ARTE DE LA ÉPOCA MODERNA por María Antonia Argelich

moderna1Las magníficas obras pictóricas, escultóricas y arquitectónicas producidas en la Europa Occidental a partir del siglo XVI comparten un conjunto de valores, modelos y referencias que tuvieron vigencia prácticamente hasta el siglo XIX. Aún hoy suelen resultarnos más atractivas que el arte contemporáneo, como si nuestra percepción estética siguiera marcada por aquellos principios de armonía, proporcionalidad e idealización formulados en el Renacimiento y reiterados, pese a las aparentes contradicciones del Barroco, o a las diversas tendencias del Manierismo, del Rococó o del Neoclasicismo, durante los siglos XVI XVII y XVIII. Continua llegint

HISTÒRIA MODERNA per Toni Passola

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Fa 500 anys, el 31 d’octubre de 1516, l’acció d’un monjo en una llunyana ciutat del petit ducat de Saxònia-Wittenberg (a l’actual Alemanya) va iniciar un procés que marcaria històricament el món occidental dels darrers cinc segles: la Reforma Protestant. El simple dubte sobre la validesa de les indulgències va desencadenar la més important ruptura de la cristiandat occidental, fins a transcendir i fondre’s amb la resta d’àmbits conformadors d’aquella època. Indubtablement, la Reforma Protestant i la conseqüent confrontació amb els fidels a l’església romana esperonaren la formació de l’Estat Modern, amb l’absolutisme i les seves alternatives (comparativament més democràtiques) com a models de referència. També influí en el desenvolupament cultural i artístic com en el del coneixement científic o en la quotidianitat de l’alfabetització. Noves formes de pensament, més lliures i més crítiques, contribuïren a desenvolupar nous descobriments, noves tècniques i noves actituds davant l’economia, afavorint i accelerant la transició del feudalisme al capitalisme. Tot plegat comportà el lent canvi social que acabaria enterrant l’Antic Règim i obrint pas a una nova època i una nova societat: la contemporània. Així doncs, la reforma protestant es reflectí, d’una manera o un altra, ara com un incendi, altres vegades com a simple guspira, en les evolucions que es desencadenaren al llarg dels tres segles de l’edat moderna. Continua llegint

HISTÒRIA ANTIGA per Mònica Bouso

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Història Antiga vol ser una introducció en el món de l’antiguitat. Veurem com fenòmens que semblen tant moderns com la globalització, ja va tenir lloc al Mediterrani Oriental, Egipte i el Pròxim Orient durant l’Edat del Bronze Final. El nostre objectiu últim és fer entendre, valorar i difondre el coneixement d’aquestes antigues cultures en un moment certament crític, on gran part d’aquest patrimoni cultural de la humanitat està sent saquejat i destruït. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II per Marc Macià

hitlermusso2_editPensar el segle XX, en paraules de Tony Judt, és en gran mesura la història dels esforços per contestar grans preguntes: com respondre a la pobresa de les ciutats industrials? Com integrar a la classe obrera en la comunitat —com a votants, ciutadans i participants— sense aixecaments, protestes i revolucions? Què fer per alleugerir el sofriment i les injustícies que sofrien les classes treballadores urbanes i com es dugué a l’elit governant a adonar-se de la necessitat de canvi? Des d’Història Contemporània II abordarem aquests temes i d’altres, des d’una perspectiva centrada en l’anàlisi de les grans transformacions de les societats humanes en el món contemporani a escala global.

Continua llegint

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA per Marc Gil

geography-logo-oversized-text-blueIntroducció a la Geografia ens apropa a una disciplina que si bé te un objecte d’estudi molt definit, l’espai, no es conforma en l’anàlisi estrictament geogràfic o físic, sinó que l’analitza com el “lloc” on es produeixen els esdeveniments socials, polítics i econòmics. La geografia conforma, més aviat, un punt de vista, una manera de mirar i d’apropar-se a totes aquelles grans qüestions que afecten als essers humans. Com resumeix de manera entusiasta John Dewey: “la unitat de totes les ciències es troba en la geografia. La importància de la geografia es que presenta la Terra com la seu permanent de les ocupacions de l’home”. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I per Jordi Roca Vernet i Joan Fuster Sobrepere

"Batalla de Tetuan", Marià Fortuny 1860

“Batalla de Tetuan”, Marià Fortuny 1860

Història Contemporània I és l’estudi del llarg segle XIX que, en els darrers temps, ha estat objecte d’una profunda renovació historiogràfica per desmuntar algunes de les premisses sobre les que s’havia construït tradicionalment el seu anàlisi. En aquesta assignatura volem oferir noves perspectives interpretatives que ens apropin als principals processos socials, culturals, polítics i econòmics per tal de conèixer com la modernitat ha adoptat formes múltiples en funció de l’enorme diversitat de societats existents al món. Per fer-ho, comptem amb treballs recents com els de Jürgen Osterhammel o Josep Maria Fradera, però també de ‘clàssics’ de la disciplina com Christopher Alan Bayly o Eric J. Hobsbawm. El segle XIX és un moment d’acceleració dels processos d’integració global, però paradoxalment això no va revertir en una millora de les condicions de vida del conjunt de la població mundial. La interdependència de diverses regions del món no va projectar-se cap una tendència d’ajuda mútua entre aquells territoris. Fins i tot, la millora de les comunicacions, la mobilitat, el comerç o les innovacions van generar efectes que anaven en la direcció contrària, com ara la consolidació de l’Estat a través de la Nació que el convertirà en el garant de drets i serveis pels ciutadans. Continua llegint

ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL per Carles Salazar

imgEls humans tenim formes de vida, formes de pensar i de concebre el món molt diferents. Diferències profundes, no meres diferències d’opinió o de punt de vista, que afecten la persona en totes les seves dimensions. La diversitat no és un fet accidental en la constitució de l’espècie humana, sinó una característica essencial: no seríem humans si no fóssim tan diferents els uns dels altres. Per què aquestes diferències? Si els humans som biològicament molt similars, com és que al mateix temps tenim maneres de ser tan diferents? Continua llegint

HISTÒRIA ECONÒMICA per Jaume Claret

enjoy_capitalismPocs economistes han gaudit –i gaudeixen— del predicament de John Maynard Keynes. El seu pensament va ser tan decisiu que va transformar la nostra concepció de l’economia, va donar origen a una escola (el keynesianisme) i ens ha llegat conceptes encara útil i frases genials. Una d’elles assegura que “el capitalisme és la creença sorprenent que el més maldestre dels homes farà les coses més perverses pel major bé de tothom”. Amb aquest sa escepticisme,  Història econòmica es planteja l’anàlisi del capitalisme, un sistema econòmic que, sota diferents pells, ha dominat la nostra història contemporània. No es tracta d’imposar una lectura teleològica i acrítica del capitalisme, sinó d’entendre’n les diferents fases i dotar-nos de les eines necessàries per analitzar les realitats econòmiques contemporànies de qualsevol país. Aquesta és l’ambició d’una assignatura que s’ha beneficiat de la implicació activa, com a co-responsable de la seva definició i com a consultor de la mateixa, de l’economista i especialista en Xina Carles Brasó Broggi. Continua llegint

GEOGRAFÍA DE EUROPA por Jorge Solanas

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Europa es una realidad social. A pesar de las dificultades que podemos encontrar para delimitar Europa físicamente, podemos establecer límites, más o menos precisos, atendiendo a otros muchos aspectos, como el económico, el social, el cultural, etc.  Así pues, Europa es más el contenido que el continente. Contenido que se ha ido modelando a lo largo del tiempo y que ha convertido a Europa en un escenario principal en la historia de la humanidad. En la asignatura Geografía de Europa van a estudiarse los factores y características que conforman la Europa actual. Continua llegint

TECNOLOGIES APLICADES A LES CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS per Teresa Romeu

smartphone-1445489_960_720Des de la creació de la UOC, es va fer evident la necessitat de disposar d’una assignatura que, de manera transversal, iniciés a l’alumnat en l’ús i aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la competència pròpia i l’ADN de la universitat. Aquest és el sentit i l’objectiu de Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes i Socials, pensada tant per l’àmbit acadèmic com professional.

 

Continua llegint

ICONOGRAFIA I ANÀLISI DE LA IMATGE per Ivan Rega

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

Què significa «llegir» una imatge? Es pot llegir la imatge com un text? En el context actual en què vivim, endinsats en la «societat de la imatge», tot donant per fet que existeix una «comunicació audiovisual» paral·lela a la «comunicació verbal», sembla una ximpleria aquesta pregunta. No obstant això, durant molt de temps, la història ha estat una disciplina «logocèntrica» (tendència a posar el focus d’atenció en qualsevol text, en la paraula escrita), ja que la noció de «font» era bàsicament textual. En aquest assignatura no es pretén, però, deixar de banda el textos, sinó fer servir-los al costat de les imatges. Per tant, sembla raonable parlar de «llegir» abans que simplement «mirar» quadres, pel·lícules, fotografies o escultures. Tanmateix el model de lectura de textos (desxiframent, descodificació) és només una metàfora que fem servir pel que fa a la interpretació de diferents fenòmens o actes comunicatius en que intervé la imatge. Si una obra d’art, però, és susceptible de ser llegida, és a dir, d’entendre o interpretar el seu significat, de comprendre el seu sentit, segurament hi ha maneres de fer-ho correctament i d’altres de fer-ho malament. És allò l’objectiu principal d’aquesta assignatura —més enllà dels seus continguts—, ensenyar a «mirar» a l’alumnat,  atès que no és una capacitat que es desenvolupa en nosaltres de manera innata, és a dir, no és automàtica.

Continua llegint

ART MEDIEVAL per Josefina Planas

beato

Beato de Fernando I doña Sancha (Madrid, BNE, ms. Vit. 14/2, fols. 186v-187r) (1ª meitat s. XI)

Els inicis de l’Art Medieval són un cavall de batalla dels medievalistes, perquè ni la cristianització de Roma, ni la mítica caiguda de l’Imperi Romà d’Occident a mans d’Odoacre, van suposar un trencament radical a l’àmbit de les arts plàstiques. D’altra banda, les invasions van implicar l’accés al poder d’una minoria “bàrbara” que es va imposar a una població culturalment superior, amb prou força per imposar els seus criteris artístiques arrelats en el món clàssic, fins els segles VII i VIII. Aquest període de dissolució de les formes hel·lenístiques, representatives de l’art oficial romà i l’aparició d’un nou llenguatge que va facilitar les noves vies expressives de l’art medieval posterior, és un període anomenat “Tardo-Antic”, delimitat entre l’Antiguitat i l’època medieval. Aquesta és la raó per la qual considerem que l’Art Medieval, des d’una perspectiva genuïnament occidental, es recolza a l’Imperi de Carlemany, del que sorgiran posteriorment les dues tendències artístiques més representatives dels segles medievals: el Romànic i el Gòtic. Continua llegint

QUI VA SER PRAT DE LA RIBA? per Joan Esculies

portada_a-la-recerca-de-prat-de-la-riba_joan-esculies-serrat_201703141903El professor Joan Esculies, col·laborador docent del Màster d’Humanitats i tutor del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, acaba de publicar una biografia sobre Enric Prat de la Riba. Lluny de recaure en els tòpics habituals sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, A la recerca de Prat de la Riba resitua correctament el personatge, esmena errors sobre la seva vida i mort i l’interpreta a la llum de la seva època i en referència al nostre present i futur, a través d’un relat que sap combinar amenitat amb rigurositat. Coincidint amb la publicació del llibre i el proper centenari del polític català, Esculies reflexiona en el text que segueix sobre la vigència de Prat de la Riba.

Continua llegint

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

programa-simposi-congres-de-cultura-catalanaPer commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, s’ha organitzat un Simposi d’història sota el títol: “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“. Durant dos dies, s’aplegaran acadèmics, investigadors i congressistes per aportar coneixement i recerca sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme (Pre-Congrés) i la Transició (celebració del CCC) des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.).

Continua llegint

De TFG a novetat editorial: “La depuració de mestres balears per motius morals”

Maquetación 1 (Page 1)Francesc Tur i Balaguer, graduat d’Humanitats, va defensar fa uns mesos el seu Treball Final avui convertit en llibre amb el títol La depuració de mestres balears per motius morals, 1936-1939 (Documenta, Palma 2017). L’estudi analitza la purga ideològica a què el nou estat franquista va sotmetre els docents balears, amb especial atenció als càrrecs vinculats a qüestions morals i ètiques. A més, s’ofereix una panoràmica dels projectes educatius republicans escapçats per la dictadura, així com del model nacional-catòlic nascut de la guerra civil. Continua llegint

Mary Beard o por qué los estudios clásicos son MUY necesarios, por Óscar González

beard_1Para el común de los mortales, Winifred Mary Beard (n. 1955) es esa simpática e informal señora británica que pasea en bici y viaja por el mundo para “trasladarnos” a la antigua Roma en los documentales que ha realizado para la BBC. Para los que nos dedicamos a los estudios clásicos, Beard es, sobre todo, una sólida profesora de estudios clásicos –lo que en el mundo anglosajón llaman “Classics” y que en nuestro ámbito hispánico no tiene un equivalente exacto: ¿historia antigua? ¿Arqueología? ¿Filología clásica? ¿Un poco de todo?– en la Universidad de Cambridge (véase su página académica) y autora de algunas monografías esenciales sobre el mundo clásico, romano en particular. También es la editora de la sección de estudios clásicos en el Times Litterary Supplement: es quien decide qué reseñas de qué libros se publican y quién las escribe. Y para unos y otros, es la autora de un divertido y muy sugerente blog, A Don’s Life (en el TLS), en el, que además de historias sobre el mundo clásico, suele hacer interesantes reflexiones sobre lo que sabemos de aquella época y cómo se refleja en aspectos muy diversos de los tiempos actuales. Y hoy (21 de octubre) recibe en Oviedo el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales 2016. Un premio más que merecido, del que nos alegramos los lectores y seguidores de su labor historiográfica (y documentalista). Si se me permite, por fin los estudios sobre la Roma clásica reciben un reconocimiento con un premio de estas características; ya era hora que “una de los nuestros” consiguiera un premio que haga justicia y visibilice (si es que a estas alturas hace falta) todo lo que ha aportado a los estudios clásicos y a las Humanidades en general. Y es que “algo pasa con Mary”… Continua llegint

Crònica des d’Istanbul

20160718_160944Miguel Grajales, gestor cultural de l’Institut Cervantes a Istanbul, és un veterà de la UOC: graduat en Documentació, màster de Gestió Cultural, professor col·laborador de Món Islàmic i, ara mateix, estudiant del Màster d’Humanitats. Des de la històrica ciutat turca, amb un peu a Europa i l’altre a Àsia, va ser testimoni involuntari del recent intent de cop d’estat militar i de la reacció posterior del president Recep Tayyip Erdoğan. Aprofitem l’avinentesa per entrevistar-lo.

Com vas assabentar-te de què alguna cosa estava passant ? Com t’informaves ? Com vas seguir els esdeveniments ?

La veritat és que em vaig assabentar pel meu cunyat, que viu a Egipte i que em va preguntar si estava bé, si passava alguna cosa. Suposo que la notícia va sortir en algun mitjà i per això em va escriure. Prova de la celeritat de les notícies al món actual! Jo estava a casa treballant (acabant un treball de la UOC precisament) i no vaig parar atenció als sorolls que venien del carrer. El soroll d’avions a la zona on visc és força freqüent i també és força usual veure helicòpters -privats o de la polícia- al cel d’Istanbul. Un cop alertat, vaig començar a buscar notícies per internet. Les xarxes socials a Turquia estan força controlades i ja en aquell moment havien caigut les prinicipals. La majoria de diaris i cadenes de ràdio i televisió estan en mans d’Erdogan i del seu complex econòmic i mediàtic, així que tampoc no eren fonts totalment de fiar. Per tant vaig haver de seguir les notícies per fonts no turques. Diaris espanyols, anglesos i nord-americans i cadenes àrabs. Val a dir que internet va funcionar força bé tota la nit. Companys i amics de Catalunya m’anaven retransmetent el que deien els mitjans allà i jo intentava contrastar aquelles notícies. Sobretot seguia la dels corresponsals a Istanbul, molts dels quals conec personalment i sé que treballen bé i busquen fonts de confiança. Durant tota la nit va haver moltes notícies i rumors (que si Erdogan havia fugit del país i demanat asil a Alemanya o Iran, que si havien bombardejat) i un tenia una sensació d’estar una mica perdut, sobresaturat. Ara, en veure les imatges de la gent al pont (recordo, a tocar de casa), cada cop més nombrosa, vaig dir que l’única sortida per al cop era un bany de sang com a Egipte.

A banda d’internet va ser una nit de balcons i finestres, mirant com passaven alguns cotxes i peatons tímidament primer, com si no passés res, i després en més nombre, molts dels quals anaven cap al pont (que és a un parell de quilòmetre de casa meva). El que més em va sobtat de tot és el soroll que poden fer les armes. El soroll dels trets que venien del pont -i que podia veure per televisió- se sentien com si fossin a la cantonada.

Continua llegint

Josep Fontana, Honoris Causa per la Universitat de València

AquFontanawebest divendres 5 de febrer de 2016, l’historiador Josep Fontana (Barcelona 1931) ha afegit un nou reconeixement a la seva llarga carrera acadèmica i investigadora en ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (UV). En el seu discurs d’acceptació, Per a què necessitem avui la història, ha fet una defensa militant del paper dels historiadors “per cartografiar el panorama del món en què vivim, per trobar camins cap al futur que ens retornen l’esperança”. Segons Fontana, a ells pertoca “ara revisar la visió establerta en què es basava el vell relat sobre l’avenç imparable del progrés social, per reinterpretar-lo com una lluita entorn de la llibertat i la igualtat, que s’ha desenvolupat de manera incerta, amb victòries parcials i una llarga derrota final que amenaça el nostre futur”. La lliçó sencera pot ser recuperada en aquest enllaç, així com la interessant laudatio a càrrec del catedràtic i ex rector de la UV Pedro Ruiz Torres. Dos textos rellevants, especialment pels alumnes del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’art (UdL-UOC), i sobretot pels alumnes de l’assignatura “Introducció a la història“, on precisament un text del professor Fontana l’articula.

La professora Gema Martín inaugura el Màster d’Història

1516Avui, dijous 8 d’octubre, la professora Gema Martín (UAM) fa la conferència inaugural del Màster d’Història Contemporània i Món Actual UB-UOC a la Sala Gran de la Facultat del carrer Montalegre de Barcelona a les 18:30. Reconeguda experta sobre el món islàmic, les transicions en aquells països i la dona musulmana, la seva xerrada porta per títol “Política y conflictos: alineamientos regionales e internacionales en Oriente Medio“. L’entrada és gratuïta i oberta a tot el públic interessat.

CARL E. SCHORSKE, UN SEGLE D’HISTORIADOR

41CC4Cu2CTL._SX332_BO1,204,203,200_El passat diumenge 13 de setembre moria als cent anys l’historiador Carl E. Schorske. Despareixia així un dels historiadors de la cultura més rellevants del segle XX i un dels grans especialistes en l’Europa a cavall dels segles XIX i XX, capaç de fascinar a generacions d’especialistes i no especialistes. Alguns investigadors aconsegueixen la identificació completa amb els seus objectes d’estudi. Aquest és el cas de Schorske, doncs el seu nom està estretament lligat a la recerca sobre la Viena de final de segle. De fet, la seva obra més coneguda i citada porta per títol precisament Viena. Fin de Siglo (en castellà va ser publicada per Gustavo Gili, Barcelona, 1981; i recuperada recentment a Siglo XXI, Madrid, 2011). La seva publicació va ser tot un esdeveniment dins dels estudis d’història intel·lectual. Va rebre el Premi Pulitzer al millor llibre de no-ficció el 1981 i el va fer mereixedor, aquell mateix any, del premi del Programa MacArthur Fellows; i, posteriorment, el 2004 i el 2007, se li van concedir, respectivament, els prestigiosos guardons Ludwig Wittgenstein i Victor Adler i, el 2012, la ciutat de Viena el va nomenar ciutadà honorífic.

Continua llegint

Game of Thrones, al desnudo

Game-of-Thrones-Season-4-Episode-7-Melisandre

Melisandre desnuda en la bañera

El rodaje de la sexta temporada de Game of Thrones en Girona ha reavivado el interés público y mediático por dicha serie. De hecho, hoy la ficción televisiva vive una edad de oro e, incluso, su impacto ha llegado a las aulas. Así, y dentro de los Seminarios de Otoño de la UOC, se ofrece una nueva edición del curso Novísima/clásica ficción serial televisiva, a cargo del profesor y especialista Óscar González. Coincidiendo con el próximo aniversario del escritor, 67 años el 20 de septiembre, George R. R. Martin (autor de la saga A Song of Ice and Fire en qué se basa la serie Juego de Tronos), el profesor González reflexiona sobre una de las características más comentadas de esta adaptación: los frecuentes desnudos.

(ATENCIÓN: se incurre en numerosos spoilers, en particular de la quinta temporada)

Continua llegint

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint

Prehistòria

prehistory-7428En aquesta assignatura del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem reivindicar un nou i apassionat enfocament de la Prehistòria. Massa vegades se n’ha parlat com d’un període fosc i avorrit, com si no hagués passat res transcendental en els temps prehistòrics més enllà d’una seqüència d’homínids batejats amb noms impronunciables o un llistat de cronologies amb un munt de zeros. Segons aquesta enganyosa visió, no ens hauria de sorprendre que –en molts llibres d’Història– els gairebé 7 milions d’anys durant els quals l’espècie humana, i els seus ancestres fòssils, visqueren immersos a la Prehistòria, no ocupin més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats històriques (amb escriptura) han merescut detallats i dilatats capítols. La nostra ambició és corregir aquest prejudici i consolidar una nova mirada, més equilibrada, sobre el nostre passat.    Continua llegint

Jornades sobre la Mancomunitat de Catalunya

MancomuEls propers 9 i 10 de març se celebren a Barcelona les jornades “Catalanisme, regionalisme i federalisme. A redós del centenari de l’establiment de la Mancomunitat“, organitzades entre d’altres per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona. Es tracta d’unes jornades obertes a tothom i que comptaran amb la participació de diversos especialistes sobre la Mancomunitat de Catalunya i la seva època. Entre els ponents hi ha els consultors  del Grau d’Humanitats de la UOC Santi Izquierdo i Josep Grau. Sens dubte, és una ocasió excel·lent per conèixer les darreres aportacions historiogràfiques sobre la trajectòria política, l’obra de govern i el significat històric de la Mancomunitat, coincidint amb el seu centenari. Aquí podeu trobar el programa complet.

Sortida (informal) al Museu d’Història de Catalunya

p1010243aAquest proper dissabte 13 de desembre a les 11 del matí els estudiants del curs Història de Catalunya II del Grau d’Humanitats tenen previst realitzar una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Palau de Mar, Plaça Pau Vila 3). L’activitat té com a objectiu repassar alguns dels continguts de l’assignatura de cara als propers exàmens i proves de síntesi, però també passar una bona estona tots plegats entorn del nostre passat. La visita és gratuïta i durarà unes dues hores, però cal inscriure’s prèviament. Qui estigui interessat, sigui o no alumne d’aquesta matèria, s’ha de dirigir al consultor Josep Grau (jgraum@uoc.edu) per confirmar i concretar l’assistència. Per realitzar-se, cal tenir com a mínim 15 persones inscrites.

Història I

ManaraTot té un inici. Fins i tot quan aquest inici es perd en la nit dels temps. En el nostre cas, tot va començar amb l’aparició del primer Homo Sapiens. Autobatejar-se com “l’home que sap” ja dóna la mesura de la suficiència -i històric masclisme- de la nostra espècie. Sobretot perquè tant l’aportació femenina com la nostra ignorància han sigut decisives evolutivament. Sense la primera directament ja no hi seríem; sense la segona ens hauria fallat l’esperó pel nostre desenvolupament.

Continua llegint

Conferència de l’historiador Ángel Viñas

angel_vinasEn el marc de la segona edició del Máster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, coorganitzat per la UB i la UOC, el proper dimarts 30 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’acte inaugural amb una conferència del reconegut historiador Ángel Viñas amb el títol “La hábil prudencia” de Franco y el mundo exterior. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona. Continua llegint

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint