Jornades sobre la Mancomunitat de Catalunya

MancomuEls propers 9 i 10 de març se celebren a Barcelona les jornades “Catalanisme, regionalisme i federalisme. A redós del centenari de l’establiment de la Mancomunitat“, organitzades entre d’altres per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona. Es tracta d’unes jornades obertes a tothom i que comptaran amb la participació de diversos especialistes sobre la Mancomunitat de Catalunya i la seva època. Entre els ponents hi ha els consultors  del Grau d’Humanitats de la UOC Santi Izquierdo i Josep Grau. Sens dubte, és una ocasió excel·lent per conèixer les darreres aportacions historiogràfiques sobre la trajectòria política, l’obra de govern i el significat històric de la Mancomunitat, coincidint amb el seu centenari. Aquí podeu trobar el programa complet.

Sortida (informal) al Museu d’Història de Catalunya

p1010243aAquest proper dissabte 13 de desembre a les 11 del matí els estudiants del curs Història de Catalunya II del Grau d’Humanitats tenen previst realitzar una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Palau de Mar, Plaça Pau Vila 3). L’activitat té com a objectiu repassar alguns dels continguts de l’assignatura de cara als propers exàmens i proves de síntesi, però també passar una bona estona tots plegats entorn del nostre passat. La visita és gratuïta i durarà unes dues hores, però cal inscriure’s prèviament. Qui estigui interessat, sigui o no alumne d’aquesta matèria, s’ha de dirigir al consultor Josep Grau (jgraum@uoc.edu) per confirmar i concretar l’assistència. Per realitzar-se, cal tenir com a mínim 15 persones inscrites.

Història I

ManaraTot té un inici. Fins i tot quan aquest inici es perd en la nit dels temps. En el nostre cas, tot va començar amb l’aparició del primer Homo Sapiens. Autobatejar-se com “l’home que sap” ja dóna la mesura de la suficiència -i històric masclisme- de la nostra espècie. Sobretot perquè tant l’aportació femenina com la nostra ignorància han sigut decisives evolutivament. Sense la primera directament ja no hi seríem; sense la segona ens hauria fallat l’esperó pel nostre desenvolupament.

Continua llegint

Conferència de l’historiador Ángel Viñas

angel_vinasEn el marc de la segona edició del Máster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, coorganitzat per la UB i la UOC, el proper dimarts 30 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’acte inaugural amb una conferència del reconegut historiador Ángel Viñas amb el títol “La hábil prudencia” de Franco y el mundo exterior. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona. Continua llegint

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint

Cent anys de l’inici de la Gran Guerra


First-World-War
El 28 de juny de 1914 el jove Gavrilo Princip, membre del grup radical Joves Bosnis, assessinava a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi austro-hongarès, durant la seva visita a Sarajevo. No era el primer magnicidi, ni seria el darrer; però esdevindria l’excusa per l’inici d’un conflicte bèl·lic que transformaria profundament el món conegut. Res seria igual després de la Primera Guerra Mundial. No per casualitat, l’historiador Eric Hobsbawm hi situava l’inici real del segle XX.

Continua llegint

Un país gairebé normal. Dos dies de seminari sobre la cultura catalana i contra ningú

AF Poster seminari UOC 2013Qui perd els orígens, perd identitat” és un dels versos més coneguts de Raimon. Concebut com a himne de combat manté encara avui un valor testimonial d’un temps i  d’un país, tot i que potser sigui hora de qüestionar-ne el seu sentit últim. D’una banda, perquè la identitat no es perd com qui perd les claus, ni és única ni unívoca. La identitat és, per definició, quelcom en constant transformació, múltiple i, sovint, de fronteres borroses. De l’altra, la referència als orígens segurament apel·la a uns temps passats que, tenyits per la nostàlgia i la distància, recordem enganyosament com a millors, harmoniosos i arcàdics. I, en canvi, com ens recorda Salvador Cardús: “la identitat sobreviu i es recrea a condició de revisar els orígens”.

Continua llegint

Nelson Mandela, por Ferriol Sòria

Nelson Mandela nos acaba de dejar. Se lleva la gNelson_Mandela-2008_(edit)ratitud de millones de corazones sudafricanos. Madiba, el Tata Mandela, el hombre-dios quedará para siempre en el recuerdo como un estadista colosal, pragmático, un hombre de paz, ejemplo de dignidad y bondad, uno de los últimos referentes universales.

Continua llegint

HOMINID EVOLUTION REVOLUTION (per J. Serrallonga)

 

images

De forma més o menys regular, malgrat no existeixi una norma ni regla aritmètica al respecte, les notícies sobre el món de l’evolució humana aterren en els diferents mitjans de comunicació: una nova espècie de nom impronunciable, una datació que envelleix l’origen del nostre llinatge biològic, un fet cultural extraordinari, etcètera. Aleshores és quan els alumnes, o els assistents a algunes de les meves xerrades, es queixen –amb raó– sobre el contingut dels titulars doncs no fan més que afegir “confusió” en el ja enrevessat camp de l’origen, evolució i comportament de la Humanitat.

Continua llegint

Presentació del nou Màster d’Història Contemporània

Aquest semestre engega el nou Màster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona i la UnivMapaersitat Oberta de Catalunya. La sessió inaugural d’aquests nous estudis anirà a càrrec del reconegut historiador Josep Fontana qui parlarà sobre La guerra freda com a ficció, dimarts 8 d’octubre a les 18 hores a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6) on tothom hi està convidat.

Continua llegint

Cultura, ciutat, territori

  Ramon_Casas_-_MNAC-_Eugeni_d'Ors-_027305-D_006463La cultura catalana, com totes les cultures, ha establert relacions intel·lectuals, ideològiques i sentimentals amb les seves ciutats i amb el seu territori. I han estat relacions de tarannà ben divers. L’any 1907, Eugeni d’Ors, ideòleg principal del Noucentisme, va publicar la ‘glosa’ “L’arranjament de les muntanyes”, en què afirmava que l’obligació de la civilització, respecte de la muntanya, és “arbitrar-la en arquitectura” i “omplir-la de camins”. Un segle més tard, el 2011, Perejaume, un dels poetes catalans importants del moment, fa l’elegia de “la pobresa agrària dels petits masos” i es pregunta: “Qui us diu que la terra fèrtil que ara hi ha sota els polígons no tornarà a sentir el pes de l’arada?”. L’elogi d’una acció urbanitzadora que equival a acció civilitzadora enfront de l’enyorança del passat agrari sepultat sota la lletjor urbana contemporània: entre aquests dos pols es mouen les relacions de la cultura catalana amb el territori.

Continua llegint

Avi Darwin, som africans ? (II)

1372879860_393953_1372880010_noticia_normalEn el marc de la ja comentada exposició Darwin. El viatge d’un naturalista -que es pot veure fins el 1 de setembre al Museu Blau-, l’arqueòleg, naturalista i professor de “Història I” al Grau d’Humanitats, Jordi Serrallonga, està desplegant tota una sèrie d’activitats. Des de conferències a viatges, sempre entorn la figura de Charles Darwin, la intenció última és reivindicar la rellevància i actualitat científica del personatge. Així, ens els darrers dies, Serrallonga ha protagonitzat una interessant entrevista i un suggerent diàleg amb Jorge Wagenberg. Que ho disfruteu !

El món funerari egipci

OLYMPUS DIGITAL CAMERAL’antic Egipte sempre ha estat una font de fascinació per experts i profans. L’interès per l’Egiptologia comprèn des dels monuments llegats per aquella civilització fins al seu univers religiós i simbòlic, recollit en els famosos jeroglífics.

El curs d’estiu El món funerari a l’antic Egipte. Creences i pràctiques pretén apropar  l’alumnat de la UOC un dels temes més apassionants dins la cultura egípcia, de manera clara i amena, però alhorOLYMPUS DIGITAL CAMERAa rigorosa i sense concessions. De la mà de la professora Montserrat Díaz de Cerio, ens introduïrem en un univers de creences i d’idees religioses que va condicionar de manera crucial el comportament cultural i històric dels antics egipcis. En d’altre paraules, entendre què volia dir “viure” i “morir” a l’antic Egipte , i què distingeix les maneres de fer i de pensar dels egipcis respecte a les nostres. Perquè Egipte constitueix una de les grans “alteritats” històriques i culturals de la civilització occidental actual. Aquí rau el seu “misteri” i la seva fascinació, i això el fa actual tot i haver desaparegut fa més de 2.000 anys.

Mad Men, The Newsroom, Lost, Homeland, The Wire

homelandLes sèries de TV s’han convertit en un fenòmen de masses, complementant, influint i fins i tot substituint el cinema com a espai audiovisual per excel·lència. Assistim a una nova etapa de la ficció televisiva nord-americana, hereva de l’anomenada edat daurada de la televisió, i que comença en torn el canvi de milenni amb The Sopranos (HBO, 1999-2006), explotà amb Lost (ABC, 2004-2010) i té ara referents en expansió com Game of Thrones (HBO, 2011-).

The-Newsroom

A través del curs De “Mad Men” a “The Newsroom”: quatre estudis de cas de la ficció nordamericana actual realitzarem una panoràmica de la ficcció serial nord-americana actual i ens centrarem en quatre sèries que, a la seva manera, han creat tendència: Mad Men (AMC, 2007-), una sèrie d’autor; Treme (HBO, 2010-), l’hiperrealisme televisiu després de The Wire (HBO, 2002-2006); Homeland (Showtime, 2011-) o la mirada al terrorisme en la nova guerra posmoderna; i The Newsroom (HBO, 2012-), o la pervivència de l’idealisme d’Aaron Sorkin a una redacció d’informatius. Analitzarem aquestes sèries, els seus referents i la seva “cuina”, comentarem l’obra dels principals showrunners actuals (J.J. Abrams, David Simon, Aaron Sorkin, David Chase, etc.) i parlarem, de la mà del professor Òscar González, d’allò que ens manté enganxa a la petita pantalla: les sèries televisives actuals.

mad-men

Avi Darwin, som africans?

AnisdelMonoAquest proper dijous 13 de juny a les 18:30 hores Jordi Serrallonga –arqueòleg naturalista i consultor de “Història I” al Grau d’Humanitats— imparteix una conferència sobre Darwin i el orígens humans. Sota el suggerent títol “Darwin, la mona de l’ampolla d’anís, i la por a saber que som africans”, la Sala d’Actes del Museu Blau –el Museu de Ciències Naturals de Barcelona— serà testimoni del seu entusiasme per la divulgació científica. La conferència s’emmarca dins del cicle A l’entorn de Darwin, i l’assistència és gratuïta. Continua llegint

Els fets del 6 d’octubre

Els fets del 6 d’octullibrebre de 1934 són un d’aquells esdeveniments històrics incòmodes. Entre d’altres raons, perquè malgrat els anys passats, no estem davant d’una simple disquisició entre historiadors i erudits, sinó davant d’un mite encara avui present en el debat polític, ideològic i institucional. L’aparició del llibre del jove historiador Manel López Esteve (Lleida, 1981), Els fets del 6 d’octubre de 1934 (Editorial Base, Barcelona, 2013) ens permet acostar-nos d’una forma rigorosa a uns esdeveniments molt més polièdrics del què sempre se’ns havia dit.

Continua llegint

Redescobrir Vicens Vives

Els aniversaris ens fascinen. D’una banda, per l’atracció del números rodons i, de l’altra, perquè de cop i volta redescobrim un fet, personatge o obra, passant de sobte del dejú absolut a la bulímia compulsiva. El més greu, però, és quan, passada la commemoració, l’oblit torna a instal·lar-se.

Aquest no sembla que hagi de ser el cas de l’Any Jaume Vicens Vicens (Girona, 1910 – Lió, 1960). Més enllà dels actes celebrats al llarg de 2010 i principis de 2011, l’aniversari es tanca amb un excel·lent bagatge editorial: reedicions d’originals de l’historiador gironí, obres de tercers inspirades en el seu mestratge, volums d’homenatge i recuperacions singulars. L’empremta, almenys a llibreries i biblioteques, és considerable.

Continua llegint

Per què Humanitats ? Aportacions des de les nostres arrels històriques

CONSULTORS: JORDI SERRALLONGA, ORIOL OLESTI, GEMMA FORTEA I ÒSCAR GONZÁLEZ

Jordi Serrallonga (Història I)
Per què estudiar Humanitats? Per què fer recerca en el si d’aquest món, o univers, que anomenem Humanitats? En definitiva, per què Humanitats? El per què sembla que està de moda; l’utilitzen els economistes quan es pregunten sobre l’origen de la gran crisi econòmica mundial, però també els entrenadors de grans equips quan analitzen la seva situació esportiva. El per què forma part de les Humanitats, forma part de la nostra natura, del nostre comportament… de la nostra cultura. Som humans, i és per això que ens estudiem des de les Humanitats. I les Humanitats no només impliquen a la història, la filosofia o l’antropologia (per esmentar només tres d’entre moltes disciplines) sinó també a les Ciències. Els estudis i recerques d’Humanitats mai no tindran sentit si no ens endinsem en l’origen de la nostra existència, com a éssers vius d’un planeta que forma part d’un cosmos en constant evolució (canvi): sense entendre l’Origen de l’Univers, de la Terra, de la Vida i de la pròpia Humanitat, no entendrem qui som ni què fem. Així no es estrany que molts dels grans científics de la història tinguessin una formació humanista, precisament aquells que van canviar les més velles i inamovibles ideologies i creences sustentades en mites geocèntrics, antropocèntrics i egocèntrics: Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei, pel que fa a la revisió de la nostra posició i natura en el Sistema Solar, o l’eminent Charles R. Darwin amb la teoria de l’evolució i la consideració dels humans com una espècie més en el planeta. Per què Humanitats? Per què volem conèixer les nostres arrels i el nostre llegat.

Continua llegint

Monarquia? República? Elefants!

Allò desconegut sempre ens meravella. Una fascinació ambivalent, doncs sovint ens atreu i ens repulsa a la vegada. Ens succeeix, per exemple, amb l’abisme, quan ens aboquem a mirar des de dalt d’un penya-segat i sentim, alhora, l’atracció i la por de la caiguda. Aquella “felicitat dels abismes” descrita per Nietzsche o Heidegger.

Peter Watson

La mateixa sensació es dóna amb el coneixement o amb la bellesa. Peter Watson va tenir l’encert de titular un dels seus llibres més coneguts com A terrible beauty. Tot i que la primera temptació seria traduir-ho com “Una bellesa terrible”, l’adjectiu català ha quedat segrestat per la primera accepció que el vincula al terror, i segurament per això es va optar pel neutre: Historia intelectual del siglo XX. La segona accepció s’acosta més al seu significat últim: “excessiu en alt grau, molt gran, molt impressionant”, sense distingir entre connotacions negatives o positives.

Continua llegint