master humanitats uoc assignatura cultura mercat
General Humanitats

Un viatge per comprendre les relacions entre cultura i mercat


Rafael Pinilla
Roger Martínez

Cultura i mercat fan, quan les posem una al costat de l’altra, un camp de mines conceptual. Us expliquem el recorregut del viatge que fem des de l’assignatura Cultura i mercat, del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies.

 

— Què entenem per cultura quan vivim en un món mercantilitzat? 

Avui dia desacreditem creadors culturals per ser “comercials” a la vegada que parlem d’una “cultura de consum” com a sinònim de modernització. Discutim si la Cultura amb majúscula és elitista al mateix temps que menyspreem pràctiques culturals de grans sectors de la població per “baixes”. Identifiquem l’autenticitat de les creacions artístiques dels museus paral·lelament a la de cultures juvenils nascudes als carrers. Per entendre aquest entramat de tensions, resseguim a l’assignatura com hem anat donant forma al lligam entre mercat i cultura des del segle XIX, amb el convenciment de la seva importància en la manera com donem sentit al món i el lloc que hi ocupem, en la forma que pren l’individualisme modern en la nostra experiència. Entenem realment la relació entre cultura i mercat? 

 

master humanitats uoc assignatura cultura mercat 1

 

— Quantes etapes té el viatge entre cultura i mercat? 

El viatge de l’assignatura “Cultura i mercat” del Màster en Humanitats es concreta en tres etapes:

 

  1. La primera és una reflexió sobre l’ambivalència del pensament occidental en relació al paper que juga el mercat en la cultura. A partir de l’anàlisi de la genealogia de les nocions de mercat i de cultura, entenem l’ús del terme “cultura” com a antagònic al desordre social i vital que genera l’emergència del mercat, la industrialització i la urbanització. Aquesta contextualització històrica ens permet establir unes coordenades des de les quals analitzar les crítiques furibundes i les celebracions apologètiques del paper del mercat en la cultura que es fan d’ençà de la Segona Guerra Mundial.
  2. La segona etapa és un recorregut històric sobre la imbricació entre el mercat i la cultura que té en compte no només la importància del desenvolupament d’un mercat de l’art i d’una indústria al voltant de la cultura popular (i per tant com apareix, es consolida, naturalitza i trontolla la noció de propietat intel·lectual), sinó també la creixent importància cultural dels articles de consum genèrics i, en consonància, dels significats en el funcionament del mercat.
  3. La tercera etapa, finalment, es fixa en l’articulació de tots aquests desenvolupaments en l’individualisme modern. Mitjançant algunes de les anàlisis més perspicaces sobre l’encaix entre consum cultural i relacions socials, ens endinsem en els lligams entre cultura i individualisme, no només en referència a les formes de distinció social, sinó a un dels valors fonamentals per entendre la nostra contemporaneïtat: la cerca de l’autenticitat.

 

 

—  Què aconseguim una vegada finalitza el viatge per la cultura i el mercat? 

El resultat del viatge són unes eines per pensar amb més claredat les grans ambivalències, tensions i contradiccions inherents a la manera com parlem i pensem la cultura i la seva relació controvertida amb el mercat. Unes eines, en definitiva, per desemmascarar-nos i entendre’ns amb una mica més de claredat.

 


Si us interessa la temàtica, des de l’assignatura Cultura i mercat, del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies, us recomanem aquestes tres lectures i vídeo:

  1. Harvey, D. i Smith, N. (eds) (2005). Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura. Barcelona: MACBA-UAB.
  2. Boltanski, L. ; Chiapello, É. (2002 [1999]). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal. 
  3. Veblen, T. (2004 [1899]). Teoría de la clase ociosa. Madrid: Alianza Editorial.