Lecturas y vídeos de Humanidades para el verano

La filosofía presente

Por Miquel Seguró, docente del Grado en Humanidades de la UOC

Gianni Vattimo (1936) es todavía hoy uno de los filósofos italianos contemporáneos más importantes. Leer a Vattimo es imprescindible para comprender la postmodernidad. Y lo es porque, además, realiza su crítica a la modernidad desde Heidegger y Nietzsche, autores que sin la modernidad, precisamente, no podrían comprenderse, ya que su filosofía se fundamenta, como contrapunto, sobre sus ejes principales (crítica al sujeto, a la razón, al progreso, a la técnica). Fue alumno y discípulo de Hans-Georg Gadamer, lo que se deja ver en su modo de pensar la filosofía y su papel en el mundo, especialmente en lo que atañe a su visión de la dialéctica. Frente a la visión globalizadora basada en un Hegel o un Marx, donde la dialéctica que se supera a sí misma, Vattimo acuña un “pensamiento débil” que queda en contradicción consigo mismo. Por eso es, junto a Lyotard, el mejor analista de la «condición post-moderna» y a partir de la cual ya no podemos hablar de la misma manera de la idea de progreso, de vanguardia, de crítica y, en definitiva, de razón.

gianni_vattimo

Noam Chomsky (1928). En la actualidad Chomsky es conocido por los artículos y libros sobre cuestiones políticas y culturales. Especialmente crítico con la política exterior de Estados Unidos, Chomsky se considera a sí mismo cercano a las posiciones del anarcosindicalismo. Pero su peso en la historia de las ideas se debe a su teoría de la gramática generativa. Formuló su teoría por primera vez en Estructuras sintácticas (1957), donde lleva a cabo un estudio de la competencia del emisor, que requiere la construcción de una gramática que sea como un mecanismo generador de las frases de una lengua. Luego, en Aspectos de la teoría de la sintaxis (1965), Chomsky introduce un componente semántico que, desde la estructura profunda, decide sobre la interpretación de las oraciones. Todo ello da como resultado una teoría poco tiene que ver con el empirismo filosófico y científico del funcionalismo, y que en cambio establece el innatismo en la adquisición del lenguaje y la existencia de una gramática universal. Con esta idea recupera uno de los viejos temas, casi utópicos, de la filosofía: desentrañar la estructura de un lenguaje común a toda la humanidad que daría pie a una comprensión más completa.

 

noam-chomsky

Judith Butler (1956) es un referente en lo que respecta a estudios de género y teoría feminista. Libros como El género en disputa, Cuerpos que importan o Deshacer el género son ya para nosotros clásicos de nuestro tiempo. Quizás hoy día damos por descontadas cosas como que el género y la sexualidad son construcciones culturales, impuestas, que poco tienen que ver con su supuesto origen biológico. Pero cuando Butler formula sus teorías en los años 90 del pasado siglo fue supuso un contrapunto. No es que para Butler el sexo no exista. Es más bien la idea de un “sexo natural” organizado en base a dos posiciones opuestas y complementarias lo que critica. Desde su perspectiva tal naturalización no es más que un dispositivo mediante el cual el género se ha estabilizado dentro de la matriz heterosexual que caracteriza a nuestras sociedades. A partir de ahí el feminismo se convierte no es una opción gratuita sino en una cara más de la lucha por una sociedad más justa. Seguramente sin la figura de Butler los feminismos de hoy día no recibirían el eco que en al ágora de la cultura van consiguiendo.

judith-butler

 

Jürgen Habermas (1929) sigue siendo el filósofo alemán más importante de la segunda mitad del siglo XX y lo que llevamos del XXI. Quizás lo más controvertido sea su defensa, moderada, del racionalismo. Parece difícil convenir que existe algo así como una razón común a toda la humanidad. En todo caso, su obra principal, Teoría de la acción comunicativa (1981), traza las posibilidades de una fundamentación ética basada en la pragmática de la comunicación. Y sobre ello todavía se discute. Situaciones como las del jihadismo ponen en entredicho la tesis habermasiana de que la comunicación y el diálogo constituyen el esquema de la comunicación. Habermas no es un iluso y es consciente de que la realidad de la comunicación no es precisamente el reconocimiento del otro como interlocutor válido. Pero sí está convencido de que la comprensión de esta situación ideal de diálogo es el a priori del que hay que partir para analizar la realidad porque es lo único que posibilita la construcción de una sociedad buena. El legado de Habermas es justamente este, la insistencia en que, a pesar de todo, la pragmática de la comunicación puede fundamentar una relación ética de reconocimiento mutuo. ¿Una utopía?

habermas-1

Imatge guanyadora del concurs de traducció #TranslatorWanted 2017

El passat mes de juny vam celebrar el concurs sobre traducció #TranslatorWanted 2017 per a reivindicar la figura del traductor. Una iniciativa impulsada pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC). Aquest concurs consistia a capturar amb una fotografia un error (criminal) de traducció. La recompensa per al guanyador/a del concurs estava valorada amb una targeta FNAC de 100€.

"desenganxa't"

Ja hem seleccionat la imatge que s’endurà el premi!

Guanya el concurs la imatge que mostra la traducció al català de Despega com Desenganxa. La traducció correcta en aquest cas seria “enlaira’t”, una fórmula que fa referència exacta a l’acció d’un avió quan alça el vol.

Enhorabona, Sara Bonjoch!

Gràcies a tots/es els qui vau participar en el concurs! La tria ha estat difícil, i des del jurat i l’equip del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC) constatem un cop més la necessitat que les empreses i organitzacions emprin els serveis de traductors, correctors i revisors de textos, especialment quan s’utilitza la traducció automàtica per a generar diverses versions lingüístiques. En cas contrari, els efectes per a la imatge corporativa i la seva activitat són molt negatius. Això sí, ha estat inevitable riure amb algunes de les imatges de les traduccions desencertades. Podeu veure-les a l’Storify del concurs!

Cada selfie explica una història

Si t’interessa el projecte, consulta més informació a Selfiestories de Mediaccions.

Organitza
Grup de recerca Mediaccions
Universitat Oberta de Catalunya.

Produeix
Arts Santa Mònica
Grup de recerca Mediaccions (UOC)

Patrocina
Projecte de recerca finançat per la Fundació  BBVA (Convocatoria de Ayudas a Proyectos de Investigación 2014)

Susan Buck-Morss – Voz filosófica que, sin duda, necesita ser escuchada

Per Montserrat Crespín Perales

Filosofía con imágenes, imágenes con filosofía

Estanterías, libros, novedades editoriales…y muchas veces un sentimiento de desasosiego frente a nombres y grupos de novísimos filósofos y filósofas de los que no se sabe si, con el tiempo, pasarán a olvidarse como estrellas fugaces o serán constelaciones duraderas. Y, entre el cambio de estaciones, de modas y catálogos, algún nombre que se descubre por casualidad y que pasa a formar parte personal de aquellas voces filosóficas que, sin duda, necesitan ser escuchadas, a las que acompañar y por las que dejarse acompañar. A mi juicio, una de ellas es la de la filósofa Susan Buck-Morss.

susan-buck-morss-foto

Buck-Morss, profesora de teoría política de la City University of New York Graduate Center y emérita de la universidad de Cornell (Estados Unidos), excede por su amplio conocimiento y una trayectoria investigadora ineludible de la filosofía de Adorno y Benjamin, de la que es una de las mayores especialistas y absoluta referencia. Pero su perfil no responde al de una académica apegada a un único y acotado ámbito teórico, movimiento o escuela, sino que, tanto sus intereses como sus reflexiones, sobresalen en otros muchos campos: historia del arte, arquitectura, estudios visuales, política, etc.[1]

En lo que se denomina “pensamiento a través de las imágenes”,[2] esta filósofa abre unas sendas que enlazan territorios que secamente pudieran parecer distantes. Y, no obstante, no hay aspecto más históricamente filosófico que el que se centra en la visión. Como ella expresa literalmente: “Pienso con imágenes y hago filosofía con imágenes”.[3]

Para poder presentar a la pensadora y, a la vez, aportar alguna reflexión que atienda a los temas de nuestro tiempo, quisiera resaltar apenas una muestra de su personalidad filosófica. Con este objetivo, a continuación, indicaré unas pocas cuestiones sobre la conceptualización que hace alrededor de la idea de “iconomía” (icono+economía) detrás de los imperios visuales como correlato de la fascinación por la imagen de los líderes, gobernantes, soberanos absolutos que perviven en la maraña de representaciones simbólicas. Comentaré, pues, parte del texto que Buck-Morss dedica a esta cuestión en su “Visual Empire. The Sovereign Icon” (2007).

Del pasado, pero alargadamente presente siglo XX, las figuras representativas de los poderes absolutos y totalitarios de Europa, de la China maoísta o del Japón ultranacionalista (Lenin, Hitler, Stalin, Mao, Hirohito) siguen siendo iconos que atraen a personas de todo el mundo. Sus retratos, sus imágenes, se compran y se venden como productos culturales y dentro de miles de formas y mercancías. Trascienden la significación concreta de sus figuras en su contexto histórico y en este ser revisadas (miradas) continuadamente, siguen siendo actuales. Con estos iconos permanece, como un hilo fino pero irrompible, una fascinación que es a su vez un rechazo. Ellas representan lo que Buck-Morss denomina como “iconomía”. Es decir, la economía de los iconos.[4]

            Del extraordinario análisis que Buck-Morss realiza en torno a lo que llama “Imperio Visual”, habría muchos aspectos a reseñar. Aquí simplemente se va a hacer referencia a unas pocas reflexiones que expone para hablar del modo en el que el director de cine ruso, Aleksandr Sokurov (1951-), retrató fílmicamente a tres iconos del poder del siglo XX: Hitler (film Moloch, 1999), Lenin (film Taurus, 2000) y Hirohito (film Solnze, 2005).

Continua llegint

El futur de l’educació i la investigació artística: 15 anys d’Artnodes i nou grau en Arts

jingyi-wang-193838
Des de fa un temps l’anomenat gir educatiu de l’art per un costat i la proliferació de pràctiques acollides sota la noció d’investigació artística per un altre estan esdevenint dos espais de transformació fonamental en les arts avui en dia. El futur de l’educació i investigació artística passa justament per assumir els reptes als que ens convoquen fent front als canvis i transformacions als que ens aboquen en les diverses esferes de la mateixa producció artística. L’objectiu del present debat és reflexionar sobre aquests reptes i aquestes transformacions en curs, tot mirant al seu passat, al seu present i alhora futur inminent a imaginar plegats.

El debat serveix alhora com a marc per a les celebracions, per un costat, dels 15 anys de la revista científica Artnodes, amb la presentació del node 19 sobre els Futurs Especulatius de l’Art i del node 20 sobre Art i Investigació, i per l’altre la presentació del nou grau en Arts a la UOC.  

La revista científica Artnodes va néixer al 2002 impulsada pels Estudis d’Arts i Humanitats, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Estructurada en base a nodes o monogràfics temàtics, publica dos números anuals amb articles de recerques al voltant de les interseccions entre art, ciència i tecnologia tant des d’aproximacions històriques, teòriques, estructurals com sobretot des de la mateixa praxis artística.

Per primera vegada, aquest proper any acadèmic, la UOC ofereix el grau en Arts, una nova proposta de formació online en Belles Arts que aprofita totes les potencialitats de la xarxa com a entorn virtual d’aprenentatge. L’enfocament del grau en Arts pretén donar resposta als canvis en les pràctiques artístiques contemporànies, que evidencien la gran diversitat de mitjans i llenguatges que els artistes tenen a la seva disposició en l’actualitat.  

Continua llegint

Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad Alfoz de Lara

TFG Humanidades

Àngels Hernando Prior
Graduada en Humanidades por la UOC, sobre su Trabajo Final de Grado Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad de Alfoz de Lara.

Os invitamos a leer el Trabajo Final de Grado de Humanidades UOC de Àngels Hernando Prior. Un TFG que sale de los esquemas comunes y que nace de una inquietud personal de la propia autora. El trabajo dirigido por Nuria Peist Rojzman, explora la perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.

Os compartimos la explicación que formula la propia autora del TFG donde os presenta los aspectos más esenciales de este particular y singular trabajo.

burgos-patrimonio-material-e-inmaterial

Presentación por Àngels Hernando

Este proyecto se circunscribe realiza un estudio del patrimonio cultural material e inmaterial de la denominada mancomunidad Alfoz de Lara, en el sur de la provincia de Burgos (España). La elección de la delimitación geográfica de esta asociación de municipios como ámbito territorial es que, a pesar de que uno de sus fines es llevar a cabo una política conjunta en el desarrollo turístico y cultural, hasta la fecha no hay ningún estudio referente al patrimonio de la mancomunidad.

Para ello hemos estructurado el trabajo en dos partes, en la primera tratamos los bienes materiales, con el apoyo de alguna fotografía, obviado la riqueza de naturaleza religiosa, para centrarlos en algunos elementos representativos de la zona como rollos, picotas, cruceros y humilladeros y, en la segunda parte nos centramos en la cultura inmaterial, abarcando las representaciones folclóricas más representativas de la mancomunidad, que algunas se han convertido en una expresión de identidad local. Acabamos este estudio con el apartado de conclusiones, donde analizamos desde una perspectiva etnográfica y sociológica los puntos más destacables del trabajo, partiendo de la hipótesis formulada en el estado de la cuestión ¿La inclusión o declaración de un bien material o inmaterial en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO o en el Catálogo de Bienes de Interés Cultural de la Junta de Castilla y León, es una condición básica para garantizar su conservación?

Podéis acceder a la memoria de este Trabajo Final de Grado de Humanidades y a muchos otros des de l’O2 (Repositorio Institucional y en abierto de la UOC).

La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya

Ivan Muriana Reig
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya.

El punk va irrompre a Catalunya en un context anàleg al d’altres zones de l’Estat espanyol. És a dir, d’una banda, l’eufòria per la fi de la dictadura franquista i la posterior decepció pel desenllaç de la Transició democràtica; i, de l’altra, la crisi econòmica internacional dels 70 que va arrossegar a una bona part de la joventut a no disposar d’expectatives, en clau punk, al no future. És en aquest marc on el punk es va començar a articular. En primer lloc, del prepunk local, d’influències anglosaxones i que sorgeix com un so i una sensibilitat alternativa a la dominant dels joves hippies i polititzats de la dècada dels 70. En segon lloc, del protopunk nord-americà i anglès (hedonista i nihilista) i el punk anglosaxó (hedonista i nihilista, però també amb un pol polític).

Imatge de l'entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

Imatge de l’entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

A la primera meitat de la dècada dels 80, les simbòliques crestes i els pèls de punta, ja eren visibles al territori. L’antipolítica, l’hedonisme i el nihilisme són els trets característics dels primers anys. Tanmateix, com ja havia passat amb el moviment punk anglès, però també arran de les connexions que s’estableixen a Barcelona entre una part important dels punks i els ateneus llibertaris, una part del moviment català es torna més combatiu. Antiautoritaris i d’actitud rebel, el punt d’inflexió de 1984, amb les primeres ocupacions, el debat entre el pol estètic i el pol polític dins del moviment i l’evolució al hardcore punk, marca definitivament la ruta a seguir. A partir d’aquell any el moviment punk a Catalunya adopta l’anarquisme com la ideologia dominant. El no future passa a un segon terme i, la implicació en lluites socials i una clara actitud contracultural contrasten amb uns primers anys més caracteritzats per l’antipolítica i la (auto)destrucció. En altres paraules, el moviment bascula, utilitzant els termes dels estudis sobre les cultures juvenils, de la subcultura a la contracultura.

Així, durant la dècada dels 80, el moviment punk, tot i el control social i l’estigmatització a què està sotmès, es converteix en la veu d’una part de la generació catalana, i troba en les lletres de les seves cançons una manera eficaç de transmetre el seu missatge. És capaç de crear canals de comunicació alternatius com ara els fanzines, participar en les ràdios lliures, impulsar l’edició de concerts, crear xarxes d’autoproducció i autodistribució al marge del circuit comercial, obrir espais autogestionats, un Do It Yourself en tots els àmbits de la vida, a més, participar en diverses lluites socials. En definitiva, articular un moviment rebel i contracultural que no renunciarà a la seva imatge espectacular.

En l’apropiació i el desenvolupament del punk a Catalunya, en definitiva, destaca el caràcter polític i combatiu que adquireix i la seva transició al hardcore-punk. Un estil juvenil que s’havia caracteritzat per ser més expressiu que polític es va adaptar a un context social, cultural i econòmic complex, i va evolucionar ràpidament cap a un moviment contracultural que va connectar amb altres moviments de resistència, es va implicar en lluites socials i va posar de manifest les falles del sistema. Protesta, però també proposa. Destrueix, però també construeix.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Alejandro Loro Andrés
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Maat és una figura poc coneguda pel gran públic aficionat a la cultura de l’Antic Egipte, però que esdevé en canvi un element conceptual de vital importància per comprendre alguns dels processos històrics i socials més importants en el desenvolupament de l’Estat faraònic.

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Tradicionalment Maat ha estat considerada la deessa de la veritat i la justícia, i així l’acostumen a definir els manuals d’egiptologia. Però Maat és molt més que això, és un concepte d’una gran profunditat ideològica i metafísica que, en funció del context, pot assolir una multitud de significats; a més de justícia i veritat, pot significar ordre còsmic, harmonia, equilibri, energia de la creació, regla moral de conducta, equanimitat, vida o bondat. I és també la pedra sobre la qual s’erigeix bona part de la ideologia de les elits egípcies, a més de resultar un dels principals elements legitimadors de la monarquia faraònica durant bona part de la història d’aquesta civilització.

Però per què, mitjançant un únic terme, els antics egipcis expressaven una tan gran diversitat de significats diferents? Quin és l’origen i l’antiguitat real del concepte multidimensional personificat  en la deessa Maat? Quina va ser la seva influència en la formació de l’Estat egipci? Podem dir que la ideologia de Maat és el nucli de tota la cosmovisió d’aquesta antiga civilització? Aquestes i altres qüestions constitueixen les línies bàsiques d’una investigació conduïda a través de l’establiment d’un diàleg amb les fonts primàries i les obres dels grans especialistes en la matèria, sota una perspectiva metodològica orientada cap a l’estudi del fet religiós i la història de les mentalitats.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, per Katja Naumann

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la darrera conferència del cicle Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, a càrrec de Katja Naumann, investigadora al Entanglements and Globalization Department de la Universitat de Leipzig.

La conferència tindrà lloc el dijous 15 de juny de les 14.30h a les 15:30h a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades

Resum de la conferència

Historians of all times have tried to make sense of the(ir) world and have written about humanity’s past. What is then special about ‘global’ historiography after the spatial turn? Where does it come from, and how did it depart from older all-encompassing narratives? Continua llegint

Concurs #TRANSLATORWANTED 2017

 Reivindiquem la figura del traductor/a

 

Hem organitzat la segona edició de #TranslatorWanted! Un concurs per a reivindicar la figura del traductor, la seva professionalitat i la seva indispensable presència en diferents àmbits de les lletres, la comunicació i el llenguatge. Els avanços tecnològics i les eines digitals han proporcionat una gran facilitat en la traducció de textos; tanmateix, és important recordar que una mirada inexperta que faci servir aquests mecanismes amb finalitats professionals sovint cau en l’error sense saber-ho.

translatorwanted 2017 concurs traduccio

Per a reivindicar la figura del traductor/a, repetim la iniciativa Translator Wanted, concurs organitzat pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC). Busquem els errors de traducció més criminals i us animem a participar en la crida i cerca de l’error amb una fotografia i compartir-lo amb l’etiqueta #TranslatorWanted a twitter, juntament amb l’esment @UOCartshum, per a tenir constància que hi voleu participar. Podeu compartir qualsevol imatge original que hàgiu capturat que mostri l’error: des de la carta d’un restaurant fins a un cartell del metro, un títol de pel·lícula, un flyer

El guanyador, per originalitat, contrast o humor de la fotografia, rebrà la recompensa d’una targeta FNAC pel valor de 100 €. La persecució estarà oberta durant el període de l’1 al 20 de juny de 2017, tots dos inclosos.

Per a inspirar-vos, aquí trobareu algunes imatges de l’any passat:

–> Consulta les Bases del concurs #TranslatorWanted 2017! I en castellà al blog Tradiling. Sort en la cerca!

Organitza:
Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC)

Col·labora:

lletrA - Literatura catalana a internet

 

La història de Catalunya en vint objectes

El dissabte 27 de maig tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya contemporània (segles XIX i XX) a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme polític
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Acte de presentació del Grau d’Antropologia i Evolució Humana a València

Us convidem a l’actemuseu-prehistoria-la-beneficencia-pati-6-1 de presentació del grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV/UOC), que tindrà lloc el proper dissabte 10 de juny, de 10 a 13h, al Museu de Prehistòria de València -Centre Cultural La Beneficència, carrer de la Corona, 36, 46003 València.

L’acte Més de dos milions i mig d’anys fabricant ferramentes de pedra comptarà amb la participació de l’arqueòleg  Miquel Guardiola Fígols. Consistirà en  una  Conferència-demostració sobre l’evolució de les eines de pedra des de que els humans varem començar a fabricar-les, ara fa més de 2,5 milions d’anys. En Miquel ens farà una demostració de talla lítica en directe i també una demostració d’encesa de foc amb fricció de fustes.

Aquest activitat és gratuïta,  oberta a tothom i indicada per a famílies però ens cal la vostra inscripció prèvia aquí.

Us esperem!

Organitza:

logos-acte-antropologiaCol·labora:

logo-mphv

 

Literatura romànica al Museu Nacional de Catalunya

El dissabte 13 de maig els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

mnac-site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.

Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.
Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.
L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria.

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

Museu Nacional_Logo_POS

World- sociology, per Peter Wagner

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència World- sociology, a càrrec de Peter Wagner, Investigador ICREA- Research Council Advanced Grant project, Universitat de Barcelona.

La conferència tindrà lloc el dijous 18 de maig de les 14:30 hores a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades

 

Resum de la conferència

The objective of a world-sociology is to elaborate an understanding of the present sociopolitical constellation that is global in its outlook but sensitive to differences in specific spatiotemporal circumstances and that is based on insights into how this present constellation has been brought about through transformations of preceding socio-political constellations. This is a time honoured task addressed in ‘classical’ historical sociology, but largely abandoned today because of theoretical and methodological criticism of earlier attempts. This seminar tries to show how a new approach to this task can be developed: by identifying the elements for such work in recent debates; by outlining the conceptual steps necessary for reconstruction; and finally by sketching the contours of such a new world-sociology in some substance.

Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 20 de maig tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10:30 h.

Properes visites del cicle:

  • 27 de maig: La història de Catalunya en vint objectes

Escenaris de la Guerra Civil a Barcelona

El proper dissabte 13 de maig tindrà lloc una visita guiada que recorrerà els escenaris principals de la Guerra Civil espanyola al centre de Barcelona. La visita proporciona una visió general de la guerra i se centra sobretot en els aspectes següents:

  • La derrota del cop d’estat del 19 de juliol de 1936
  • La revolució anarquista
  • La violència revolucionària
  • Els atacs a edificis religiosos
  • Els Fets de Maig de 1937
  • La Barcelona de George Orwell
  • Els bombardeigs de Barcelona
  • La vida quotidiana durant la guerra
  • L’ocupació de Barcelona per l’exèrcit franquista

sant-felip-neri

La ruta de la visita inclou diversos edificis i espais relacionats amb els fets clau de la guerra, com ara la Plaça de Catalunya, les Rambles, les Esglésies de Betlem, Sant Jaume i Santa Maria del Pi, l’Avinguda de la Catedral, la Plaça de Sant Jaume i la Plaça de Sant Felip Neri.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita són les escales d’accés a l’Oficina dels Mossos d’Esquadra de Plaça de Catalunya, a les 10,30 h.

Properes visites del cicle:

  • 20 de maig: Mil anys d’història pels carrers de Barcelona
  • 27 de maig: La història de Catalunya en vint objectes

Transgènere i sistema de sexe/gènere. Normativitats, violències i resistències

Us convidem a participar en la II edició de la Setmana de l’Antropologia, en la que la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats i directora del grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC, Begonya Enguix, moderarà la taula “Transgènere i sistema de sexe/gènere. Normativitats i resistències”. La taula també comptarà amb la doctoranda Krizia Nardini, que hi participarà amb la ponència: Cuestionar el machismo y la homo-transfobia desde el activismo de los hombres por la igualdad.

setmana-antropologia

“Transnational Literature, the Triumph of the National Novel”, per Jernej Habjan

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Transnational Literature, the Triumph of the National Novel, a càrrec de Jernej Habjan, investigador al Research Centre of the Slovenian Academy of Sciences and Arts.

La conferència tindrà lloc el dijous 27 d’abril de les 18:00 hores a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

 

seminario-internacional-uoc-humanidades

Resum de la conferència

The expansion of modernity has led to what we today call globalization; and the expansion of generic differentiation in literature has led to what we might call literary globalization. And just as with globalization in general, in literary globalization too differentiation comes with its opposite, unification. Just as the globalization of modernity brings about not only ideological differentiation but also capitalist standardization, so too literary genres not only lose first Horatian and then classicist unity, but also gain a certain unity. With Mikhail Bakhtin, this new unity can simply be called the novel. Literary globalization, if we may indeed call it that, certainly has to do with the Bakhtinian process of the novelization of all genres since the Renaissance. Indeed, this may be the key to the strange fact that not only histories of national literatures but even studies of postcolonial, transnational, and world literature tend to revolve around novels.

Continua llegint

La història de Catalunya a través de l’art

El proper dissabte 29 d’abril tindrà lloc una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La visita consistirà en un recorregut per la història de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins al segle XX a partir de l’anàlisi d’una selecció d’obres del fons del MNAC.

Entre les obres analitzades hi ha el pantocràtor de Sant Climent de Taüll, les pintures murals de la conquesta de Mallorca, la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, La catedral dels pobres de Joaquim Mir, Cala Forn de Joaquim Sunyer, Tarda de diumenge de Xavier Nogués, i un conjunt de cartells i fotografies de la Guerra Civil espanyola.

Projection: Rectilinear (0) FOV: 54 x 51 Ev: 13.93

La visita anirà a càrrec de Josep Grau, consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

Inscripció obligatòria

Aquesta és una activitat gratuïta.

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del MNAC

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat màxima de la visita: 30 persones

Escuela de Verano ETNOGRAFIA DIGITAL EN LA PRÁCTICA

digital-ethnographyYa os podéis preinscribir en la Escuela de Verano Etnografía Digital en la Práctica, que ofrece a los profesionales, estudiantes de doctorado e investigadores la oportunidad de adquirir y practicar un conjunto de técnicas básicas de investigación, análisis y difusión de la etnografía digital. Esto se obtendrá por medio de una formación teórica y práctica de primera mano en este campo. Los participantes asistirán a una serie de talleres en línea y presenciales, y planificarán, desarrollarán y realizarán informes sobre la etnografía colaborativa del Festival Sónar de Barcelona.

Además de desarrollar habilidades en el campo de la etnografía digital, los participantes de la Escuela de Verano trabajarán para conseguir publicar la etnografía de grupo.

El curso está dirigido por investigadores de ERC-RMIT y del grupo de investigación Mediaccions de la UOC. Los tutores son Sarah PinkJohn PostillElisenda ArdévolDébora LanzeniShanti SumartojoEdgar Gómez Cruz y Alba Colombo.

El curso cuenta con el apoyo de Bianca Vallentine (directora de la Escuela de Verano) y Adriana Partal (coordinadora de la Escuela de Verano).

Preinscripción hasta el día 5 de mayo

Programa completo

 

La història de Catalunya en 20 objectes

El dissabte 22 d’abril tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya medieval i moderna (des del segle VIII fins al segle XVIII), a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • De la Marca Hispànica al Principat de Catalunya
  • El model feudal català
  • La unió amb Aragó i la formació dels Països Catalans
  • Les institucions medievals de govern
  • La Catalunya dels Trastàmares
  • Catalunya dins la monarquia hispànica
  • Pirates i bandolers als segles XVI i XVII
  • Catalunya entre dues guerres: de la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria [entrades exhaurides]

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Propera visita del cicle:

  • 29 d’abril: La història de Catalunya a través de l’art (MNAC)

Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials. Seminari internacional

Abril-Juny 2017
Universitat Oberta de Catalunya – UOC
Avinguda del Tibidabo 39-43, Barcelona

Aquest seminari es proposa analitzar l’ús i aplicació de les nocions de “global” i “globalització” en diferents àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials. En concret, comptarem amb la participació de quatre investigadors internacionals que han estudiat i aplicat aquestes nocions de manera significativa en els seus àmbits de recerca: la història de l’art, els estudis literaris, la sociologia i la història. L’objectiu principal és oferir un espai de debat i intercanvi sobre les perspectives teòriques i metodològiques que s’han generat al voltant d’aquests conceptes i afavorir una mirada interdisciplinària.

cicle-globalitzacio-i-lite

PROGRAMA

Dijous 6 d’abril, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes  [vídeo]
Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method
Béatrice Joyeux-Prunel (École Normale Supérieure)

Dijous 27 d’abril, 18:00 – 19:00 hores. Sala Tony Bates
Transnational Literature, the Triumph of the National Novel
Jernej Habjan (Institute of Slovenian Literature and Literary Studies)

Dijous 18 maig, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes [vídeo]
World-Sociology
Peter Wagner (Investigador ICREA- Research Council Advanced Grant project, Universitat de Barcelona)

Dijous 15 juny, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes [vídeo]
Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn
Katja Naumann (Entanglements and Globalization Department, Universitat de Leipzig)

Organitza
Diana Roig i Neus Rotger

Amb:
Teresa Iribarren
Carles Prado
Marta Puxan-Oliva

Amb el suport de
Estudis d’Arts i Humanitats
MapModern

Més de 2 milions i mig d’anys fabricant ferramentes de pedra

Us convidem a l’acte de presentació del grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV/UOC), que tindrà lloc el proper dimecres 19 d’abril a la URV – Campus Catalunya de l’Av. de Catalunya, 35 de Tarragona, de 10h a 12h.

cartell-presentacio-grau_2017

Durant la conferència “Més de dosmilions i mig d’anys fabricant ferramentes de pedra”, l’arqueòleg Miquel Guardiola Fígols ens explicarà el context mediambiental i els canvis evolutius de la cultura humana a partir de l’evolució de les eines de pedra, mentre se’n fabriquen algunes en directe.

També podreu veure una mostra de més de cinc-centes rèpliques i reproduccions pensada per mostrar la gran majoria de tipus d’eines de pedra que han existit durant l’evolució humana.

Finalitzarem amb una demostració d’encesa de foc.

Aquest activitat és gratuïta i oberta a tothom. Us hi esperem!

Vols fer de crític cinematogràfic? Participa en el Nova Crítica.

ficcat-neo

El Festival Internacional de Cinema en Català presenta la segona edició del programa Nova Crítica, una secció que s’inscriu en el programa del festival. Alfons Gorina, crític a La Finestra Indiscreta de Catalunya Radio, tutoritzarà quatre crítics que vulguin aprendre a escriure i elaborar qualitatives crítiques. La dinamització d’aquesta pràctica s’establirà sobre les pel·lícules que es projectaran durant el festival. Una bona oportunitat per a adquirir coneixements i experiència amb el suport d’un professional.

Els seleccionats conviuran del 5 a l’11 de juny a Roda de Berà, amb l’allotjament cobert i hauran de comentar i fer la crítica de tot el que es projecti al FIC-CAR,a través del seu blog.

Com participar-hi:

Continua llegint

“Digitizing Global Art History” Béatrice Joyeux-Prunel

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method, a càrrec de Béatrice Joyeux-Prunel, investigadora i professora de l’École Normale Supérieure.

La conferència tindrà lloc el dijous 6 d’abril de 14:30h a 15:30h, a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades ciencias sociales

Béatrice Joyeux-Prunel proposarà una reflexió sobre les metodologies que ens podrien ajudar a globalitzar i descolonitzar la història de l’art. Un camp que ha canviat poc i continua establint els mateixos patrons. Podríem començar per descolonitzar els nostres mètodes? És òptim proposar una resposta computacional per al desafiament descolonial? Aquestes metodologies poden servir de punt de partida per a una història descentralitzada de modernitats artístiques? A continuació us adjuntem un petit resum del tema central de la jornada:

Continua llegint

Vil·la Joana, visita a la casa de Jacint Verdaguer

El proper dissabte dia 1 d’abril hem organitzat una visita a Vil.la Joana, conduida pel Dr. Josep Bracons, professor dels Estudis D’Arts i Humanitats, historiador del art i responsable del departament de coleccions al Museu d’Historia de Barcelona.

Vil.la Joana és un espai del Museu d’Història de Barcelona que ha estat renovat recentment. La nova museografia gira al voltant de la casa, una de les més importants de Collserola, de Jacint Verdaguer, que hi va morir l’any 1902, de la literatura i de Barcelona com a ciutat literària.

vilajoanaVisita a MUHBA Vil·la Joana

Dia: Dissabte dia 1 d’abril

Horari: d’11h a 13h

Punt de trobada:
A l’entrada de Vil.la Joana, a les 11h

 

Per arribar amb transport públic, FGC estació baixador de Vallvidrera (i tot seguit seguir el caminet que puja fins a Vil.la Joana, uns 5-10 minuts a peu)

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria. Grup de màxim 25 persones.

Més informació a http://museuhistoria.bcn.cat/ca/muhba-villa-joana

Visita a la Girona del Cerverí

MAC2_4
Us recordem que hem obert la inscripció per a la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Dissabte 25 de març

La Girona del Cerverí

Horari: de 10:00 a 13:00 h.

Visita limitada a 30 participants

Conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom amb inscripció obligatòria

El relativisme lingüístic – L’estructura d’una llengua i el món

Fins a quin punt l’estructura d’una llengua afecta la manera en què els seus parlants pensen i entenen el món?

Tradiling, el blog del Grau de Traducció, interpretació i llengues aplicades UOC-Uvic, explorava recentment la relació entre llenguatge i pensament amb un article de Marta Coll-Florit. Un tema complex que ha estat present a la comunitat de lingüistes, psicòlegs i filòsofs des de l’antiguitat. El text se centra en La hipòtesi del relativisme lingüístic o Sapir-Whorf, una de les postures que ha originat més polèmica que es remunta a la primera meitat del segle XX. Aquesta hipòtesi segueix vigent i ha tornat a prendre rellevància gràcies a la ciència cognitiva i el debat sobre la influència de l’estructura de les llengües en la cognició. Us convidem a llegir l’article entorn a aquesta hipòtesi.

captura-de-pantalla-2017-02-28-a-las-13-41-09

“aquesta hipòtesi parteix del fet que les llengües, en tant que impliquen diferents maneres de categoritzar i d’analitzar la realitat, esdevenen un prisma a través del qual veiem i conceptualitzem el món. De manera més específica, la hipòtesi estableix que els parlants de llengües substancialment diferents des del punt de vista gramatical (temps, aspecte, mode, classificadors, etc.) faran observacions i avaluacions diferents d’una mateixa realitat externa. Així, segons aquesta aproximació, l’estructura gramatical i lèxica de la nostra llengua afecta la nostra visió del món i, per tant, el nostre pensament.” + Llegir més l’article EL RELATIVISME LINGÜÍSTIC

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrarà un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaran els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi són convidats tots els estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics que vulguin assistir-hi.

fasana_01_general_carouselL’acte tindrà lloc el dissabte 11 de març, d’11.00 a 14.00 h al Parc Arqueològic Mines de Gavà            (C/ Jaume I, 7 de Gavà). L’hora de trobada és a les 10.45 h a les portes del Parc.

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, d’11.00 a 12.00 h es realitzarà la presentació dels treballs i, en la segona, de 12.30 a 14.00 h es farà una visita guiada al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Els estudiants que presentaran els seus treballs són:

  • Ivan Muriana Reig. La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya
  • Angeles Hernando Prior. Patrimonio material e inmaterial en la Mancomunidad Alfoz de Lara. Perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.
  • Alejandro Loro Andrés. Orden cósmico y justicia social en el antiguo Egipto

La visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà ens descobrirà com era la vida quotidiana fa 6.000 anys i sobretot el treball a l’interior de les mines, les més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de la variscita, un mineral semipreciós utilitzat per confeccionar joies.

La inscripció és gratuïta i cal formalitzar-la abans del dia 9 de març a través d’aquest enllaç.