Presentació de l’assignatura Arts en Pantalla (Màster d’Humanitats)

En aquest curs del màster d’Humanitats, ens aproximem al fenomen cinematogràfic a través dels grans esdeveniments del segle XX. Aquesta mirada àmplia sobre les principals transformacions esdevingudes en l’àmbit del cinema, ens porta a considerar la producció cultural en la seva complexa relació amb processos històrics, moviments culturals i polític-socials (la postguerra de 1945, les revoltes de maig del 68, el feminisme dels 70).

Nuit et Brouillard, assaig documental de 1955 realitzat per Alain Resnais, sobre material confiscat als nazis i a partir d’un text de Jean Cayrol.

El recorregut que emprenem en aquesta assignatura, passa per alguns dels films i cineastes que emergeixen després de la Segona Guerra Mundial arribant fins a l’actualitat.

El marc cronològic obert a partir de 1945 es justifica per la necessitat de parlar de la crisi que va esdevenir en aquest marc cultural envaït pel trauma de postguerra. El cinema assumirà aquestes crisis de formes diverses. Amb l’emergència de la seva pròpia modernitat (que comença amb el neorealisme i culmina amb els nous cinemes), el autors i films partiran cap a noves poètiques, noves formes de narrar, altres formes de produir, consumir i entendre el cinema. Tant en la ficció, com en les apostes documentals, tindran lloc reflexions i diàlegs sobre la relació entre el cinema i les noves formes de la política, sobre la seva implicació amb la ideologia, o sobre el seu paper respecte a certs moviments socials.

Totes aquestes qüestions es visibilitzen en casos particulars. Al llarg del curs analitzem films i processos històrics, realitzem debats i lectures de textos rellevants. Per a comprendre aquesta metodologia docent i d’aprenentatge, per exemple, en el primer bloc de l’assignatura intentem comprendre què és i com afecta l’anomenada Modernitat als relats cinematogràfics. En la primera unitat, “Les noves vies del documental: cinema directe i cinéma vérité”, estudiem la mediació tecnològica de les noves càmeres lleugeres i com aquestes van propiciar noves formes d’apropar-se al món i registrar-ho. Això ens porta a reflexions sobre els propis mètodes de construcció del discurs. Veiem com en el camp documental juguen un rol important les diferents maneres d’implicar-se amb la realitat a filmar. Així, analitzem algunes propostes fílmiques de finals dels cinquanta, veiem com es transforma la intervenció dels cineastes amb la realitat: a través d’elements com la “entrevista”; o de la interacció entre actors i directors en el procés constitutiu del film, o bé, de forma radicalment diferent, a través de la mínima intervenció del realitzador sobre allò a enregistrar…

L’articulació entre fonts audiovisuals i referents teòrics ens dóna eines per pensar de forma conjunta a través de debats a l’aula. Algunes de les preguntes plantejades han estat: quines implicacions morals i ètiques té la presència d’una càmera? Quines implicacions tenen aquestes dues postures a l’hora de codificar la realitat a través del cinema? Els debats condueixen a reflexions prolífiques, per exemple, entorn de què significa la ficció, què significa representar? què va voler dir Eric Barnow amb que “el cinéma vérité responia a una paradoxa: la paradoxa que circumstàncies artificials poden fer sortir a la superfície veritats ocultes”?

Per a això, ens recolzem en bibliografia especialitzada (Bill Nichols, Maria Luisa Ortega, Edgar Morin, Richard Leacock,); en fonts autoreferencials i divulgatives com el documental de Peter Wintonick Cinéma Vérité: Defining the Moment (1999); en casos històrics paradigmàtics com Chronique d’un été (Jean Rouch i Edgar Morin, 1961) i High School (Frederick Wiseman, 1968).

Croónica de un verano

Així arribem a adquirir competències per establir i comprendre quines han estat les formes de transgressió de la modernitat respecte al classicisme (la consciència lingüística i la ruptura de la transparència de la representació, per exemple). Analitzant com aquestes noves formes de realisme es transfereixen al cinema de ficció, sorgeixen comentaris i assajos sobre films com  Shadows (John Cassavetes, 1959) o 2 ou 3 choses que je sais d’elle (Jean Luc Godard, 1967), entre molts altres, suggerits per estudiants o  professores, històrics o contemporanis…

deux_ou_trois_choses_que_je_sais_d_elle01

Al llarg del curs i gràcies a la participació de totes, establim riques connexions amb problemàtiques similars, donades en l’àmbit cultural del segle XIX i XX (la novel·la naturalista, les avantguardes històriques, Bertol Brecht, la militància del 68, el situacionisme, el feminisme) i amb la pròpia tradició cinematogràfica (la càmera stylo d’Astruc, la política dels autors, l’experimentació nord-americana, Laura Mulvey, el Tercer Cinema). De forma participativa intentem respondre a preguntes com què va significar, en els anys seixanta i setanta, parlar d’ideologia i cinema? Quins efectes va tenir en les propostes estètiques de cineastes com Pasolini, Alexander Kluge o Straub i Huillet? O com ha contribuït el cinema a les desigualtats de gènere? com exercir la crítica des de la teoria i la praxi?

Salo-cartel

La metodologia docent d’Arts en pantalla, per tant, intenta articular les innovacions teòriques de la segona meitat del segle XX, tant des de la teoria crítica com des dels estudis fílmics, amb la pràctica cinematogràfica immersa en aquesta història. Tot, articulat amb el bagatge cultural adquirit pel estudiant en el seu itinerari pel Màster d’Humanitats.

 

Nazismo y clase obrera (1933-1993) de Sergio Bologna. Madrid: Akal, 1999.

Durant més de mig segle, la qüestió alemanya ha estat un dels grans temes de la historiografia actual, el ventall de recerques en aquest àmbit han versat des de l’ampli i sostingut debat sobre la “via especial” o Sonderweg fins a la tesi de la culpa col·lectiva del poble alemany.

31pPcVKeEsL._SL500_AA300_
Les anàlisis sobre el nacionalsocialisme segueixen sense esgotar-se i el llibre de Sergio Bologna, Nazismo y classe obrera, ens serveix aquí per il·luminar no només la pertinència dels nous enfocaments historiogràfics que suposen textos com aquest, sinó també, comprendre què context -com bé relata l’autor en un extens pròleg- va permetre l’emergència de tal gir en l’adopció de noves perspectives sobre els anys previs i posteriors a l’ascens d’Hitler al poder. De la mateixa manera, aquesta obra és tot un al·legat a la pertinència d’una historiografia encarregada de desenterrar algunes experiències revolucionàries de l’època que, aombrades per la història oficial, despatxaven els models establerts d’interpretació socialdemòcrates o comunistes que van ser vigents fins a 1989.
En un interessant pròleg, Bologna relata la seva experiència investigadora com a historiador. Exiliat de forma voluntària a terres germanes per prosseguir amb els seus treballs sobre la classe obrera durant el Tercer Reich -sobre la formació dels Arbeiterräte o consells obrers- i en uns anys en els quals Alemanya occidental, al contrari d’Itàlia, va ampliar l’esfera de la democràcia i de l’Estat social. Continua llegint

The Ascent of Man. Un documental de Jacob Bronowski per a la TV pública

El viatje de Bronowski per la història de la humanitat

Tenint en compte que aquest any celebrem el 15è aniversari del programa d’Humanitats i en vista de la creixent crisi d’aquesta disciplina en detriment d’altres àrees d’estudi dedicades a la Ciència, creiem encertat recuperar un treball que justament va fer molt per articular una visió humanista a la història de les revolucions tecnològiques i científiques. Estem parlant de The Ascent of Man (1973), un ambiciós documental de difusió científica  el guió del qual va estar motivat per contextualitzar històricament i socialment tals desenvolupaments i llançar una reflexió crítica sobre el propi comportament humà. Conduït pel Dr. en Matemàtiques Jacob Bronowski, va ser produït per la BBC el 1973 i avui el trobem disponible i íntegre, amb els seus 13 capítols, a youtube -i per cert, encara a l’espera de subtítols-. La visió humanista de Bronowski la podem veure ja present en obres primerenques del científic, quan a mitjan segle XX, havia realitzat tant estudis de caràcter científic com –juntament amb Bruce Mazlish– The Western Intellectual Tradition. From Leonardo to Hegel (New York: Harper, 1960) –de lliure accés– o Biography of an Atom (New York: Harper, 1963) junt  amb Millicent Selsam; així com treballs de referència per a la història de l’art i els estudis literaris com la seva anàlisi sobre el poeta i artista William Blake: William Blake and the Age of Revolution (New York: Harper, 1965).

Continua llegint