Sachiko i la fi del món

5 novembre, 2019

 

 Per Jaume Claret, historiador i professor
dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC


Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki, Caren Stelson | Traducció de Dolors Udina | Pagès Editors, Lleida, 2018 


Des de l’estiu de 1944, les forces estadounidenques van colpejar sistemàticament el territori japonès amb incursions aèries protagonitzats per les fortaleses volants B-29. L’anomenada campanya de bombardeigs estratègics, sovint amb projectils incendiaris, va arrasar objectius militars i industrials, però també ciutats senceres cercant soscavar la moral a la rereguarda. Només a Tòquio van morir cent mil persones en un d’aquests raids, elevant-se fins gairebé el mig milió les víctimes dels diferents episodis que afectaren una seixantena d’urbs japoneses durant aquells mesos finals. Però la culminació de la barbàrie humana, tindria lloc el 6 i 9 d’agost de 1945 quan Hiroshima i Nagasaki foren l’objectiu de les primeres bombes atòmiques sobre territori enemic. A l’ombra del bolet nuclear, desapareixia la vida, s’imposava la victòria aliada i s’iniciava l’absurda i perillosa cursa armamentística.

Poques hores abans que el “Fat Man” esborrés Nagasaki, comença el relat de Caren Stelson sobre la vida i compromís de la hibakusha –supervivent afectada per l’explosió— Sachiko. Amb només sis anys, veurà com el seu món, la seva infantesa i la seva família quedaran transformades per la destrucció més salvatge. Amb un llenguatge planer, ple de metàfores naturals i gràcies a la cura traductora de Dolors Udina, se’ns fa present el dolor, el desconcert i, malgrat tot, l’esperança. Perquè tot i perdre tres germans i un oncle el mateix 1945 i, posteriorment, una altra germana i els pares pels efectes de la radiació, tot i haver de superar ella mateixa un càncer de tiroides que quasi li costa la vida i la veu, tot i haver de sobreposar-se a constants reptes i dificultats, el llibre traspua ganes de viure, de millorar el món, de creure en els altres.

 

Un missatge d’esperança

“El pare ja havia vist prou guerra. Intentava construir un món on les seves filles poguessin viure en pau”. Fidel a aquest esperit patern –qui pogués ser com ell— i als aprenentatges extrets de figures com Helen Keller, Gandhi i Martin Luther King Jr., Sachiko bastirà un compromís ferm amb la pau i contra les armes nuclears a través d’una incansable tasca de testimoniatge davant les noves generacions de tot el món. És en un d’aquests actes públics on les vides d’escriptora i supervivent es creuen i sorgeix la idea del llibre, com a nova eina per fer arribar més lluny el missatge d’esperança. Deia el pastor King, i la nostra protagonista així ho creu, que “les nostres vides comencen a acabar el dia que deixem de parlar de les coses que importen”.

(Visited 154 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats i director del màster universitari d'Història del Món Contemporani
Etiquetes