius de manera més econòmica. I, si teniu por de les ambigüitats que pot generar, no patiu. Les dones fa segles que per saber quan se’ns inclou i quan no fem servir el context i el sentit comú, que per sort és de tots.

 

Ens fa més iguals desdoblar? — Núvol (2014)  

Isidor Marí a twitter amb un aforisme: “Canviar la realitat pot modificar el discurs. Canviar el discurs pot camuflar la realitat”:

Mentre que els «tots i totes» grinyolen i no resolen qüestions pràctiques, també recorden una anomalia, un escull pendent de fa temps, com quan per elogiar l’obra de la Vidal un crític va dir que «pintava com un home». Tampoc no tinc la solució però l’anomalia ve de lluny i persisteix”. Finalment, sospira: “M’agradaria comprovar que és un tema superat!” — Pruden Panadès

Els nens i les nenes: usos lingüístics i sexisme Ara criatures (2018)

“El llenguatge actual és sexista”, perquè està basat “en l’ocupació del masculí com a genèric, cosa que trenca qualsevol possibilitat d’arribar a una societat igualitària, i fomenta una visió social androcèntrica i patriarcal”. Tot plegat “té unes conseqüències immediates, com la desigualtat de tracte”, afirma Ruth Vilà

La lingüista Carme Junyent argumenta que distingir entre el masculí i el femení provoca desigualtat, perquè dins de l’expressió masculina i femenina no hi ha lloc per al col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals). “Si anem dient «homes i dones», llavors no sempre els transsexuals hi tenen lloc”. En canvi, sosté, amb l’expressió “els homes” tots els col·lectius hi són inclosos.

El pedagog Xavier Ureta conclou que els doblets són “un debat ideològic més que lingüístic”. Així doncs, si hi ha mestres i pedagogs que s’inclinen per la fórmula “els nens i les nenes” és per qüestions ideològiques. Ureta, personalment, prefereix “el genèric masculí per un convenciment fonamentat en l’estudi de la sociolingüística, que té com un dels principis principals l’economia de la llengua”.

 

“Catalons i catalines abans que catalans” — Montse Barderi (2014)

“Més aviat parlaria de la fagocitosi de l’un per l’altre. Ja fa massa temps que ens venen la moto que l’ésser humà universal es manifesta a través de menys del 50% de la població, i ja no ens creiem que una meitat representi el món i l’altra meitat només representi quatre arreplegades”

Creiem que el llenguatge no és neutral, no és innocent, i quan ens canten ‘oh benvinguts, passeu, passeu’ és per no acabar d’entrar mai a la casa de tots (i totes) que és el llenguatge”

Catalans i/o catalanes? L’altra consulta — Bernat Puigtobella (2014)

“El llenguatge pot arribar a tractar-se d’un símptoma més del masclisme inherent en la societat patriarcal en la que vivim.”

“És probable que el desdoblament sistemàtic no sigui el recurs més eficaç ni econòmic per subvertir un statu quo que no facilita la visibilitat de la dona, ni dóna el mateix espai a homes i dones en l’espai públic. Per als qui lluiten contra aquesta inèrcia històrica, el llenguatge és l’expressió simbòlica d’una violència real, un símptoma més i un dels més importants. Per a lingüistes com Junyent, en canvi, el desdoblament és només el símptoma d’una hipocresia. Tal vegada la malaltia no es cura corregint el símptoma, sinó atacant el mal d’arrel. @IsidorMarí ho ha formulat de manera molt succinta a Twitter: “Canviar la realitat pot modificar el discurs. Canviar el discurs pot camuflar la realitat”

 

“No ensinistrem els nens en l’ús del llenguatge no sexista i preocupem-nos més de la desigualtat real”Carme Junyent  (2015)

El Llenguatge Sexista tema del debat presentat pel Fòrum 21 d’Esparreguera

https://youtu.be/URvge44SUj0

 

Us esperem el 21 de maig a les 18h a la Sala Beckett!

 

I per anar fent boca, aquí teniu el programa de la I Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC: Llenguatges que fan realitat: Llengua i sexisme

 

Inscripció gratuïta i oberta a tothom!