Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

programa-simposi-congres-de-cultura-catalanaPer commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, s’ha organitzat un Simposi d’història sota el títol: “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“. Durant dos dies, s’aplegaran acadèmics, investigadors i congressistes per aportar coneixement i recerca sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme (Pre-Congrés) i la Transició (celebració del CCC) des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.).

Continua llegint

De TFG a novetat editorial: “La depuració de mestres balears per motius morals”

Maquetación 1 (Page 1)Francesc Tur i Balaguer, graduat d’Humanitats, va defensar fa uns mesos el seu Treball Final avui convertit en llibre amb el títol La depuració de mestres balears per motius morals, 1936-1939 (Documenta, Palma 2017). L’estudi analitza la purga ideològica a què el nou estat franquista va sotmetre els docents balears, amb especial atenció als càrrecs vinculats a qüestions morals i ètiques. A més, s’ofereix una panoràmica dels projectes educatius republicans escapçats per la dictadura, així com del model nacional-catòlic nascut de la guerra civil. Continua llegint

Mary Beard o por qué los estudios clásicos son MUY necesarios, por Óscar González

beard_1Para el común de los mortales, Winifred Mary Beard (n. 1955) es esa simpática e informal señora británica que pasea en bici y viaja por el mundo para “trasladarnos” a la antigua Roma en los documentales que ha realizado para la BBC. Para los que nos dedicamos a los estudios clásicos, Beard es, sobre todo, una sólida profesora de estudios clásicos –lo que en el mundo anglosajón llaman “Classics” y que en nuestro ámbito hispánico no tiene un equivalente exacto: ¿historia antigua? ¿Arqueología? ¿Filología clásica? ¿Un poco de todo?– en la Universidad de Cambridge (véase su página académica) y autora de algunas monografías esenciales sobre el mundo clásico, romano en particular. También es la editora de la sección de estudios clásicos en el Times Litterary Supplement: es quien decide qué reseñas de qué libros se publican y quién las escribe. Y para unos y otros, es la autora de un divertido y muy sugerente blog, A Don’s Life (en el TLS), en el, que además de historias sobre el mundo clásico, suele hacer interesantes reflexiones sobre lo que sabemos de aquella época y cómo se refleja en aspectos muy diversos de los tiempos actuales. Y hoy (21 de octubre) recibe en Oviedo el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales 2016. Un premio más que merecido, del que nos alegramos los lectores y seguidores de su labor historiográfica (y documentalista). Si se me permite, por fin los estudios sobre la Roma clásica reciben un reconocimiento con un premio de estas características; ya era hora que “una de los nuestros” consiguiera un premio que haga justicia y visibilice (si es que a estas alturas hace falta) todo lo que ha aportado a los estudios clásicos y a las Humanidades en general. Y es que “algo pasa con Mary”… Continua llegint

Crònica des d’Istanbul

20160718_160944Miguel Grajales, gestor cultural de l’Institut Cervantes a Istanbul, és un veterà de la UOC: graduat en Documentació, màster de Gestió Cultural, professor col·laborador de Món Islàmic i, ara mateix, estudiant del Màster d’Humanitats. Des de la històrica ciutat turca, amb un peu a Europa i l’altre a Àsia, va ser testimoni involuntari del recent intent de cop d’estat militar i de la reacció posterior del president Recep Tayyip Erdoğan. Aprofitem l’avinentesa per entrevistar-lo.

Com vas assabentar-te de què alguna cosa estava passant ? Com t’informaves ? Com vas seguir els esdeveniments ?

La veritat és que em vaig assabentar pel meu cunyat, que viu a Egipte i que em va preguntar si estava bé, si passava alguna cosa. Suposo que la notícia va sortir en algun mitjà i per això em va escriure. Prova de la celeritat de les notícies al món actual! Jo estava a casa treballant (acabant un treball de la UOC precisament) i no vaig parar atenció als sorolls que venien del carrer. El soroll d’avions a la zona on visc és força freqüent i també és força usual veure helicòpters -privats o de la polícia- al cel d’Istanbul. Un cop alertat, vaig començar a buscar notícies per internet. Les xarxes socials a Turquia estan força controlades i ja en aquell moment havien caigut les prinicipals. La majoria de diaris i cadenes de ràdio i televisió estan en mans d’Erdogan i del seu complex econòmic i mediàtic, així que tampoc no eren fonts totalment de fiar. Per tant vaig haver de seguir les notícies per fonts no turques. Diaris espanyols, anglesos i nord-americans i cadenes àrabs. Val a dir que internet va funcionar força bé tota la nit. Companys i amics de Catalunya m’anaven retransmetent el que deien els mitjans allà i jo intentava contrastar aquelles notícies. Sobretot seguia la dels corresponsals a Istanbul, molts dels quals conec personalment i sé que treballen bé i busquen fonts de confiança. Durant tota la nit va haver moltes notícies i rumors (que si Erdogan havia fugit del país i demanat asil a Alemanya o Iran, que si havien bombardejat) i un tenia una sensació d’estar una mica perdut, sobresaturat. Ara, en veure les imatges de la gent al pont (recordo, a tocar de casa), cada cop més nombrosa, vaig dir que l’única sortida per al cop era un bany de sang com a Egipte.

A banda d’internet va ser una nit de balcons i finestres, mirant com passaven alguns cotxes i peatons tímidament primer, com si no passés res, i després en més nombre, molts dels quals anaven cap al pont (que és a un parell de quilòmetre de casa meva). El que més em va sobtat de tot és el soroll que poden fer les armes. El soroll dels trets que venien del pont -i que podia veure per televisió- se sentien com si fossin a la cantonada.

Continua llegint

Josep Fontana, Honoris Causa per la Universitat de València

AquFontanawebest divendres 5 de febrer de 2016, l’historiador Josep Fontana (Barcelona 1931) ha afegit un nou reconeixement a la seva llarga carrera acadèmica i investigadora en ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (UV). En el seu discurs d’acceptació, Per a què necessitem avui la història, ha fet una defensa militant del paper dels historiadors “per cartografiar el panorama del món en què vivim, per trobar camins cap al futur que ens retornen l’esperança”. Segons Fontana, a ells pertoca “ara revisar la visió establerta en què es basava el vell relat sobre l’avenç imparable del progrés social, per reinterpretar-lo com una lluita entorn de la llibertat i la igualtat, que s’ha desenvolupat de manera incerta, amb victòries parcials i una llarga derrota final que amenaça el nostre futur”. La lliçó sencera pot ser recuperada en aquest enllaç, així com la interessant laudatio a càrrec del catedràtic i ex rector de la UV Pedro Ruiz Torres. Dos textos rellevants, especialment pels alumnes del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’art (UdL-UOC), i sobretot pels alumnes de l’assignatura “Introducció a la història“, on precisament un text del professor Fontana l’articula.

La professora Gema Martín inaugura el Màster d’Història

1516Avui, dijous 8 d’octubre, la professora Gema Martín (UAM) fa la conferència inaugural del Màster d’Història Contemporània i Món Actual UB-UOC a la Sala Gran de la Facultat del carrer Montalegre de Barcelona a les 18:30. Reconeguda experta sobre el món islàmic, les transicions en aquells països i la dona musulmana, la seva xerrada porta per títol “Política y conflictos: alineamientos regionales e internacionales en Oriente Medio“. L’entrada és gratuïta i oberta a tot el públic interessat.

CARL E. SCHORSKE, UN SEGLE D’HISTORIADOR

41CC4Cu2CTL._SX332_BO1,204,203,200_El passat diumenge 13 de setembre moria als cent anys l’historiador Carl E. Schorske. Despareixia així un dels historiadors de la cultura més rellevants del segle XX i un dels grans especialistes en l’Europa a cavall dels segles XIX i XX, capaç de fascinar a generacions d’especialistes i no especialistes. Alguns investigadors aconsegueixen la identificació completa amb els seus objectes d’estudi. Aquest és el cas de Schorske, doncs el seu nom està estretament lligat a la recerca sobre la Viena de final de segle. De fet, la seva obra més coneguda i citada porta per títol precisament Viena. Fin de Siglo (en castellà va ser publicada per Gustavo Gili, Barcelona, 1981; i recuperada recentment a Siglo XXI, Madrid, 2011). La seva publicació va ser tot un esdeveniment dins dels estudis d’història intel·lectual. Va rebre el Premi Pulitzer al millor llibre de no-ficció el 1981 i el va fer mereixedor, aquell mateix any, del premi del Programa MacArthur Fellows; i, posteriorment, el 2004 i el 2007, se li van concedir, respectivament, els prestigiosos guardons Ludwig Wittgenstein i Victor Adler i, el 2012, la ciutat de Viena el va nomenar ciutadà honorífic.

Continua llegint

Game of Thrones, al desnudo

Game-of-Thrones-Season-4-Episode-7-Melisandre

Melisandre desnuda en la bañera

El rodaje de la sexta temporada de Game of Thrones en Girona ha reavivado el interés público y mediático por dicha serie. De hecho, hoy la ficción televisiva vive una edad de oro e, incluso, su impacto ha llegado a las aulas. Así, y dentro de los Seminarios de Otoño de la UOC, se ofrece una nueva edición del curso Novísima/clásica ficción serial televisiva, a cargo del profesor y especialista Óscar González. Coincidiendo con el próximo aniversario del escritor, 67 años el 20 de septiembre, George R. R. Martin (autor de la saga A Song of Ice and Fire en qué se basa la serie Juego de Tronos), el profesor González reflexiona sobre una de las características más comentadas de esta adaptación: los frecuentes desnudos.

(ATENCIÓN: se incurre en numerosos spoilers, en particular de la quinta temporada)

Continua llegint

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint

Prehistòria

prehistory-7428En aquesta assignatura del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem reivindicar un nou i apassionat enfocament de la Prehistòria. Massa vegades se n’ha parlat com d’un període fosc i avorrit, com si no hagués passat res transcendental en els temps prehistòrics més enllà d’una seqüència d’homínids batejats amb noms impronunciables o un llistat de cronologies amb un munt de zeros. Segons aquesta enganyosa visió, no ens hauria de sorprendre que –en molts llibres d’Història– els gairebé 7 milions d’anys durant els quals l’espècie humana, i els seus ancestres fòssils, visqueren immersos a la Prehistòria, no ocupin més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats històriques (amb escriptura) han merescut detallats i dilatats capítols. La nostra ambició és corregir aquest prejudici i consolidar una nova mirada, més equilibrada, sobre el nostre passat.    Continua llegint

Jornades sobre la Mancomunitat de Catalunya

MancomuEls propers 9 i 10 de març se celebren a Barcelona les jornades “Catalanisme, regionalisme i federalisme. A redós del centenari de l’establiment de la Mancomunitat“, organitzades entre d’altres per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona. Es tracta d’unes jornades obertes a tothom i que comptaran amb la participació de diversos especialistes sobre la Mancomunitat de Catalunya i la seva època. Entre els ponents hi ha els consultors  del Grau d’Humanitats de la UOC Santi Izquierdo i Josep Grau. Sens dubte, és una ocasió excel·lent per conèixer les darreres aportacions historiogràfiques sobre la trajectòria política, l’obra de govern i el significat històric de la Mancomunitat, coincidint amb el seu centenari. Aquí podeu trobar el programa complet.

Sortida (informal) al Museu d’Història de Catalunya

p1010243aAquest proper dissabte 13 de desembre a les 11 del matí els estudiants del curs Història de Catalunya II del Grau d’Humanitats tenen previst realitzar una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Palau de Mar, Plaça Pau Vila 3). L’activitat té com a objectiu repassar alguns dels continguts de l’assignatura de cara als propers exàmens i proves de síntesi, però també passar una bona estona tots plegats entorn del nostre passat. La visita és gratuïta i durarà unes dues hores, però cal inscriure’s prèviament. Qui estigui interessat, sigui o no alumne d’aquesta matèria, s’ha de dirigir al consultor Josep Grau (jgraum@uoc.edu) per confirmar i concretar l’assistència. Per realitzar-se, cal tenir com a mínim 15 persones inscrites.

Història I

ManaraTot té un inici. Fins i tot quan aquest inici es perd en la nit dels temps. En el nostre cas, tot va començar amb l’aparició del primer Homo Sapiens. Autobatejar-se com “l’home que sap” ja dóna la mesura de la suficiència -i històric masclisme- de la nostra espècie. Sobretot perquè tant l’aportació femenina com la nostra ignorància han sigut decisives evolutivament. Sense la primera directament ja no hi seríem; sense la segona ens hauria fallat l’esperó pel nostre desenvolupament.

Continua llegint

Conferència de l’historiador Ángel Viñas

angel_vinasEn el marc de la segona edició del Máster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, coorganitzat per la UB i la UOC, el proper dimarts 30 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’acte inaugural amb una conferència del reconegut historiador Ángel Viñas amb el títol “La hábil prudencia” de Franco y el mundo exterior. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona. Continua llegint

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint

Cent anys de l’inici de la Gran Guerra


First-World-War
El 28 de juny de 1914 el jove Gavrilo Princip, membre del grup radical Joves Bosnis, assessinava a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi austro-hongarès, durant la seva visita a Sarajevo. No era el primer magnicidi, ni seria el darrer; però esdevindria l’excusa per l’inici d’un conflicte bèl·lic que transformaria profundament el món conegut. Res seria igual després de la Primera Guerra Mundial. No per casualitat, l’historiador Eric Hobsbawm hi situava l’inici real del segle XX.

Continua llegint

Un país gairebé normal. Dos dies de seminari sobre la cultura catalana i contra ningú

AF Poster seminari UOC 2013Qui perd els orígens, perd identitat” és un dels versos més coneguts de Raimon. Concebut com a himne de combat manté encara avui un valor testimonial d’un temps i  d’un país, tot i que potser sigui hora de qüestionar-ne el seu sentit últim. D’una banda, perquè la identitat no es perd com qui perd les claus, ni és única ni unívoca. La identitat és, per definició, quelcom en constant transformació, múltiple i, sovint, de fronteres borroses. De l’altra, la referència als orígens segurament apel·la a uns temps passats que, tenyits per la nostàlgia i la distància, recordem enganyosament com a millors, harmoniosos i arcàdics. I, en canvi, com ens recorda Salvador Cardús: “la identitat sobreviu i es recrea a condició de revisar els orígens”.

Continua llegint

Nelson Mandela, por Ferriol Sòria

Nelson Mandela nos acaba de dejar. Se lleva la gNelson_Mandela-2008_(edit)ratitud de millones de corazones sudafricanos. Madiba, el Tata Mandela, el hombre-dios quedará para siempre en el recuerdo como un estadista colosal, pragmático, un hombre de paz, ejemplo de dignidad y bondad, uno de los últimos referentes universales.

Continua llegint

HOMINID EVOLUTION REVOLUTION (per J. Serrallonga)

 

images

De forma més o menys regular, malgrat no existeixi una norma ni regla aritmètica al respecte, les notícies sobre el món de l’evolució humana aterren en els diferents mitjans de comunicació: una nova espècie de nom impronunciable, una datació que envelleix l’origen del nostre llinatge biològic, un fet cultural extraordinari, etcètera. Aleshores és quan els alumnes, o els assistents a algunes de les meves xerrades, es queixen –amb raó– sobre el contingut dels titulars doncs no fan més que afegir “confusió” en el ja enrevessat camp de l’origen, evolució i comportament de la Humanitat.

Continua llegint

Presentació del nou Màster d’Història Contemporània

Aquest semestre engega el nou Màster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona i la UnivMapaersitat Oberta de Catalunya. La sessió inaugural d’aquests nous estudis anirà a càrrec del reconegut historiador Josep Fontana qui parlarà sobre La guerra freda com a ficció, dimarts 8 d’octubre a les 18 hores a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6) on tothom hi està convidat.

Continua llegint

Cultura, ciutat, territori

  Ramon_Casas_-_MNAC-_Eugeni_d'Ors-_027305-D_006463La cultura catalana, com totes les cultures, ha establert relacions intel·lectuals, ideològiques i sentimentals amb les seves ciutats i amb el seu territori. I han estat relacions de tarannà ben divers. L’any 1907, Eugeni d’Ors, ideòleg principal del Noucentisme, va publicar la ‘glosa’ “L’arranjament de les muntanyes”, en què afirmava que l’obligació de la civilització, respecte de la muntanya, és “arbitrar-la en arquitectura” i “omplir-la de camins”. Un segle més tard, el 2011, Perejaume, un dels poetes catalans importants del moment, fa l’elegia de “la pobresa agrària dels petits masos” i es pregunta: “Qui us diu que la terra fèrtil que ara hi ha sota els polígons no tornarà a sentir el pes de l’arada?”. L’elogi d’una acció urbanitzadora que equival a acció civilitzadora enfront de l’enyorança del passat agrari sepultat sota la lletjor urbana contemporània: entre aquests dos pols es mouen les relacions de la cultura catalana amb el territori.

Continua llegint

Avi Darwin, som africans ? (II)

1372879860_393953_1372880010_noticia_normalEn el marc de la ja comentada exposició Darwin. El viatge d’un naturalista -que es pot veure fins el 1 de setembre al Museu Blau-, l’arqueòleg, naturalista i professor de “Història I” al Grau d’Humanitats, Jordi Serrallonga, està desplegant tota una sèrie d’activitats. Des de conferències a viatges, sempre entorn la figura de Charles Darwin, la intenció última és reivindicar la rellevància i actualitat científica del personatge. Així, ens els darrers dies, Serrallonga ha protagonitzat una interessant entrevista i un suggerent diàleg amb Jorge Wagenberg. Que ho disfruteu !

El món funerari egipci

OLYMPUS DIGITAL CAMERAL’antic Egipte sempre ha estat una font de fascinació per experts i profans. L’interès per l’Egiptologia comprèn des dels monuments llegats per aquella civilització fins al seu univers religiós i simbòlic, recollit en els famosos jeroglífics.

El curs d’estiu El món funerari a l’antic Egipte. Creences i pràctiques pretén apropar  l’alumnat de la UOC un dels temes més apassionants dins la cultura egípcia, de manera clara i amena, però alhorOLYMPUS DIGITAL CAMERAa rigorosa i sense concessions. De la mà de la professora Montserrat Díaz de Cerio, ens introduïrem en un univers de creences i d’idees religioses que va condicionar de manera crucial el comportament cultural i històric dels antics egipcis. En d’altre paraules, entendre què volia dir “viure” i “morir” a l’antic Egipte , i què distingeix les maneres de fer i de pensar dels egipcis respecte a les nostres. Perquè Egipte constitueix una de les grans “alteritats” històriques i culturals de la civilització occidental actual. Aquí rau el seu “misteri” i la seva fascinació, i això el fa actual tot i haver desaparegut fa més de 2.000 anys.

Mad Men, The Newsroom, Lost, Homeland, The Wire

homelandLes sèries de TV s’han convertit en un fenòmen de masses, complementant, influint i fins i tot substituint el cinema com a espai audiovisual per excel·lència. Assistim a una nova etapa de la ficció televisiva nord-americana, hereva de l’anomenada edat daurada de la televisió, i que comença en torn el canvi de milenni amb The Sopranos (HBO, 1999-2006), explotà amb Lost (ABC, 2004-2010) i té ara referents en expansió com Game of Thrones (HBO, 2011-).

The-Newsroom

A través del curs De “Mad Men” a “The Newsroom”: quatre estudis de cas de la ficció nordamericana actual realitzarem una panoràmica de la ficcció serial nord-americana actual i ens centrarem en quatre sèries que, a la seva manera, han creat tendència: Mad Men (AMC, 2007-), una sèrie d’autor; Treme (HBO, 2010-), l’hiperrealisme televisiu després de The Wire (HBO, 2002-2006); Homeland (Showtime, 2011-) o la mirada al terrorisme en la nova guerra posmoderna; i The Newsroom (HBO, 2012-), o la pervivència de l’idealisme d’Aaron Sorkin a una redacció d’informatius. Analitzarem aquestes sèries, els seus referents i la seva “cuina”, comentarem l’obra dels principals showrunners actuals (J.J. Abrams, David Simon, Aaron Sorkin, David Chase, etc.) i parlarem, de la mà del professor Òscar González, d’allò que ens manté enganxa a la petita pantalla: les sèries televisives actuals.

mad-men

Avi Darwin, som africans?

AnisdelMonoAquest proper dijous 13 de juny a les 18:30 hores Jordi Serrallonga –arqueòleg naturalista i consultor de “Història I” al Grau d’Humanitats— imparteix una conferència sobre Darwin i el orígens humans. Sota el suggerent títol “Darwin, la mona de l’ampolla d’anís, i la por a saber que som africans”, la Sala d’Actes del Museu Blau –el Museu de Ciències Naturals de Barcelona— serà testimoni del seu entusiasme per la divulgació científica. La conferència s’emmarca dins del cicle A l’entorn de Darwin, i l’assistència és gratuïta. Continua llegint

Els fets del 6 d’octubre

Els fets del 6 d’octullibrebre de 1934 són un d’aquells esdeveniments històrics incòmodes. Entre d’altres raons, perquè malgrat els anys passats, no estem davant d’una simple disquisició entre historiadors i erudits, sinó davant d’un mite encara avui present en el debat polític, ideològic i institucional. L’aparició del llibre del jove historiador Manel López Esteve (Lleida, 1981), Els fets del 6 d’octubre de 1934 (Editorial Base, Barcelona, 2013) ens permet acostar-nos d’una forma rigorosa a uns esdeveniments molt més polièdrics del què sempre se’ns havia dit.

Continua llegint

Redescobrir Vicens Vives

Els aniversaris ens fascinen. D’una banda, per l’atracció del números rodons i, de l’altra, perquè de cop i volta redescobrim un fet, personatge o obra, passant de sobte del dejú absolut a la bulímia compulsiva. El més greu, però, és quan, passada la commemoració, l’oblit torna a instal·lar-se.

Aquest no sembla que hagi de ser el cas de l’Any Jaume Vicens Vicens (Girona, 1910 – Lió, 1960). Més enllà dels actes celebrats al llarg de 2010 i principis de 2011, l’aniversari es tanca amb un excel·lent bagatge editorial: reedicions d’originals de l’historiador gironí, obres de tercers inspirades en el seu mestratge, volums d’homenatge i recuperacions singulars. L’empremta, almenys a llibreries i biblioteques, és considerable.

Continua llegint

Per què Humanitats ? Aportacions des de les nostres arrels històriques

CONSULTORS: JORDI SERRALLONGA, ORIOL OLESTI, GEMMA FORTEA I ÒSCAR GONZÁLEZ

Jordi Serrallonga (Història I)
Per què estudiar Humanitats? Per què fer recerca en el si d’aquest món, o univers, que anomenem Humanitats? En definitiva, per què Humanitats? El per què sembla que està de moda; l’utilitzen els economistes quan es pregunten sobre l’origen de la gran crisi econòmica mundial, però també els entrenadors de grans equips quan analitzen la seva situació esportiva. El per què forma part de les Humanitats, forma part de la nostra natura, del nostre comportament… de la nostra cultura. Som humans, i és per això que ens estudiem des de les Humanitats. I les Humanitats no només impliquen a la història, la filosofia o l’antropologia (per esmentar només tres d’entre moltes disciplines) sinó també a les Ciències. Els estudis i recerques d’Humanitats mai no tindran sentit si no ens endinsem en l’origen de la nostra existència, com a éssers vius d’un planeta que forma part d’un cosmos en constant evolució (canvi): sense entendre l’Origen de l’Univers, de la Terra, de la Vida i de la pròpia Humanitat, no entendrem qui som ni què fem. Així no es estrany que molts dels grans científics de la història tinguessin una formació humanista, precisament aquells que van canviar les més velles i inamovibles ideologies i creences sustentades en mites geocèntrics, antropocèntrics i egocèntrics: Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei, pel que fa a la revisió de la nostra posició i natura en el Sistema Solar, o l’eminent Charles R. Darwin amb la teoria de l’evolució i la consideració dels humans com una espècie més en el planeta. Per què Humanitats? Per què volem conèixer les nostres arrels i el nostre llegat.

Continua llegint