Per què Humanitats ? Aportacions des de les nostres arrels històriques

CONSULTORS: JORDI SERRALLONGA, ORIOL OLESTI, GEMMA FORTEA I ÒSCAR GONZÁLEZ

Jordi Serrallonga (Història I)
Per què estudiar Humanitats? Per què fer recerca en el si d’aquest món, o univers, que anomenem Humanitats? En definitiva, per què Humanitats? El per què sembla que està de moda; l’utilitzen els economistes quan es pregunten sobre l’origen de la gran crisi econòmica mundial, però també els entrenadors de grans equips quan analitzen la seva situació esportiva. El per què forma part de les Humanitats, forma part de la nostra natura, del nostre comportament… de la nostra cultura. Som humans, i és per això que ens estudiem des de les Humanitats. I les Humanitats no només impliquen a la història, la filosofia o l’antropologia (per esmentar només tres d’entre moltes disciplines) sinó també a les Ciències. Els estudis i recerques d’Humanitats mai no tindran sentit si no ens endinsem en l’origen de la nostra existència, com a éssers vius d’un planeta que forma part d’un cosmos en constant evolució (canvi): sense entendre l’Origen de l’Univers, de la Terra, de la Vida i de la pròpia Humanitat, no entendrem qui som ni què fem. Així no es estrany que molts dels grans científics de la història tinguessin una formació humanista, precisament aquells que van canviar les més velles i inamovibles ideologies i creences sustentades en mites geocèntrics, antropocèntrics i egocèntrics: Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei, pel que fa a la revisió de la nostra posició i natura en el Sistema Solar, o l’eminent Charles R. Darwin amb la teoria de l’evolució i la consideració dels humans com una espècie més en el planeta. Per què Humanitats? Per què volem conèixer les nostres arrels i el nostre llegat.

Continua llegint

Monarquia? República? Elefants!

Allò desconegut sempre ens meravella. Una fascinació ambivalent, doncs sovint ens atreu i ens repulsa a la vegada. Ens succeeix, per exemple, amb l’abisme, quan ens aboquem a mirar des de dalt d’un penya-segat i sentim, alhora, l’atracció i la por de la caiguda. Aquella “felicitat dels abismes” descrita per Nietzsche o Heidegger.

Peter Watson

La mateixa sensació es dóna amb el coneixement o amb la bellesa. Peter Watson va tenir l’encert de titular un dels seus llibres més coneguts com A terrible beauty. Tot i que la primera temptació seria traduir-ho com “Una bellesa terrible”, l’adjectiu català ha quedat segrestat per la primera accepció que el vincula al terror, i segurament per això es va optar pel neutre: Historia intelectual del siglo XX. La segona accepció s’acosta més al seu significat últim: “excessiu en alt grau, molt gran, molt impressionant”, sense distingir entre connotacions negatives o positives.

Continua llegint