Art Medieval per Josefina Planas

Els inicis de l’Art Medieval són un cavall de batalla dels medievalistes, perquè ni la cristianització de Roma, ni la mítica caiguda de l’Imperi Romà d’Occident a mans d’Odoacre, van suposar un trencament radical a l’àmbit de les arts plàstiques. D’altra banda, les invasions van implicar l’accés al poder d’una minoria “bàrbara” que es va imposar a una població culturalment superior, amb prou força per imposar els seus criteris artístiques arrelats en el món clàssic, fins els segles VII i VIII. Aquest període de dissolució de les formes hel·lenístiques, representatives de l’art oficial romà i l’aparició d’un nou llenguatge que va facilitar les noves vies expressives de l’art medieval posterior, és un període anomenat “Tardo-Antic”, delimitat entre l’Antiguitat i l’època medieval. Aquesta és la raó per la qual considerem que l’Art Medieval, des d’una perspectiva genuïnament occidental, es recolza a l’Imperi de Carlemany, del que sorgiran posteriorment les dues tendències artístiques més representatives dels segles medievals: el Romànic i el Gòtic.

Les raons exposades justifiquen que el programa comenci pràcticament amb la cultura carolíngia, és a dir a les darreries del segle VIII, per concloure al segle XV, incloent-hi les darreres manifestacions tardogòtiques i la producció artística dels primitius flamencs. El programa inclou un total de divuit temes dels quals tres es dediquen a l’Alta Edat Mitjana, cinc a les creacions artístiques del Romànic, un al món cistercenc, set a les creacions artístiques gòtiques, als quals s’ha de sumar un tema dedicat al Protogòtic, tractant d’establir un equilibri entre aquests grans temes i la producció artística medieval.

S’ha procurat que cada un dels grans blocs temàtics quedi subdividit en funció de les diferents disciplines artístiques, concedint un interès similar a les anomenades erròniament “Arts majors” i, a les “Menors” (miniatura, orfebreria, vidriera…) Aquesta opció obeeix a un criteri que rebutja aquesta jerarquització i al fet que en determinats moments alguna d’aquestes manifestacions artístiques considerada tradicionalment menor, va estar a l’avantguarda de la resta de manifestacions: un cas paradigmàtic és el de la il·luminació de manuscrits, per ésser un art d’elit que va adquirir un protagonisme especial en determinats moments dels segles medievals per davant de la pintura mural o sobre taula. El mateix es pot fer extensiu a l’orfebreria: la riquesa dels seus materials feia que fos molt apreciada. Un problema especial és la seva conservació. Els metalls es poden fondre per adaptar la peça a una nova estètica o reconvertir en moneda per pagar un exèrcit, en cas de necessitat. D’això es deriva que hem d’estudiar les obres d’art d’acord amb el context històric que les va generar per tal de valorar la importància real que van tenir, al marge de les valoracions actuals. De fet, com a historiadors de l’art hem de fer l’esforç de reconstruir el marc històric que va generar cada una de les obres artístiques per tractar d’esbrinar la voluntat de l’artista i els desitjos del promotor.

Les Molt Riques Hores del duc de Berry

(Chantilly, Musée Condé) Mes de Maig.

Creiem que l’assignatura no només ha d’oferir una base de coneixements tramesos empíricament, si no un lloc en el que sigui factible proposar i donar a conèixer una sèrie de reflexions que ajudin a comprendre el fenomen artístic. La voluntat, és que l’estudiant, a banda de fer-se amb un bagatge de coneixements, sigui capaç d’assolir una maduresa intel·lectual que li permeti valorar de forma òptima qualsevol obra d’art medieval.