Per què Humanitats

(Per Francesc Núñez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats i director del màster en Humanitats)

Que les humanitats estan en crisi és un tòpic que caldria demostrar. També és un donat per descomptat en molts àmbits socials i polítics contemporanis i una percepció social que acaba produint i tenint efectes de veritat. Si és evident que les humanitats estan en crisi, com ho demostra la decreixent matrícula en moltes carreres d’humanitats, és encara més evident que si sóc un jove estudiant que vol tenir un futur professional, no m’enredaré a fer una carrera d’humanitats, per simple raonament. Malgrat les “dades”, la realitat potser no és tan crua com se li suposa (podeu consultar aquest parell d’informes sobre inserció laboral dels graduats: http://www.aqu.cat/doc/doc_25842941_1.pdf  i  http://www.ub.edu/comint/pdi/docs/enquesta_inserciolab2.pdf). Sigui com sigui, la preocupació pel futur de les humanitats, té dimensions universals en la civilització de l’Atlàntic Nord (http://www.humanitiescommission.org/default.aspx).

Desmuntar un tòpic o mostrar com es construeix una percepció social és una de les tasques pròpies i diferencials de les humanitats i de les ciències socials. Ho podríem anomenar fer genealogia, fer el camí invers de la reificació, procés de desemmascarament social, deconstrucció o, simplement, fer una història ben feta. Les bones humanitats són i han de ser interdisciplinàries. No obstant això, en aquest escrit no vull fer aquest procés, sinó explicitar algunes de les idees per les quals crec que les Humanitats són importants en el món contemporani i clau de volta de la vida social, política i personal.  No estic exagerant. A més, aquesta especificitat ens atorga competències professionals que marquen una gran diferència respecte a qui no les tenen.Clau de volta

La idea principal que vull defensar i argumentar és que la formació humanística, és a dir, el coneixement de l’art i la literatura, de la filosofia i la història, la capacitat per a la reflexió crítica, la sensibilitat artística, la perspectiva històrica, etc., ens dota de criteri per fer front als reptes del futur.

Continua llegint

Filosofia Contemporània

“Filosofia Contemporània” és una  assignatura obligatòria del màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies.

 

 

Taylor

L’assignatura que presentem, Filosofia contemporània, vol centrar-se en alguns dels debats sobre els tres temes que, com Kant va posar de manifest, podem dir que centren l’atenció de la filosofia: conèixer, actuar, esperar. Ens preguntarem per la condició humana en el s. XXI, per allò que podem -o creiem poder- conèixer, per les condicions i els límits d’aquest coneixement, per com això que sabem o creiem saber condiciona o justifica les nostres accions morals i polítiques i, per tant, la vida social. Ens preguntem també per allò que com a individus i com a membres de determinades societats esperem tenir o trobar, allò que dona sentit i valor, al fer nostre de cada dia. Ras i curt, ens preguntem pel sentit de la nostra condició humana i, per tant, per allò que sabem, fem i esperem.

Continua llegint

El Kierkegaard que “crec” entendre

Autor: Gonçal Mayos (titular de filosofia a la UB, bloc MacroMayos, web: http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/)

Sospito clarament que llegeixo a Kierkegaard bàsicament des d’altres autors: Agustí d’Hipona, els místics renans, Pascal, Kant, Hölderlin, Nietzsche, Weber, Rosenweig, Heidegger i en oposició a Hegel. Crec però, que s’ha emfasitzat massa l’oposició de Kierkegaard a Hegel, fins a tapar altres adversaris filosòfics i vitals  potser més importants.

images
Sembla que Kierkegaard no va donar massa oportunitats a Hegel, ja que tan aviat comença a aprofundir-hi el rebutja. És cert que acut a Berlín atret per la fama de la filosofia hegeliana, però immediatament hi veu reflectit el que més critica i refusa en el seu interior, a més formulat d’una forma quintaessenciada, àridament especulativa, amb una lògica quasimecànica que s’imposa al conflicte filosòfic de fons.

En definitiva, Kierkegaard veu l’encimbellat i força fred Hegel “panlògic” que afirma conèixer la lògica absoluta de l’esdevenir històric i epistèmic humà. Però no veu –en gran part perquè el propi Hegel ha optat per presentar-se d’aquella altra manera- el Hegel “panagonista i pantràgic” que pensa els conflictes vitals que marquen els homes, amb similar radicalitat que Kierkegaard.
Continua llegint

L’angoixa, Kierkegaard i nosaltres (per Ramon Alcoberro)

L’angoixa és la possibilitat de la llibertat: però, gràcies a la fe, aquesta angoixa posseeix un valor educatiu absolut: perquè corroeix totes les coses del món finit i acaba amb totes les seves il·lusions.
Søren Kierkegaard: El concepte de l’angoixa (1844).

L’any 1844, mentre a París un jove Marx redactava els Manuscrits d’economia, política i filosofia, a Dinamarca Søren Kierkegaard sota el pseudònim de Vigilius Haufniensis [El vigilant de Copenhague], publicava un llibre estrany i destinat a trasbalsar consciències: El concepte de l’angoixa. Tots dos filòsofs són fills d’una època de dubte i de crisi de la consciència romàntica. I ambdós reflexionen sobre la llibertat per acabar proposant-nos respostes profundament diferents que (cadascuna a la seva manera) hem continuat rumiant fins avui, i continuaran obsedint-nos encara molt més temps. El tema de Marx és el de les raons que fan de la llibertat una ficció i la seva sospita és que el destí de l’home consisteix a viure presoner de les diverses formes de la misèria (alienació), provocada per un món on tot ha estat reduït a diners. La reflexió de Kierkegaard, en canvi, anava en una direcció menys social i més psicològica: es preguntava si l’angoixa era el sentiment que inevitablement hauria de definir l’existència dels humans moderns i per què no resulta possible esquivar-la. El que vol esbrinar l’obra del filòsof danès és quina relació hi ha entre l’experiència de la llibertat i el sentiment de l’angoixa i per què l’existència individual dels humans concrets, trufada de misèries a cada pas, és inseparablement construïda d’inseguretats i de llibertat a parts iguals.

20110812122335_suscampsoptiques172ppp
Avui potser ens sorprèn poc la pregunta kierkegaardiana: en sembla del tot normal que la inseguretat i l’angoixa formin part del nostre paisatge moral (ser modern vol dir viure estressat, cansat, angoixat). Assumim l’angoixa i el malviure quotidià com si fos un estat natural o, com a mínim, inevitable. Però això no sempre havia passat. De Montaigne a Locke, per exemple, una vida lliure era també, i inseparablement, una vida harmònica, concebuda a partir d’un model d’autosuficiència estoica. Només amb la crisi de la il·lustració el món es va tornar un lloc poc confortable, brut alhora pel sutge de les fàbriques i per la misèria moral dels barris plens d’obrers mal pagats. Mala peça per als qui encara poguessin creure en la virtut de la reconciliació cristiana. Kierkegaard representa un trencament en la consciència dels humans moderns, en la mesura que fou ell qui endevinà que viure com a modern era viure en el desconcert. La tragèdia de la vida humana, llegida en clau kierkegaardiana, és que està, per a sempre, vinculada a l’angoixa – i a la terrible impossibilitat d’alliberar-nos-en.

Continua llegint

200 aniversari del naixement de Søren Kierkegaard.

(Per Laura Fontcuberta i Francesc Núñez)

Aquest 2013 es commemoren els 200 anys del naixement de Søren Kierkegaard. Conegut sobretot com el pare de l’existencialisme i  com a pensador cristià (encara que anticlerical), la seva reflexió filosòfica s’organitza a l’ombra de Hegel, que impregna la cultura del seu temps. Aquesta presència pertorbadora, però, deixa clara la situació singular que ocupa Kierkegaard en el context filosòfic, perquè la seva obra pretén ser, bàsicament, un ensenyament del Crist i entén la salvació com un retorn al cristianisme autèntic.

k

Així doncs, si el segle XIX aboca al gran riu del sistema abstracte i universal de Hegel, ens trobem que encara hi ha marge per a la proposta kierkegaardiana, que ens encamina cap a la veritat de l’existència individual. Al sistema abstracte, universal i objectiu, filosòfic amb totes les de la llei, de Hegel, Kierkegaard hi oposa la veritat de l’existència individual, de l’experiència humana concreta, subjectiva, irreductible, que cap sistema lògic pot atrapar en la seva eclosió vertiginosa.

Kierkegaard defineix tres etapes en l’evolució de la subjectivitat: la de l’estètica, que es correspon amb la seva joventut i té com a model a Don Joan i Faust, encarnació de la sensualitat i el dubte; la de l’ètica i, finalment, la de la fe, on l’home viu autènticament i es perfecciona a través de l’angoixa.
Malgrat la seva voluntat d’allunyar-se del pensament especulatiu, el seu llegat i la seva filosofia, que reposa sobre el concepte d’experiència viscuda, marcarà els pensadors del segle XX i cristal·litzarà en conceptes com ara el d’interioritat o negació. Alhora, obrirà pas a un nou discurs filosòfic, a un nou camí per fer-se comprendre. Una manera de filosofar en primera persona, en singular, que simpatitza amb la literatura. Particularment suggeridors, a parer nostre, són els seus escrits sobre la ironia i sobre la repetició.

Continua llegint

Dia de la poesia catalana a internet

Benvolguts i benvolgudes,

Aquest diumenge dia 17 de març se celebra el Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa de lletrA per difondre la poesia en català a través de les xarxes socials. Durant tot el dia, es proposen accions a Twitter, Facebook, Google+ i la blogosfera; les trobareu explicades al web de lletrA.

L’edició d’enguany, que és la tercera, té com a novetat la col·laboració amb Catalunya Ràdio; una trentena de treballadors de l’emissora (presentadors, redactors, guionistes, etc.) han posat veu a una selecció de poemes d’autors catalans que es poden llegir en xarxa a través de lletrA. Podeu veure i escoltar les seves lectures aquí.

La idea és que diumenge tothom que ho vulgui comparteixi a les xarxes els seus versos preferits, bé sigui en forma de text o aprofitant enllaços poètics com els que posen al nostre abast recursos com el web de Catalunya Ràdio, Música de Poetes o poesiacatalana.cat.

Us convidem a participar-hi vosaltres de la manera que més us agradi; entre tots, segur que aconseguirem que diumenge les xarxes vagin plenes a vessar de versos en català!

EL COL·LEGI DE POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS DE CATALUNYA CREA EL BLOC ÀMBITS DE POLÍTICA I SOCIETAT

ÀmbitsEL COL·LEGI DE POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS DE CATALUNYA CREA EL BLOC ÀMBITS DE POLÍTICA I SOCIETAT
Revista on line de divulgació política i social escrita per politòlegs, sociòlegs i altres professionals de les Ciències Socials

El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya ha creat el bloc Àmbits de Política i Societat, versió digital de la revista homònima en paper que el Col·legi ha editat durant 16 anys, amb 48 números publicats.

Continua llegint

Eugenio Trias (per L. Fontcuberta)

Aquest cap de setmana coneixíem la notícia de la mort d’Eugenio Trías. Un comiat pot ser un bon moment per glossar l’obra, i recomanar-ne la re-lectura, de qui ha contribuït a regenerar el paisatge força erm de la filosofia espanyola.

trasA la dècada dels 80, comença a desplegar la noció que es convertirà en l’eix conceptual del seu pensament i que permet expressar la fragilitat i límit de la nostra condició. Entorn a aquesta categoria, aquest buit no negatiu, pren forma el seu projecte de voluntat metòdica i metafísica, titllat per alguns d’anacrònic, que incorpora, amb aquesta categoria, tota la incertesa i tensió de la frontera tremolosa entre la filosofia i la seva ombra.

Curiosament, aquesta pèrdua ens enxampa, i ens cou més, entre lectures de Trías. D’una banda, les dedicades a la música, El canto de las sirenas i La imaginación sonora que vam incorporar a un treball de recerca dedicat a la música contemporània (L’estètica del silenci a la música contemporània, de Xavier Maristany). De l’altra, els assajos sobre Vértigo de Hitchcock. Eugenio Trías considerava profitós pensar en companyia de les aventures creadores de diferents àmbits, trobava que aquesta manera de fer constituïa una prova de foc de la seva proposta filosòfica i potser tant a la música com al cinema va dedicar, a parer meu, els fragments més lúcids i vius que només puc celebrar i agrair.

Com a homenatge i agraïment, potser el millor és escoltar Trías mateix parlant d’una d’aquestes obres, La imaginación sonora.

Laura Fontcuberta (Col·laboradora docent del Grau d’Humanitats).

Per què Humanitats? Aprotacions des de tutoria (3/3)

Tutors/es: Lluís Solà, Mar Vara, Jordi Calvet, Mireia Artís

Lluís Solà Bohigas
Per què Humanitats?  Observem que en el món actual les Humanitats han anat perdent pes dins de la nostra societat. En canvi, n’han guanyat les noves tecnologies, els financers, les enginyeries, etc. Si preguntem per què ha succeït això ens diran que aquestes noves facetes tenen més sortides laborals. Segurament és així. Ara bé, tot seguit hem de preguntar, on ens han portat.   Crec que les Humanitats tenen i tindran cada dia més futur de cara a crear una societat més justa,  més igualitària i  més feliç. En un món de tecnòcrates, banquers i maquinetes els humanistes tenim moltes coses a dir.  La gran pregunta des de la més remota antiguitat és: Què fem i què hem vingut a fer en aquest món? I la resposta la tenen les Humanitats.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions d’historiadors

Col·laboradors docents: Adela Fargas, Santi Izquierdo i Josep Maria Pons.

Adela Fargas
“Per què Humanitats? Per no viure la vida a mig gas (perquè estar pendent de les coses d’una manera inquieta i involucrada significa repensar-te a tu mateix i repensar el món i les Humanitats et faciliten les eines per a això), per no deixar de banda els problemes que t’envolten (perquè les Humanitats , des de l’origen del temps, no fan altra cosa que cercar i analitzar els problemes que envolten homes i dones), per no insensibilitzar-te amb l’entorn (perquè les Humanitats han vist néixer les disciplines que més s’han preocupat per la solidaritat i els pensaments que més han elevat els sentiments), per no passar pàgina a les dificultats (perquè les Humanitats no han defugit els problemes, els han cercat, en el present i en el passat, els han ensenyat), per no acomodar-te (perquè les Humanitats qüestionen i reconstrueixen), per no deixar de lluitar i superar-te (perquè la Història és canvi), per no tancar la porta, en fi, a tot allò que et sembla diferent (les Humanitats són plurals)…”

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de tutoria (2/3)

Tutors: Marcel Cano, Rosa Serrano, Jordi Nadal i David Rull

Marcel Cano Soler
Per què humanitats? No hauríem de deixar que el pes de la prova recaigués sobre els que diuen no a les humanitats? Són els mateixos que diuen no al pensament crític, aquells que només consideren bo allò que és útil –i que defineixen allò útil com allò econòmicament rendible o instrumentalmenteficient–. Potser són també els mateixos que ens han portat a la situació crítica en la que ens trobem avui. En un món civilitzat haurien de ser ells els que haguessin de justificar la seva existència. En canvi, si som els humanistes els que hem de rendir comptes de la necessitat de les nostres matèries, segurament és per que la nostra és una societat ben poc humana.

Continua llegint

Per què Humanitats? Intervenció d’Isidor Marí

El professor d’Humanitats Isidor Marí, actualment president de la Secció Filològica de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) i director dels Estudis d’Humanitats i Filologia entre els anys 1996 i 2009, va obrir la taula “Per què humanitats?” amb la següent intervenció:

Per què Humanitats?

Els companys del programa d’Humanitats de la UOC ens suggereixen que diguem algunes paraules sobre les raons de les Humanitats –Per què les Humanitats– i sobre el que representen les Humanitats per a la societat en general i per al futur –Què poden oferir les Humanitats a la Humanitat?–.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de la filosofia.

Aportacions dels docents col·laboradors: J. Vergés, R. Alcoberro, Josep Maria Porta, Joan Ramon Vila.

Joan Vergés
Les humanitats són totalment innecessàries. Per anar a comprar el pa a la fleca i la verdura al mercat, no et fan pas falta. Per desplaçar-te fins a la feina, per fer la declaració de la renda, per dir secretament el nom del porc al cap de l’oficina, per treure diners d’un caixer automàtic, per fer un creuer pel Mediterrani, tampoc. No necessites les humanitats ni per pujar la mainada, ni per procurar una estona de felicitat a la parella. No et calen pas per enterrar els pares. Ara bé, qui en faci i, sobretot, qui les faci bé, menjarà el pa i el plat de taula, farà la feina, pagarà els impostos, s’indignarà, farà servir els diners i es banyarà a Empúries ―mare nostrum!― d’una altra manera. I quan eduqui els nens, faci l’amor amb la dona o enterri els pares sabrà aturar-se un moment per degustar amb el pensament allò que comparteix amb aquests éssers curiosos i eternament encuriosits anomenats humans.

Continua llegint

Per què Humanitats. Aportacions des de tutoria (1/3)

Neus Vilella, Angel Jiménez, Joan García, Eulàlia Polls i Carles Hernández (1/3)

Neus Vilella Suazo

Per conèixer, per entendre, per saber, per interpretar, per acceptar, per projectar, per analitzar, per ordenar, per racionalitzar, per comparar, per comprendre, per tafanejar, per imaginar, per sentir, per experimentar, per emocionar, per deduir, per inferir, per pensar i per repensar.

Continua llegint

Les humanitats i la felicitat.

Benvolgudes i benvolguts,

La Jornada de celebració del 15è aniversari de les humanitats a la UOC vol tenir continuïtat en aquest blog. Per fer-ho, publicarem els resums de les intervencions de la taula 1 i de la taula 3. També hem demanat a tot el professorat d’Humanitats que ens respongui a la pregunta “Per què humanitats?”. Anirem publicant les respostes en aquest espai. I esperem els comentaris de tothom que hi vulgui participar.

Em permeto continuar el diàleg amb una reflexió sobre la relació de les humanitats amb la felicitat, tal i com en la seva intervenció va suggerir en Joan Manuel Tresserras.

Les humanitats i la felicitat.

Des de ben antic, en el món grec, la principal activitat de l’home lliure ha estat el cultiu de l’ànima i la recerca de la felicitat. És a dir, la  vita activa, ben diferent del feinejar, de la indústria o del comerç.

Continua llegint

Jornada de celebració dels 15 anys del Programa d’Humanitats a la UOC

El proper dissabte 2 de juny de 2012, al CosmoCaixa, volem celebrar amb tots els nostres col·laboradors i col·laboradores docents, graduats i graduades, estudiants i humanistes en general el 15è aniversari del Programa d’Humanitats de la UOC.

La Jornada vol ser una celebració del Programa d’Humanitats, un lloc de trobada i una festa, però també vol ser un moment de reflexió sobre allò que les humanitats poden oferir a la humanitat en el s. XXI.

Inscripció i informació.

Inauguració del Blog d’Humanitats

Benvingudes i benvinguts al Blog d’Humanitats.

El blog que ara comencem vol ser un espai d’informació de tot allò que té a veure amb el nostre programa i va adreçat a tota la comunitat acadèmica d’humanistes de la UOC; però també, i sobretot, vol ser un espai de reflexió i comentari sobre la multiplicitat de temes relacionats amb les humanitats. És a dir, volem ser un espai de coneixement, un espai de debat i un espai de trobada per tothom que pugui estar interessat en la filosofia, la història, la literatura, l’art o les ciències humanes i socials en general.

Continua llegint